Les llengües iberorromances -QUE NO TENEN RES A VEURE AMB L'IBER- són un subgrup de llengües romances que possiblement formen un subgrup filogenètic dins la família romanç. Les llengües iberorromances es desenvolupen en territoris ocupats pels romans cap a l' any 415, és a dir, la península ibèrica, el sud de les Gal·les i el nord del Magrib i les seves posteriors conquestes.
Llengües considerades universalment dins del grup iberorromance són el galaico-portuguès (i els seus moderns descendents), l'asturleonès, l'Castellà o castellà i el navarrès. Alguns autors inclouen també les llengües occitanos. Totes aquestes llengües formen un continuum geolectal amb alta intel·ligibilitat entre llengües adjacents.
Classificació general
Països del món on s' estudia Castellà
. Països amb l'idioma Castellà
com a oficial Països amb més d'1.000.000 d'estudiants Països amb més de 100.000 d'estudiants Països amb més de 20.000 d'estudiants
Distribució geogràfica del portuguès.
Idioma gallec Idioma portuguès
Idioma aragonès en color vermell.
Les llengües iberorromances són una agrupació convencional de les llengües romances, tot i que molts autors fan servir el terme en un sentit geogràfic i no necessàriament filogenètic. Filogenèticament, hi ha discrepàncies sobre si quines llengües s'han de considerar dins del grup iberorromance, ja que per exemple alguns autors consideren que les ibero-orientals, també anomenades occitano-romàniques, podrien estar més estretament relacionades amb les llengües galorromances que amb les llengües ibèriques occidentals (iberorromance nuclear). I la posició de l'aragonès dins les llengües romances de la península ibèrica també ocasiona discrepàncies.
Una agrupació geogràfica convencional freqüent és la següent:
- Llengües iberorromances occidentals (iberorromance nuclear)1
- Llengües iberorromances orientals (occitanoromànic i aragonès)[font qüestionable]
- Mozárabe
En el que segueix es farà servir el signe convencional † per a les llengües extintes.
Iberorromance occidental (nuclear)
L' iberorromance occidental presenta un nombre de trets gramaticals i fonològics definitoris que estan absents en l' anomenat iberorromance oriental que al seu torn presenta característiques comunes amb el galorromance o el galoitàlic però no presents en les llengües iberromances occidentals. Alguns autors consideren que les llengües iberorromances abasten només el grup occidental i nuclear i que l'anomenat "iberorromance oriental" realment constitueix un grup filogenètic a part amb característiques intermèdies entre l'iberorromance i el galorromance.
Les llengües iberorromances occidentals (Grup Ibero-Occidental) són:
Iberorromance oriental (llengües occitanorromances)
Les llengües occitanoromances, de vegades anomenades iberorromances orientals, formen un grup a part i la seva inclusió dins les llengües iberorromances és problemàtica, ja que no comparteixen les característiques principals de les llengües mateixes. També es discuteix si és possible considerar-les properes a les llengües galorromances, galoitàliques o retoromances.
Segons Ethnologue les llengües iberorromances orientals són:
- Occità
- Català/valencià
- Oriental: central, nord-oriental, alguerès, balear (mallorquí, menorquí, ibienco),
- Occidental: nord-occidental, tortosí, valencià (apitxat, septentrional, meridional, alacantí, castellonenc)
- Judeo-català (†)
Iberorromance pirinenc-mozàrab
La classificació d'Ethnologue inclou un grup de llengües romances de la península ibèrica dubtós, format pel navarrès i pel mozàrab: el Grup Pirinenc-Mozárabe, tot i que molts especialistes consideren que aquesta divisió no és un grup vàlid, ni troben massa arguments per postular una especial relació entre l'aragonès i el mozàrab.
El grup pirinenc-mozàrab se sol classificar de diverses maneres, i no existeix un consens global sobre la seva filiació. Les teories més acceptades són:
- 1- La que el classifica com un tercer grup dins les llengües iberorromances.
