M'avergonyeix dir que el meu coneixement sobre Olèrdola va començar quan una amiga, em va explicar que havia d'anar un dia a visitar Olèrdola que era molt antiga. La vaig visitar el 22-12-21, després de quedar-me a dormir a Moja i poder veure in situ l'Olèrdola que vaig identificar com Cartago Vetus per les coordenades del llibre de Ptolomeu, tot i la negació rotunda d'un autèntic oriund de Vilafranca al seu article de la vilafranquinablogspot.com: "El mite de Cartago Vetus" -avui esborrat-, podent continuar la investigació sobre Cartago Vetus amb l'ajuda puntual d'en Dani, lluitant a la vegada contra els defensors de l'argument de que "la Catalania del Maiolichinus no era un regne sinó que ho era el de T-Arragonia, que va de la má de la teoria del Cortés López de que Cartago Vetus está a l'Aragó".
L'etimologia del nom d'Aragó com derivat d'Arragonia i al seu torn de T-Arragonia, tot i que és evident que és certa - ho va dir en Leonardo en un mapa i després d'ell ho han dit molts castellans seguint Nebrixa que no hi tenien cap interès partidista- porta a l'iniciador de l'estudi -en contra del fet que Catalunya era un Regne segons va dir Jacme I, - a mantenir la tesi de que Catalunya no va ser mai un Regne ja que conformava el regne de "T-Aragon", i això no ens fa cap bé als catalans, perquè "tot i tenir, amb aquesta asseveració, la certesa sobre l'origen del nom del "Regne d'Aragó", els manyos continuaran dient, que segons els registres històrics "los aragoneses conquistaron el mediterràneo", ja està bé! vam ser els catalans i prou!.. Als manyos més recalcitrants els hi faig una demostració "AD ABSURDUM"..i s'exasperen en quedar-se sense arguments per rebatre-ho..
Bien!, es evidente que en las galeras catalanas iban embarcados aragoneses (los almogàvers eran hombres de tierra adentro) pero después de todas las disquisiciones mañas, a los que quieran llamarles conquistas de la Corona de Aragón, les digo que es inaceptable como "verdad histórica", o sinó que me lo demuestren del siguiente modo: que cojan una galera (como la del Museo Marítimo de Barcelona), que la pongan en el Ebro en Zaragoza delante de la Pilarica, con tres remeros por banco.. y que empiecen a bogar...; cuando lleguen a Córcega, Cerdeña, Sicilia, Reino de Nápoles, Malta-Gozzo, Atenas y Neopatria.. les reconoceré que el Inapelable Imperio Catalán del Mediterráneo “podría haber sido una conquista aragonesa”!
Tot va començar amb la troballa d'en Llauradó amb el nom manuscrit d'en Girava "Tarragonés" retocat per a convertir-lo en "Arragonés" i que ara "l'autor de l'estudi" i les Faes diuen que ho va retocar el propi Girava!.. afegint altres "nonsense" com que el Magnànim no tenia l'escut de Jerusalem a les seves armes perquè "fou concedida a Ferran per Pius II el 1506" segons diu una "Real Orden" del 2015 -Rajoy_FelipeVI- o que "el català no era important als segles XV-XVI perquè no estava incorporat als diccionaris multilingües de l'època" -quina estupidesa.. i la gran quantitat de traduccions del llibre del Consolat de Mar?.. els traductors sabien català i no els calien diccionaris.. sense esmentar que el diccionari més antic que es conserva, de llengües europees, és el "Vocabolari molt profitos per apendre Lo Catalan Alamany y Lo Alamany Catalan" o el Vocabulari latí-català de Nebrija de Carles Amorós
ARGUMENTS QUE NO PERMETEN INCLOURE AL REGNE DE "CATALUNYA" DINTRE DEL REGNE DE "T-ARRAGONIA"
- La Reconquesta va començar de nord a sud
- Tarragona no es va incorporar a la Catalunya Vella fins el 1116 quan ja feia anys que existia el concepte Catalonia com unió de comtats
- Les referències a Regnum Tarraconensis - Regnum Tarragonia, són sempre "religioses", de fet Tarragona encara reclama ser la diòcesi primada d'Espanya
Encaix en forma de "4" a les muralles ciclòpees d'Olèrdola, possible 'Carthago Vetus'.
