22-10-2011  (6359 lectures)

Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen

Publico la traducció de l'article de Claus D. Pusch (inacabada.. l'aniré corregint..), perquè la considero molt important, ja que destapa de forma palesa, la intenció que hi havia l'any 2003 darrera de la publicació del HOAX "El castellano - un dialecto del catalán": el clar objectiu de desprestigiar unes bases filològiques de la llengua ROMANÇ europea, al barrejar-les amb altres dades falses com el propi estudi de Friburg o el document trobat a la Biblioteca Vaticana.

D'aquesta llengua ROMAN√á en deriven (o hi pertanyen.. vinguin o no vinguin del llat√≠), a part de les lleng√ľes rom√†niques estatals, les llengues rom√†niques menystingudes: l'occit√†, el gasc√≥, el proven√ßal, el catal√†(-llemos√≠?), el romansch, el milanese, el v√®net, el romagnolo-emiliano, el napolit√†, el sard, el sicili√†, el sefard√≠, etc..etc.. (les separo de l'occit√† -hi pertanyin o no- per a evitar friccions nacionals). A aquest origen com√ļ hi apunten:

Jo ja vaig respondre al HOAX fent l'article  EL-CASTELLA-UN-DIALECTE-DEL-CATALA..-UN-HOAX..-O..-NO on vaig publicar la llista -"Inapel·lable" i feta per mí manualment- de totes les paraules catalanes que hi han al castellà segons el RAE, llista que va ser recopiada i referenciada manta vegades.. (mireu les dates de publicació)

Però finalment, he pogut veure darrera el HOAX, una molt clara intenció de desprestigiar el català, els catalans i la "llengua ROMANÇ europea", quan he llegit aquesta resposta del profesor Claus D. Pusch (Universitat de Friburg) que deixa a la premsa catalana i a na Isabel Clara Simó, en un lloc no gaire bonic, tractant-los d'ingenus.. només perquè van trucar a la Universitat demanant informació sobre el pretés estudi..


Tots els articles que van en aquesta direcci√≥: fer el catal√† la "mare de totes les lleng√ľes" -de forma poc acad√®mica-, poden tenir la mateixa intenci√≥ desprestigiadora que va tenir el HOAX del 2003. Quan es barregen coses certes amb coses "falses-f√†cilment-demostrables" o s'expliquen veritats en un llenguatge groller o poc acad√®mic, s'aconsegueix empastifar les coses certes (volent o sense voler-ho).. i despr√©s costa molt netejar-ho.. √Čs all√≥ de.. que ve el llop.. que ve el llop.. i quan ve el llop de deb√≥ ning√ļ no en fa cas.

Aquest article n'es un exemple:
//www.histo.cat/principal/preview/el-castellano-no-viene-del-latin

En canvi el llibre d'Yves Cortez, "Le français ne vient pas du latin" i els seus seguidors (o seguidores).. no pretén desprestigiar el català i el nostre romanç, simplement els ignora i anomena la "llengua origen" => "italià primitiu".. (en lloc de dir-li "proto-romanç")

Etymologie-langues-indo-europeennes.fr

En Johnny Torres combrega am l'Yves Cortez canviant pel castellà, la llengua francesa que aquest mira com objectiu final.
//www.histo.cat/principal/preview/la-verdadera-madre-del-castellano


Na Carme jim√®nez Huertas combrega am l'Yves Cortez canviant l'itali√† antic, que aquest posa com origen de totes les lleng√ľes, per l'iber, fet for√ßa probable per√≤ que va tenir lloc centenars d'anys abans que es parl√©s a gran part d'Europa el que tots els que tenen un gram de sentit com√ļ (entre ells en Magriny√†, en Mandado i jo mateix) han acordat anomenar "proto-roman√ß" o simplement "roman√ß"..

http://timefortruth.es/2013/10/10/no-venimos-del-latin-


 

Manel Capdevila
_______________________________________________________________________________________________________________
Respecte al ladino
, na Estelle Irizarry diu que el ladi ve del catal√† at√®s que era la √ļnica zona de la pen√≠nsula on no parlaven hebreu entre ells.. havien adoptat el catal√†..
Després del pogrom de 1390 a Barna s'escampen per tota Ejpanya donant origen al "ladino" derivat del català del segle XIV.. segons ella que s'ho ha estudiat a fons

..found that he wrote in dialect Catalan Ladino ‚Äď used by Catalans with Jewish heritage at the time. The findings have been published in a study titled ‚ÄúThe DNA of the writings of Columbus‚ÄĚ.

In addition, these peculiarities of his writing and other linguistic aspects associated with Ladino, a Jewish ethnolect in late medieval Spain, suggest that Columbus was Jewish, Irizarry said.

 

Original Català

Das Katalanische die älteste aller romanischen Sprachen?

