30-12-2021  (4495 lectures) Categoria: Romanx

Lleng√ľes iberoromances

 

Lleng√ľes iberoromances
Distribució geogràfica Principalment hemisferi occidental
Pa√Įsos Espanya,¬†Portugal,¬†Iberoam√®rica,¬†Sud-oest dels Estats Units,¬†Filipines,¬†Florida, alguns pa√Įsos de¬†l'√Äfrica i per la di√†spora mundial.
Parlants 700 milions
Filiació genètica

Indoeuropeu
Itàlic
Romance
Romance occidental

Iberorromance
Subdivisions Iberorromance occidental
Aragonès (?)
Iberorromance oriental (?)
Mapa ling√ľ√≠stic de la Pen√≠nsula Ib√®rica.svg
Mapa dels idiomes parlats a la península ibèrica i al sud de França

Iberorromance occidental: Astur-lleonès Castellà Gallego-portuguès
Iberorromance: Aragon√®s(Classificaci√≥ q√ľestionada)

Occitanorromance: Català-Occità (Valencià-Mallorquí)
Lleng√ľes no¬†indoeuropees: Euskera(Llengua a√Įllada)

Vegeu també
Idioma -¬†Fam√≠lies -¬†Classificaci√≥ de lleng√ľes

Les¬†lleng√ľes iberorromances -QUE NO TENEN RES A VEURE AMB L'IBER- s√≥n un subgrup de¬†lleng√ľes romances que possiblement formen un subgrup filogen√®tic dins la fam√≠lia roman√ß. Les lleng√ľes iberorromances es desenvolupen en territoris ocupats pels romans cap a l' any 415, √©s a dir, la pen√≠nsula ib√®rica, el sud de les Gal¬∑les i el nord del Magrib i les seves posteriors conquestes.

Lleng√ľes considerades universalment dins del grup iberorromance s√≥n el¬†galaico-portugu√®s (i els seus moderns¬†descendents), l'asturleon√®s,¬†l'Castell√† o castell√† i el¬†navarr√®s. Alguns autors inclouen tamb√© les¬†lleng√ľes occitanos. Totes aquestes lleng√ľes formen un¬†continuum geolectal amb alta intel¬∑ligibilitat entre lleng√ľes adjacents.

√ćndex

Classificació general

Pa√Įsos del m√≥n on s' estudia Castell√†. Pa√Įsos amb l'idioma Castell√† com a oficial Pa√Įsos amb m√©s d'1.000.000 d'estudiants Pa√Įsos amb m√©s de 100.000 d'estudiants Pa√Įsos amb m√©s de 20.000 d'estudiants
Distribució geogràfica del portuguès.
Domini asturleonès
Domini ling√ľ√≠stic del¬†catal√†.
Idioma gallec Idioma portuguès
Idioma aragonès en color vermell.

Les lleng√ľes iberorromances s√≥n una agrupaci√≥ convencional de les lleng√ľes romances, tot i que molts autors fan servir el terme en un sentit geogr√†fic i no necess√†riament¬†filogen√®tic. Filogen√®ticament, hi ha discrep√†ncies sobre si quines lleng√ľes s'han de considerar dins del grup iberorromance, ja que per exemple alguns autors consideren que les ibero-orientals, tamb√© anomenades¬†occitano-rom√†niques, podrien estar m√©s estretament relacionades amb les¬†lleng√ľes galorromances que amb les lleng√ľes ib√®riques occidentals (iberorromance nuclear). I la posici√≥ de l'aragon√®s dins les lleng√ľes romances de la pen√≠nsula ib√®rica tamb√© ocasiona discrep√†ncies.

Una agrupaci√≥ geogr√†fica convencional freq√ľent √©s la seg√ľent:

  • Lleng√ľes iberorromances occidentals (iberorromance nuclear)1‚Äč
  • Lleng√ľes iberorromances orientals (occitanorom√†nic i aragon√®s)[font q√ľestionable]
  • Moz√°rabe

En el que segueix es far√† servir el signe convencional ‚Ć per a les¬†lleng√ľes extintes.