Origen de l'estudi
La Neus ens va enviar un mapa en baixa resolució on hi havia Cartagena en lloc de Tarragona, jo el vaig trobar amb millor definició, en Quim va dir." En algun llibre he llegit q la Cartagena vella està a l'interior, al Penedès, però per situació tmb encaixa amb Tarragona.. Crtgna.. Trgna" i finalment vaig comunicar al grup que havia trobat Cartago Vetus amb les coordenades geogràfiques de Vilafanca a la Geographia de Ptolomeu comprada com regal per a qui m'havia encès l'interès en Olèrdola, que llavors ens va enviar l'article -avui esborrat- d'en Joan Solé Bordes afegint:"...Bastant dolent aquest article..." http://lavilafranquina.blogspot.com/2016/12/el-mite-de-cartago-vetus-en-la.html?m=1
RESUM DE L'ARTICLE: lavilafranquina.blogspot.com "El mite de cartago vetus"
A la seva anàlisi, en Joan Solé Bordes titllava de "somiadors a tots els que han defensat, al llarg de la història, l'existència de 'Carthago Vetus' i la seva equivalència amb Olèrdola, tot dient que aquesta teoria fou creada en el llibre Verd de Vilafranca "en base a una visió gairebé cosmogònica de l'ordenació del món, a partir del diluvi universal ofereix una interpretació indiscutible i sovint llegendària d'alguns esdeveniments històrics i d'altres de caire mític". L'investigador, per tant, considerava que 'Cartago Vetus' era un 'mite' i per reforçar aquesta idea acabava mal interpretant un estudi sobre Olèrdola del filòleg vilafranquí Manuel Milà i Fontanals, mestre de l'historiador Menéndez y Pelayo.
"Cartago Vetus" era Olérdola. Mite o realitat?La primera citació històrica de "Cartago Vetus" (Cartago la Vella) prové de la Geographia del cosmògraf grec Claudi Ptolomeu, del 150 dC, originalment escrita en grec, on la vila s'anomena "Palai Carchedon" (II,6,64). Els cronistes romans, a les seves obres en llatí, van traduir correctament "Palai Carchedo" per "Carthago Vetus". Ptolomeu situa "Carthago vetus" a 15º 20′ de longitud i 41º 20′ de latitud, en terres dels Ilercaons, situats a la zona de Tarragona.
El fet que Ptolomeu esmentés l'existència d'una «Cartago Vetus» i que una traducció d'un passatge de Plini el Vell es pogués interpretar també en aquest sentit va generar, des del segle XVII, hipòtesis diverses sobre la seva certesa. No cal dir que la historiografia local va trobar en aquesta atribuïda ubicació la possibilitat de donar a Vilafranca uns orígens de notable volada. Una fundació mítica que feia coincidir l'assentament de Vilafranca amb el de la gran metròpoli esmentada com a Cartago Vetus i fundada per Amilcar Barca, un origen que també hem vist atribuït a la ciutat de Barcelona, però que l'historiador Francesco Giunta, al seu llibre Punica Barcino, atribueix a Anníbal uns anys més tard per tal de fortificar una serie d'assentaments cartaginesos al llarg de la costa que va de l'Ebre fins al Pirineus, necessaris per poder avançar amb seguretat (protegint un eventual retrocés) amb el seu exercit de 50.000 homes 15.000 a cavall i 20 elefants, considera impossible, la ruta proposada pel Segre amb ports de 1500 metres als Pirineus, quan Polibi i titus Livi diuen que Escipió en el seu avenç, va anar conquerint tots els assentaments cartaginesos del Roina fins a l'Ebre.