- 2- la que el situa com a grup separat del grup iberorromance, fins i tot fora del grup gal-ibèric, i dins del grup italo-occidental, del qual formen també part les esmentades llengües galo-ibèriques. Aquesta opció és bàsicament seguida per Ethnologue.
Varietats iberorromances de transició
Atesa la gran rodalia que tenen les llengües iberorromances per tota la península ibèrica (i algunes àrees d'Amèrica del Sud), hi ha àrees on es parlen llengües mixtes o varietats lingüístiques de transició que presenten característiques mixtes a les de les llengües iberorromances adjacents. Aquestes llengües mixtes són:
- El castrapo, que és el nom que se li dona a Galícia (Espanya) a una variant popular de l'Castellà parlada en aquesta comunitat autònoma, caracteritzada per l'ús de vocabulari i d'expressions preses de l'idioma gallec que no existeixen en Castellà. Es considera socialment vulgar. És freqüent a les ciutats gallegues.
- L'amestàu, o variant de l'asturià, es caracteritza per una castellanització lèxica, fonètica i sintàctica, sent molt més acusada en les dues primeres. Per a alguns es tracta d'una parla de transició entre l'asturià i l'Castellà, tot i que són molts els que defensen que, a causa de les seves estructures sintàctiques, es tracta d'una variant de l'asturià (o de l'asturià de classe baixa).
- El barranc (a fala de Barrancos) és una llengua mixta parlada a la localitat portuguesa de Barrancos. És un dialecte la base del qual és el portuguès alentejà amb una forta influència de l'Castellà popular d'Andalusia i de la Baixa Extremadura (vegeu més avall), especialment lexicogràfics, fonètics i morfològics. Aquests elements de vegades són estranys i fins a discordants per a un dialecte de base portuguesa.
- El portuguès, portunhol, portanhol és la barreja dels idiomes portuguès i Castellà. Es dona entre els parlants de les regions lingüístiques limítrofes entre el castellà i el portuguès, molt especialment a la frontera uruguaiana.
- El ribagorzano és un dialecte de transició entre la llengua aragonesa i la llengua catalana, que es parla en l'extensió que des de l'Edat Mitjana va ocupar l'Antic Comtat de Ribagorza, és a dir, des de les poblacions de Benasc i Aneto fins al límit sud de l'actual comarca de la Llitera i tenint per límit occidental l'antic Comtat de Sobrarbe i oriental el Comtat de Pallars i la zona baixa del riu Noguera Ribagorzana, on arrenca la Sèquia de Piñana a la província de Lleida. Al segle xvi la capital del Comtat era a Benabarre, i el Comtat va pertànyer des de temps medievals als Ducs de Villahermosa i per herència, l'últim Comte de Ribagorza va ser el rei Felip II.
Varietats discutides
- L'eonaviego o gallec-asturià, fala de l'occident d'Astúries o gallec d'Astúries (o simplement fala per als seus parlants) és un conjunt de parles (o falas) , el domini lingüístic del qual s'estén, com el seu nom indica, a la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia , si bé la seva àrea d' influència abasta també zones més orientals que l' abans esmentat riu Navia. ES discuteix la seva adscripció al grup galaico-portuguès o si es tracta d' una parla de transició. Aquest territori es coneix com a Terres de l'Eo-Navia (un territori que no coincideix amb la comarca de l'Eo-Navia).4Cal indicar que la seva formació no atén els mateixos cànons que el d' altres llengües mixtes o de transició, ja que el seu origen és purament gallec o, en tot cas galaicoportugués; i les semblances amb l'asturià occidental es deuen a causes polítiques, socials, frontereres i geogràfiques. Per això s' ha d' incloure sempre l' eonaviego dins la llengua gallega i del subgrup galaico-portuguès.
