06-04-2018  (604 lectures)

Francisco Caja vs. Conde Duque de Olivares

Francisco Caja vs. Gaspar de Guzm√°n y Pimentel

"Whoever writes the present, writes the past, and‚Ķ whoever writes the past, writes the future.‚ÄĚ (George Orwell , pseud.
d’Eric Blair)

(“Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el pasat, escriurà el futur.")

"La història l’escriu el que guanya, d’aquí l’aforisme de George Santayana:

‚ÄúEl poble que no coneix la seva historia.., es veur√† obligat a repetirla‚Ķ‚ÄĚ


Missatge subliminal per a gent amb intuició sobre la història..
Cal donar per suposat que la gent té un coneixement mínim sobre la història de Catalunya..
qui no veu el paral·lelisme entre les frases del Caja i les del Conde Duque és que està cec!
qui no consideri al Caja història pura.. és que no coneix la història!

 

1637.- Gaspar de Guzm√°n y Pimentel

Hi ha tres camins que l'ocasió us prepara per tal d'assolir els vostres fins: encara que siguin camins molt diferents, la vostra majestat podrà arribar a unir els seus regnes, i, sense que se sàpiga, aquests tres mitjans s'ajudaran l'un a l'altre.

  • El primer, senyor, que √©s el m√©s dif√≠cil de seguir, per√≤ tamb√© el m√©s segur, consistiria en el fet que la vostra majestat afavor√≠s els s√ļbdits dels vostres altres regnes per tal que vinguessin a viure a Castella i s'hi casessin: cal facilitar-los aquesta via a fi que, veient-se ja naturalitzats castellans i admesos als oficis i dignitats de Castella, oblidin els seus or√≠gens...

  • El segon mitj√† seria que la vostra majestat, havent ajuntat un gran ex√®rcit, aix√≠ com mariners i soldats entre les gents sense treball, condueixi els regnes a tractar de llur reunificaci√≥ per via de negociaci√≥, unint la for√ßa i l'ast√ļcia: la for√ßa hi far√† molt, per√≤, sense que es vegi gaire, cal mostra-la com per casualitat.

  • La tercera via, que seria una via sense pr√®via justificaci√≥, per√≤ la m√©s efica√ß, consistiria en una visita personal de la vostra majestat, acompanyat de la for√ßa militar de la qual he parlat, a un dels regnes que s'hagu√©s escollit com a terreny d'experi√®ncia: caldria actuar de forma que s'aixequ√©s un gran tumult popular, i amb aquest pretext comen√ßar la repressi√≥, i a fi de portar la calma i evitar que recomencin els aldarulls disposar les lleis d'aquest regne de conformitat amb les de Castella per dret de conquesta.

 

xx09.- Francisco Caja

Creo que estrat√©gicamente, el momento de noquear al catal√°n y devolverlo a las mas√≠as vendr√° con la evoluci√≥n del momento pol√≠tico Porque estos van en serio Es evidente que Mas y ERC van a llegar a un acuerdo para su aventura‚Äč secesionista

No nos van a dejar tirados a los defensores de Espa√Īa. Entre todos, devolveremos al catal√°n a su situaci√≥n anterior a 1978. Es decir, matarlo de hambre y despojarlo del prestigio que ha obtenido a costa del castellano incluso si la secesi√≥n fuera adelante

Se les irá la mano al querer corregir la debilidad de su idioma por la falta de natalidad que tienen La mujer catalana, tan sensual ella, y que tan estrecha les ha salido a la hora.de parir... Será entonces que se lo haremos pagar y se cumplirá la profecia de Don Leopoldo sobre la aportación de la inmigración

‚ÄúHay que fomentar la emigraci√≥n de gentes de habla castellana (N.delT.:aunque sean de otra raza) a Catalu√Īa y Valencia para as√≠ asegurar el mantenimiento del sentimiento espa√Īol que comporta‚ÄĚ (Leopoldo Calvo Sotelo-1984, Presidente del Gobierno 1981-1982)

Porque la comodidad que tiene la poblaci√≥n con nuestro idioma, y su incomodidad con el catal√°n, har√° que la gente se rebele.. Mas tarde o m√°s temprano, el castellano volver√° a se√Īorear en Catalu√Īa y no s√≥lo en los tribunales y en la econom√≠a

 

Conde Duque de Olivares

¬ę La vostra majestat ha de considerar que l'afer m√©s important de la seva monarquia √©s que esdevingui en realitat i veritablement rei d'Espanya. Vull dir amb aix√≤, senyor, que no us acontenteu de ser rei de Portugal, d'Arag√≥, de Val√®ncia i comte de Barcelona, sin√≥ que treballeu guardant aquest designi secretament al vostre esperit per tal de reduir aquests regnes que componen Espanya a l'estil i a les lleis de Castella, de manera que ja no hi hagi cap difer√®ncia, perqu√® si obteniu aquest resultat sereu el pr√≠ncep m√©s poder√≥s del m√≥n.

