31-12-2014  (3494 lectures)

El camí català

El camí català

El cam√≠ catal√†, tamb√© conegut com Corredor Sard, era una ruta seguida pels ter√ßos espanyols els segles XVI i XVII, (de fet fins el 1714), des de la Mediterr√†nia fins als Pa√Įsos Baixos. Comen√ßava a Barcelona o a N√†pols fins a G√®nova i a partir d'all√†, travessant el Ducat de Savoia, el pais de Gex (Valserine), el Franc-Comtat i la Lorena permetent als ter√ßos -o a altres passatgers- arribar a la seva destinaci√≥ en uns quaranta dies.[1][2] En punts concrets, es pot visitar encara avui dia i es conegut com a "le chemin des Espagnols".[3]

Cal dir que aquesta durada del cam√≠ era quan ho feia un ex√®rcit d'uns 5000 homes que ho feien per jornades ocupant tot un poble quan sojornaven. Carles V va introduir les postes, on es canviava de cavalls i de conductor i llavors la durada total del viatge fins a Flandes d'un carruatge o a cavall podia ser d'uns dotze dies. Hi ha documents que expliquen que el duc d'Alba (el pare, estant en guerra amb Fran√ßa..) "volvi√≥ a Espa√Īa por postas.." llavors, al no poder passar per Fran√ßa, l'unic cam√≠ possible¬† era el cam√≠ catal√†..

Una segona ruta es va comen√ßar a utilitzar despr√©s de 1622 a causa de l'alian√ßa del duc de Savoia amb Fran√ßa, que connectava les possessions de la dinastia dels Habsburg en els Pa√Įsos Baixos a trav√©s d'Alemanya passant per la Tur√≠ngia i les muntanyes Hartz a la Thuringerwald, per la part inferior de la Ren√†nia-Palatinat, a l'antic territori de Franc√≤nia a trav√©s del Alt Palatinat a Baviera i d'all√† a trav√©s dels Alps al nord de It√†lia, on les possessions de la corona espanyola envoltaven m√©s o menys els Estats Pontificis.[4]

L'historiador Geoffrey Parker, en el seu llibre sobre l'exèrcit de Flandes i el Camí dels Espanyols (1972), descriu la importància del Camí dels Espanyols en el subministrament de tropes i recursos per a l'Exèrcit de Flandes durant la revolta neerlandesa i temps posteriors.[5]

Història

Detall del recorregut terrestre del "Camí català", amb les seves variants principal i secundària

En abdicar Carles V del Sacre Imperi Romanogerm√†nic el 1556 en el seu fill Felip II de Castella, els Pa√Įsos Baixos van passar a dependre d'un monarca que consideraven estranger i van quedar submisos a la pol√≠tica espanyola. Les necessitats econ√≤miques de la monarquia van portar a una pujada dels impostos que va generar un malestar al qual es va unir la intoler√†ncia cat√≤lica contra el calvinisme. Deso√Įdes les peticions de la noblesa local, va comen√ßar el 1566 una revolta contra la governadora Margarida de Parma. Felip II va enviar l'any seg√ľent un gran ex√®rcit al comandament del duc d'Alba per posar fi a la revolta. Els principals l√≠ders rebels van ser ajusticiats, entre ells el comte d'Egmont. El Tribunal dels tumults va exercir una severa repressi√≥ que va condemnar a prop d'un miler de persones. La revolta no va poder ser tinguda per acabada, ja que Guillem d'Orange es va posar al capdavant de la revolta i, dos anys despr√©s, va entrar als Pa√Įsos Baixos amb un ex√®rcit de mercenaris alemanys.

Les regions del sud no van secundar aquesta nova revolta i van seguir lleials al Duc d'Alba, per√≤ a les prov√≠ncies del nord, la insurrecci√≥ va arribar grans proporcions. Alba va acabar sent destitu√Įt en no aconseguir posar fi a la revolta, ocupant el seu lloc Llu√≠s de Requesens, partidari d'una menor repressi√≥, el 1574. No obstant aix√≤, Guillem d'Orange havia aconseguit m√©s poder a Holanda i Zelanda. El 1576 Joan d'√Äustria va ser nomenat governador. Va acceptar les reclamacions dels calvinistes a lEdicte perpetu i va comen√ßar a replegar al seu ex√®rcit. Per√≤ amb aquell gest no va cessar l'oposici√≥, i l'any seg√ľent va arribar un ex√®rcit enviat per Alexandre I de Parma, que va derrotar als rebels. Nomenat governador Farnese despr√©s de la sobtada mort de Joan d'√Äustria, la divisi√≥ entre el nord i el sud del territori es va accentuar. Les prov√≠ncies calvinistes del Nord (Holanda, Fr√≠sia, Zelanda, Utrecht, Gelderland, Groningen i Overijssel) es van associar en l'anomenada Uni√≥ d'Utrecht (1579), declarant-se oposades a la sobirania de Felip II i declarant la seva independ√®ncia.

En un principi, les tropes per sufocar la insurrecció es reclutaven a la part lleial a la corona, la zona de Bèlgica, però aviat van fer falta molts més soldats, a causa del desgast dels setges. Es van formar lleves en altres territoris de la dinastia dels Habsburg per enviar-los a Flandes. No obstant això, la situació geogràfica de la regió feia difícil el trasllat.

Viatge per mar - viatge per terra

Cal deixar clar que els terços estaven a la Mediterrània, les expedicions registrades van sortir de Barcelona o de Nàpols. El transport de tropes podia dons dur-se a terme de dues maneres:

  • Per mar: Des dels ports de Barcelona o de N√†pols fins als ports del sud de Flandes. Aquesta ruta era m√©s perillosa pel fet que comportava travessar el canal de la M√†nega, en mans angleses, arriscant les naus a ser atacades per corsaris ajudats per la Royal Navy. A m√©s a m√©s, els pirates hugonots de la Rochelle, aliats amb els rebels flamencs per temes de religi√≥, tamb√© podien atacar l'armada, havent, de fet, realitzat incursions en el golf de Biscaia amb una flota de 70 vaixells. Aquesta ruta es va mostrar inefica√ß, i els espanyols van ser derrotats quan van intentar fer-la servir (vegeu la batalla de les Dunes).
  • Per terra: un cam√≠ m√©s lent encara que molt m√©s efica√ß, ja que va permetre enviar tropes i diners a Flandes durant gaireb√© un segle, fet que va suposar que Flandes segu√≠s lleial a la corona espanyola tot i la llunyania geogr√†fica.

Els soldats podien fer a peu els 1000 km (620 milles) de Milà a Flandes amb una mitjana de 23 km (14 milles) al dia. Tot i que el transport marítim era molt més ràpid, capaç de cobrir uns 200 quilòmetres (124 milles) al dia, la ruta per terra era més segura i més curta, tant si se sortia de Barcelona (3.950 km) com de Nàpols, atès que per mar calia donar tota la volta a la península ibèrica i la prominència de Brest a França, és a dir ambdues es trobaven a uns 20 dies (3950/200) de navegació de Flandes. La Corona espanyola va enviar per via terrestre més de 123.000 homes entre 1567 i 1620, en comparació de només 17.600 per via marítima.[6]

El primer camí "paneuropeu"

Contr√†riament al que diu el seu seu nom, Espanya no va ser la descobridora ni la primera en emprar el cam√≠ dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts. Tal com ja ho havia fet Annibal amb els seus elefants 1500 anys abans, els comerciants feien servir regularment les parts del cam√≠ que uneix Fran√ßa i It√†lia a trav√©s dels Alps, per al comer√ß de mercaderies entre ambd√≥s pa√Įsos.

El que van fer els enginyers de Felip II de Castella el 1565, va ser replantejar-lo com un conjunt unitari de punta a punta, alguns dels seus trams van ser redissenyats i ampliats, fent-ne uns esbossos de car√†cter militar per als futur usuaris. Tot aix√≤ passava en el moment en que Espanya tenia necessitat de transportar tropes als Pa√Įsos Baixos, motiu que la va emp√®nyer a aprofitar el pas per territoris propis, afegint-hi algun territori neutral.[3]. Per aquest fet, s'ha donat als comandaments dels ex√®rcits espanyols, el m√®rit del disseny global d'aquest cam√≠.