Criolls iberorromances
En moltes àrees d' Àfrica i Amèrica, particularment en zones on històricament va existir un important tràfic d' esclaus i per tant contacte de parlants de llengües molt diverses, es van desenvolupar pidgins com a mitjà d' intercanvi, que van donar lloc a nombroses llengües criolles de base Castellàa i portuguesa:
- Criolls de base lèxica Castellàa
- Criolls de base lèxica portuguesa:
- Criolls mixtos:
Arbre cladístic
El projecte de comparació sistemàtica ASJP basat en la similitud lèxica mesurada com la distància de levenshtein d'una llista de cognats ha construït arbres cladístics que donen una aproximació raonable al parentiu filogenètic de nombroses famílies. En el cas de les llengües iberorromances esmentades anteriorment, l' arbre cladístic té la forma:
Característiques principals de les llengües iberoromances
- Conserven les vocals llatines a la fi de les paraules en contrast amb les galorromances, galoitàliques i retoromances. Les llengües occitanos també perden les vocals finals llatines.
- Perden les formes adverbials llatines Ibi i Inde presents en les altres llengües romances. Les llengües occitano i l'aragonès (així com el castellà medieval), conserven aquestes formes adverbials en el seu lèxic. 8
- L'infinitiu el formen amb una (r) final i no es perden en contraposició a les llengües galoitàliques i retoromances. En les llengües galorromances i occitanorromances (català i occità) es conserven en l'escriptura però no es pronuncien.
- Evolució dels grups llatins (cl, fl, pl) a / ʎ/ / t͡ʃ/. En les llengües galorromances, retoromances, occitanorromances i en l'aragonès, es conserven aquests grups (clau en aragonès occità i català, clef en francès; flama en aragonès, occità i català, flamme en francès; plever en aragonès, plòure en occitano, ploure en català, pleuvoir en francès).
- Evolució dels grups llatins (ci, ti, ce, te) a (/θ/, /z/ /s/).
- Diptongació davant (e, o) breus llatines, Aquesta característica és present en totes les llengües iberorromances a excepció del galaico-portuguès i del català, per exemple (ventum - viento, ponte - puente i en aragonès folia - fuella). Aquest fenomen passa també, tot i que en menor mesura, en occità (ventum - vent, folia - fuèlha).
- Betacisme: No hi ha distinció entre b i torna al portuguès on es manté la distinció. En les llengües occitanos, aquesta distinció persisteix en la norma culta, en alguns dialectes (valencià, balear, la major part de dialectes occitans, amb la notable excepció del gascó).
- Sonoritzen o perden les oclusives sordes intervocàliques llatines /p, t, k/ per exemple (sapere - saber, potere - poder, formica - hormiga). Aquesta és una característica pròpia de les llengües romances occidentals.
- Formen els plurals amb (s), igual que totes les llengües romanes occidentals.
- Canvi de la (f) llatina a (h). Aquest fenomen va ocórrer en el castellà, extremeny, càntabre i asturià oriental per influència de l'euskera. Aquesta característica també és compartida amb l' occità gascó.9En canvi, aquest fenomen, igual que en les llengües galorromances, no passa a la resta d'Occitània i en català (formica - fourmi en francès, formiga en occità i català).
Descripció lingüística
Existeixen diverses innovacions fonètiques comunes a les llengües iberorromances:
- La majoria de les llengües iberorromances mantenen les vocals finals llatines /-e, -o/ en noms masculins, enfront del que succeeix en occitanoromànic i galorromànic, per exemple: Castellà nit, portuguès noite enfront de balear/català/valencià nit, francès nuit, tots ells derivats de la forma *noite comú al proto-iberorromance, el galorromance i occitanorromance.
- Palatalització del grup -ct-: portuguès oito, Castellà vuit. Aquest tret és compartit també per l' occitanoromànic i el galoromànic, però no l' italorromance central i meridional otto i el romanç oriental octo.
