MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. en edició de M. Capdevila a la classe de F.E.N. )
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
El camà català , també conegut com Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles XVI i XVII, (de fet fins el 1714), des de la Mediterrà nia fins als Països Baixos. Començava a Barcelona o a Nà pols fins a Gènova i a partir d'allà , travessant el Ducat de Savoia, el pais de Gex (Valserine), el Franc-Comtat i la Lorena permetent als terços -o a altres passatgers- arribar a la seva destinació en uns quaranta dies.[1][2] En punts concrets, es pot visitar encara avui dia i es conegut com a "le chemin des Espagnols".[3]
Cal dir que aquesta durada del camà era quan ho feia un exèrcit d'uns 5000 homes que ho feien per jornades ocupant tot un poble quan sojornaven. Carles V va introduir les postes, on es canviava de cavalls i de conductor i llavors la durada total del viatge fins a Flandes d'un carruatge o a cavall podia ser d'uns dotze dies. Hi ha documents que expliquen que el duc d'Alba (el pare, estant en guerra amb França..) "volvió a España por postas.." llavors, al no poder passar per França, l'unic camà possible era el camà català ..
Una segona ruta es va començar a utilitzar després de 1622 a causa de l'aliança del duc de Savoia amb França, que connectava les possessions de la dinastia dels Habsburg en els Països Baixos a través d'Alemanya passant per la TurÃngia i les muntanyes Hartz a la Thuringerwald, per la part inferior de la Renà nia-Palatinat, a l'antic territori de Francònia a través del Alt Palatinat a Baviera i d'allà a través dels Alps al nord de Ità lia, on les possessions de la corona espanyola envoltaven més o menys els Estats Pontificis.[4]
L'historiador Geoffrey Parker, en el seu llibre sobre l'exèrcit de Flandes i el Camà dels Espanyols (1972), descriu la importà ncia del Camà dels Espanyols en el subministrament de tropes i recursos per a l'Exèrcit de Flandes durant la revolta neerlandesa i temps posteriors.[5]
En abdicar Carles V del Sacre Imperi Romanogermà nic el 1556 en el seu fill Felip II de Castella, els Països Baixos van passar a dependre d'un monarca que consideraven estranger i van quedar submisos a la polÃtica espanyola. Les necessitats econòmiques de la monarquia van portar a una pujada dels impostos que va generar un malestar al qual es va unir la intolerà ncia catòlica contra el calvinisme. Desoïdes les peticions de la noblesa local, va començar el 1566 una revolta contra la governadora Margarida de Parma. Felip II va enviar l'any següent un gran exèrcit al comandament del duc d'Alba per posar fi a la revolta. Els principals lÃders rebels van ser ajusticiats, entre ells el comte d'Egmont. El Tribunal dels tumults va exercir una severa repressió que va condemnar a prop d'un miler de persones. La revolta no va poder ser tinguda per acabada, ja que Guillem d'Orange es va posar al capdavant de la revolta i, dos anys després, va entrar als Països Baixos amb un exèrcit de mercenaris alemanys.
Les regions del sud no van secundar aquesta nova revolta i van seguir lleials al Duc d'Alba, però a les provÃncies del nord, la insurrecció va arribar grans proporcions. Alba va acabar sent destituït en no aconseguir posar fi a la revolta, ocupant el seu lloc LluÃs de Requesens, partidari d'una menor repressió, el 1574. No obstant això, Guillem d'Orange havia aconseguit més poder a Holanda i Zelanda. El 1576 Joan d'Àustria va ser nomenat governador. Va acceptar les reclamacions dels calvinistes a lEdicte perpetu i va començar a replegar al seu exèrcit. Però amb aquell gest no va cessar l'oposició, i l'any següent va arribar un exèrcit enviat per Alexandre I de Parma, que va derrotar als rebels. Nomenat governador Farnese després de la sobtada mort de Joan d'Àustria, la divisió entre el nord i el sud del territori es va accentuar. Les provÃncies calvinistes del Nord (Holanda, FrÃsia, Zelanda, Utrecht, Gelderland, Groningen i Overijssel) es van associar en l'anomenada Unió d'Utrecht (1579), declarant-se oposades a la sobirania de Felip II i declarant la seva independència.
En un principi, les tropes per sufocar la insurrecció es reclutaven a la part lleial a la corona, la zona de Bèlgica, però aviat van fer falta molts més soldats, a causa del desgast dels setges. Es van formar lleves en altres territoris de la dinastia dels Habsburg per enviar-los a Flandes. No obstant això, la situació geogrà fica de la regió feia difÃcil el trasllat.
