Va ser el llibre més gran i extens publicat al segle XVII.

Willem Blaeu (1571-1638) va ser un matemàtic i astrònom neerlandès, deixeble de Tycho Brahe. Després d'estudiar a Dinamarca, va tornar a Amsterdam el 1604 i va obrir una botiga on va fabricar i vendre instruments científics, globus i mapes. També va ser editor i gravador.

El 1629, Willem Blaeu va comprar les plaques de coure a partir de diverses dotzenes de mapes a la vídua de Jodocus Hondius II. El 1630 va publicar un apèndix a l'Atlas de Mercator, que contenia 60 mapes, però sense text. L'any següent va publicar una nova edició, amb 98 mapes amb text descriptiu en llatí.

Willem i el seu fill Joan Blaeu van treballar per publicar el seu propi Atles, que van completar el 1635 i van aparèixer en dos volums i quatre versions en diferents idiomes; el més complet contenia 208 mapes.

Quan Willem Blaeu va morir el 1638, Joan va continuar reformant i expandint l'Atles. Va publicar una edició de tres volums el 1640. Els anys següents va continuar incorporant-hi mapes. La versió final de l'Atlas va ser publicada com Atlas maior i contenia 594 mapes,  en dotze volums en la seva versió més completa. L'Atlas maior va ser el llibre més gran i extens publicat al segle XVII. Els primers volums van ser publicats el 1662, l'últim volum es va completar el 1665, tot i que Joan va continuar retreballant en nous volums. També va començar a crear una edició en castellà de dotze volums, de la qual només deu van ser acabats.

No obstant això, aquest atles només pretenia ser la primera part d'una obra molt més gran, tal com il·lustra el títol complet de l'Atlas: Atlas maior, sive Cosmographia Blaviana, qua solum, salum, coelum, exactotissime describeuntur (gran Atles o la cosmografia de Blaeu, en el qual es descriuen amb més precisió la terra, el mar i el cel). La segona part (amb les costes, mars i oceans) i la tercera (amb mapes del cel) mai es van produir.

El 1672, hi va haver un incendi al taller. Joan Blaeu va morir l'any següent, no es van publicar noves edicions dels seus Atles i l'empresa familiar es va declarar en fallida al cap de pocs anys.

Theatrum Orbis Terrarum, sive Atlas Novus a quo Tabul'et Descriptiones Omnium Regionum, Willem i Joan Blaeu, 1645.

Laurens van der Hem, advocat i col·leccionista de mapes i gravats paisatgístics i amic de Blaeu, va ser l'encarregat de continuar la seva tasca. Va començar amb la incorporació del millor dibuixant que havia treballat amb Blaeu, Dirk Jansz van Santen, per acolorir els mapes a mà.

Una versió d'onze volums de l'Atles de Blaeu va formar el cos principal de la còpia personal de van der Hem, però també incloïa una sèrie d'addicions, incloent-hi un volum de mapes secrets creats per la companyia holandesa de les Índies Orientals que mai van formar part de la publicació original.

La col·lecció completa de van der Hem consta de 46 volums amb quatre suplements i una cartera de mapes solts, que junts inclouen més de 2.400 mapes a tot color i dibuixos de ports, torres i paisatges de reconeguts artistes holandesos. Actualment es troba a la Biblioteca Nacional d'Austria.

• Atlas maior, vol. 1, mapa 1, 1667.
• Tartaria, vol. 11, Map 11, Joan Blaeu, 1667.
• Regnorvm Hispaniola AE, vol. 10, mapa 1, Joan Blaeu, 1667.
• Paraguai (riu de la plata), vol. 12, mapa 15, Joan Blaeu, 1667.
• Nova Hispania (Mèxic), vol. 12, mapa 6, Joan Blaeu, 1667.
• Insulae Canariae, vol. 10, Map 33, Joan Blaeu, 1667.

Alguns dels mapes de l'Atlas Maior dels Blaeu.