16-09-2017  (20795 lectures) Categoria: Sociologia

Camp de concentració d'Argelès-sur-Mer

El camp¬†de concentraci√≥ d'Argel√®s-sur-Mer va ser¬†un camp d'internament constru√Įt pel govern franc√®s en una platja de la¬†poblaci√≥ d'Argel√®s-sur-Mer,a la costa mediterr√†nia del pa√≠s, per albergar alguns dels 550.000 refugiats que van creuar la frontera, fugint d'Espanya despr√©s del final de la Guerra Civil¬†espanyola el 1939. S'estima que 100.000 persones van ser confinades en aquest camp.¬†Hi va haver dones que van parir a la platja abans que les poguessin dur a Elna. Les nenes i les noies joves portaven una esp√®cie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en el cas d'un intent de violaci√≥ per part dels seus guardians (mil√≠cia senegalesa).

Ubicació

El poble d'Argel√®s-sur-Mer est√† situat al¬†departament dels Pirineus Orientals, pertanyent¬†a la regi√≥ del Llenguadoc-Rossell√≥. Gr√†cies al turisme ha experimentat un auge notable. √Čs a prop de les poblacions¬†de Colliure i¬†Port-Vendres. El camp de refugiats es va instal¬∑lar a la Platja del Nord, en una gran zona de costa.

Guerra Civil Espanyola

La Guerra Civil espanyola va durar¬†des del 18 de juliol de 1936, enqu√® una part de l'ex√®rcit es va revoltar contra el govern leg√≠tim de la Segona¬†Rep√ļblica, fins a¬†l'1 d'abril de¬†1939, en qu√®¬†el l√≠der del b√†ndol rebel, el general Franco,v a emetre el b√†ndol que oficialment va acabar la guerra. Durant aquests tres anys de lluita sagnant, l'ex√®rcit rebel es va avan√ßar al nord-est del pa√≠s, provocant una terrible repressi√≥ que va portar a la dissoluci√≥ dels partidaris de la Rep√ļblica dels territoris que s'anaven perdent.

L'√ąxode

Monòlit en homenatge als republicans espanyols i brigadiers internacionals al Coll dels Belitres, entre Portbou i Cerbére.

Amb la caiguda¬†de Barcelona, l'√ļltim gran reducte republic√† al nord d'Espanya el gener de 1939, hi va haver la¬†di√†spora m√©s gran de la hist√≤ria espanyola, quan mig mili√≥ de refugiats van buscar el cam√≠ de Fran√ßa com l'√ļnica salvaci√≥. Davant la pressi√≥ de l'opini√≥ p√ļblica internacional, el cap del govern franc√®s,¬†Odouard Daladier, va autoritzar els refugiats a traslladar-se a territori franc√®s el 5 de febrer. La fugida va tenir lloc principalment pels passos fronterers¬†de La Junquera i Portbou, on van marxar centenars de milers de refugiats, a part de les restes del govern republic√† i¬†la 130a Brigada Mixta de l'Ex√®rcit Popular Espanyol. Fins¬†al 15 de febrer de 1939 van ingressar oficialment al departament franc√®s dels¬†Pirineus Orientals (que llavors tenia uns 230.000 habitants), un total de 353.107 persones. sobretot a peu: fam√≠lies senceres amb totes les seves pertinences que no havien tingut la possibilitat d'escapar d'una altra manera, soldats que havien lluitat al¬†Front De l'Ebre i membres de les¬†Brigades Internacionals que, per raons pol√≠tiques, no podien tornar al seu pa√≠s d'origen.1Quan les autoritats franceses se'n van adonar de la magnitud de l'√®xode, la cat√†strofe humanit√†ria ja era inevitable; unes setmanes abans del final de la guerra, l'informe "Valiere", a petici√≥ del Govern franc√®s, va estimar, a¬†partir del 9 de mar√ß de 1939, que uns 440.000 refugiats estaven presents a Fran√ßa, dels quals 170.000 eren dones, nens i gent gran, 220.000 soldats i milicians, 40.000 discapacitats i 10.000 ferits.2‚Äč

Internament

El govern francès, impotent davant la situació, va decidir portar els exiliats des de l'est fins a les platges d'Argelès, a 35 km de la frontera.3 Estaven situats a la mateixa platja, i la zona es va acostar amb filferro escorçat. Van ser custodiats per tropes colonials, marroquines i senegaleses, i alguns gendarmes. La situació es va tornar caòtica: no hi havia campaments de casernes, latrines, cuina, infermeria o fins i tot electricitat, i els casos de disenteria van començar a multiplicar-se. Els malalts i ferits van col·lapsar els hospitals de la regió, i es van establir dos campaments propers: Sant Cebrià de Rosselló i Barcares.

La vida al camp de concentració

Les condicions de vida dels refugiats en aquest campament eren inhumanes. Les casernes de fusta i lona van ser constru√Įdes pels mateixos reclusos, aix√≠ com cuines improvisades i latrines excavades a la sorra. L'ajuda¬†d'organitzacions com la Creu Roja i els subministraments humanitaris eren insuficients per a aquest nombre de persones, i molts van morir de fam, humitat, fred i malalties com la disenteria i¬†les escabies.4‚Äč

El menjar era molt escassa; alguns dies els camions venien amb pa i sacs de llegums que havien de cuinar amb aigua salada. Amb l'arribada de l'hivern els m√©s febles van ser els primers a caure, a m√©s de molts altres que van morir¬†de tifus.5‚Äč

El març de 1939, el fotògraf Robert Capa va visitar l'enorme camp de la platja d'Argelès, on més de 80.000 republicans espanyols estaven tancats en aquell moment. La seva descripció va ser:

"... un infern a la sorra: els homes sobreviuen sota tendes de campanya de fortuna i cabanes de palla que ofereixen una protecci√≥ miserable contra la sorra i el vent. Per coronar tot aix√≤, no hi ha aigua potable, tant sols aigua salobre extreta de forats excavats a la sorra."6‚Äč

MATERNITAT D'ELNA

Entre les organitzacions que van ajudar els refugiats, a part de la Creu Roja,¬†cal destacar la Maternitat Elna, fundada per la jove¬†infermera su√Įssa Elizabeth Eidenbenz, que va aconseguir salvar uns 400 nens espanyols creant aquesta instituci√≥ en un palau abandonat a la propera localitat¬†d'Elna.

Malgrat les dificultats, els refugiats es van organitzar per dur a terme activitats culturals, anant tan lluny com per construir les anomenades "casernes de la cultura", on van dur a terme les activitats que les circumst√†ncies els permetien. B√†sicament, el seu objectiu era elevar l'estat d'√†nim del col¬∑lectiu, anant tan lluny com per editar una petita publicaci√≥, el¬†Butllet√≠ de l'Estudiant.7‚Äč

Sortida

Sis mesos després de l'establiment del campament, va esclatar la Segona Guerra Mundial. Quan les tropes alemanyes del Tercer Reich van envair França, el juny de 1940, els refugiats espanyols van abandonar el camp d'Argelès amb diferents destinacions: molts es van quedar a viure i van formar famílies a França, altres es van allistar a l'exèrcit francès per lluitar contra els nazis (milers dels quals van tenir la desgràcia de caure presoners i tornar als camps de concentració, especialment al camp de concentració de Mauthausen-Gusen,on hi havia 7.300). Altres també van decidir tornar a Espanya, davant la promesa de Franco de perdonar aquells que no havien comès delictes de sang.

Despr√©s del desallotjament del campament, va ser utilitzat durant la guerra com a camp de concentraci√≥ de presoners de guerra pel govern pro-nazi¬†de Vichy France i desmantellat despr√©s del final de la guerra.3‚Äč

Confinat famosos

Homenatges

Monòlit en memòria dels espanyols internats al camp.

En las proximidades de la Playa Norte se halla un¬†monolito con una placa en homenaje a los 100.000 espa√Īoles que pasaron por el campo, con la siguiente inscripci√≥n:

A la mémoire des 100.000 Républicans Espagnols, internés dans le camp d'Argelès, lors de la RETIRADA de Février 1939. Leur malheur: avoir lutté pour défendre la Démocratie et la République contre le fascisme en Espagne de 1936 à 1939. Homme libre, souviens toi.

(A la memoria de los 100.000 republicanos espa√Īoles, internados en el campo de Argel√®s, tras la RETIRADA de febrero de 1939. Su desgracia: haber luchado para defender la Democracia y la Rep√ļblica contra el fascismo en Espa√Īa de 1936 a 1939. Hombre libre, acu√©rdate.)4‚Äč

Els dies 24 i 25¬†de febrer de 2001,diverses associacions espanyoles van convocar una visita al lloc on es trobava el campament per retre¬†homenatge "100.000 espelmes per a 100.000 refugiats" als que hi van patir, amb l'ajuda d'alguns dels supervivents, descendents i simpatitzants, que van arribar des de diferents punts d'Europa.13‚Äč

Vegeu també

Referències

Bibliografia

  • ‚ÜĎ ¬ęL'odissea dels republicans espanyols a Fran√ßa (1939-1945)¬Ľ. Juan Carrasco, 1980. Nova Lletra¬†ISBN 978 84 85812 00 4
  • "Les mares de l'Elna". Assumpta Montell, 2006. Ara Llibres¬†ISBN 978 84 96201 43 9
  • ‚ÜĎ ¬ęPassos i ombres¬Ľ (en angl√®s). Juan Renau, Renaissance, Sevilla, 2011 (primera edici√≥ a M√®xic, 1953)
  • "Un relat de la Guerra Civil espanyola i els camps de concentraci√≥ francesos", de Juan S√°nchez S√°nchez, a¬†Migraciones & Exilios: Quaderns de l'Associaci√≥ per a l'Estudi dels Exiliats i Migracions Ib√®riques Contempor√†nies,No. 6, 2005, pp. 129-145 (text de lliure acc√©s en pdf).

Enllaços externs

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.