Chronik einer Cyber-Farce Im Fr√ľhjahr dieses Jahres fanden zahlreiche Katalanistinnen und Katalanisten (und wahrscheinlich nicht nur diese) eine Nachricht in ihren elektronischen Briefk√§sten vor, die Sensationelles zu Geh√∂r brachte: unter der √úberschrift ‚ÄěEl Castellano, dialecto del catal√°n‚Äú las man ‚Äď durchgehend in kastilischer Sprache √ľbrigens ‚Äď, dass die ‚ÄěRomanische Abteilung de la Universidad de Friburgo‚Äú in einer Anfang 2003 fertig gestellten, aber wegen der ‚Äěgrandes presiones pol√≠ti- cas que genera‚Äú bis dato geheim gehaltenen Studie den Beweis erbracht habe, dass das Spanische aus dem Katalanischen hervorgegangen sei (‚Äěque el origen de la lengua castellana es el catal√°n‚Äú).

Eine Gruppe deutscher Linguisten und Historiker unter der Leitung eines gewissen ‚ÄěMark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung‚Äú, habe demnach in der Biblioteca Vaticana eine Reihe von Texten aus der Mitte des 9. Jahrhunderts entdeckt, in der Schreiber am Hofe von Ramon IV., Graf von Barcelona, darlegen, dass die in Kastilien Ans√§ssigen zum Gebrauch des Katalanischen √ľbergegangen seien (‚Äělas gents de la Castella usen ja nosos vocablas‚Äú).

Die Kastilier h√§tten bereitwillig die Sprache des √ľberm√§chtigen und weiter entwickelten katalanischen Nachbarn angenommen. Der ‚ÄěFreibur- ger Historiker Mark Vlamynck‚Äú wird wie folgt zitiert: ‚ÄěLa preponderancia de la cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposici√≥n, un fen√≥meno de asimilaci√≥n de los rasgos cultura- les.‚Äú Wer nun, aufgeschreckt oder beeindruckt von dieser wissenschaftlichen Sensation, Weiteres in Erfahrung bringen wollte, wurde in der (anonymen, nur mit der Aufforderung zur Weiterverteilung per E-mail versehenen) Nachricht auf ein paar Internetlinks verwiesen, von denen einer zur Vatikanischen Bibliothek, der zweite zum Institut f√ľr Rechtsgeschichte der Albert-Ludwigs- Universit√§t Freiburg und der dritte zur Wissenschaftlichen Gesellschaft dersel- ben Uni, einem F√∂rderverein f√ľr wissenschaftliche Projekte und Exkursionen, f√ľhrte.

Der Schreiber des vorliegenden Kommentars ‚Äď selbst Mitglied der besagten Universit√§t, die Heimstatt f√ľr die brillanten Forschungen gewesen sein soll, in deren Folge die Geschichte der romanischen Sprachen h√§tte neu geschrieben werden m√ľssen ‚Äď bekam die besagte Nachricht mehrfach; zun√§chst anonym nach dem Schneeball-Prinzip, wie es bei vielen Internet- Hoax-Rundmails der Fall ist, dann aber immer √∂fter von diversen Absendern, die dem Autor wohl bekannt waren, da sie meistens aus dem katalanistischen Freundes- und Kollegenkreis stammten.

Es war in der Tat erstaunlich festzu- stellen, wieviele Leute in der Folge anfragten, was es denn mit dieser Sensa- tionsmeldung auf sich habe, wer Mark Vlamynck w√§re und ob denn das Ganze wahr sei. Und unter diesen Vielen waren viele, die es eigentlich besser h√§tten wissen m√ľssen. Die eigentlich wissen sollten, dass ‚Äěa mediados del siglo IX‚Äú uns mit den Stra√üburger Eiden der erste Text einer romanischen Sprache ‚Äď aber eben keiner iberoromanischen Sprache, sondern des Franz√∂sischen ‚Äď entgegen tritt (wenn man von einigen eher bruchst√ľckhaften Zeugnissen, die kaum Text- charakter haben, absieht, welche f√ľr die Herausbildungsphase des fr√ľhen Ita- lienisch belegt sind), welcher noch so lateinisch ist, dass ‚Äěkatalanische‚Äú Texte aus derselben Epoche, so elaboriert romanisch wie im Beispielsatz ‚Äělas gents de la Castella usen ja nosos vocablas‚Äú, h√∂chst unwahrscheinlich und unplausi- bel sein d√ľrften.

Doch nicht nur mit allgemein-romanistischer Grundbildung h√§tte man den ‚Äěhoax‚Äú, die auf elektronischem Wege verbreitete, vielleicht als Sp√§√üchen gemeinte Fehlinformation sofort als v√∂llig abwegig und unbegr√ľndet abtun k√∂nnen. Auch ein Blick auf die in der Nachricht empfohlenen Links h√§tte gleich gezeigt, dass die Inhalte der verlinkten Webseiten mit der grandiosen ‚ÄěStudie ‚ÄėDer Ursprung des Spanischen‚Äô‚Äú ganz und gar nichts zu tun haben;

ein schneller Check im E-mail-Verzeichnis der Universit√§t Freiburg h√§tte zu Tage gef√∂rdert, dass es keinen ‚Äěhistoriador Mark Vlamynck‚Äú in Freiburg gibt, und eine wenig aufw√§ndige Suche auf derselben Webseite h√§tte gezeigt, dass es an der s√ľdbadischen Universit√§t (und auch an der Hochschule in der gleichnami- gen Schweizer Stadt) gar keine ‚ÄěRomanistische Abteilung‚Äú gibt, jedenfalls nicht da, wo ‚Äěling√ľistas e historiadores‚Äú arbeiten. Angesichts dieser offenkundigen Indizien f√ľr die v√∂llige Unseriosit√§t der E-mail-Botschaft ist es erstaunlich, wieviele ‚ÄěLeute vom Fach‚Äú allen Ern- stes nachgefragt haben, was denn an der Story dran sein k√∂nnte.

Ja der Autor dieser Zeilen wollte seinen Ohren nicht trauen, als pl√∂tzlich bei ihm im B√ľro das Telefon klingelte und sich eine Barceloniner Tageszeitung nach der ‚ÄěRomanistischen Abteilung‚Äú und der ‚ÄěStudie‚Äú zum ‚ÄěUrsprung des Spani- schen‚Äú erkundigen wollte. Ungl√§ubig blickte selbiger Autor auf einen ihm zugesandten Ausschnitt aus der ebenfalls in Barcelona erscheinenden Tages- zeitung Avui ‚Äď es muss sich um eine Nummer von Ende April gehandelt haben ‚Äď, in dem die bekannte Schriftstellerin Isabel-Clara Sim√≥ unter der Rubrik ‚ÄěDe fil de vint‚Äú die ‚Äěnot√≠cia [...] tan espectacular‚Äú zum Anlass f√ľr einen 49-zeiligen Text nahm, in dem sie zwar recht hintergr√ľndig und mit ironisierendem Unterton √ľber die Zukunft der spanischen Autonomiestatute sinnierte, in dem sie aber immerhin 30 der 49 Zeilen einer ausf√ľhrlichen Wiedergabe und Paraphrasierung ebiger Internet-Desinformation widmete und der Leser nicht so genau wei√ü, ob diese 30 Zeilen auch ironisierend gemeint sind oder nicht. Tatsache ist, dass man sp√§testens mit dem Erscheinen dieses Avui- Beitrags an der Universit√§t Freiburg und am Romanischen Seminar das Sp√§√ü- chen, das m√∂glicherweise mit der anonymen Rundmail intendiert war, nicht mehr so spa√üig fand.

Nun gut, inzwischen haben sich die Wogen gegl√§ttet, die idiotische Nachricht von der Freiburger ‚ÄěStudie‚Äú hat sich im WWW totgelau- fen, und die Chronologie der Herausbildung der romanischen Sprachen ist die alte geblieben. Im Nachhinein kann man sich nur wundern, welche Breiten- wirkung diese Cyber-Farce gezeitigt hat. Wenn der anonyme Autor der Aus- gangsbotschaft mit seinem Streich die Leichtgl√§ubigkeit (und teilweise die historisch-sprachgeschichtlich Unbedarftheit) der romanistisch-katalanisti- schen Zunft vorf√ľhren wollte, so muss man zugeben, dass ihm das voll und ganz gelungen ist!

Claus D. Pusch

El catal√† √©s la m√©s antiga de totes les lleng√ľes rom√†niques?

A principis d'aquest any, molts catalanistes i catalanistas s'han trobat (i probablement no nom√©s ells) un missatge (Cr√≤nica d'una cyber-farsa ) a les seves b√ļsties de correu electr√≤nic, el que ha tingut una difusi√≥ Sensacional: sota el t√≠tol "El Castellano, dialecto del catal√°n", per cert tots en llengua castellana- que el "Departament de Roman√ß de la Universitat de Friburg " hauria fet a principis de 2003, per√≤ va resultar per ra√≥ de les "grans pressions¬† pol√≠tiques generades" estudi fins ara no s'havia revelat va ser que l'origen de l'espanyol va ser el catal√† ("que l'origen de la llengua castellana √©s el catal√°n").

Un grup de ling√ľistes alemanys i historiadors liderats per un tal "Mark Vlamynck, historiador el "Departament de Roman√ß" va tenir conseq√ľ√®ncia¬† va descobrir una s√®rie de textos a la Biblioteca Vaticana de mitjans del segle nov√®, el secretari de la cort de Ramon IV. Comte de Barcelona demostren que harien trasportat als residents de Castella¬† l'√ļs de l'idioma catal√† ("las gents de la Castella usen ja nosos vocablas").

Els castellans haurien adoptat de bona gana el llenguatge dels totpoderosos i refinats ve√Įns catalans . El "historiador de Freiburg Marc Vlamynck" √©s citat dient: "La preponderancia dela cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposici√≥n, un fen√≥meno de asimilaci√≥n de los rasgos culturales" Qui Ara, sorpr√®s o impressionat per aquesta sensaci√≥ cient√≠fica, m√©s volia saber era el missatge (an√≤nim, nom√©s proporcionat amb la convocat√≤ria de redistribuci√≥ per correu electr√≤nic ) en uns pocs enlla√ßos a les webs de refer√®ncia, un dels quals era Biblioteca del Vatic√†, el segon de l'Institut d'Hist√≤ria del Dret a la Universitat Ludwig Albert de Friburg i el tercer per a la Societat Cient√≠fica dersel- Universitat ben, una Fundaci√≥ per a projectes cient√≠fics i digressions. .