Durant el recorregut global per anar des de Mil√† fins als Pa√Įsos Baixos per terra (que ja s'emprava durant el regnat de Carles V), els viatgers del segle XVI havien de superar molts obstacles, tals com coronar passos muntanyencs elevats, travessar grans rius, boscos frondosos, i camins plens de delinq√ľents. Per tant, calia trobar una ruta que contorn√©s tots aquests obstacles, per un lloc segur i f√†cil de viatjar-hi. El cam√≠ dels espanyols va demostrar ser la resposta, amb el seg√ľent recorregut a trav√©s de territoris propis sota el govern d'Espanya: Ducat de Mil√†, Franc Comtat, Borgonya, Luxemburg, territoris al¬∑liats (Savoia) i territoris neutrals (Lorena).

El tra√ßat del cam√≠ dels espanyols va ser una gran millora respecte al sistema anterior per traslladar tropes a trav√©s d'aquests territoris. Cal dir per√≤ que els mapes utilitzats per les expedicions espanyoles nom√©s tenien la informaci√≥ referent a q√ľestions militars, amb exclusi√≥ de qualsevol altre detall. Tanmateix, aix√≤ va obligar als ex√®rcits a utilitzar guies i escoltes quan creuaven els terrenys que desconeixien, ja que els seus mapes molt generalistes no servien per guiar-los a trav√©s d'ells.[3] En el viatge es feia una mitjana de 12 milles per dia, el 1577 els veterans espanyols tornant dels Pa√Įsos Baixos van caminar 15 milles per dia a causa de la calor, en canvi el 1578, van fer una mitjana de 23 quil√≤metres per dia durant un fred mes de febrer.[3]

Per a fins militars, el camí dels espanyols va ser utilitzat per primera vegada pel duc d'Alba el 1567, i l'exèrcit que va passar per darrera vegada ho va fer el 1620.

Les "étapes"

El cam√≠ dels espanyols no era utilitzat nom√©s per les tropes, sin√≥ tamb√© pels comerciants, i tots necessitaven aliment i refugi al llarg del viatge. Refugi que poques vegades se'ls donava als que viatjaven pel cam√≠, especialment als soldats. Moltes vegades els oficials pernoctaven en un poble proper al cam√≠ mentre els seus ex√®rcits havien de dormir sota arbustos o barraques febles que ells mateixos constru√Įen.

Precisament els habitants de les poblacions al llarg del camí "tenien por dels exèrcits de pas" perquè sovint havien estat víctimes d'algun robatori després d'oferir la seva hospitalitat. En una ocasió el 1580, els oficials dels "terços espanyols" en trànsit per la zona van ocupar una casa al Franc Comtat que, temporalment, no tenia ni mobles ni vaixella, els seus propietaris els havien amagat, ja que tenien por que els seus béns fossin destrossats, cremats o robats.[3]

El militars nom√©s utilitzaven el cam√≠ dels espanyols una vegada o dues vegades l'any, la resta del temps en feien √ļs els comerciants. Per aquest motiu, les expedicions militars eren vistes com una cosa sense import√†ncia per alguns pa√Įsos.[3] Els militars, per√≤, van utilitzar un sistema per al subministre dels aliments b√†sics anomenat √©tapes. Aquest sistema s'havia de posar en servei despr√©s de la detallada proposta de Crist√≥bal de Benavente al Consell de Guerra de Madrid. Per√≤ per desgr√†cia, el rei espanyol no en rest√† gaire impressionat, de manera que Madrid no li va donar suport.

No obstant aix√≤, alguns "governadors" van pensar que les √©tapes eren una bona idea, de manera que les van crear al llarg del cam√≠ dels espanyols, amb uns comissionats enviats pel governador dels Pa√Įsos Baixos o pel governador de Mil√† per discutir els detalls i fixar els preus, de manera que els prove√Įdors fossin sempre remunerats pels seus serveis.

