El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llançat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre 40 cavallers del Regne de França i 40 cavallers Catalans1] en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

En el context de la conquesta de Sicília per part de Pere el Gran, el seu rival Carles d'Anjou, un cop vençut utilitzà la seva capacitat per a influir al Papa Martí IV per tal de denunciar a Pere el Gran per "robar-li" el regne de Sicília. A banda d'aquest fet Carles d'Anjou va desafiar Pere a celebrar un torneig, a celebrar en la terra neutral de la vila de Bordeus, llavors en mans del regne d'Anglaterra, de cent cavallers francesos contra cent catalans , en el qual es jugarien els seus regnes. Déu donaria la victòria al més just i castigaria al roí. Pere va acceptar el desafiament, navegant fins al Regne de València i desembarcant a Cullera. A València va preparar el seu pas a Bordeus. L'acompanyarien Conrad Llança, Bernat de Cruïlles i de Peratallada,[2] i un traginer, nascut en Saragossa.

Pere el Gran es va disfressar de criat i travessà la frontera, arribant a Bordeus, on s'identificà davant de les autoritats locals, provant que havia complert el compromís,[3] retornant a Catalunya per territori anglès i castellà, mentre Carles d'Anjou no s'havia mogut de Nàpols.[3]

Referències

Bibliografia

• de Puigpardines, Berenguer. Sumari d'Espanya. Universitat de València, 2000, p.121-124. ISBN 8437042542.