Aquest afer no es pot posar a punt en un temps limitat, ni és tampoc un projecte que es pugui descobrir a qualsevol, encara que sigui íntim, perquè cal actuar sense avisar. La vostra majestat pot emprendre ella mateixa el projecte, però cal que primerament tingui la bondat de llegir les breus advertències que li faig. En primer lloc, he de justificar la meva apreciació. Que la vostra majestat no dubti que jo desitjo que aconduexi els seus diferents regnes a l'estat més segur i al bé i a l'expansió de la religió cristiana, ja que sé que la present divisió i multiplicitat de lleis i furs afebleix el poder de la vostra majestat i l'entrebanca en la realització d'aquest objectiu tan just i gloriós. (...)

Hi ha tres camins que l'ocasi√≥ us prepara per tal d'assolir els vostres fins: encara que siguin camins molt diferents, la vostra majestat podr√† arribar a unir-los, i, sense que se s√†piga, aquests tres mitjans s'ajudaran l'un a l'altre. El primer, senyor, que √©s el m√©s dif√≠cil de seguir, per√≤ tamb√© el m√©s segur, consistiria en el fet que la vostra majestat afavor√≠s els s√ļbdits dels vostres altres regnes per tal que vinguessin a viure a Castella i s'hi casessin: cal facilitar-los aquesta via a fi que, veient-se ja naturalitzats castellans i admesos als oficis i dignitats de Castella, oblidin els seus or√≠gens...

El segon mitj√† seria que la vostra majestat, havent ajuntat un gran ex√®rcit, aix√≠ com mariners i soldats entre les gents sense treball, condueixi els regnes a tractar de llur reunificaci√≥ per via de negociaci√≥, unint la for√ßa i l'ast√ļcia: la for√ßa hi far√† molt, per√≤, sense que es vegi gaire, cal mostra-la com per casualitat.

La tercera via, que seria una via sense prèvia justificació, però la més eficaç, consistiria en una visita personal de la vostra majestat, acompanyat de la força militar de la qual he parlat, a un dels regnes que s'hagués escollit com a terreny d'experiència: caldria actuar de forma que s'aixequés un gran tumult popular, i amb aquest pretext començar la repressió, i a fi de portar la calma i evitar que recomencin els aldarulls disposar les lleis d'aquest regne de conformitat amb les de Castella per dret de conquesta. Després procediríem de la mateixa manera a tots els altres regnes... Els altres afers dels vostres regnes, senyor, es redueixen a tenir cura de la justícia, bona administració i capteniment dels vassalls sota la permanent dependència de la vostra majestat. Cal fer executar sense rèpliques les ordres de vostra majestat en els seus regnes i vetllar per tal que no hi hagi cap dispensa de càstig per als desobedients, de manera que la lliçó pugui servir als mateixos que l'apliquen.

¬Ľ

El 1640 aquest memorial de mentalitat absolutista va acabar provocant la revolta de Catalunya, amb la guerra dels Segadors, i la de Portugal.

Conseq√ľencies

L'any 1635 Olivares va passar a l'acci√≥. Conven√ßut de que no podria doblegar la posici√≥ de les institucions catalanes, va declarar la guerra a Fran√ßa obrint el front de guerra a Catalunya. Tot seguit va empla√ßar-hi el gruix de l'ex√®rcit, amb l'obligaci√≥ d'allotjar a les tropes a les cases particulars. Amb el prop√≤sit de crear un conflicte social, perqu√® les Constitucions Catalanes eximien d'aquesta obligaci√≥ a l'estament nobiliari. La documentaci√≥ de l'√®poca cita una llarga i penosa llista d'abusos i crims comesos per l'ex√®rcit castell√† sobre la poblaci√≥: lleves for√ßoses, robatoris, incendis, violacions, amputacions, assassinats, que sempre van quedar impunes. El pacte social -constru√Įt un segle i mig abans- entre pagesos i senyors que havia transportat Catalunya a la modernitat; quedava trencat.