L'autor d'aquest comentari - ell mateix membre de l'esmentada Universitat, la llar de les brillants investigacions hauria d'haver estat, en conseq√ľ√®ncia de la qual cosa la hist√≤ria de les lleng√ľes rom√†niques hauria de ser reescrita - va rebre el missatge, va dir m√©s d'una vegada; inicialment an√≤nims despr√©s del principi de bola de neu, com √©s el cas de molts enganys a Internet enviant un correu electr√≤nic, per√≤ despr√©s cada vegada m√©s de diversos remitents que van ser ben coneguts per qui escriu, ja que majorit√†riament provenien dels amics i col¬∑legues catalans.

Es va crear fixar en efecte incre√Įble com moltes persones van preguntar arran del que va fer per la missatge amb aquesta sensacional sobre qui seria Marc Vlamynck i si all√≥ era cert. I entre aquests molts, en realitat hauria estat millor que necessita saber. La veritat ha de saber que "1 Mitjan segle IX" nosaltres amb els juraments d'Estrasburg del primer text d'una llengua roman√ß - per√≤ cap d'idioma ibero-roman√ß, per√≤ els francesos - s'enfronta (si per alguns productes i no superficials que amb prou feines text t√© car√†cter, a m√©s, que es va ocupar ian per a la fase de desenvolupament de la primerenca Italiana), que √©s m√©s encara a Am√®rica, que els textos "catalans" de la mateixa √®poca, segons es detalla rom√†nic, com en la frase d'exemple "les cavallers de la Castella filtres si sos vocablas" molt poc probable i que puguin estar bel unplausi-.

No obstant això, no només amb-la educació general bàsica Romanç hauria estat el "engany", els mitjans electrònics generalitzades, potser significava com una broma dolenta informació pot descartar com totalment absurda i infundada immediatament. Un cop d'ull als enllaços recomanats en el mateix missatge mostraria que el contingut dels llocs web vinculats amb el "estudi" fabulós L'origen de l'espanyol per complet i no tenen res a veure;

Una revisi√≥ r√†pida en el directori de correu de la Universitat de Friburg hauria tret a la llum que no existeix cap "historiador de nom Marc Vlamynck" a Friburg, i una mica de temps de cerca al mateix lloc web hauria demostrat que al sud de la ciutat alemanya d'universitat (i tamb√© per la instituci√≥ en la mateixes condicions de nom de ciutat su√Įssa) no hi ha cap " Romanistische Abteilung (departament de Rom√†niques)" i en cap cas no hi treballen "ling√ľistes i Historiadors". Davant d'aquesta evid√®ncia √≤bvia de l'absoluta manca de seriosit√§t el missatge de correu electr√≤nic, √©s incre√Įble la quantitat de "gent amb poca cultura" tenen cada collita stes de demanda, el que podria ser m√©s a la hist√≤ria que al seu torn.

Sí, qui escriu aquest text no podia creure el que escoltava quan de sobte al seu telèfon de l'oficina va cridar i volia demanar un diari Barcelonès del "Romani taules departament" i l'"estudi", "origen de l'espanyol" . Incrèdul va mirar Selbiger autor en un extracte el va enviar des del qual també apareix el diari Avui de Barcelona - ha d'haver una sèrie de finals d'abril han actuat - on la famosa escriptora Isabel Clara Simó sota el títol "De fil de vint "la" notícia [...] espectacular bronzejat "com una raó per a un text de 49 línia adoptada, en el que va pensar, encara que matís bastant profund i amb ironia sobre el futur dels estatuts d'autonomia d'Espanya en el qual, però, almenys, 30 de les 49 files d'una reproducció detallada i parafrasejant dedicat desinformació ebiger Internet i el lector no sap realment si aquestes 30 línies pretenen també irònicament o no. El fet és que un chen no més tard de la publicació d'aquest article Avui- a la Universitat de Friburg i Filologia Romànica a la Späß-, que era probablement la intenció darrere del correu massa anònima, ja no resultava tan graciós.

B√©, ara la pols s'ha assentat, el missatge idiota de "estudi" de Friburg s'ha mantingut a la WWW totgelau- fen, i la cronologia del desenvolupament de les lleng√ľes rom√†niques √©s el vell. En retrospectiva, un nom√©s pot preguntar-se qu√® latitud efecte que aix√≤ ha tingut farsa cibern√®tic. Si l'autor an√≤nim de l'ambaixada a partir de la seva cadena credulitat (i en part hist√≤ric-ling√ľ√≠stica ingenu√Įtat hist√≤ria) de Romani taula katalanisti- regla gremi volgut mostrar, aix√≠ que s'ha d'admetre que ell va obtenir un √®xit total

Claus D. Pusch

Original Català

Das Katalanische die älteste aller romanischen Sprachen?

Chronik einer Cyber-Farce Im Fr√ľhjahr dieses Jahres fanden zahlreiche Katalanistinnen und Katalanisten (und wahrscheinlich nicht nur diese) eine Nachricht in ihren elektronischen Briefk√§sten vor, die Sensationelles zu Geh√∂r brachte: unter der √úberschrift ‚ÄěEl Castellano, dialecto del catal√°n‚Äú las man ‚Äď durchgehend in kastilischer Sprache √ľbrigens ‚Äď, dass die ‚ÄěRomanische Abteilung de la Universidad de Friburgo‚Äú in einer Anfang 2003 fertig gestellten, aber wegen der ‚Äěgrandes presiones pol√≠ti- cas que genera‚Äú bis dato geheim gehaltenen Studie den Beweis erbracht habe, dass das Spanische aus dem Katalanischen hervorgegangen sei (‚Äěque el origen de la lengua castellana es el catal√°n‚Äú).

Eine Gruppe deutscher Linguisten und Historiker unter der Leitung eines gewissen ‚ÄěMark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung‚Äú, habe demnach in der Biblioteca Vaticana eine Reihe von Texten aus der Mitte des 9. Jahrhunderts entdeckt, in der Schreiber am Hofe von Ramon IV., Graf von Barcelona, darlegen, dass die in Kastilien Ans√§ssigen zum Gebrauch des Katalanischen √ľbergegangen seien (‚Äělas gents de la Castella usen ja nosos vocablas‚Äú).

Die Kastilier h√§tten bereitwillig die Sprache des √ľberm√§chtigen und weiter entwickelten katalanischen Nachbarn angenommen. Der ‚ÄěFreibur- ger Historiker Mark Vlamynck‚Äú wird wie folgt zitiert: ‚ÄěLa preponderancia de la cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposici√≥n, un fen√≥meno de asimilaci√≥n de los rasgos cultura- les.‚Äú Wer nun, aufgeschreckt oder beeindruckt von dieser wissenschaftlichen Sensation, Weiteres in Erfahrung bringen wollte, wurde in der (anonymen, nur mit der Aufforderung zur Weiterverteilung per E-mail versehenen) Nachricht auf ein paar Internetlinks verwiesen, von denen einer zur Vatikanischen Bibliothek, der zweite zum Institut f√ľr Rechtsgeschichte der Albert-Ludwigs- Universit√§t Freiburg und der dritte zur Wissenschaftlichen Gesellschaft dersel- ben Uni, einem F√∂rderverein f√ľr wissenschaftliche Projekte und Exkursionen, f√ľhrte.

Der Schreiber des vorliegenden Kommentars ‚Äď selbst Mitglied der besagten Universit√§t, die Heimstatt f√ľr die brillanten Forschungen gewesen sein soll, in deren Folge die Geschichte der romanischen Sprachen h√§tte neu geschrieben werden m√ľssen ‚Äď bekam die besagte Nachricht mehrfach; zun√§chst anonym nach dem Schneeball-Prinzip, wie es bei vielen Internet- Hoax-Rundmails der Fall ist, dann aber immer √∂fter von diversen Absendern, die dem Autor wohl bekannt waren, da sie meistens aus dem katalanistischen Freundes- und Kollegenkreis stammten.

Es war in der Tat erstaunlich festzu- stellen, wieviele Leute in der Folge anfragten, was es denn mit dieser Sensa- tionsmeldung auf sich habe, wer Mark Vlamynck w√§re und ob denn das Ganze wahr sei. Und unter diesen Vielen waren viele, die es eigentlich besser h√§tten wissen m√ľssen. Die eigentlich wissen sollten, dass ‚Äěa mediados del siglo IX‚Äú uns mit den Stra√üburger Eiden der erste Text einer romanischen Sprache ‚Äď aber eben keiner iberoromanischen Sprache, sondern des Franz√∂sischen ‚Äď entgegen tritt (wenn man von einigen eher bruchst√ľckhaften Zeugnissen, die kaum Text- charakter haben, absieht, welche f√ľr die Herausbildungsphase des fr√ľhen Ita- lienisch belegt sind), welcher noch so lateinisch ist, dass ‚Äěkatalanische‚Äú Texte aus derselben Epoche, so elaboriert romanisch wie im Beispielsatz ‚Äělas gents de la Castella usen ja nosos vocablas‚Äú, h√∂chst unwahrscheinlich und unplausi- bel sein d√ľrften.

Doch nicht nur mit allgemein-romanistischer Grundbildung h√§tte man den ‚Äěhoax‚Äú, die auf elektronischem Wege verbreitete, vielleicht als Sp√§√üchen gemeinte Fehlinformation sofort als v√∂llig abwegig und unbegr√ľndet abtun k√∂nnen. Auch ein Blick auf die in der Nachricht empfohlenen Links h√§tte gleich gezeigt, dass die Inhalte der verlinkten Webseiten mit der grandiosen ‚ÄěStudie ‚ÄėDer Ursprung des Spanischen‚Äô‚Äú ganz und gar nichts zu tun haben;

ein schneller Check im E-mail-Verzeichnis der Universit√§t Freiburg h√§tte zu Tage gef√∂rdert, dass es keinen ‚Äěhistoriador Mark Vlamynck‚Äú in Freiburg gibt, und eine wenig aufw√§ndige Suche auf derselben Webseite h√§tte gezeigt, dass es an der s√ľdbadischen Universit√§t (und auch an der Hochschule in der gleichnami- gen Schweizer Stadt) gar keine ‚ÄěRomanistische Abteilung‚Äú gibt, jedenfalls nicht da, wo ‚Äěling√ľistas e historiadores‚Äú arbeiten. Angesichts dieser offenkundigen Indizien f√ľr die v√∂llige Unseriosit√§t der E-mail-Botschaft ist es erstaunlich, wieviele ‚ÄěLeute vom Fach‚Äú allen Ern- stes nachgefragt haben, was denn an der Story dran sein k√∂nnte.

Ja der Autor dieser Zeilen wollte seinen Ohren nicht trauen, als pl√∂tzlich bei ihm im B√ľro das Telefon klingelte und sich eine Barceloniner Tageszeitung nach der ‚ÄěRomanistischen Abteilung‚Äú und der ‚ÄěStudie‚Äú zum ‚ÄěUrsprung des Spani- schen‚Äú erkundigen wollte. Ungl√§ubig blickte selbiger Autor auf einen ihm zugesandten Ausschnitt aus der ebenfalls in Barcelona erscheinenden Tages- zeitung Avui ‚Äď es muss sich um eine Nummer von Ende April gehandelt haben ‚Äď, in dem die bekannte Schriftstellerin Isabel-Clara Sim√≥ unter der Rubrik ‚ÄěDe fil de vint‚Äú die ‚Äěnot√≠cia [...] tan espectacular‚Äú zum Anlass f√ľr einen 49-zeiligen Text nahm, in dem sie zwar recht hintergr√ľndig und mit ironisierendem Unterton √ľber die Zukunft der spanischen Autonomiestatute sinnierte, in dem sie aber immerhin 30 der 49 Zeilen einer ausf√ľhrlichen Wiedergabe und Paraphrasierung ebiger Internet-Desinformation widmete und der Leser nicht so genau wei√ü, ob diese 30 Zeilen auch ironisierend gemeint sind oder nicht. Tatsache ist, dass man sp√§testens mit dem Erscheinen dieses Avui- Beitrags an der Universit√§t Freiburg und am Romanischen Seminar das Sp√§√ü- chen, das m√∂glicherweise mit der anonymen Rundmail intendiert war, nicht mehr so spa√üig fand.

Nun gut, inzwischen haben sich die Wogen gegl√§ttet, die idiotische Nachricht von der Freiburger ‚ÄěStudie‚Äú hat sich im WWW totgelau- fen, und die Chronologie der Herausbildung der romanischen Sprachen ist die alte geblieben. Im Nachhinein kann man sich nur wundern, welche Breiten- wirkung diese Cyber-Farce gezeitigt hat. Wenn der anonyme Autor der Aus- gangsbotschaft mit seinem Streich die Leichtgl√§ubigkeit (und teilweise die historisch-sprachgeschichtlich Unbedarftheit) der romanistisch-katalanisti- schen Zunft vorf√ľhren wollte, so muss man zugeben, dass ihm das voll und ganz gelungen ist!

Claus D. Pusch

El catal√† √©s la m√©s antiga de totes les lleng√ľes rom√†niques?

A principis d'aquest any, que es trobar molts catalanistes i catalanistas (i probablement no nom√©s ells) un missatge (Cr√≤nica d'una cyber-farsa ) a les seves b√ļsties de correu electr√≤nic, el que va portar audi√®ncia Sensacional: sota el t√≠tol "El Castellano, dialecto del catal√°n", per cert tots en llengua castellana- que el "Departament de Roman√ß de la Universitat de Friburg " hauria fet a principis de 2003, per√≤ va resultar a causa de la "grans Pressions ques pol√≠tica Que g√®neres" estudi fins ara no revelada va ser que l'espanyol de que va sorgir va ser el catal√† ("que l'origen de la llengua castellana √©s el catal√°n").

Un grup de ling√ľistes alemanys i historiadors liderats per un tal "Mark Vlamynck, historiador departament de Romanistische" va tenir conseq√ľ√®ncia a la Biblioteca Vaticana va descobrir una s√®rie de textos a partir de mitjans del segle nov√®, el secretari de la cort de Ramon IV. Comte de Barcelona demostren que havien estat traslladats als residents de Castella per a l'√ļs de l'idioma catal√† ("las gents de la Castella usen ja nosos vocablas").

Els castellans haurien adoptat de bona gana el llenguatge dels totpoderosos i refinats ve√Įns catalans . El "historiador de Freiburg Marc Vlamynck" √©s citat dient: ". "La preponderancia dela cultura catalana y su mayor grado de desarrollo, supuso en las zonas de contacto y superposici√≥n, un fen√≥meno de asimilaci√≥n de los rasgos culturales" Qui Ara, sorpr√®s o impressionat per aquesta sensaci√≥ cient√≠fica, m√©s volia saber era el missatge (an√≤nim, nom√©s proporcionat amb la convocat√≤ria de redistribuci√≥ per correu electr√≤nic ) en uns pocs enlla√ßos a les webs de refer√®ncia, un dels quals era Bibliotheca del Vatic√†, el segon de l'Institut d'Hist√≤ria del Dret a la Universitat Ludwig Albert de Friburg i el tercer per a la Societat Cient√≠fica dersel- Universitat ben, una Fundaci√≥ per a projectes cient√≠fics i digressions. .

L'autor d'aquest comentari - ell mateix un membre de l'esmentada Universitat, la llar de les brillants investigacions hauria d'haver estat, en conseq√ľ√®ncia de la qual cosa la hist√≤ria de les lleng√ľes rom√†niques hauria de ser reescrita - va captar el missatge, va dir m√©s d'una vegada; inicialment an√≤nims despr√©s del principi de bola de neu, com √©s el cas de molts enganys a Internet enviant un correu electr√≤nic, per√≤ despr√©s cada vegada m√©s de diversos remitents que van ser ben coneguts per qui escriu, ja que majorit√†riament provenien dels amics i col¬∑legues catalans.

Es va crear fixar en efecte incre√Įble com moltes persones van preguntar arran del que va fer per la missatge amb aquesta sensacional sobre qui seria Marc Vlamynck i si all√≥ era cert. I entre aquests molts, en realitat hauria estat millor que necessita saber. La veritat ha de saber que "1 Mitjan segle IX" nosaltres amb els juraments d'Estrasburg del primer text d'una llengua roman√ß - per√≤ cap d'idioma ibero-roman√ß, per√≤ els francesos - s'enfronta (si per alguns productes i no superficials que amb prou feines text t√© car√†cter, a m√©s, que es va ocupar ian per a la fase de desenvolupament de la primerenca Italiana), que √©s m√©s encara a Am√®rica, que els textos "catalans" de la mateixa √®poca, segons es detalla rom√†nic, com en la frase d'exemple "les cavallers de la Castella filtres si sos vocablas" molt poc probable i que puguin estar bel unplausi-.

No obstant això, no només amb-la educació general bàsica Romanç hauria estat el "engany", els mitjans electrònics generalitzades, potser significava com una broma dolenta informació pot descartar com totalment absurda i infundada immediatament. Un cop d'ull als enllaços recomanats en el mateix missatge mostraria que el contingut dels llocs web vinculats amb el "estudi" fabulós L'origen de l'espanyol per complet i no tenen res a veure;

Una revisi√≥ r√†pida en el directori de correu de la Universitat de Friburg hauria tret a la llum que no existeix cap "historiador de nom Marc Vlamynck" a Friburg, i una mica de temps de cerca al mateix lloc web hauria demostrat que al sud de la ciutat alemanya d'universitat (i tamb√© per la instituci√≥ en la mateixes condicions de nom de ciutat su√Įssa) no hi ha cap " Romanistische Abteilung (departament de Rom√†niques)" i en cap cas no hi treballen "ling√ľistes i Historiadors". Davant d'aquesta evid√®ncia √≤bvia de l'absoluta manca de seriosit√§t el missatge de correu electr√≤nic, √©s incre√Įble la quantitat de "gent amb poca cultura" tenen cada collita stes de demanda, el que podria ser m√©s a la hist√≤ria que al seu torn.

Sí, qui escriu aquest text no podia creure el que escoltava quan de sobte al seu telèfon de l'oficina va cridar i volia demanar un diari Barcelonès del "Romani taules departament" i l'"estudi", "origen de l'espanyol" . Incrèdul va mirar Selbiger autor en un extracte el va enviar des del qual també apareix el diari Avui de Barcelona - ha d'haver una sèrie de finals d'abril han actuat - on la famosa escriptora Isabel Clara Simó sota el títol "De fil de vint "la" notícia [...] espectacular bronzejat "com una raó per a un text de 49 línia adoptada, en el que va pensar, encara que matís bastant profund i amb ironia sobre el futur dels estatuts d'autonomia d'Espanya en el qual, però, almenys, 30 de les 49 files d'una reproducció detallada i parafrasejant dedicat desinformació ebiger Internet i el lector no sap realment si aquestes 30 línies pretenen també irònicament o no. El fet és que un chen no més tard de la publicació d'aquest article Avui- a la Universitat de Friburg i Filologia Romànica a la Späß-, que era probablement la intenció darrere del correu massa anònima, ja no resultava tan graciós.

B√©, ara la pols s'ha assentat, el missatge idiota de "estudi" de Friburg s'ha mantingut a la WWW totgelau- fen, i la cronologia del desenvolupament de les lleng√ľes rom√†niques √©s el vell. En retrospectiva, un nom√©s pot preguntar-se qu√® latitud efecte que aix√≤ ha tingut farsa cibern√®tic. Si l'autor an√≤nim de l'ambaixada a partir de la seva cadena credulitat (i en part hist√≤ric-ling√ľ√≠stica ingenu√Įtat hist√≤ria) de Romani taula katalanisti- regla gremi volgut mostrar, aix√≠ que s'ha d'admetre que ell va obtenir un √®xit total