Iberorromance occidental (nuclear)

L' iberorromance occidental presenta un nombre de trets gramaticals i fonol√≤gics definitoris que estan absents en l' anomenat iberorromance oriental que al seu torn presenta caracter√≠stiques comunes amb el galorromance o el galoit√†lic per√≤ no presents en les lleng√ľes iberromances occidentals. Alguns autors consideren que les lleng√ľes iberorromances abasten nom√©s el grup occidental i nuclear i que l'anomenat "iberorromance oriental" realment constitueix un grup filogen√®tic a part amb caracter√≠stiques interm√®dies entre l'iberorromance i el galorromance.

Les lleng√ľes iberorromances occidentals (Grup Ibero-Occidental) s√≥n:

Iberorromance oriental (lleng√ľes occitanorromances)

Les lleng√ľes¬†occitanoromances, de vegades anomenades iberorromances orientals, formen un grup a part i la seva inclusi√≥ dins les lleng√ľes iberorromances √©s problem√†tica, ja que no comparteixen les caracter√≠stiques principals de les lleng√ľes mateixes. Tamb√© es discuteix si √©s possible considerar-les properes a les lleng√ľes¬†galorromances,¬†galoit√†liques o¬†retoromances.

Segons¬†Ethnologue les lleng√ľes¬†iberorromances orientals s√≥n:

Iberorromance pirinenc-mozàrab

La classificaci√≥¬†d'Ethnologue inclou un grup de lleng√ľes romances de la pen√≠nsula ib√®rica dubt√≥s, format pel¬†navarr√®s i pel¬†moz√†rab: el¬†Grup Pirinenc-Moz√°rabe, tot i que molts especialistes consideren que aquesta divisi√≥ no √©s un grup v√†lid, ni troben massa arguments per postular una especial relaci√≥ entre l'aragon√®s i el moz√†rab.

El grup pirinenc-mozàrab se sol classificar de diverses maneres, i no existeix un consens global sobre la seva filiació. Les teories més acceptades són:

  • 1- La que el classifica com un tercer grup dins¬†les lleng√ľes iberorromances.
  • 2- la que el situa com a grup separat del grup iberorromance, fins i tot fora del¬†grup gal-ib√®ric, i dins del¬†grup italo-occidental, del qual formen tamb√© part les esmentades¬†lleng√ľes galo-ib√®riques. Aquesta opci√≥ √©s b√†sicament seguida per Ethnologue.

Varietats iberorromances de transició

Atesa la gran rodalia que tenen les lleng√ľes iberorromances per tota la pen√≠nsula ib√®rica (i algunes √†rees d'Am√®rica del Sud), hi ha √†rees on es parlen lleng√ľes mixtes o varietats ling√ľ√≠stiques de transici√≥ que presenten caracter√≠stiques mixtes a les de les lleng√ľes iberorromances adjacents. Aquestes lleng√ľes mixtes s√≥n:

  • El¬†castrapo, que √©s el nom que se li dona a¬†Gal√≠cia (Espanya) a una variant popular de¬†l'Castell√† parlada en aquesta comunitat aut√≤noma, caracteritzada per l'√ļs de vocabulari i d'expressions preses de¬†l'idioma gallec que no existeixen en Castell√†. Es considera socialment vulgar. √Čs freq√ľent a les ciutats gallegues.
  • L'amest√†u, o variant de l'asturi√†, es caracteritza per una castellanitzaci√≥ l√®xica, fon√®tica i sint√†ctica, sent molt m√©s acusada en les dues primeres. Per a alguns es tracta d'una parla de transici√≥ entre¬†l'asturi√† i¬†l'Castell√†, tot i que s√≥n molts els que defensen que, a causa de les seves estructures sint√†ctiques, es tracta d'una variant de l'asturi√† (o¬†de l'asturi√† de classe baixa).
  • El¬†barranc (a fala de Barrancos) √©s una¬†llengua mixta parlada a la localitat¬†portuguesa de¬†Barrancos. √Čs un dialecte la base del qual √©s el¬†portugu√®s alentej√† amb una forta influ√®ncia de l'Castell√† popular¬†d'Andalusia i de la Baixa¬†Extremadura (vegeu m√©s avall), especialment¬†lexicogr√†fics,¬†fon√®tics i¬†morfol√≤gics. Aquests elements de vegades s√≥n estranys i fins a discordants per a un dialecte de base portuguesa.
  • El¬†portugu√®s,¬†portunhol,¬†portanhol √©s la barreja dels idiomes¬†portugu√®s i¬†Castell√†. Es dona entre els parlants de les regions ling√ľ√≠stiques lim√≠trofes entre el castell√† i el portugu√®s, molt especialment a la frontera¬†uruguaiana.
  • El¬†ribagorzano √©s un dialecte de transici√≥ entre la¬†llengua aragonesa i la¬†llengua catalana, que es parla en l'extensi√≥ que des de l'Edat¬†Mitjana va ocupar l'Antic¬†Comtat de Ribagorza, √©s a dir, des de les poblacions de Benasc i Aneto fins al l√≠mit sud de l'actual comarca de la¬†Llitera i tenint per l√≠mit occidental¬†l'antic Comtat de Sobrarbe i oriental el¬†Comtat de Pallars i la zona baixa del¬†riu Noguera Ribagorzana, on arrenca la S√®quia de Pi√Īana a la prov√≠ncia de Lleida. Al segle¬†xvi la capital del Comtat era a¬†Benabarre, i el Comtat va pert√†nyer des de temps medievals als¬†Ducs de Villahermosa i per her√®ncia, l'√ļltim¬†Comte de Ribagorza va ser el rei¬†Felip II.

Varietats discutides

  • L'eonaviego o¬†gallec-asturi√†,¬†fala de l'occident d'Ast√ļries o¬†gallec d'Ast√ļries (o simplement fala per als seus parlants) √©s un conjunt de¬†parles (o falas) , el domini ling√ľ√≠stic del qual s'est√©n, com el seu nom indica, a la zona¬†asturiana compresa entre els rius¬†Eo i¬†Navia , si b√© la seva √†rea d' influ√®ncia abasta tamb√© zones m√©s orientals que l' abans esmentat riu Navia. ES discuteix la seva adscripci√≥ al grup galaico-portugu√®s o si es tracta d' una parla de transici√≥. Aquest territori es coneix com¬†a Terres de l'Eo-Navia (un territori que no coincideix amb la¬†comarca de l'Eo-Navia).4Cal indicar que la seva formaci√≥ no at√©n els mateixos c√†nons que el d' altres lleng√ľes mixtes o de transici√≥, ja que el seu origen √©s purament¬†gallec o, en tot cas¬†galaicoportugu√©s; i les semblances amb l'asturi√† occidental es deuen a causes pol√≠tiques, socials, frontereres i geogr√†fiques. Per aix√≤ s' ha d' incloure sempre l' eonaviego dins la¬†llengua gallega i del¬†subgrup galaico-portugu√®s.

Criolls iberorromances

En moltes √†rees d' √Äfrica i Am√®rica, particularment en zones on hist√≤ricament va existir un important tr√†fic d' esclaus i per tant contacte de parlants de lleng√ľes molt diverses, es van desenvolupar¬†pidgins com a mitj√† d' intercanvi, que van donar lloc a nombroses lleng√ľes criolles de base Castell√†a i portuguesa:

Arbre cladístic

El projecte de comparaci√≥ sistem√†tica¬†ASJP basat en la similitud l√®xica mesurada com la¬†dist√†ncia de levenshtein d'una llista de cognats ha constru√Įt arbres clad√≠stics que donen una aproximaci√≥ raonable al parentiu filogen√®tic de nombroses fam√≠lies. En el cas de les lleng√ľes iberorromances esmentades anteriorment, l' arbre clad√≠stic t√© la forma:

Romance
Romanç oriental
Italorromance

Sicilià

Napolità

Romanesc

Toscà

Cors

Italià

Balcorromance

Dàlmata

Balcorrumà

Arrumano

Meglenorrumà

Istrorrumano

Romanès

Romanç occidental

Sardo

Galoibèric
Iberorromance

Aragonès

Iberorromance occidental

Asturleonès

Castellà

Galaicoportugués

Gallego

Portuguès

Occitanorromance

Català

Occità

Galorromance

Francoprovenzal

Grup O√Įl

Picardo

Francès

Normant

Valón

Retorromance

Friulà

Ladino

Romanche

Galoitàlic

Piamontès

Llombardo

Emiliano-Roma√Īol

Ligur

Vèneto

Istrià

Caracter√≠stiques principals de les lleng√ľes iberoromances

  • Conserven les¬†vocals llatines a la fi de les paraules en contrast amb les¬†galorromances, galoit√†liques i retoromances. Les lleng√ľes occitanos tamb√© perden les vocals finals llatines.
  • Perden les formes adverbials llatines Ibi i Inde presents en les altres¬†lleng√ľes romances. Les¬†lleng√ľes occitano i l'aragon√®s (aix√≠ com el castell√† medieval), conserven aquestes formes adverbials en el seu¬†l√®xic. 8‚Äč
  • L'infinitiu el formen amb una (r) final i no es perden en contraposici√≥ a les lleng√ľes galoit√†liques i retoromances. En les lleng√ľes galorromances i occitanorromances (catal√† i occit√†) es conserven en l'escriptura per√≤ no es pronuncien.
  • Evoluci√≥ dels grups llatins (cl, fl, pl) a /  é/ / tÕ° É/. En les lleng√ľes galorromances, retoromances, occitanorromances i en l'aragon√®s, es conserven aquests grups (clau en aragon√®s occit√† i catal√†,¬†clef en franc√®s;¬†flama en aragon√®s, occit√† i catal√†,¬†flamme en franc√®s;¬†plever en aragon√®s,¬†pl√≤ure en occitano,¬†ploure en catal√†,¬†pleuvoir en franc√®s).
  • Evoluci√≥ dels grups llatins (ci, ti, ce, te) a (/őł/, /z/ /s/).
  • Diptongaci√≥ davant (e, o) breus llatines, Aquesta caracter√≠stica √©s present en totes les lleng√ľes iberorromances a excepci√≥ del¬†galaico-portugu√®s i del¬†catal√†, per exemple (ventum - viento, ponte - puente i en aragon√®s folia - fuella). Aquest fenomen passa tamb√©, tot i que en menor mesura, en occit√† (ventum - vent, folia - fu√®lha).
  • Betacisme: No hi ha distinci√≥ entre b i torna al portugu√®s on es mant√© la distinci√≥. En les lleng√ľes occitanos, aquesta distinci√≥ persisteix en la norma culta, en alguns dialectes (valenci√†, balear, la major part de dialectes occitans, amb la notable excepci√≥ del gasc√≥).
  • Sonoritzen o perden les oclusives sordes intervoc√†liques llatines /p, t, k/ per exemple (sapere - saber, potere - poder, formica - hormiga). Aquesta √©s una caracter√≠stica pr√≤pia de les¬†lleng√ľes romances occidentals.
  • Formen els¬†plurals amb (s), igual que totes les lleng√ľes romanes occidentals.
  • Canvi de la (f) llatina a (h). Aquest fenomen va oc√≥rrer en el castell√†, extremeny, c√†ntabre i asturi√† oriental per influ√®ncia de¬†l'euskera. Aquesta caracter√≠stica tamb√© √©s compartida amb l' occit√† gasc√≥.9En canvi, aquest fenomen, igual que en les lleng√ľes galorromances, no passa a la resta d'Occit√†nia i en catal√† (formica -¬†fourmi en franc√®s,¬†formiga en occit√† i catal√†).

Descripci√≥ ling√ľ√≠stica

Existeixen diverses innovacions fon√®tiques comunes a les lleng√ľes iberorromances:

  • La majoria de les lleng√ľes iberorromances mantenen les vocals finals llatines /-e, -o/ en noms masculins, enfront del que succeeix en occitanorom√†nic i galorrom√†nic, per exemple: Castell√†¬†nit, portugu√®s¬†noite enfront de balear/catal√†/valenci√†¬†nit, franc√®s¬†nuit, tots ells derivats de la forma¬†*noite com√ļ al proto-iberorromance, el galorromance i occitanorromance.
  • Palatalitzaci√≥ del grup¬†-ct-: portugu√®s¬†oito, Castell√†¬†vuit. Aquest tret √©s compartit tamb√© per l' occitanorom√†nic i el galorom√†nic, per√≤ no l' italorromance central i meridional¬†otto i el roman√ß oriental¬†octo.