Cal deixar clar que els terços estaven a la Mediterrà nia, les expedicions registrades van sortir de Barcelona o de Nà pols. El transport de tropes podia dons dur-se a terme de dues maneres:
Els soldats podien fer a peu els 1000 km (620 milles) de Milà a Flandes amb una mitjana de 23 km (14 milles) al dia. Tot i que el transport marÃtim era molt més rà pid, capaç de cobrir uns 200 quilòmetres (124 milles) al dia, la ruta per terra era més segura i més curta, tant si se sortia de Barcelona (3.950 km) com de Nà pols, atès que per mar calia donar tota la volta a la penÃnsula ibèrica i la prominència de Brest a França, és a dir ambdues es trobaven a uns 20 dies (3950/200) de navegació de Flandes. La Corona espanyola va enviar per via terrestre més de 123.000 homes entre 1567 i 1620, en comparació de només 17.600 per via marÃtima.[6]
Contrà riament al que diu el seu seu nom, Espanya no va ser la descobridora ni la primera en emprar el camà dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts. Tal com ja ho havia fet Annibal amb els seus elefants 1500 anys abans, els comerciants feien servir regularment les parts del camà que uneix França i Ità lia a través dels Alps, per al comerç de mercaderies entre ambdós països.
El que van fer els enginyers de Felip II de Castella el 1565, va ser replantejar-lo com un conjunt unitari de punta a punta, alguns dels seus trams van ser redissenyats i ampliats, fent-ne uns esbossos de carà cter militar per als futur usuaris. Tot això passava en el moment en que Espanya tenia necessitat de transportar tropes als Països Baixos, motiu que la va empènyer a aprofitar el pas per territoris propis, afegint-hi algun territori neutral.[3]. Per aquest fet, s'ha donat als comandaments dels exèrcits espanyols, el mèrit del disseny global d'aquest camÃ.
Durant el recorregut global per anar des de Milà fins als Països Baixos per terra (que ja s'emprava durant el regnat de Carles V), els viatgers del segle XVI havien de superar molts obstacles, tals com coronar passos muntanyencs elevats, travessar grans rius, boscos frondosos, i camins plens de delinqüents. Per tant, calia trobar una ruta que contornés tots aquests obstacles, per un lloc segur i fà cil de viatjar-hi. El camà dels espanyols va demostrar ser la resposta, amb el següent recorregut a través de territoris propis sota el govern d'Espanya: Ducat de Milà , Franc Comtat, Borgonya, Luxemburg, territoris al·liats (Savoia) i territoris neutrals (Lorena).
El traçat del camà dels espanyols va ser una gran millora respecte al sistema anterior per traslladar tropes a través d'aquests territoris. Cal dir però que els mapes utilitzats per les expedicions espanyoles només tenien la informació referent a qüestions militars, amb exclusió de qualsevol altre detall. Tanmateix, això va obligar als exèrcits a utilitzar guies i escoltes quan creuaven els terrenys que desconeixien, ja que els seus mapes molt generalistes no servien per guiar-los a través d'ells.[3] En el viatge es feia una mitjana de 12 milles per dia, el 1577 els veterans espanyols tornant dels Països Baixos van caminar 15 milles per dia a causa de la calor, en canvi el 1578, van fer una mitjana de 23 quilòmetres per dia durant un fred mes de febrer.[3]
Per a fins militars, el camà dels espanyols va ser utilitzat per primera vegada pel duc d'Alba el 1567, i l'exèrcit que va passar per darrera vegada ho va fer el 1620.
El camà dels espanyols no era utilitzat només per les tropes, sinó també pels comerciants, i tots necessitaven aliment i refugi al llarg del viatge. Refugi que poques vegades se'ls donava als que viatjaven pel camÃ, especialment als soldats. Moltes vegades els oficials pernoctaven en un poble proper al camà mentre els seus exèrcits havien de dormir sota arbustos o barraques febles que ells mateixos construïen.
Precisament els habitants de les poblacions al llarg del camà "tenien por dels exèrcits de pas" perquè sovint havien estat vÃctimes d'algun robatori després d'oferir la seva hospitalitat. En una ocasió el 1580, els oficials dels "terços espanyols" en trà nsit per la zona van ocupar una casa al Franc Comtat que, temporalment, no tenia ni mobles ni vaixella, els seus propietaris els havien amagat, ja que tenien por que els seus béns fossin destrossats, cremats o robats.[3]
El militars només utilitzaven el camà dels espanyols una vegada o dues vegades l'any, la resta del temps en feien ús els comerciants. Per aquest motiu, les expedicions militars eren vistes com una cosa sense importà ncia per alguns països.[3] Els militars, però, van utilitzar un sistema per al subministre dels aliments bà sics anomenat étapes. Aquest sistema s'havia de posar en servei després de la detallada proposta de Cristóbal de Benavente al Consell de Guerra de Madrid. Però per desgrà cia, el rei espanyol no en restà gaire impressionat, de manera que Madrid no li va donar suport.
No obstant això, alguns "governadors" van pensar que les étapes eren una bona idea, de manera que les van crear al llarg del camà dels espanyols, amb uns comissionats enviats pel governador dels Països Baixos o pel governador de Milà per discutir els detalls i fixar els preus, de manera que els proveïdors fossin sempre remunerats pels seus serveis.
Juntament amb els efectes evidents del camà dels espanyols, com a millora dels moviments militars, i asentament d'una via adequada per anar als Països Baixos, es va produir un fet que va contribuir a alterar el curs de la història. Aquest fet va ser la col·laboració del camà dels espanyols a la propagació de la Pesta negra. Aquest transport important de persones va jugar un paper molt important en la circulació de la malaltia, i molts civils en van quedar afectats als pobles dels voltants del camà dels espanyols.
A part d'això, el camà dels espanyols va establir acords diplomà tics permanents com ara ambaixades permanents a Savoia i als cantons suïssos, cotrol·lades per supervisors del govern espanyol de la Llombardia.[3]
El camà dels espanyols també va inflamar el sentit religiós d'Europa, perquè les nacions el van veure com una amenaça. Quan a França es van desencadenar les guerres de religió, el camà dels espanyols va portar gent i diners per ajudar els francesos catòlics en la seva lluita contra Enric de Navarra.[3]
El Tractat de Torà regula tant la frontera entre els dos estats com l'intercanvi de les ciutats Seyssel (un tros), Chanaz i La Balme situades a la riba esquerra del Roine, que formaven part del Bugey, van passar al Piemont a canvi de la Vall de la Valserine: aixÃ, el camà entre el Franc-Comtat espanyol i la Savoia es va convertir en francès, i Gex va deixar de ser un enclavament separat de França.
Grésin amb el seu pont llarg, va acaparar sempre l'atenció dels poderosos. Sovint, oposats als reis de França, els ducs de Savoia eren aliats dels reis espanyols, reis al mateix temps dels Països Baixos (eren originà riament ducs de Borgonya i de Gant). El camà dels espanyols començava a Gènova, i passant per la comuna de Clarafond, el pont de Grésin, la vall de la Valserine, el Franc-Comtat i la Lorena, les tropes espanyoles podien anar, grà cies a la seva aliança amb els ducs de Savoia i els ducs de Lorena, des de la Mediterrà nia als Països Baixos, sense trepitjar territori francès.
Hi ha un pont penjant que creua el Roine, al poble de Grésin. S'hi pot arribar en cotxe des de Grésin. En canvi, en direcció a Éloise, a la vessant savoiarda del Roine, només hi ha un camà de terra que condueixi al pont. Aquest pont va ser construït després del repleniment d'aigua de la presa de Génissiat el 1948 i la formació de l'embassament, que va inundar un vell pont inferior. El vell pont havia estat en el passat d'una importà ncia estratègica als segles XVI i XVII. De fet, va ser part del camà dels espanyols, pel que els exèrcits espanyols podien creuar el Ducat de Savoia per unir-se al Franc-Comtat (aleshores territori espanyol), a través de Chézery.
Lancrans formava part del "camà dels espanyols", enclavament savoiard entre Bugey i el paÃs de Gex (1601-1760). El 1858 Vanchy i Confort es van separar tots dos de Lancrans.
| Expedicions "registrades" entre 1567 i 1593 | |||||||
| Any | Cap | Homes | Sortida | Arribada | Dies | ||
| 1567 | Alba | 10.000 | 20/06 | 15/08 | 56 | ||
| 1573 | Acuña | 5.000 | 04/05 | 15/06 | 42 | ||
| 1578 | Figueroa | 5.000 | 22/02 | 27/03 | 32 | ||
| 1578 | Serbelloni | 3.000 | 02/06 | 22/07 | 50 | ||
| 1582 | Paz | 6.000 | 21/06 | 30/07 | 40 | ||
| 1582 | Carduini | 5.000 | 24/07 | 27/08 | 34 | ||
| 1584 | Passi | 5.000 | 26/04 | 18/06 | 54 | ||
| 1585 | Bobadilla | 2.000 | 18/06 | 29/08 | 42 | ||
| 1587 | Zúñiga | 3.000 | 13/09 | 01/11 | 49 | ||
| 1587 | Queralt | 2.000 | 07/10 | 07/12 | 60 | ||
| 1591 | Toledo | 3.000 | 01/08 | 26/09 | 57 | ||
| 1593 | Mèxic | 3.000 | 02/11 | 31/12 | 60 | ||
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: