01-11-2017  (3043 lectures) Categoria: Murcia

A Cartagena es parlava català

Va ser descobert fa uns anys per l'historiador Cartagener¬†Alfonso Grandal. Va ser ell qui va revelar un fet ling√ľ√≠stic sorprenent: i no fou altre que a Cartagena es parl√©s catal√† durant 300 anys, de l'any 1300 al 1600.

I així, una cartagenera "no come guisantes ni judías verdes ni alcaparras": menja pésoles, bajocas i tápenas, que provenen del valencià o del català. El vent del sud-oest és el lebeche, i si és del sud-est és el jaloque, i el tro és un llamp, i les paraules originals catalanes de les quals deriven són llebeig, xaloc i llamp.

√Čs el t√≠tol de l'article del nostre columnista, l'historiador Jos√© Ibarra que recorda que a Cartagena el catal√† es va parlar durant tres-cents anys
Cuando en Cartagena se hablaba catal√°n

Ajuntament de Cartagena




murcia-catalan

23/08/2020 -

M√ļrcia.

Espolsar, bajocas, p√©soles, albercoques, boria.. Us sonen aquestes paraules? Aquestes i algunes m√©s que nosaltres estem acostumats a utilitzar en el llenguatge col¬∑loquial de la nostra vida quotidiana, i potser tenim la percepci√≥ que s√≥n paraules end√®miques de la nostra Regi√≥. Per√≤, sorpresa.¬†Gran part del vocabulari que forma el Dialecte de M√ļrcia deriva de la influ√®ncia de la llengua catalana.

Es parla catal√† a M√ļrcia? A part de l'afegit que algunes persones encara es comuniquen en la variant valenciana a la regi√≥ murciana del Carx√®, la pres√®ncia del catal√† a la¬†Regi√≥ de M√ļrcia est√† subjacent en les paraules m√©s quotidianes. Tots els dialectes s√≥n el resultat de l'evoluci√≥ hist√≤rica, i haurien de tornar a la conquesta de la taifa de M√ļrcia per Jaume I d'Arag√≥ (en comptes del rei castell√† per excel¬∑l√®ncia, Alfons X el Savi) el 1265-66.

Els catalans van portar la seva llengua i van deixar un llegat que¬†encara perdura: carrycot, calentor, jetazo, pebre, pinatar o un dels plats murcians m√©s representatius, el zarangollo. A m√©s a m√©s, es deu a ells l'√ļs del sufix ‚Äďico tan caracter√≠stic de la nostra comarca. Per√≤, hem de tenir en compte que la majoria d'aquests repobladors que van arribar a M√ļrcia de la Corona Catalano-Aragonesa eren catalans, de manera que el catal√† fins i tot es va convertir en una llengua √ļnica en alguns pobles i tamb√© en els barris extramurs de M√ļrcia, Lorca i Cartagena.

El distingit escriptor de la Corona Catalano-Aragonesa, Ram√≥n Muntaner, va arribar a declarar que "a la ciutat de M√ļrcia i al seu regne es parla lo pus bell catal√† del m√≥n". I aquests termes catalans encara sonen a la terra del Segura: solaje (solatge), espolsar (pols), flamar√° (flama), llanda, p√©sol, bufar, bambolla, bulle (toro), ca (curt referent a casa tamb√© utilitzat en el discurs de M√ļrcia), charreta (xarreta, xarradeta), cucar (cuc), embozar (enbossar)... A m√©s a m√©s, el llegat del skeo a la Vega Baixa (sud d'Alacant que tamb√© adopta el dialecte murci√†) i en algunes zones¬†del Camp de Cartagena tamb√© deriven de l'√ļs antic del catal√†, al qual s'afegeixen els diminutius en ‚Äďete/a.

De fet,¬†Justo Garc√≠a Soriano al llibre "vocabulario del dialecto murciano" va assenyalar que¬†"gaireb√© la meitat del peculiar l√®xic de la regi√≥ √©s d'origen catal√†". Per si fos poc, molts dels termes adquirits al catal√† s√≥n essencials per entendre l'Horta de M√ļrcia, com: l'Espart√†, la Boria, l'Olivera, el Fangue, la paleta, l'speck o els abercoques. I, encara m√©s, les poblacions i els accidents geogr√†fics de la Regi√≥ de M√ļrcia porten el nom de les paraules catalanes, √©s el cas¬†d'Isla Grosa, Calnegre, Calblanque o Calarreona.

Molts dels termes esmentats han estat acceptats per la Reial Acad√®mia Espanyola de la Llengua com a murcianismes, potser per l'√ļs generalitzat d'ells en el nostre dialecte. No obstant aix√≤, ja sabem que √©s realment degut a la postura que les repoblacions catalanes van deixar despr√©s de la conquesta del Regne per Jaume I. Una altra prova contundent del pes catal√† a¬†la Regi√≥ √©s la llista de cognoms d'origen catal√† que han deixat en aquesta terra. Segons els historiadors, m√©s del 40% dels habitants del 'Repartimiento de Murcia' despr√©s de la conquesta van venir d'all√† i nom√©s un 20% eren castellans.

