Una gran part de la historiografia catalana està demostrant que Cristòfor Colom va néixer en algun lloc dels Països Catalans Demostra que és simplement impossible que nasqués a Gènova, un fet fals que es va inventar perquè calia amagar que fos català per tots els mitjans.

L'historiador i sacerdot Jaume Aymar ha posat sobre la taula una nova hipòtesi: un Colom nascut a Calonge i estretament lligat a la comarca del Baix Empordà.

Segons Aymar, "és només una hipòtesi" però podria ser "possible i coherent" Es basa per a això en diversos fets. Un d'ells és la utilització del terme 'Colonya' a una de les seves cartes i un altre és que tingués una relació amb Beatriz Enríquez de Arana, que va acabar casant-se amb Galceran de Recasens, comte de Palamós i baró de Calonge.

Alguns llocs que s'han apuntat com a llocs de naixement de Colom són, a part de Gènova, Còrsega, però en ambdós casos, de família d'origen català. També són candidats Barcelona, Tarroja de Segarra (Lleida), Tortosa (Tarragona), Eivissa o Felanitx (Balears)

Aymar llança la hipòtesi de la relació entre Colom i l'Empordà en un documental que s'ha presentat al pati d'armes del Castell de Calonge. En la seva teoria s'exposa que l'almirall hauria sortit del port de Palamós, en aquella època port reial, i que l'historiador relaciona amb Palos, com un apòcope de Palamós.

Segons les seves investigacions, hi ha indicis que apunten a un Cristòfor Colom jueu convers o bé descendent de jueus conversos, emparentat amb la família Rotllan de Calonge i Badalona. El documental s'ha rodat en diversos escenaris com el castell i l'església de Calonge, el nucli antic de Palamós i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on Colom va ser rebut pels Reis Catòlics al seu retorn d'Amèrica.