Fonologia
L' inventari consonàntic del proto-iberorromance coincideix amb els inventaris de l' Castellà medieval i del portuguès medieval:
-
Aquest sistema gairebé idèntic al de l'italià estàndard (excepte pel fet que l'italià no té /*TGM / i de l'oposició /*ɾ/-/*r/). El fonema /*t͡ʃ/ és complicat perquè, encara que apareix tant en portuguès com en Castellà, en ambdues llengües procedeix de diferents grups llatins, per la qual cosa és possible que en proto-iberorromance aquest fonema no existís com a tal i la seva presència es degui només a desenvolupaments posteriors. Aquí es postula perquè ocasionalment en Castellà es tenen /t͡ʃ/ procedent de PL- llatí (AMPLU port. i esp. ample, P(O)LOPPU > esp. xop, port. xou).
Pel que fa a les evolucions posteriors:
- les africades /*t͡s, *d͡z, *t͡ʃ, *d͡ʒ/ es desafrican en portuguès i dan /s, z, ʃ, TGM /, mentre que en asturleonès i Castellà mitjà es produeixen ensordiments /*t͡s, *d͡z/ > /s̪̺/ (i posteriorment > /θ/), /*t͡ʃ, *ʤ/ > /t͡ʃ/.
- les fricatives /*s, *z, *ʃ, *TGM/ es mantenen en portuguès, però perden el contrast de sonoritat és Castellà mitjà i asturleonès donant sol /s, ʃ/. En Castellà modern a més es va donar el canvi addicional /ʃ/ > /x/ (fricativa/uvular).
- les fricatives labials /*f-ɸ, *v-β/ es mantenen en portuguès com f, v, mentre que en Castellà /*f-ɸ/ passa a /h/ (davant vocal) i o es manté com /f/ (ante /-ɾV/: front, fregir o [wV]: font, foc). A partir del segle xv la /h/ de l'Castellà cau en la major part de dialectes i desapareix.
- el fonema /*ʎ/ en portuguès i gallec en molts contextos passa a /t͡ʃ/ (clau > xave), una africació similar al que es dona en algunes varietats d'asturleonès (austurleonès occidental * ʎopu > ḷḷobu 'llop').
L'inventari vocàlic reconstruït per a la síl·laba tònica està format per set vocals /*i, *e, *TGM , *a, *Ɔ, *o, *u/.
Canvis fonètics
El sistema vocàlic en síl·laba tònica s'ha preservat millor en les varietats de gallec-portuguès que en cap altra àrea iberorromance (oriental), en aquestes varietats continuen mantenint-se els quatre graus d'obertura original (tancades, semitancades, semiobertes, obertes). A l'Castellà, asturleonès i aragonès els graus d'obertura s'han reduït en una unitat i el nombre de vocals distintives s'ha reduït a cinc /i, e, a, o, u/ (en català es continuen conservant també les mateixes vocals que en gallec). En valencià, es distingeixen set vocals: les obertes (à-è-ò) i les tancades (é-í-ó-ú). L'Castellà medieval mostra reflexos diferents per a les vocals semitancades i semiobertes en síl·laba tònica, les primeres es mantenen però les segones diptonguen: /*TGM / > [je] i /*TGM/ > [we], mentre que /*e/ > [e] i /*o/ > [o]. En el sistema àton tant el portuguès com el balear/català/valencià mostren variació alofònica.
Les principals diferències en el sistema consonàntic es restringeixen a les africades i fricatives:
- Així les obstruents no africades i les nasals /*p, *b, *m; *t, *d, *n; *T. *d, *n; *T. *Rtt/ es mantenen en totes les llengües, així com les dues líquides /*l, *T.
- El portuguès ha perdut el contrast entre africades i fricatives /* ʦ, *ʣ, *ʧ, *ʤ/ > /*s, *z, *ʃ, *ʒ/.
- En Castellà, asturleonès i aragonès es va perdre el contrast entre sordes i sonores en la sèrie africada i fricativa: /*ʦ, *ʣ; *ʧ; *s, *z; *ʃ, *ʒ/ > /*s̪̺; *ʧ; *s; *ʃ/. Posteriorment /*s̪̺/ > /*θ/ en castellà septentrional, asturleonès i aragonès (tot i que a Andalusia, Canàries i Amèrica /*s̪̺/ > /s/). En tot el domino de l'Castellà a més /ʃ/ > /x/.