Aix√≠, Pujante, Guirao, Guillam√≥n, Durante, Reverte, Riquelme, Puche, Capel, Cerd√°n, Arnao, Noguera, Meseguer, Miralles, Ballester, Soler, Viudes... S√≥n alguns dels cognoms comuns a la Regi√≥ i que demostren el passat catal√†. De vegades, lluny de les difer√®ncies que estan obsessionades amb marcar o¬†distingir-nos, mantenim menys difer√®ncies de les que pensem i oblidem que moltes de les petites coses que ja hem assimilat provenen d'un passat com√ļ.
_______________________________________________

I així, el cartagenero no menja "ni guisantes.. ni judías verdes.. ni alcaparras": menja pésoles, bajocas i tápenas, que provenen del valencià o del català. El vent del sud-oest és el lebeche, i si és del sud-est és el jaloque, i el tro és un llamp, i les paraules originals catalanes de les quals deriven són llebeig, xaloc i llamp.

Aquí podeu llegir l'article complet de José Ibarra

Va ser descobert fa uns anys per l'historiador Cartagenero Alfonso Grandal. Va ser ell qui va revelar un fet ling√ľ√≠stic sorprenent: i no va ser altre que a Cartagena es parl√©s catal√† durant 300 anys, de l'any 1300 al 1600. Est√† a punt de recordar ara com estan les relacions enfadades amb els nostres compatriotes catalans i, ho dic amb dolor, ara que trobo molt odi per Catalunya i el catal√† en moltes converses que escolto a Cartagena.

Aquell cartagenero que corre contra els catalans en general, ha de saber que tot i que la reconquesta de les nostres terres va ser assenyalada pel rei castellà Alfons X el Savi allà a finals del segle XIII, en realitat tota la comarca es va repoblar amb gent de la corona d'Aragó, és a dir: catalans, aragonesos, mallorquins i valencians que ens van deixar aquí la seva llengua i amb les seves boniques paraules que els Cartageneros encara heretaven quatre-cents anys després sense saber-ho. , de fet, són paraules catalanes.

I així, el cartagenero no menja pèsols ni mongetes verdes ni tàperes: menja pésoles, baixos i tápenas, que provenen del valencià o del català. El vent del sud-oest és el lebeche, i si és del sud-est és el jaloque, i el tro és un llamp, i les paraules originals catalanes de les quals deriven són llebeig, xaloc i llamp.

Aquest cartagenero segur que s'ha banyat alguna vegada a Cala Reona i Calblanque, ha vist l'illa Grosa o la Perdiguera i s'ha assegut a l'ombra d'un club i si no fos pel catal√† hauria estat cala Redonda, Cala Blanca, Isla Gorda, Isla Perdicera i algarrobo. Les muntanyes Cartageneros no tenen boira; tenen una boria m√©s catalana que tota la fam√≠lia Pujol, tot i que si el n√ļvol √©s pols o terra llavors ser√† una polsaguera. En algunes fam√≠lies de Cartagena l'√†via √©s la yaya i qu√® dir sobre els diminutius catalans tendres acabats en -eta com cartageneros com serreta, replaceta, pareta...

El cartagenero no s'asseu en un sofà: s'esclafa en ell, com a Tarragona. I a Cartagena la Mare de Déu de Rosell va ser derrotada i a prop hi ha llocs com El Carmolí, los Esculls, El Faralló, les salines de Rasall i Calnegre, tots ells llocs plens de belles eles catalans. I el fange cartagenero és el fang català, i si a Cartagena un comença a arreglar una cosa que no sap bé és un maniphasero, que si s'esclafa, no aconseguirà un blíster, sinó un bufó, i tots sabem que si diem llegir fora de Cartagena per referir-se a una prestatgeria, no ens entenen, perquè no saben a Castella que ve de la lleixa catalana, i així surt a tot arreu l'antiga llengua catalana en la llengua actual de la nostra regió. Per no parlar dels molts cognoms catalans que omplen la nomenclatura cartagenera: Ros, Puche, Sabater, Ferrer, Conesa, Ballester, Mercadal, Vilallonga, Berenguer, Ardil...

Jos√© Ibarra: Aquesta curiositat hist√≤rica i ling√ľ√≠stica no porta a cap lloc concret, per√≤ si aconseguim rebaixar una mica la tensi√≥ d'aquests dies, haur√† valgut la pena. I no perqu√® ning√ļ vulgui que la nostra terra sigui part d'aquells pa√Įsos catalans, als quals √≤bviament no pertanyem, sin√≥ perqu√® sempre val la pena recordar els nostres or√≠gens, fins i tot acostar-nos i deixar d'odiar-nos els uns als altres, no ho creieu?




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.