Fonologia

L' inventari consonàntic del proto-iberorromance coincideix amb els inventaris de l' Castellà medieval i del portuguès medieval:

labialalveolarpalato-alveolar
vetllar
Oclusiva *p *b *t *d *k *g
Africada *tÕ°s *dÕ°z (*tÕ° É) *dÕ° í
Fricativa *f/…ł *v/ő≤ *s *z * É * í
Nasal *m * n *…≤
Lateral * l * é
Vibrant * …ĺ, * r

Aquest sistema gaireb√© id√®ntic al de¬†l'itali√† est√†ndard (excepte pel fet que l'itali√† no t√© /*TGM / i de l'oposici√≥ /*…ĺ/-/*r/). El fonema¬†/*tÕ° É/ √©s complicat perqu√®, encara que apareix tant en portugu√®s com en Castell√†, en ambdues lleng√ľes procedeix de diferents grups llatins, per la qual cosa √©s possible que en proto-iberorromance aquest fonema no exist√≠s com a tal i la seva pres√®ncia es degui nom√©s a desenvolupaments posteriors. Aqu√≠ es postula perqu√® ocasionalment en Castell√† es tenen¬†/tÕ° É/ procedent de¬†PL- llat√≠ (AMPLU port. i esp.¬†ample,¬†P(O)LOPPU > esp.¬†xop, port.¬†xou).

Pel que fa a les evolucions posteriors:

  • les africades¬†/*tÕ°s, *dÕ°z, *tÕ° É, *dÕ° í/ es desafrican en portugu√®s i dan¬†/s, z,  É, TGM /, mentre que en asturleon√®s i¬†Castell√† mitj√† es produeixen ensordiments¬†/*tÕ°s, *dÕ°z/ >¬†/sŐ™Őļ/ (i posteriorment >¬†/őł/),¬†/*tÕ° É, * §/ >¬†/tÕ° É/.
  • les fricatives¬†/*s, *z, * É, *TGM/ es mantenen en portugu√®s, per√≤ perden el contrast de sonoritat √©s Castell√† mitj√† i asturleon√®s donant sol¬†/s,  É/. En Castell√† modern a m√©s es va donar el canvi addicional¬†/ É/ >¬†/x/ (fricativa/uvular).
  • les fricatives labials¬†/*f-…ł, *v-ő≤/ es mantenen en portugu√®s com¬†f, v, mentre que en Castell√†¬†/*f-…ł/ passa a¬†/h/ (davant vocal) i o es mant√© com¬†/f/ (ante¬†/-…ĺV/:¬†front, fregir o¬†[wV]:¬†font, foc). A partir del segle¬†xv la¬†/h/ de l'Castell√† cau en la major part de dialectes i desapareix.
  • el fonema¬†/* é/ en portugu√®s i gallec en molts contextos passa a¬†/tÕ° É/ (clau >¬†xave), una africaci√≥ similar al que es dona en algunes varietats d'asturleon√®s (austurleon√®s occidental¬†*  éopu >¬†Šł∑Šł∑obu 'llop').

L'inventari voc√†lic reconstru√Įt per a la s√≠l¬∑laba t√≤nica est√† format per set vocals¬†/*i, *e, *TGM , *a, *∆Ü, *o, *u/.

Canvis fonètics

El sistema voc√†lic en s√≠l¬∑laba t√≤nica s'ha preservat millor en les varietats de gallec-portugu√®s que en cap altra √†rea iberorromance (oriental), en aquestes varietats continuen mantenint-se els quatre graus d'obertura original (tancades, semitancades, semiobertes, obertes). A l'Castell√†, asturleon√®s i aragon√®s els graus d'obertura s'han redu√Įt en una unitat i el nombre de vocals distintives s'ha redu√Įt a cinc¬†/i, e, a, o, u/ (en catal√† es continuen conservant tamb√© les mateixes vocals que en gallec). En¬†valenci√†, es distingeixen set vocals: les obertes (√†-√®-√≤) i les tancades (√©-√≠-√≥-√ļ). L'Castell√† medieval mostra reflexos diferents per a les vocals semitancades i semiobertes en s√≠l¬∑laba t√≤nica, les primeres es mantenen per√≤ les segones diptonguen:¬†/*TGM / > [je] i¬†/*TGM/ > [we], mentre que¬†/*e/ > [e] i¬†/*o/ > [o]. En el sistema √†ton tant el portugu√®s com el balear/catal√†/valenci√† mostren variaci√≥ alof√≤nica.

Les principals diferències en el sistema consonàntic es restringeixen a les africades i fricatives:

  • Aix√≠ les obstruents no africades i les nasals¬†/*p, *b, *m; *t, *d, *n; *T. *d, *n; *T. *Rtt/ es mantenen en totes les lleng√ľes, aix√≠ com les dues l√≠quides¬†/*l, *T.
  • El portugu√®s ha perdut el contrast entre africades i fricatives¬†/*  ¶, * £, * ß, * §/ >¬†/*s, *z, * É, * í/.
  • En Castell√†, asturleon√®s i aragon√®s es va perdre el contrast entre sordes i sonores en la s√®rie africada i fricativa:¬†/* ¶, * £; * ß; *s, *z; * É, * í/ >¬†/*sŐ™Őļ; * ß; *s; * É/. Posteriorment¬†/*sŐ™Őļ/ >¬†/*őł/ en¬†castell√† septentrional, asturleon√®s i aragon√®s (tot i que a Andalusia, Can√†ries i Am√®rica¬†/*sŐ™Őļ/ >¬†/s/). En tot el domino de l'Castell√† a m√©s¬†/ É/ > /x/.
  • Altres canvis menors s√≥n que el portugu√®s va canviar la r√≤tica¬†/*r/ > /  Ā/
  • En Castell√†, asturleon√®s i aragon√®s¬†/*ő≤/ > /b/.
  • En gran part del domini de l'Castell√† va predominar el lleisme¬†/* é/ >¬†/ ĚŐě/.
  • Ante /a, o, u/ va evolucionar¬†/*f/ >¬†/h/ >¬†√ė, tot i que es va mantenir davant¬†[we, …ĺV] i ocasionalment tamb√©¬†[je] (febre)

La taula seg√ľent resumeix els canvis entre el proto-iberorromance i les lleng√ľes modernes:

PROTO-IBERORROMANCE
PortuguèsGallegoAsturleonèsCastellàAragonèsBalear/Català/Valencià
p b m, t d n, TGM l, …ĺ (sense canvis)
 ¶ s s, őł őł őł, s őł s
 £ z z
s s s s s s s
z z z
 ß  É  ß  ß  ß  ß, É  ß, É
 §  í  É  § x  §,  í
 É  É  É  É
 í  í  É,  í  í  ĚŐě, √ė, x  í
f/…ł f f f, h f, √ė f f
v/ő≤ v b b b b b, v
r  Ā r r r r r
 é  é  é  é  ĚŐě,  é, x  é  é

Comparació lèxica

Taula comparativa entre el llatí i les parles romances provinents de la península ibèrica.