Claus D. Pusch

Text




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Joan
    25-08-2019 12:05

    La nueva moda de hacer dudar de aquello que los estudiosos llevan a√Īos ense√Īando -y estudiando-, en general, no s√≥lo conllevar√° un retraso de siglos, sino que atraer√° un nuevo periodo de oscuridad que podr√≠a ser tanto religioso como pol√≠tico. Este periodo nos har√° perder perspectivas que s√≥lo el continuismo de las Universidades, sin cortapisas, puede frenar. Igual estamos tan hartos de nuestro mundo que queremos carg√°rnoslo, sin tener en cuenta que numerosas personas viven y sobreviven al margen de nuestra hartaz√≥n de barbarie capitalista, inconscientes de todo. A√ļn as√≠, me preocupa enormemente el resto de especies, tanto de animales como de plantas, que podr√≠an desparecer para siempre, o lo que es m√°s, la extinci√≥n de la vida en la tierra. Esperemos que no. Por lo que respecta al art√≠culo, los pueblos no son unos copiones de otros, sino que intentan comunicarse entre ellos, y para ello usan palabras que les suenan eficaces. Despu√©s, periodos de poder pol√≠tico superior intentan que la suya sea una lengua preponderante y que se convierta en koin√© o lingua franca. Y as√≠ existieeorn periodos que copi√°banois del griego, del lat√≠n, de las lenguas germ√°nicas, del √°rabe, del provenzal (occitano le llamamos ahora, de Lengua de Oc, un t√©rmino moderno), del italiano (con reverberaciones del lat√≠n), del franc√©s, del alem√°n o del ingl√©s ahora mismo. Las lenguas propias mantienen as√≠ una doble tendencia, de imposici√≥n y pervivencia, y son sus sustituciones por dominaciones pol√≠ticas, sus sustratos o adstratos lo que determinan su existencia, pervivencia, deformaci√≥n o desaparici√≥n. La verg√ľenza de esta era, en Europa, es la desaparicion de la lengua de Oc, de la cual el catal√°n es el √ļltimo dialecto vivo en plenitud y tambi√©n en decadencia, por lo que las pol√≠ticas deber√≠an ir en la direcci√≥n de protegerlo con todas las armas al alcance, porque una lengua muerta, y m√°s cuando tanta energ√≠a se invierte en destruirla, √©s una verg√ľenza para la humanidad. Es como la quema del Amazonas, pero desde un punto de vista cultural. Dicho esto, decir que el castellano viene del lat√≠n es una sandez suprema. Podria escribirlo en mi catal√°n de Val√®ncia, pero hoy me he levantado con la pierna torcida y he empezado a escribir en castellano este comentario, quiz√°s porque antes he le√≠do el innombrable e inclasificable art√≠culo 'El castellano no viene del lat√≠n' que est√° escrito en esta lengua, y que es una mezcla infecta de perversiones conspiranoicas descerebradas y de opiniones filol√≥gicas de quien no debe haber estudiado m√°s que para sacar aprobados pelados y desde luego con su vista lejos de la historia de la lengua y de sus mecanismos evolutivos. Volviendo otra vez sobre el tema, el castellano, aunque algunos fil√≥logos no lo planteen as√≠ -que deber√≠an- es el resultado del lat√≠n vulgar -el lat√≠n mezcla de muchos hablantes romanizados, que a su vez estaba influenciado por otras lenguas it√°licas o por el griego-, aprendido por hablantes vascoides, e influenciado por germanos romanizados, musulmanes que impusieron una lengua √°rabe que estaba fuertemente influenciada por los anteriores dialectos romanizados previos a Al Andalus -cuya evoluci√≥n del rom√°nico originario al √°rabe conocemos como moz√°rabe, que no es una lengua extinguida, sino un paso entre lenguas-, una arabizaci√≥n que adem√°s era m√°s fuerte al sur y menos al norte, por los dialectos GASCONES en el caso del castellano, y por su propia evoluci√≥n. Despu√©s vendr√≠an las influencias catalanas o galaicoleonesas. El castellanos es el romance de los pueblos vascoides, desde Cantabria hasta Arag√≥n, que en vez de castellano deber√≠a llamarse euskoromance -o vascoromance o iberoromance- y tuvo una serie de isoglosas (diccionario, wiki) que no lo hac√≠an uniforme, pero s√≠ mantiene unos rasgos comunes (diptongaci√≥n en ie ue de las es y las os largas del lat√≠n, poco amor a la efe, etc.. todas tambi√©n comunes al gasc√≥n, que se habla desde el Valle de Ar√°n hasta la desmbocadura del Garona. As√≠ que m√°s que al catal√°n, se parecer√≠a al gasc√≥n en muchos aspectos, pero a√ļn as√≠ ni siquiera esta influencia lo hace hijo del catal√°n o del gasc√≥n, sino que son influencias rom√°ncias y europeas de contacto. Quiz√°s el aragones actual, en la provvincia de Huesca sea el dialecto de este grupo que formar√≠a una zona de transici√≥n entre gasc√≥n, catal√°n e iberom√°nico. En cualquier caso, esta lengua iberom√°nica llamada ahora castellano creo que impropiamente NO TUVO UNA CULTURA EXTENSA de hondas repercusiones, pues era lengua de pastores, agricultures, cazadores y sobre todo guerreros -aunque la tuvo- y no fue hasta el siglo XVI que no alcanz√≥ su siglo de oro, cuando los catalanes la tuvieron en el XIV/XV y antes todav√≠a en el XII con la cultura trovadoresca, que influiy√≥ directamente en la lengua hija de la lengua de OC, el catal√°n, y en toda la cultura europea, asediada por la amenaza del Islam. Se pueden decir muchas cosas a favor del catal√°n y contra la politica del estado espa√Īol-castellano -muchas- pero no que el castellano sea dialecto del catal√°n. I visca la terra...

Afegeix-hi un comentari:

Nom a mostrar:
E-mail:
Genera una nova imatge
Introdu√Įu el codi de seguretat
Accepto les condicions d'ús següents:

Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

  • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
  • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
  • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
  • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.