Olivares va infiltrar un ex√®rcit d'especuladors que acaparaven aliments. Elements de la claveguera de l'estat que es finan√ßaven amb els fons castellans destinats a pol√≠tiques de guerra. Es van apoderar dels circuits de distribuci√≥. I van aconseguir fixar preus ru√Įnosos per als productors i preus abusius per als consumidors. Fins i tot el Consell de Cent barcelon√≠ es va veure obligat a importar blat de Sic√≠lia per tal d'evitar els disturbis del poble; mentre el blat de Lleida era venut de contraban a l'ex√®rcit franc√®s a benefici particular dels personatges que integraven la claveguera d'Olivares. La caiguda de preus va provocar la ru√Įna dels petits camperols que, endeutats amb els acaparadors, van perdre casa i terra. La documentaci√≥ de l'√®poca relata una tr√†gica onada de desnonaments que va destruir la cohesi√≥ social i la riquesa econ√≤mica del pa√≠s.

Les Cases de Caritat, es van omplir sobtadament. Nens orfes o abandonats pels efectes de la mis√®ria imposada. Les taxes de mortalitat -en aquells anys- es disparen. I els boscos de Catalunya es van omplir de gent expulsada del sistema que malvivien en comunitats descontrolades alimentant el fenomen del bandolerisme. Els dietaris dels comerciants holandesos que transitaven pel pa√≠s -abans de ser coaccionats i expulsats pels personatges de la cloaca- relaten una Catalunya destru√Įda econ√≤micament i encesa socialment. La llavor de la revoluci√≥ dels Segadors. El 1640, esclataria un gran moviment antisenyorial. Per√≤ Olivares -que amb la seva ment castellana mai va entendre als catalans- no va comptar amb que aquella revolta acabaria amb un moviment nacional.

Al febrer de 1641 Pau Claris, president de la Generalitat, i el Parlament van proclamar la Rep√ļblica catalana. Quaranta dies m√©s tard, el president cau malalt sobtadament i moria la mateixa nit. Enverinat amb "Aqua di Napoli". Un potent ver√≠ que tenia la virtut de no deixar gaires pistes. Des d'un primer moment l'opini√≥ p√ļblica de l'√®poca va responsabilitzar a la claveguera hisp√†nica de l'assassinat de Pau Claris. La sospita del magnicidi va planar sobre els agents d'Olivares infiltrats a la Generalitat. El cuiner? El cambrer?¬†El majordom? El cas √©s que la maniobra no va agradar al rei espanyol, que la va considerar excessiva. Els seus enemics pol√≠tics es van acarnissar en aquest fet. I els banquers alemanys, alarmats, el van abandonar. Poc m√©s tard es produ√Įa la caiguda d'Olivares. Va ser expulsat de la Cort i va acabar fent-se investir com a cardenal:"Para no morir ahorcado el mayor ladr√≥n de Espa√Īa se visti√≥ de colorado". Per√≤ el model de claveguera que havia creat va romandre intocat i preparat per a futures missions.




versió per imprimir

Comentaris publicats

  1. Manel
    06-04-2018 05:08

    Quants anys han d'haver passat des d'uns esdeveniments o uns fets pol√≠tics perqu√® es puguin considerar hist√≤ria contempor√†nia? Entre moltes altres persones, jo considero que l'INH fa pol√≠tica amb la hist√≤ria i estrictament- parlar de filologia etimol√≤gica sobre tot si els estudis s√≥n amb el rerafons del catal√† modern post Pompeu, tampoc √©s parlar sobre hist√≤ria. Perqu√© vegeu si parlem de la hist√≤ria de la pol√≠tica o de la pol√≠tica de la hist√≤ria: Estavem un dimecres al programa de HISTORIA de l'INH a SOM R√†dio del Fabi√† representat per M.C. (va durar tot l'hivern 2009-2010) -parlavem exclussivament de HIST√ĒRIA, ens van passar una trucada del Caja dient que estavem "ensenyant a les escoles una HIST√ĒRIA falsa", (aix√≤ √©s. hist√≤ria de la pol√≠tica o pol√≠tica de la hist√≤ria? ..), el altres participants li parlaven en catal√† i ell contestava en castell√†, jo em coneixia "el pa√Īo" i li vaig parlar en castell√†.. a renoi! em va contestar en catal√† dient que ell era prou culte i que entenia el catal√†.. qualsevol psic√≤leg us dir√† que ell va entendre que indirectament el tractava de xarnego i aix√≤ no ho podia consentir, no explico la resta de conversaci√≥ que era sobre hist√≤ria i l'INH perqu√® podria fer un sacrilegi.. no s√© si parlaria de la pol√≠tica de la hist√≤ria o de la hist√≤ria de la pol√≠tica ..

Afegeix-hi un comentari:

Nom a mostrar:
E-mail:
Genera una nova imatge
Introdu√Įu el codi de seguretat
Accepto les condicions d'ús següents:

Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

  • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
  • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
  • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
  • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.