LlatíOccidental
( Galaicoporgugués)
Centre-Occidental
( Asturleonès)
Central
(
Castellà)
Moz√°rabe
Central-Pirinenc
(Navarroaragonés)
Oriental
( Occitanorromance)
Portugu√®sGalegoEonaviegoAsturi√†Lleon√®sMirand√©sExtremenyCastell√†ManxecMurcianoAndal√ļs (EPA)/(PAO)Moz√°rabeAragon√®sCatal√†Aran√®s
( Occità
)
CLAU xave xave xave clau xave xave llavi clau guiave llabe
yabe
yabe clabe clau clau clau
NOCTE( M) noite noite noite nueche nueite/nuoite nu√īite nuechi nit norche nonche noxe nohte nueit, nuet, nit nit nueit
net
CANTARE cantar cantar cantar cantar cantare cantare cantal cantar cantal cantàa (cantar
cantal
)
cant√Ęh/cant√Ę cantar cantar cantar cantar
CAPRA cabra cabra cabra cabra cabra cabra crabra cabra crabra
crabro
cabra
craba
cabra capra craba cabra craba
FLAMA xama xama xama flama flama lhama flama flama flama flama/yama yama flama flama flama flama
LINGUA língua lingua lingua/
llingua
llingua Šł∑Šł∑ingua lh√©ngua luenga llengua langua llengua
yengua
llengua lingua luenga llengua llengua
yengua
PLOR xorar xorar xorar llorar llorare lhorar lloral llorar llorar llorar/yorar yor√Ęh/yor√Ę plorar plorar plorar plorar
PLATEA praça praza praza plaça plaça praza praça plaça praza plaça
praza
plaça/plaça platxa plaça plaça plaça
PETRAM pedra pedra pedra pedra pedra pedra piera pedra pedra pedra pedra/piera bedra pedra pedra pedra
PONTE( M) ponte ponte pònte ponte ponte ponte puenti pont pont pont
poent
pont bont puent pont pont
pònt
VITAM vida vida vida vida vida bida via vida vida vida bía vita vida vida vida
SAPERE saber saber saber saber sabere saber sabel saber saber saber/sabel çabêh/sabê xaper saber saber saber
FORMICAM formiga formiga formiga formiga formiga formiga formiga formiga formiga formiga formiga/ormiga formica forniga formiga formiga
CENTUM cem cen cen cent cen cen cent cent cent cent çien/zien chento cent cent cent
ECCLESIA igreja igrexa eigresia ilesia eigreixa igreja igresia església igresia il·lèsia
inlesia
igleçia/ilesia eglesia il·lèsia església glèisa
HOSPITAL( M) hospital hospital hospital hospital hospital hospital ohpità hospital hojpital
horpital
öppitá
√ęppit√°
√īppit√Ęh/ohpit√Ę hospital hospital hospital espitau
CASEUS
Lat. V. FORMATICU( M)
queijo queixo queixo quesu queisu queijo quesu formagla querso formagla queço/formal cas formag/formage formatge hormatge
hromatge
CALLIS
Lat. V.
rua r√ļa caleya cai rua
cai
rue calli carrer caye carrera
carrer
caye
caye calli carrera carrer carrèr

Numerals

Els¬†numerals en diferents varietats iberorromances i occitanoromances s√≥n:10‚Äč11‚Äč

GLOSAGalaicoportuguésAsturleonèsCastellàMozárabeOccitanorromance
Portugu√®sGallegoAsturleon√®sEstreme√ĪuCastell√†Andal√ļs (PAO)Aragon√®sproto-OcCatal√†
'1' [Ň©] / ['u.m]
[Ň©Ňč] / ['u.Ňč R. ]
*[un] / ['u.nu]
un / unu
['un(u)] / ['una]
un(u) / una
*['un(o)] / ['un.a]
un / una
*['un(o)] / ['un.a]
un(o) / una
*[un] / ['u.na]
un / una
TGM yt
[un] / ['u.na]
un / una
*[yn] / *['y.na]
un /una
[un] / ['u.n]
'2' [dojʃ ~ dojs] / ['du.TGM R roys ]
[dows] / ['du.as]
dous / duas
[dos ~ dows]
dos ~ dous
[doh]
dos
[dos]
dos
[doh ~ d yh]
doh
*[dos] / ['du.as]
dos / duas
TGM yt
[dos]
dos
*[dus] / *['du.as]
dos / duas
[dos] / ['du.TGM]
'3' [t…ĺe É ~ t…ĺes]
três
[t…ĺes]
tres
[t…ĺes]
tres
[t…ĺeh]
tres
[t…ĺes]
tres
[t…ĺeh ~ tr yh]
treh
*[t…ĺes]
tres
TGM yt
[t…ĺes]
tres
*[t…ĺes]
tres
[t…ĺ Rt]
tres
'4' [kwat…ĺu]
quatro
[kat…ĺo]
catre
[kwat…ĺu]
quadro
[kwat…ĺu]
quadro
[kwat…ĺo]
quatre
['kwat…ĺo]
quatre
*[kwator ~ kwater]
quator ~ quater
TGM yt
[kwat…ĺo ~ kwat…ĺe]
quatro ~ quatre
*[k(w)at…ĺe]
quatre
[kwat Rt Rt]
quatre
'5' [sń©ku]
cinc
[őłiŇčko ~ siŇčko]
cinc
[őłiŇčku]
cinquanta
[siŇčku]
cinquanta
[őłiŇčko]
cinc
['őłiŇčko ~ 'siŇčko]
zinco
*[tÕ° ÉiŇčko]
cinc
TGM yt
[őłiŇčko ~ őłiŇčk]
cinc ~ zinc
*[siŇčk]
cinc
[siŇčk]
zinc
'6' [sej É ~ sejs]
sis
[sejs]
sis
[sejs]
sis
[sejh]
sis
[sejs]
sis
[sejh] / [sæjh]
seih / saih
*[ Éjejs]
xieis TGM
yt
[sjejs] ~ [sejs]
sieis ~ sis
*[sjejs]
sièis
[sis]
sis
'7' [s R ytt
set
[s Rt]
set
[sjete]
set
[sjeti]
sieti
[sjete]
set
['sjete ~ 'őłjete]
set
*[ Éjet]
xiet
TGM y
[sjet ~ set]
siet ~ set
*[s Rt]
sèt
[s Rt]
set
'8' [ojtu]
oito
[ojto]
oito
*[ojtu ~ o ßu]
oitu ~ ochu
[o ßu]
ochu
[o ßo]
vuit
['o Éo ~ 'o ßo]
òxo
*[wehto ~ weht]
uehto ~ ueht TGM yt
[weito ~ weit]
ueito ~ ueit
*[weit]
ueit
[vuit ~ buit ~ uit]
vuit / huit
'9' [n Rt yt
nove
[n ő≤e]
nove
[nweő≤e]
nou
[nweő≤i]
nuevi
[nweő≤e]
nou
['nweő≤e]
nouebe
*[n Rheinlandő≤e]
nove
TGM yt
[nweu ~ now]
nueu ~ nou
*[n Rtw]
nòu
[n Rtw]
nou
'10' [d Rt]
dez
[d R√®őł ~ d R. 1]
dez
[djeőł]
deu
[djeh]
dies
[djeőł]
deu
[djeh ~ dj yh]
dieh
*[dje ße]
diece
TGM yt
[djeőł ~ d Rmw]
diez ~ deu
*[d Rtz]
detz
[d Rtw]
deu
  • Els numerals per a '1' i '2' distingeixen entre formes masculines i femenines.
  • Els bifocades (*) es refereixen a les formes antigues reconstru√Įbles.

 

Nombre de parlants

Pa√Įsos per nombre de parlants d' Castell√†: M√©s de 100 milions M√©s de 50 milions M√©s de 20 milions M√©s de 10 milions M√©s de 5 milions M√©s d' 1 mili√≥
Pa√Įsos per nombre de parlants de¬†portugu√®s: M√©s de 100 milions M√©s de 10 milions M√©s de 5 milions

A la taula seg√ľent s'inclouen les lleng√ľes i criolls iberorromance (en sentit ampli: iberromance estricte i occitanorromance). Els colors indiquen el subgrup (groc: Castell√† i criolls de base Castell√†a, blau: gallec-portugu√®s i criolls de base portuguesa, verd: asturleon√®s, vermell: occitanorromance).

Pos.IdiomaParlants com a llengua maternaTotal de parlants
1 Castellà 480.000.000 577.000.000
2 Portugu√®s 206.000.00012‚Äč 260.000.000
3 Català 3.000.000 10.000.000
Valencià 1.274.000
Balear 362.500
4 Gallego 2.936.527 3.900.000
Eonaviego 45.000
Fala 6.000
5 Occit√† 2.200.00013‚Äč 2.202.76513‚Äč
Aran√®s 2.76514‚Äč
6 Xabacà 619.000 1.300.000
7 Crioule 503.000 926.078
8 Papiament 279.000 329.002
9 Asturi√† 100.000 600.000 15‚Äč
Lleonès 25.000
Mirandés 8.000
10 Extremeny 25.000
C√†ntabre ¬Ņ?
11 Sefardí 98.000 150.000
12 Forro 69.899 69.899
13 Aragon√®s 12.000 56.23516‚Äč
14 Angolar 5.000 5.000
15 Palenquer 3500 3500
16 Lunguyê 1.500 1.500

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.