Els Pinzon eren catalans.. (segons Thomas Rodriguez)

El més important era un llibre que parla de les grandeses del monestir de Montserrat, on diu com aquell qui res, que els germans Pinzón eren catalans, fet que encaixaria amb el cèlebre treball de La Núria Coll i Julià dels anys 50, on trobava uns Yáñez o Anes Pinçon que el 1477 ataquen unes naus a Barcelona. La historiografia va aconseguir de fer creure que es tractava del Palos andalús, atès que en la notícia de l'atac també hi figurava un patró o capità d'una altra nau empadronat a Sevilla, i així la lògica territorial els feia a tots andalusos. més tard es va trobar que uns Anes Pinçon empadronats a Pals.

Si en una obra de 1733, en els temps tan pro-castellans de Felip V, ens diuen sense cap mena de retòrica ni un sol inconvenient que els "Pinzones" que fan el Descobriment amb en Colom eren "catalanes", tenim raons fonamentades per creure que es tractava dels germans d'aquesta nissaga portuguesa -perquè sabem que eren de la família nobiliària de Coïmbra que acompanyà el Conestable Pere a Catalunya el 1464-, de manera que si a uns portuguesos els anomenen "catalans", és perquè o bé estaven empadronats a Catalunya, o bé perquè aquell 1492 van formar part d'una expedició on la pràctica totalitat dels tripulants eren catalans.

Per més que he cercat a Google books no l'he trobat.. (Google ès a Madrid) us encoratjo a seguir cercant.. però la pesca ha estat fructífera i n'he trobat un altre que diu el mateix:

Diario historico, politico-canonico y moral
Per José �lvarez de la Fuente, ‎Manuel de Viergol (Madrid) - 1733

...con dos pilotos, ambos hermanos , Catalanes , llamados Martin Pinzón , y Alonso Pinzón ; y con ciento y veinte hombres de Compañía , descubrieron las Islas Lucaias en las Indias...

Es molt curiós atès que el llibre està escrit desprès del Decret de Nova Planta i diu fal·làcies com que Ferran va cedir el regne d'Aragó a Castella, però tot i així a Felip V i als censors, al 1733, no els importava reconèixer que els germans Pinzón eren catalans, una gran troballa Miquel!

En Casaus sobre els germans Pinzón a la Historia de las Indias: Madrid,  I957 // Capítol XXXIV, pp. 123-124., diu que eren "vecinos de Palos, marineros ricos y personas principales..." A Palos de Moguer no hi podia haver personas tan principales, com per exemple un embaixador al Vaticà.

En Bartomeu Ferrer era de llevant

Pot semblar un conte de fades però, ahir diumenge, en Miquel Llaurador em va trucar amb la notícia de que havia trobat  un  llibre que certifica que, contra el que diu la Viquipèdia (de Bilbao), Bartomeu Ferrer era "levantisco", jo quan vaig fer l'article a la Viquipèdia al lloc de naixement hi vaig posar un "?", perquè era obvi que no podia ser d'aquí, però algú hi va posar Bilbao, la típica ma negre de la viki que va deixar escrit durant 6 anys (abans que jo ho corregís) que Virrei en català venia del títol castellà i així que ja poden anar dient que la meva denúncia feta a l'església de Crespià eren paranoies.. ah i aixó de convertir els navegants catalans en bascos, com sabeu ho han fet més cops..

Va trobar també en el  llibre "Norte de la contratacion de las Indias" (Ioseph Veitia .Madrid -1671) una asseveració cabdal quan parla sobre les tartanes mediterànees que es van emprar com correus cap a les �ndies degut a la seva velocitat: "los españoles no saben marear con vela latina, por eso precisan llevar levantiscos a bordo que si dominan este arte.." La pregunta que s'en deueix ès molt senzilla Com podien ser els germans Niño de Moguer propietaris de "la Niña" de vela llatina sinó dominaven la seva tècnica? atès que una autoritat de la magnitud d'en Ioseph de Veitia (del Consell d'indies) ens diu que,

.. fins el 1672.. si un vaixell estava aparellat amb vela llatina.. el propietari havia de ser "levantisco" (o com a mínim la tripulació) ja que els espanyols no sabien "marearlo"..

Si repasseu el llibre.. hi ha llocs que canvia levantiscos per estrangeros, però sobre tot, a la pàgina 237, en Veitia ens diu, reforçant el fet que un Colom català era considerat estranger, que segons Don Juan de Solorzano

"..deben ser tenidos absolutamente por estrangeros , los que no fueren de los reynos de Castilla y León.."

Aquest fet ens obre un ventall de fronts ja que hi ha un munt de gravats de les �ndies amb vaixells o embarcacions amb vela llatina, que jo havia pensat sempre que eren del Meditarrani, però és que ara ho diu una autoritat d'aquells temps.

De tots els grabats de les �ndies amb vaixells o embarcacions amb vela llatina, en puc aportar per començar dues famílies, els que va dibuixar un hugonot de l'expedició de Drake el 1570 (amb barretines i senyeres a Nombre de Dios) i els que emprava Nicolàs de Cardona el 1521 que a part que dedica el memorial a Felip IV de Castella amb el títol de Felip III (fet que el fa súbdit d'Aragó), amb els mariners que també porten barretines.

Referències

1. ↑ Diario historico, politico-canonico y moral. por Thomás Rodriguez Frias. 1733. pp. 2–. Consultat el 9 Setembre 2013.
2. ↑ Relacion del viage hecho por las goletas Sutil y Mexicana en el anõ de 1792: para reconocer el estrecho de Fuca... De órden del rey. Imprenta real. 1802. pp. 32–. Consultat el 7 Setembre 2013.
3. ↑ Norte de la contratacion de las Indias occidentales. - Sevilla, Blas 1672. Blas. 1672. pp. 169–. Consultat el 10 Setembre 2013.