La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
| 05-10-2021 (1689 ) | Categoria: Katalanim |
La premissa inicial —que els Colom d'Holanda (Katalanim) van marxar de Catalunya perquè eren jueus, portant amb ells la tècnica de fabricació de mapes dels jueus catalans de Mallorca— és el fil conductor d'aquest article. La connexió entre la cartografia catalana, la dià spora jueva i l'eclosió de l'escola cartogrà fica flamenca és una lÃnia d'investigació que cada cop guanya més solidesa.
Els primers hereus de la cartografia catalana van ser els portuguesos. Es conserven les cartes entre Enric el Navegant i els Cresques, i és Jafuda Cresques qui, un cop convertit amb el nom de Jacme Ribes, va ser EL MESTRE DELS CARTÃ’GRAFS PORTUGUESOS, si no fundar l'Escola de Sagres, atès que Luis de Albuquerque i altres historiadors portuguesos diuen que no va existir, llavors els va donar classes a la cuina del palau d'Enric. Hi ha dos fets inapel·lables 1.- Els portuguesos no van començar a descobrir ir illes portugueses de l'Atlà ntic fins després despres que el mestre Jacme de Malhorca els ensenyés a fer mapes.. 2.- El primer mapa portugués sortà el 1475, a partir d'acà serien bonÃssims . Hi ha divergència d'opinions sobre qui va anar a Portugal, però no n'hi ha cap que Jacme Ribes era Jafuda Cresques (lligam: Jacme-Jacob-Jafuda).
“Mándou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos náuticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter.â€
Rey Pastor, en el seu llibre La Cartografia Mallorquina (1959), posa els punts sobre les Ã: que Jafuda Cresques (c. 1415) actuava com a director de l'Acadèmia de Sagres era cosa sabuda dels historiadors fa més d'un segle, encara que no s'havien identificat tots dos cartògrafs: el de Mallorca i el de Sagres. Fins aleshores, cabia (a base de gran ignorà ncia cartogrà fica) atribuir a l'escola de l'Infant, i no a ell en persona, la invenció dels portolans; però quin sentit tenia això en fundar cap al 1415 aquesta escola o acadèmia l'emigrat Cresques, ja setantó i cansat de fabricar durant mig segle planisferis per a l'insaciable Pere IV d'Aragó i l'hereu, també cartomanÃac, Don Joan?
Aquest fet ja el recull Pacheco Pereira en la forma següent:
“Muijos beneficios tem feytos o virtuoso Infante Dom Anrique a estes Reynos de Portugal, por que descubrió a ilha da Madeyra no anno de nosso senhor de mil CCCCXX, e ha mandau pouoar e mandou a Cicilia pellas canas de açuquar, ...; isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram.â€
Els cartògrafs catalans van arribar a treballar a diversos països:
Tant van viatjar que no és equivocat pensar que els hereus remots de la cartografia catalana siguin els flamencs. El moviment cartogrà fic holandès no va poder aparèixer per generació espontà nia; hi ha d'haver una base, i aquesta podria ser perfectament l'escola catalana. En el moment que es produeix aquesta eclosió, els Països Baixos formen part de l'imperi espanyol. Carles I arriba aquà i es troba amb uns vassalls seus a Mallorca que són mestres cartògrafs; alguns, com els Martines, han emigrat a Messina. El més normal és que els utilitzi, i per què no, en els seus viatges a Flandes se'ls endugui cap allà , arribant a crear escola: l'escola de cartògrafs flamencs, que va donar figures com Mercator, Hondius, Blaeu, sense oblidar el cartògraf Johan Colom.
Gerardus Mercator (1512–1594) és, sens dubte, el cartògraf més influent del segle XVI, conegut per la projecció que porta el seu nom i per la seva habilitat tècnica com a gravador i fabricant d'instruments . Però el que menys s'ha destacat és la seva possible connexió amb la dià spora cartogrà fica catalana i jueva. A partir de la Vita Mercatoris, la biografia contemporà nia escrita pel seu amic Walter Ghim , i d'altres fonts, podem construir un perfil que encaixa perfectament amb la tesi dels Katalanim.
Mercator va néixer a Rupelmonde (Flandes) el 1512, però la seva famÃlia era originà ria de Gangelt, al Ducat de Jülich (actual Alemanya) . La Vita explica que l'oncle del seu pare, Gisbert Mercator, va ser qui va fer que la famÃlia s'establÃs a Rupelmonde. Aquest moviment, però, podria ser només una parada en un viatge més llarg. La hipòtesi apunta que la ruta podria haver començat a Gènova, seguint el tÃpic camà dels espanyols cap als Països Baixos. Aquesta és la mateixa ruta que, segons Salvador de Madariaga, haurien seguit els avantpassats de Cristòfor Colom, fugint com a jueus conversos. La coincidència no és menor: ambdós casos apunten a una dià spora de famÃlies jueves que van trobar refugi a Flandes.
La biografia de Ghim ens proporciona quatre indicis clau, que presentem aquà desenvolupats:
"Tota la famÃlia no empraren mai el nom Cremer (=Mercader) sinó Mercator per dissimular un nom de professió possible jueu."