- Altres canvis menors són que el portuguès va canviar la ròtica /*r/ > / ʁ/
- En Castellà, asturleonès i aragonès /*β/ > /b/.
- En gran part del domini de l'Castellà va predominar el lleisme /*ʎ/ > /ʝ̞/.
- Ante /a, o, u/ va evolucionar /*f/ > /h/ > Ø, tot i que es va mantenir davant [we, ɾV] i ocasionalment també [je] (febre)
La taula següent resumeix els canvis entre el proto-iberorromance i les llengües modernes:
PROTO-IBERORROMANCE
| Portuguès | Gallego | Asturleonès | Castellà | Aragonès | Balear/Català/Valencià |
| p b m, t d n, TGM l, ɾ |
(sense canvis) |
| ʦ |
s |
s, θ |
θ |
θ, s |
θ |
s |
| ʣ |
z |
z |
| s |
s |
s |
s |
s |
s |
s |
| z |
z |
z |
| ʧ |
ʃ |
ʧ |
ʧ |
ʧ |
ʧ,ʃ |
ʧ,ʃ |
| ʤ |
ʒ |
ʃ |
ʤ |
x |
ʤ, ʒ |
| ʃ |
ʃ |
ʃ |
ʃ |
| ʒ |
ʒ |
ʃ, ʒ |
ʒ |
ʝ̞, Ø, x |
ʒ |
| f/ɸ |
f |
f |
f, h |
f, Ø |
f |
f |
| v/β |
v |
b |
b |
b |
b |
b, v |
| r |
ʁ |
r |
r |
r |
r |
r |
| ʎ |
ʎ |
ʎ |
ʎ |
ʝ̞, ʎ, x |
ʎ |
ʎ |
Comparació lèxica
Taula comparativa entre el llatí i les parles romances provinents de la península ibèrica.
| Llatí | Occidental
( Galaicoporgugués) | Centre-Occidental
( Asturleonès) | Central
( Castellà) | Mozárabe
| Central-Pirinenc
(Navarroaragonés) | Oriental
( Occitanorromance) |
| Portuguès | Galego | Eonaviego | Asturià | Lleonès | Mirandés | Extremeny | Castellà | Manxec | Murciano | Andalús (EPA)/(PAO) | Mozárabe | Aragonès | Català | Aranès
( Occità) |
| CLAU |
xave |
xave |
xave |
clau |
xave |
xave |
llavi |
clau |
guiave |
llabe
yabe |
yabe |
clabe |
clau |
clau |
clau |
| NOCTE( M) |
noite |
noite |
noite |
nueche |
nueite/nuoite |
nuôite |
nuechi |
nit |
norche |
nonche |
noxe |
nohte |
nueit, nuet, nit |
nit |
nueit
net |
| CANTARE |
cantar |
cantar |
cantar |
cantar |
cantare |
cantare |
cantal |
cantar |
cantal |
cantàa (cantar
cantal) |
cantâh/cantâ |
cantar |
cantar |
cantar |
cantar |
| CAPRA |
cabra |
cabra |
cabra |
cabra |
cabra |
cabra |
crabra |
cabra |
crabra
crabro |
cabra
craba |
cabra |
capra |
craba |
cabra |
craba |
| FLAMA |
xama |
xama |
xama |
flama |
flama |
lhama |
flama |
flama |
flama |
flama/yama |
yama |
flama |
flama |
flama |
flama |
| LINGUA |
língua |
lingua |
lingua/
llingua |
llingua |
ḷḷingua |
lhéngua |
luenga |
llengua |
langua |
llengua
yengua |
llengua |
lingua |
luenga |
llengua |
llengua
yengua |
| PLOR |
xorar |
xorar |
xorar |
llorar |
llorare |
lhorar |
lloral |
llorar |
llorar |
llorar/yorar |
yorâh/yorâ |
plorar |
plorar |
plorar |
plorar |
| PLATEA |
praça |
praza |
praza |
plaça |
plaça |
praza |
praça |
plaça |
praza |
plaça
praza |
plaça/plaça |
platxa |
plaça |
plaça |
plaça |
| PETRAM |
pedra |
pedra |
pedra |
pedra |
pedra |
pedra |
piera |
pedra |
pedra |
pedra |
pedra/piera |
bedra |
pedra |
pedra |
pedra |
| PONTE( M) |
ponte |
ponte |
pònte |
ponte |
ponte |
ponte |
puenti |
pont |
pont |
pont
poent |
pont |
bont |
puent |
pont |
pont
pònt |
| VITAM |
vida |
vida |
vida |
vida |
vida |
bida |
via |
vida |
vida |
vida |
bía |
vita |
vida |
vida |
vida |
| SAPERE |
saber |
saber |
saber |
saber |
sabere |
saber |
sabel |
saber |
saber |
saber/sabel |
çabêh/sabê |
xaper |
saber |
saber |
saber |
| FORMICAM |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga |
formiga/ormiga |
formica |
forniga |
formiga |
formiga |
| CENTUM |
cem |
cen |
cen |
cent |
cen |
cen |
cent |
cent |
cent |
cent |
çien/zien |
chento |
cent |
cent |
cent |
| ECCLESIA |
igreja |
igrexa |
eigresia |
ilesia |
eigreixa |
igreja |
igresia |
església |
igresia |
il·lèsia
inlesia |
igleçia/ilesia |
eglesia |
il·lèsia |
església |
glèisa |
| HOSPITAL( M) |
hospital |
hospital |
hospital |
hospital |
hospital |
hospital |
ohpità |
hospital |
hojpital
horpital |
öppitá
ëppitá |
ôppitâh/ohpitâ |
hospital |
hospital |
hospital |
espitau |
CASEUS
Lat. V. FORMATICU( M) |
queijo |
queixo |
queixo |
quesu |
queisu |
queijo |
quesu |
formagla |
querso |
formagla |
queço/formal |
cas |
formag/formage |
formatge |
hormatge
hromatge |
CALLIS
Lat. V. |
rua |
rúa |
caleya |
cai |
rua
cai |
rue |
calli |
carrer |
caye |
carrera
carrer
caye |
caye |
calli |
carrera |
carrer |
carrèr |
Numerals
Els numerals en diferents varietats iberorromances i occitanoromances són:1011
-
| GLOSA | Galaicoportugués | Asturleonès | Castellà | Mozárabe | Occitanorromance |
| Portuguès | Gallego | Asturleonès | Estremeñu | Castellà | Andalús (PAO) | Aragonès | proto-Oc | Català |
| '1' |
[ũ] / ['u.m]
|
[ũŋ] / ['u.ŋ R. ]
|
*[un] / ['u.nu]
un / unu |
['un(u)] / ['una]
un(u) / una |
*['un(o)] / ['un.a]
un / una |
*['un(o)] / ['un.a]
un(o) / una |
*[un] / ['u.na]
un / una
TGM yt |
[un] / ['u.na]
un / una |
*[yn] / *['y.na]
un /una |
[un] / ['u.n]
|
| '2' |
[dojʃ ~ dojs] / ['du.TGM R roys ]
|
[dows] / ['du.as]
dous / duas |
[dos ~ dows]
dos ~ dous |
[doh]
dos |
[dos]
dos |
[doh ~ d yh]
doh |
*[dos] / ['du.as]
dos / duas
TGM yt |
[dos]
dos |
*[dus] / *['du.as]
dos / duas |
[dos] / ['du.TGM]
|
| '3' |
[tɾeʃ ~ tɾes]
três |
[tɾes]
tres |
[tɾes]
tres |
[tɾeh]
tres |
[tɾes]
tres |
[tɾeh ~ tr yh]
treh |
*[tɾes]
tres
TGM yt |
[tɾes]
tres |
*[tɾes]
tres |
[tɾ Rt]
tres |
| '4' |
[kwatɾu]
quatro |
[katɾo]
catre |
[kwatɾu]
quadro |
[kwatɾu]
quadro |
[kwatɾo]
quatre |
['kwatɾo]
quatre |
*[kwator ~ kwater]
quator ~ quater
TGM yt |
[kwatɾo ~ kwatɾe]
quatro ~ quatre |
*[k(w)atɾe]
quatre |
[kwat Rt Rt]
quatre |
| '5' |
[sĩku]
cinc |
[θiŋko ~ siŋko]
cinc |
[θiŋku]
cinquanta |
[siŋku]
cinquanta |
[θiŋko]
cinc |
['θiŋko ~ 'siŋko]
zinco |
*[t͡ʃiŋko]
cinc
TGM yt |
[θiŋko ~ θiŋk]
cinc ~ zinc |
*[siŋk]
cinc |
[siŋk]
zinc |
| '6' |
[sejʃ ~ sejs]
sis |
[sejs]
sis |
[sejs]
sis |
[sejh]
sis |
[sejs]
sis |
[sejh] / [sæjh]
seih / saih |
*[ʃjejs]
xieis TGM
yt |
[sjejs] ~ [sejs]
sieis ~ sis |
*[sjejs]
sièis |
[sis]
sis |
| '7' |
[s R ytt
set |
[s Rt]
set |
[sjete]
set |
[sjeti]
sieti |
[sjete]
set |
['sjete ~ 'θjete]
set |
*[ʃjet]
xiet
TGM y |
[sjet ~ set]
siet ~ set |
*[s Rt]
sèt |
[s Rt]
set |
| '8' |
[ojtu]
oito |
[ojto]
oito |
*[ojtu ~ oʧu]
oitu ~ ochu |
[oʧu]
ochu |
[oʧo]
vuit |
['oʃo ~ 'oʧo]
òxo |
*[wehto ~ weht]
uehto ~ ueht TGM yt
|
[weito ~ weit]
ueito ~ ueit |
*[weit]
ueit |
[vuit ~ buit ~ uit]
vuit / huit |
| '9' |
[n Rt yt
nove |
[n βe]
nove |
[nweβe]
nou |
[nweβi]
nuevi |
[nweβe]
nou |
['nweβe]
nouebe |
*[n Rheinlandβe]
nove
TGM yt |
[nweu ~ now]
nueu ~ nou |
*[n Rtw]
nòu |
[n Rtw]
nou |
| '10' |
[d Rt]
dez |
[d Rèθ ~ d R. 1]
dez |
[djeθ]
deu |
[djeh]
dies |
[djeθ]
deu |
[djeh ~ dj yh]
dieh |
*[djeʧe]
diece
TGM yt |
[djeθ ~ d Rmw]
diez ~ deu |
*[d Rtz]
detz |
[d Rtw]
deu |
- Els numerals per a '1' i '2' distingeixen entre formes masculines i femenines.
- Els bifocades (*) es refereixen a les formes antigues reconstruïbles.
Nombre de parlants
Països per nombre de parlants d' Castellà
: Més de 100 milions Més de 50 milions Més de 20 milions Més de 10 milions Més de 5 milions Més d' 1 milió
Països per nombre de parlants de portuguès: Més de 100 milions Més de 10 milions Més de 5 milions
A la taula següent s'inclouen les llengües i criolls iberorromance (en sentit ampli: iberromance estricte i occitanorromance). Els colors indiquen el subgrup (groc: Castellà i criolls de base Castellàa, blau: gallec-portuguès i criolls de base portuguesa, verd: asturleonès, vermell: occitanorromance).
Vegeu també
Referències
Enllaços externs
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: