PerĂČ, si el tractat era entre castellans i portuguessos, perquĂš un catalĂ  de la corona catalano-aragonesa havia de mentir sobre la ruta seguida? com s’aplicava aquest tractat a altres paĂŻssos com Catalunya?

(Resposta a l'email)

Benvolguts: Si el que insinueu Ăšs que en Colom podia navegar, com catalĂ  que era (Ă©s a dir de la Corona d’AragĂł, no de la de Castella), per sota de la latitud de la Gomera, atĂšs a que no estava lligat pel tractat d’Alcaçoves, la meva opiniĂł Ă©s que hi estava lligat i que no hi podia navegar.

I us dirĂ© perquĂ© => pur sentit comĂș.. contra documents adulterats

Si hi ha algun document d'Alcàçovas que parli nomÚs de Castella, està retocat...

Creieu de veritat que el tractat d'Alcàçovas signat principalment per cedir els drets sobre les Canàries es va signar només amb Castella, quan està ampliament demostrat, que fins aquells temps, les Canàries eren Catalanes?

Al profĂșs estudi de Rumeu d’Armas (glosat per Carles Camp) sobre el bisbat de Telde hi afegeixo de moment tot aixĂł, o creieu que sĂłn casualitats?:

• Ferran signa el tractat com rei d’AragĂł: “...señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de AragĂłn e de Sicilia..”(sense LEÓN) al final diu "los reinos de Castilla y LeĂłn e los reinos de AragĂłn e de Sicilia"
• Mapa de Cantino de 1502 amb la bi-barrada a les CanĂ ries i a... Sevilla-Cadis.. el lleĂł dels escuts, que pertanyia a FerrĂ n, es va introduĂŻr mĂ©s tard (E.GUILLOT)

• Al Mapa de Cantino la bi-barrada origen rau a Barcelona
• El 1492 els que teniem coneixements cientĂ­fics de navegaciĂł erem els catalans (CanĂ ries=NavegaciĂł)
• El 1494 han de recĂČrrer a Jacme Ferrer de Blanes per fer la lĂ­nia de Tordesillas (i diuen que Ă©s de Burgos)
• La CandelĂ ria Ă©s la MercĂ©
• ”Ca”, l'arrel i origen del nom de CanĂ ries Ă©s mĂ©s emprat en CatalĂ  medieval i els seus topĂłnims (P.E.: Canet), que en castellĂ 
• Illa de Palma a Mallorca => "Isla de la Palma" a CanĂ ries
• La capital Palma de Mallorca => "Las Palmas" de Gran CanĂ ria
• Illetes a Palma de Mallorca => Isletas (diminutiu catalĂ ) a Las Palmas Gran CanĂ ria (amb la mateixa forma geogrĂ fica)
• La guitarra catalana, origen del tiple menorquĂ­ i aquest del tiple canari i del sudamericĂ  (el xarango argentĂ­ en serĂ  un derivat)..  fins i tot l'ukelele de Hawai..
• Similitud dels vestits tĂ­pics de les dones CanĂ ries i els de “Ses Illes”
• L'illa de Ferro Ă©s diu Ferro als mapes antics no Fierro-Hierro en castellĂ  (aixĂł vĂ© mes tard... quan ens les roban)
• Document de 1443, "y el Papa cediĂł las Canarias a don Luis de la Cerda (sabem que era de la corona d'AragĂł => ConferĂšncia d'en Juanjo)
• La senyora de la Gomera que visita Colom era de la Corona d'AragĂł
• El Mapa de Cantino (1502) diu: ”has antilhas del rey de Castella”..a la seva mort ja Ă©s un altre cosa..

Resumint, em sembla que hi ha prous proves per dir que en Colom sĂșbdit catalĂ , havia d’acatar el tractat d’Alcàçovas signat pel seu Rei i no podia navegar mĂ©s avall de la Gomera.

I per anar al Carib, no ho dubteu, s'hi ha d'anar amb els corrents de les illes de Cap Vert i tornar pel nord amb el corrent del Golf. Realitat tant palmària com el fet de que els catalans per anar a les "seves Canàries" feien escala a algun port del golf de Cadis. La MercÚ Ús la Patrona de: Cadis, Puerto Santa María, Jerez de la Frontera, San Fernando a l'Illa de Lleó, (batejada així per Ponç de Lleó - vegeu l'article d'en Carles Camp).

 

Ès tant important aquest fet que per mantenir la legalitat del descobriment, tots els mapes fins el de WaldseemĂŒller (Saint DiĂš, 1507), dibuixen les illes del carib (Cuba, Hispaniola, etc.), per sobre del TrĂČpic de CĂ ncer quan de fet estan per sota, (12Âș d’error.. vegeu la meva ponĂšncia de l’eclipsi al 5Ăš simposi), quan.. de fet.. la latitud es podia mesurar amb un quadrant de fusta casolĂ , fins i tot el 1492, amb un error inferior a quasi mig grau! (dividint els 90Âș successivament en 1/2, 1/4, 1/8, 1/16, 1/32, 1/64, 1/128 => 45Âș- 22,5Âș- 11,25Âș- 5,6Âș- 2,8Âș- 1,4Âș- 0,7Âș)

Mapa de Cantino(1502)

L’escala dels catalans a les CanĂ ries camĂ­ del Carib, i a algun punt del golf de Cadis camĂ­ de les CanĂ ries, per fer provisiĂł de queviures, aigua i llenya, tambĂ© Ăšs importantĂ­ssima, com ja vaig explicar a un altre estudi, cal fixar-se en les senyeres del mapa de Cantino a les CanĂ ries i a... Sevilla-Cadis.

Manel Capdevila

DETALL DEL TRACTAT D’ALCÀÇOVES

“...Otrosi quisieron mĂĄs los dichos señores Rey e Reina de Castilla e de los reinos de AragĂłn e de Sicilia, los plugo para que esta paz sea firme e estable e para siempre duradera e prometieron desde ahora para en todo tiempo, que por si ni por otro publico ni secreto, ni sus herederos e sucesores, no turbaran e molestaran ni inquietaran, de hecho ni de derecho, en juicio ni fuera de juicio, a los dichos señores rey a prĂ­ncipe de Portugal ni a los reyes que por el tiempo fueren de Portugal ni sus reinos, la posesiĂłn e casi posesiĂłn en que estuvo, en todos los tratos, tierras e rescates de Guinea, con sus minas de oro e cualesquier otras islas, costas, tierras, descubiertas e por descubrir, halladas e por hallar, islas de la Madera , Puerto Santo e Desierto e todas las islas de los Azores e Islas de las Flores cabe las Islas de Cabo Verde e todas las islas que ahora estĂĄn descubiertas e cualesquier otras islas que se hallaren o conquistaren, de las Islas de la Canaria para ayuso contra Guinea, porque todo lo que es hallado e se hallare, conquistase o descubriere en los dichos tĂ©rminos, allende de que es hallado ocupado o descubierto, queden a los dichos rey e prĂ­ncipe de Portugal e a sus reinos, quitando solamente las islas de Canaria, conviene a saber Lanzarote, La Palma , Fuerteventura, La Gomera , el Hierro, la Graciosa , la Gran Canaria , Tenerife e todas las otras Islas de Canaria ganadas e por ganar, las cuales quedan a los reinos de Castilla y LeĂłn e los reinos de AragĂłn e de Sicilia....”