Kremer (o de Cremer) és l'equivalent alemany de "mercader" o "comerciant" . És estrany que una famÃlia no utilitzi mai el seu cognom original, especialment en documents oficials. L'ús exclusiu de la forma llatina Mercator suggereix un intent deliberat d'ocultar l'origen alemany o, més probablement, jueu, ja que els conversos sovint canviaven els seus cognoms per evitar la persecució. Ghim destaca que Mercator era la forma que sempre utilitzaven, fins i tot en la seva vida quotidiana.
"La seva professió era tÃpica dels artesans de mapes jueus-mallorquins: magister mapomundorum, bruxolarum, astrolabiarum."
La Vita el descriu com un mestre en la fabricació de mapes, brúixoles i astrolabis. Aquesta combinació d'habilitats és la que definia els cartògrafs de l'escola mallorquina, que sovint eren coneguts com a magistri cartarum i bruixolers . No era comú a la resta d'Europa que un mateix artesà dominés totes aquestes tècniques; era una especialitat de la tradició catalana, transmesa de pares a fills durant generacions.
"Era coneguda la seva relació amb jueus conversos: ERASMUS, Joan LluÃs Vives."
Mercator es va moure en els cercles humanistes més avançats del seu temps, on abundaven els conversos i els simpatitzants de la Philosophia Christi d'Erasme de Rotterdam. La seva relació amb Erasme és ben documentada . Però la connexió més significativa és amb Joan LluÃs Vives, el gran humanista valencià d'origen jueu convers . Vives, com Mercator, era un expert en l'art de la memòria i la cartografia mental, i tots dos compartien una visió del món oberta i cosmopolita, tÃpica de les comunitats jueves de la dià spora. La Vita no esmenta directament Vives, però sà que emfatitza les amistats de Mercator amb personalitats que, com ell, tenien orÃgens jueus o conversos.
"Tenia una obsessió per Palestina. VA SER EL 1ER MAPA QUE VA FER. Colom volia l'or de les Ãndies per recuperar els SANTS LLOCS."
Aquest és un dels punts més reveladors. La Vita confirma que el primer mapa que va publicar Mercator (1537) va ser un mapa de Palestina . Aquesta elecció no és casual. Per a un cristià de l'època, Terra Santa era un tema central, però per a un jueu convers, l'interès per Palestina podia tenir un significat molt més profund: l'anhel de retorn a la terra promesa. La hipòtesi que connecta aquesta obsessió amb la figura de Cristòfor Colom és fascinant: Colom buscava l'or d'Occident per finançar la recuperació dels Sants Llocs. Mercator, dècades després, començava la seva carrera cartogrà fica precisament on Colom volia arribar. La Vita recull com Mercator va mantenir aquest interès per la geografia bÃblica durant tota la seva vida, produint mapes detallats de la regió .
La suma d'aquests arguments —origen familiar sospitós, ocultació del cognom, especialització tècnica tÃpicament mallorquina, xarxa humanista de conversos i obsessió per Palestina— dibuixa un perfil que encaixa perfectament amb el d'un membre de la dià spora jueva catalana. Mercator, com els Colom, representa l'hereu intel·lectual de la cartografia de Mallorca, que va trasplantar el seu coneixement a Flandes i el va convertir en la base de l'escola cartogrà fica flamenca.
La famÃlia Colom n'és l'exemple més paradigmà tic. Jacob Aertsz. Colom (1600–1673), nascut a Dordrecht, es va instal·lar a Amsterdam el 1622 i va competir directament amb el gegant Willem Janszoon Blaeu. La seva obra mestra, De Vyerighe Colom (La Columna Flamejant), era una guia nà utica que es va reeditar en múltiples idiomes. El seu fill, Arnold Colom (1624–1668), va publicar el Zee-Atlas, ofte Water-Wereldt, un dels atles marins més importants del segle XVII.
Patriarca de la dinastia. Va comprar una casa al Damrak, al mateix carrer que Blaeu, per competir-li directament. La seva guia nà utica De Vyerighe Colom (1632) va ser un èxit rotund. També va fabricar globus i va publicar atles.
Fill de Jacob. Es va especialitzar en atles marins de gran format. La seva botiga, "De Lichtende Colom", era a la Texelsche Kay. El seu Zee-Atlas (1654–1658) és considerat una obra cabdal de la cartografia neerlandesa.
Germà d'Arnold. Va gestionar la llibreria "In de Vurige Colom" a la Dam. El seu catà leg editorial era més variat: dret, poesia, novel·les populars. Va morir jove, i la seva vÃdua va continuar el negoci.
El cognom “Colom†acceptat com a neerlandès, és el cognom tÃpicament català “Colomâ€. La connexió amb Mercator (que va llatinitzar el seu nom) és un indici molt valuós: tots dos formen part d'una dià spora del coneixement que va trasplantar la ciència cartogrà fica catalana a les principals potències marÃtimes d'Europa.