Arguments "negant" que Cartago Vetus pugui ser Olèrdola
Després de llegir el llibre de l'Albert Ferrer i Soler vaig arribar a la conclusió de que és molt fàcil demostrar que els arguments dels que han dit que Olèrdola no podia ser Cartago Vetus. no tenen cap base sòlida o directament, són falsos.
1.-Fall·làcia: Milá i Fontanals va descartar Olèrdola:
Solen acusar als defensors de Cartago Vetus des del sXV fins Bofarull d'haver traduit malament certs passatges com el que diu "Sicut Carthago Paenorum" i q Milà i fontanals ho va desmentir
tirar pilotes fora dient que ho ha demostrat un altre erudit d'una manera aclaparant, i resulta que quan hom intenta verificar-ho, no existeix tal demostració. L'erudit que s'ha citat en més llocs (entre altres encara que ho ha esborrat en Joan Solé Bordes) dient que va demostrar que Cartago Vetus no existia, és el vilafranquí Milà i Fontanals a la seva obra "Apuntes históricos sobre Olèrdula", i aixó és totalment fals. Es un exemple de fal·làcia de referència circular, que esdevé quans es cita un autor per referència de tercers, sense haver llegit l'original. Vegeu article. 2.-Fall·làcia: Olèrdola nomès podia ser cartaginesa:
A més a més han emprat alguns tipus de fal·làcies de mitges veritats. De fet sembla que no s'hagin llegit l'Ars Rethorica de Sòcrates, ja que creen silogismes als que els manca universalitat.
Cas A.- Alguns arriben a demostrar que Olèrdola era un poblat iber i d'aixó infereixen:"Si és ibera.. no pot ser cartaginesa.. "Sense tenir en compte que hi ha altres casos que contradiuen aquest argument: P.E.: Sagunto era una ciutat ibera que un cop conquerida (morts tots els seus habitants), va passar a ser cartaginesa.
Cas B.- Segons Ferrer i Soler, la part inferior ciclòpea de la muralla, amb pedres encaixades en forma de "4", no té cap rèplica en tota la península, trobant una semblança amb muralles ciclòpees etrusques, i d'aquest fet dedueix que van ser fetes pels romans emprant artesans etruscs.. peró és evident que..Ferrer no te en compte que els cartaginesos van controlar la meitat d'Itàlia i també tenien canters etruscs a les seves files.. Ergo les muralles ciclòpees també poden ser cartagineses
3.-Fall·làcia: No hi va haver colònies cartagineses al nord de l'Ebre
La teoria anti-Olèrdola diu que van pujar per l'Ebre fins l'Aiguabarreig de Mequinenza i allà els natius els van dir q pujant pel Segre s'arribava a Mont-Luis i d'allà a Perpinyà q és on porten les Valls del Conflent, si no vols pujar al Puymorens de 1920m.., per després passar "le Rhone et le Petit Mont Cenis 2100m"
Arguments a favor de l'existència de colònies cartagineses al nord de l'Ebre
Asdrúbal va acceptar retirar-se de tots els assentament al nord de l'ebre.-
Els detractors no tenen en compte que quan Asdrúbal va pactar la pau amb els romans, en el tractat de l'Ebre, va acceptar retirar-se de tots els assentaments al nord de l'Ebre. Per evitar reconèixer aquesta existència, neguen fins i tot que Hamilcar Barca fundès Barcino. Hi ha un italià que ha fet un estudi anomenat PUNICA BARCINO
Hannibal va ocupar la costa Catalana fins el Roina.-
Per la força o amb aliances per tal de protegir una possible retirada per poder fins travessar els Alps amb els seus elefants, Hannibal va haver de seguir, el que hi havia en aquells moments de la futura via Augusta. Per evitar reconèixer que provenia de Vilafranca-Cartago Vetus, els seus detractors, diuen que va pujar per la llera del Segre i va travessar el Pirineus per la Cerdanya, amb uns argument de l'estil:
"La hipótesis carthaginesa, que tanto apasionó a los eruditos del siglo pasado, cabe hoy descartarla desde un principio. En efecto, según las más recientes investigaciones, Hanníbal. en su marcha hacia Italia tomó la ruta del Segre, pasando los Pirineos por la Cerdaña; esto es, procurando alejarse lo más posible de la colonia helénica de Ampurias amiga de Roma (videt M.Pidal). Confirma esta tesis el hecho de que durante la corta estancia de los carthagineses en Cataluña siempre aparecen relacionados con los pueblos del interior (ilergetas, bargusios, airenosinos) y no en cambio, con los del litoral (cessetanos, layetanos, indigetas). Probablemente, pues, los carthagineses jamás hicieron acto de presencia en el Panadés, cosa que confirma la arqueología, puesto que hasta el presente nada de carácter más o menos púnico ha sido hallado ni en Olérdola ni en ningún otro punto de la comarca. etc"..
un raonament sense cap fonament base dels arguments dels enemics de que Olèrdola fos Cartago Vetus, juntament amb l'altre argument-fal·làcia de que Hannibal volia evitar la colònia grega d'Empuries segons ells "aliada dels Romans".
Aquest argument no passa la Navalla d'Ockham, que diu que la solució més senzilla és la més probable, ja que passant per la futura Via Augusta el Camí era molt més planer pels elefants, i en canvi passant per les fonts del Segre amb altures de 1200 a 1400 m al Port de la Perche, coll de Tet, congost del riu Aube a la Cerdanya i a sobre, les valls del Conflent els haurien portat a Perpinyà a 30km del Pertús, amb només 285 m d'altura que és on haurien arribat uns mesos abans seguin la futura Via Augusta. A més a més podien fer els mateixos aliats, ja que hi havia un munt d'ibers amb els seus famosos genets sobre la via Augusta i en lloc
de gascons podien ser gals catalaunics..
Escipió va arrasar tots el assentaments fins l'Ebre
Escipió va arrasar tots el assentaments cartaginesos d'empuries fins l'Ebre,
com els podia arrassar si no n'hi havien segons la historiografia oficial?
La PUNICA BARCINO
L'historiador italià de mostra l'existencia d'una Barcino Púnica citada en autors romans, tot ii q pensa q la fun dà Hannibal en la seva marxa sobre Roma per poder tenir les espatlles cobertes en el cas q hagués de fer marxa enrera
Les vinyes fenícies del Penedès-Priorat
Els ibers podien tenir llavors de raïm, però sempre procedent d'orient mitjà, primer amb el fenicis, i després amb els cartaginesos que van arribar a ca nostre el 400 aC i van estar amb el ibers fins el 218 aC, com aliats o com enemics, amb 200 anys de convivència en els que van poder plantar molts ceps o el fenicis que eren el mateix poble que van arribar a ca nostre el 1200 aC, són el mateix poble procedent de Tir i Sidó a l'actual Líban, que van plantar el raïm a tot el Mediterrani, ´COEXISTINT ELS IBERS 100 anys amb els PÚNICS-fenicis "simples comerciants" q ens van portar la porpra i el vidre entre altres coses i 200 anys COEXISTINT ELS IBERS amb l'estirp PÚNICA-cartaginesa més guerrera q van dominar durant 200 anys la costa de la península ibèrica, les illes, i la meitat de la península itàlica. No puc dir si les llavors les van portar uns o els altres però segur q l'origen és púnic, s'ha estudiat científicament l'origen amb la FILOGENÈTICA
Tot el que he dit, és a dir l'assentament del raïm al Priorat i Penedés (datat d'època ibera, no importa) és un dels meus arguments per dir que els púnics van estar a Olèrdola en algun moment, sinó no hi hauria existit la viticultura ancestral com demostren els treballs arqueológics a Avinyonet. Vegeu=> https://www.histo.cat/premsa/una-vinya-carregada-d-hist-ria-
Tractat de l'Ebre
Un article molt interessant que val la pena llegir. Gràcies per compartir els coneixements!