  • El primer tipus d'√©tapes va ser permanent i nom√©s existia a la Savoia. Consistia en un lloc on els soldats i altres viatgers tenien acc√©s a alimentaci√≥ i habitatge, a cada final d'"√©tape".
  • El segon tipus es va emprar al Franc Comtat, Lorena i Pa√Įsos Baixos, i es creava en el moment en que es disposava per anticipat d'un contractista privat, que gestionava els pagaments, els enviaments i les quantitats d'aliments en funci√≥ del tipus i horari de cada expedici√≥ militar en concret.[3] Aquest sistema va permetre un √ļs molt m√©s pr√†ctic del cam√≠ dels espanyols.[1]

Conseq√ľ√®ncies

Juntament amb els efectes evidents del cam√≠ dels espanyols, com a millora dels moviments militars, i asentament d'una via adequada per anar als Pa√Įsos Baixos, es va produir un fet que va contribuir a alterar el curs de la hist√≤ria. Aquest fet va ser la col¬∑laboraci√≥ del cam√≠ dels espanyols a la propagaci√≥ de la Pesta negra. Aquest transport important de persones va jugar un paper molt important en la circulaci√≥ de la malaltia, i molts civils en van quedar afectats als pobles dels voltants del cam√≠ dels espanyols.

A part d'aix√≤, el cam√≠ dels espanyols va establir acords diplom√†tics permanents com ara ambaixades permanents a Savoia i als cantons su√Įssos, cotrol¬∑lades per supervisors del govern espanyol de la Llombardia.[3]

El camí dels espanyols també va inflamar el sentit religiós d'Europa, perquè les nacions el van veure com una amenaça. Quan a França es van desencadenar les guerres de religió, el camí dels espanyols va portar gent i diners per ajudar els francesos catòlics en la seva lluita contra Enric de Navarra.[3]

Decliu

  • El Tractat de Li√≥ (17 de gener 1601) va obligar al Cam√≠ dels Espanyols a ser redu√Įt a una estreta vall i un pont sobre el Roine. Aquesta p√®rdua de territori va fer que el pas dels espanyols depengu√®s de l'aprovaci√≥ de Fran√ßa. De fet l'√ļltim ex√®rcit hispano-itali√† amb perm√≠s per a fer √ļs del cam√≠ dels espanyols ho va fer el 1620.
  • El Tractat anti-espanyol de Savoia de 1622 va acabar amb el pas de tropes pel cam√≠ dels espanyols per a sempre.[3]
  • Tractat de Tor√≠ (1760). A la part nord, Gex quedava separat de Fran√ßa per la vall de la Valserine, que permetia el pas de les tropes espanyoles entre Savoia i el Franc-Comtat (i va ser batejat per aquest motiu Cam√≠ dels espanyols). Aquest territori va deixar de ser estrat√®gic el 1714, per l'alian√ßa de fam√≠lia entre Fran√ßa i Espanya i l'adquisici√≥ del Franc-Comtat per part de Fran√ßa.

El Tractat de Torí regula tant la frontera entre els dos estats com l'intercanvi de les ciutats Seyssel (un tros), Chanaz i La Balme situades a la riba esquerra del Roine, que formaven part del Bugey, van passar al Piemont a canvi de la Vall de la Valserine: així, el camí entre el Franc-Comtat espanyol i la Savoia es va convertir en francès, i Gex va deixar de ser un enclavament separat de França.

Ciutats del recorregut oest

√Čloise

Gr√©sin amb el seu pont llarg, va acaparar sempre l'atenci√≥ dels poderosos. Sovint, oposats als reis de Fran√ßa, els ducs de Savoia eren aliats dels reis espanyols, reis al mateix temps dels Pa√Įsos Baixos (eren origin√†riament ducs de Borgonya i de Gant). El cam√≠ dels espanyols comen√ßava a G√®nova, i passant per la comuna de Clarafond, el pont de Gr√©sin, la vall de la Valserine, el Franc-Comtat i la Lorena, les tropes espanyoles podien anar, gr√†cies a la seva alian√ßa amb els ducs de Savoia i els ducs de Lorena, des de la Mediterr√†nia als Pa√Įsos Baixos, sense trepitjar territori franc√®s.

Léaz

Hi ha un pont penjant que creua el Roine, al poble de Gr√©sin. S'hi pot arribar en cotxe des de Gr√©sin. En canvi, en direcci√≥ a √Čloise, a la vessant savoiarda del Roine, nom√©s hi ha un cam√≠ de terra que condueixi al pont. Aquest pont va ser constru√Įt despr√©s del repleniment d'aigua de la presa de G√©nissiat el 1948 i la formaci√≥ de l'embassament, que va inundar un vell pont inferior. El vell pont havia estat en el passat d'una import√†ncia estrat√®gica als segles XVI i XVII. De fet, va ser part del cam√≠ dels espanyols, pel que els ex√®rcits espanyols podien creuar el Ducat de Savoia per unir-se al Franc-Comtat (aleshores territori espanyol), a trav√©s de Ch√©zery.

Lancrans

Lancrans formava part del "camí dels espanyols", enclavament savoiard entre Bugey i el país de Gex (1601-1760). El 1858 Vanchy i Confort es van separar tots dos de Lancrans.

Expedicions registrades

Expedicions "registrades" entre 1567 i 1593
Any Cap Homes Sortida Arribada Dies
1567 Alba 10.000 20/06 15/08 56
1573 Acu√Īa 5.000 04/05 15/06 42
1578 Figueroa 5.000 22/02 27/03 32
1578 Serbelloni 3.000 02/06 22/07 50
1582 Paz 6.000 21/06 30/07 40
1582 Carduini 5.000 24/07 27/08 34
1584 Passi 5.000 26/04 18/06 54
1585 Bobadilla 2.000 18/06 29/08 42
1587 Z√ļ√Īiga 3.000 13/09 01/11 49
1587 Queralt 2.000 07/10 07/12 60
1591 Toledo 3.000 01/08 26/09 57
1593 Mèxic 3.000 02/11 31/12 60

Vegeu també

Referències

  1. ? Jump up to: 1,0 1,1 Fernando Mart√≠nez La√≠nez. Una pica en Flandes: la epopeya del camino espa√Īol. EDAF, 2007, p.¬†133‚Äď. ISBN 978-84-414-1947-6 [Consulta: 26 novembre 2012].
  2. Jump up ? Dolors Pifarr√© Torres. El comer√ß internacional de Barcelona i el Mar del Nord, Bruges, a finals del segle XIV. L'Abadia de Montserrat, 2002, p.¬†103‚Äď. ISBN 978-84-8415-341-2 [Consulta: 25 novembre 2012].
  3. ? Jump up to: 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 L'ex√®rcit de Flandes i el Cam√≠ dels Espanyols 1567-1659: La log√≠stica de la vict√≤ria espanyola i la derrota en els Pa√Įsos Baixos. Segona Ed. Cambridge: Cambridge University Press, 2004.
  4. Jump up ? Juan Christoval Calvete de Estrella. El felicissimo viaje d'el muy alto y muy poderoso Principe Don Philippe, Hijo d'el Emperador Don Carlos Quinto Maximo, desde Esja√Īa a sus tierras de la baxa Aleman?a: con la descripcion de todos los Estados de Brabante y Flandes.... Martin Nucio, 1552 [Consulta: 3 gener 2013].
  5. Jump up ? Geoffrey Parker, L'ex√®rcit de Flandes i el Cam√≠ dels Espanyols 1567-1659: La log√≠stica de la vict√≤ria espanyola i la derrota en els Pa√Įsos Baixos segona Ed (Cambridge: Cambridge University Press, 1994).
  6. Jump up ? La Guerra dels Trenta Anys: Una tragèdia europea. Harvard University Press, Cambridge, 2009. ISBN 978 -0-674-03634-5.

Bibliografia

  • Fran√ßois Pernot, La Franche-Comt√© espagnole¬†: √Ä travers les archives de Simancas, une autre histoire des Francs-Comtois et de leurs relations avec l'Espagne, de 1473 √† 1678, Presses universitaires de Franche-Comt√©, Besan√ßon, 2003, 457 p. (ISBN 978-2-84867-032-4)




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.