Julio Rey Pastor (1888–1962), matemà tic riojà , va saber posar els punts sobre les à en el seu llibre La Cartografia Mallorquina (1959). Dec el seu coneixement a en Bilbeny (1995); uns anys després vaig trobar que la secretaria de la Library of Congress el recomanava com a cabdal. Rey Pastor era un gran matemà tic i un apassionat de la cartografia; de fet, els cartògrafs, a part d'artistes, havien de dominar les matemà tiques, almenys alguns d'ells, ja que la projecció de l'esfera sobre un pla les necessita.
Rey Pastor denuncia la injusta apropiació per part dels italians de la cartografia catalana:
“Nuestros geógrafos, insuficientemente pertrechados, permanecieron tÃmidamente neutrales; y los belicosos vindicadores de la ciencia española que D. Gumersindo Laverde habÃa organizado en falange defensora de la bandera enarbolada por el joven Menéndez Pelayo permanecieron silenciosos, porque el gran erudito habÃa olvidado este capÃtulo de la ciencia medieval.â€
No poso en dubte que això sigui cert, però vull afegir un altre argument: si s'hagués tractat de cartografia gallega en lloc de catalana, i depenent del moment polÃtic, potser sà que l'haurien tocat...
Rey Pastor, abans de mostrar-nos com identificar obres d'aquesta escola, diu:
“En el monumental Periplus del insuperable Nordenskjöld, vi con grata sorpresa, que los más abigarrados pergaminos, exornados con efigies de monarcas fabulosos y leyendas ingenuas, redactadas en catalán con informaciones fÃsicas, biológicas, polÃticas..., de cada región, tienen su origen, ignórase la fecha, en Mallorca, siendo designadas como cartas catalanas.â€
Avui dia no hi ha ningú que pretengui ser coneixedor de la matèria que no reconegui la importà ncia dels cartògrafs catalans (la majoria jueus de Mallorca: Abraham i Jafuda Cresques, cartògrafs i bussolers, etc.). El gran problema és que l'anglès cientÃfic de l'època era el llatÃ, i amb el text en llatÃ, els erudits italians s'han volgut apropiar de molts d'ells.
Per a ells, Petrus Rosselli, com no!, italià ! (conec un parell de Peres Rossell). En aquest cas hem tingut sort, ja que existia un altre portolà , del mateix traç, en el qual es llegia: "Petrus Rosselli me fecit ab Majoricarum Insulae".
“...como cierta inscripción en una carta de PERE ROSSELL, la que nos motiva a hacer este inciso. Esta inscripción dice asÃ: Petrus Roselli... de Arte Battista Becario... ¿Qué significado tiene aquà la frase de arte Battista Becario? Desde luego no puede significar, como han pretendido algunos autores, que la cartografÃa de ROSSELL tiene su antecedente en BECARIO, ya que el estilo de aquel cartógrafo sigue la lÃnea de la escuela mallorquina fundada más de un siglo antes.â€
D'Angelino Dulcert, els italians pretenien que Dulcert era "Dalorto" mal escrit —italià , és clar!—, cosa que va rebatre Rey Pastor. Si van arribar a això, imagineu amb Colom!
Caius Perellada, en voler posar pau a la baralla dins del sà del CEC, sobre la sortida de Pals va cridar a l'ordre a F. Albardaner amb aquesta frase: "no hem de deixar que la iniciativa forastera s'apoderi d'alló que és nostre..." és a dir, "que en parlin bé o malament, però que en parlin..."
Nota de l'article del 2004
Aquest article és el resultat d'anys de recerca sobre la cartografia catalana i la dià spora jueva. La connexió entre els Colom d'Amsterdam, els Katalanim i l'escola de Mallorca és una lÃnia que encara té molt a explorar. Espero que aquesta contribució ajudi a posar en valor el llegat cartogrà fic de la Corona Catalano-aragonesa.
La idea que connecta els Katalanim, la cartografia catalana i l'escola flamenca és sòlida. La tesi de que la dià spora jueva va trasplantar el coneixement cartogrà fic de Mallorca a Portugal, Ità lia i als Països Baixos (nissaga Colom), ha quedat avui referenciada i aceptada. De fet la nissaga Colom neerlandesa n'és una hereva directa, però no té perqué ser l'única, una flor no fa estiu amb la quantitat de flors esmentades es pot inferir que: Mercator, Hondius, Blaeu i molts altres van poder beure d'aquesta font. Aixà com la cartografia portugesa va comença amb l'arribada de de Jacme Ribas a Lisboa, la cartografia flamenca va començar després del casament de Joana d'Aragó amb Felip el Bell..
 |
La expedición militar mallorquina de 1366 a las islas Canarias |
| |
Fernando J. Corbató |
 |
Biografia de Joan Roget inventor del telescopi - Pelling |
 |
Colom Princep de Catalunya amb Isidor Consul |
| |
Colom y Carvajal |
 |
Mappamundi de Leonardo da Vinci |
 |
Original català perdut de la Celestina |
| |
Johannes Colom - Amsterdam |
 |
Larreu derrota els espanyols al RÃo de la Plata |
| |
The Deplorable History of the Catalans |
Afegeix-hi un comentari: