25-12-2013  (2304 lectures) Categoria: Poudre

La història de la pólvora a Catalunya

Crònica de Bernardino Gómez Miedes

L'√ļs de la p√≥lvora a Catalunya est√† documentat per primer cop i per part del rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca el 1226 a la cr√≤nica sarra√Įna Kitab Ta'rih Mayurqa del segle XIII,[1] i m√©s tard a la conquesta de Val√®ncia per part del mateix Jaume I el 1234. S'esmenta en obres de l'√®poca com la cr√≤nica sarra√Įna de Kitab Ta'rih Mayurqa (segle XIII), la cr√≤nica llatina de Pere Marsili (1313), la cr√≤nica de Bernardino G√≥mez Miedes (1584). En l'actualitat tamb√© es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes confer√®ncies (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos √ļltims fan refer√®ncia al "Memorial de Artilleria" de 1929, per√≤ hi ha altres documents relatius a la conquesta de Val√®ncia, que proporcionen la mateixa evid√®ncia de la utilitzaci√≥ de la p√≥lvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels anglesos a Cr√©cy (1345), fet narrat a la Cr√≤nica de Froissart i universalment acceptat com el primer √ļs d'armes de foc en una batalla.

¬ę ‚Äúe falt√≥ p√≥lvora en el real, mand√≥ el rei una galera por p√≥lvora a Valencia i prestamente fue venida con ella..‚ÄĚ ¬Ľ
‚ÄĒ Andr√©s Bern√°ldez hist√≤ria dels Reis Cat√≤lics D. Fernando i Do√Īa. Isabel (Impr. que fu√© de J. M. Geofrin. Sevilla 1869. Tom I. Cap. 813)

.

Es important el detall, diu el rei, no la reina... Estaven assetjant Màlaga (1487), només cal mirar el mapa, Cadis i fins i tot Sevilla estaven molt més a prop que no pas València, el motiu és irrefutable, aquest fet vol dir que cinc anys abans del descobriment d’Amèrica, en plena conquesta de Granada, la pólvora encara la feien a València i no a Castella (només Aragó disposava de salnitre).[2]

Salnitre a Catalunya

Partington, en parlar del salnitre, cita l'obra "De Alchymia" de Michael Scot[2]

¬ę ‚ÄúEt in Hispania invenitur versus Aragoniam in quodam monte juxta mari‚ÄĚ.. ¬Ľ
‚ÄĒ ‚Äď Michael Scott
‚ÄďQualsevol muntanya de la corona d‚ÄôArag√≥ al costat del mar havia de ser a Catalunya-

Segons doncs Michael Scot (a De Alquimia, 1180?-1236?, s‚Äôen conserven tres manuscrits) l‚Äô√ļnic lloc de la Europa cristiana √≥n es podia trobar el salnitre ‚Äďel component m√©s important de la p√≥lvora‚Äď era Catalunya (per exemple a les coves de Collbat√≥ conegudes des de el Neoc√® ‚Äďcova del Rat penat‚Äď, el guano( excrements de rat penat) dipositat al llarg de milers d‚Äôanys es va convertir en salnitre per lixiviaci√≥ per aigua mete√≥rica.

El m√®tode de les ‚Äúnitraries‚ÄĚ descrit al ‚ÄúFeuerwerkbuch‚ÄĚ (manuscrit de Friburg) que es va fer servir a Alemanya el s.xv, imita exactament el que la naturalesa ha fet tota sola durant aquests milers d‚Äôanys.

Aix√≠ doncs, queda demostrat que Jaume I disposava durant el seu regnat, per a fabricar la seva p√≥lvora, de l‚Äô√ļnic subministrament de salnitre de tota l'Europa cristiana (segons els esmentats 3 manuscrits de Michael Scot de la seva obra ‚ÄúDe Alquimia‚ÄĚ, 1180-1236).[2]

La paraula pólvora en català

El nom ‚Äúp√≥lvora‚ÄĚ en castell√† (origen lluny√†: del llat√≠ ‚Äúpulver‚ÄĚ) √©s una paraula catalana que en castell√† significa ‚Äúpolvos‚ÄĚ (obtinguts amb la m√† de morter), com catal√† √©s tamb√© el nom del seu component m√©s cr√≠tic: el ‚Äúsalitre‚ÄĚ (del catal√† ‚Äúsalnitre‚ÄĚ -veure DRAE- diu catalano-proven√ßal).

Curiosament en quasi totes les altres lleng√ľes ve√Įnes passa el mateix, la p√≥lvora s√≥n els ‚Äúpolvos‚ÄĚ per excel¬∑l√®ncia o la seva traducci√≥ a aquesta llengua. La paraula ‚Äúp√≥lvores‚ÄĚ est√† documentada en catal√† (amb el significat de ‚Äúpolvos‚ÄĚ obtinguts a un morter), 200 anys abans que en castell√† o portugu√®s, a m√©s a m√©s quan apareix en aquestes dues lleng√ľes (a partir del s. XV) tan sols t√© el significat de ‚Äúp√≥lvora explosiva‚ÄĚ, per al ‚Äúpolvo gen√©rico‚ÄĚ o ‚Äúpols‚ÄĚ dipositat del que est√† susp√®s dins l‚Äôaire, existeix una altra paraula (polvo - pou).

Vegeu la seg√ľent taula:

IDIOMA (dust) (powder) (explosive)
CATAL√Ä POLS P√ďLVORA P√ďLVORA
CASTELL√Ä POLVO POLVOS P√ďLVORA
PORTUGU√ČS P√ď P√ďS P√ďLVORA
FRANC√ČS POUSSI√ąRE POUDRE POUDRE
ANGL√ČS DUST POWDER GUN-POWDER
ITALIÀ POLVERE POLVERI POLVERE
ALEMANY PULVER PULVER PULVER


Segons l‚Äôentrada en el DRAE ‚Äúsalitre‚ÄĚ en castell√† ve del catal√†-provenzal ‚Äúsalnitre‚ÄĚ.[3]

Segons Coromines la menci√≥ de la p√≥lvora explosiva √©s anterior en documents catalans (document de Cahors 1345: ‚Äúcanos fondus, balestas flagelades, carbo per aseiar los canos, trenta sieys liures et meja de salpetra, vint cinq de solphre viu, que feren comprar a Tolosa per far polveryas et traire los canos‚ÄĚ,1378: ‚Äúcostaren les p√≥lvores de la balesta del tro, 19 diners‚ÄĚ), que en documents castellans (1456: ‚Äúp√≥lvora para el trueno‚ÄĚ). S‚Äôesmenta a la cr√≤nica de l‚Äôinfant Alfons durant el setge de Tarifa (1340) i al setge d‚ÄôAlgecires (13xx) - per√≤ utilitzada pels moros -. Encara que en M. Fdez: de Navarrete malinterpretant una frase d‚Äôen Capmany (‚Äúla pudieron experimentar los castellanos‚ÄĚ), diu que l‚Äôempraven els castellans, quan en realitat la van patir en carn pr√≤pia.

1er esment d'una bombarda: Biblia Parva de Sant Pere Pasqual (1306)

La primera cita hist√≤rica arreu del m√≥n, de la qual es despr√®n l'√ļs de la p√≥lvora amb finalitats militars, √©s de Sant Pere Pascual, i es troba en la " B√≠blia Parva", llibre escrit per ell a finals del s.XIII . Pere Pasqual diu que en el moment d'escriure-la es trobava " presoner en poder del Rei de Granada ", sent " religios i bisbe per la gr√†cia de D√©u de la ciutat de Jahen de Castella" , fet contrastat ja que el 15 mar√ß 1298 es trobava cautiu a Granada segons una carta del papa Bonifaci VIII , que amb la cap√ßalera: "Episcopo Giennensi salutem‚ÄĚ, diu " ...qui te ac illo ad regem Granate aduxere captivos , sub cuius estis carcere miserabiliter mancipati..". Doncs b√© , en un passatge de lesmentada B√≠blia Parva parla de "balesta de tr√≥ i de fum" , senyals inequ√≠vocs de l'√ļs de p√≥lvora . En aquells moments el rei de Granada era Ismail I (1279-1325) .

¬ę .."" Empero com vos vets desparar una ballesta de tro, la qual tira una gran pilota‚Ķno podets entendre la manera com per lo fum es feta tan maravellosa obra‚ÄĚ..."

Cr√≤nica sarra√Įna Kitab Ta'rih Mayurqa del segle XIII

La cr√≤nica sarra√Įna Kitab Ta'rih Mayurqa del segle XIII esmenta a una part del text quelcom que J.M. Dorado al seu llibre interpreta com la primera utilitzaci√≥ documentada de la p√≥lvora: [1]

¬ę .."Despr√©s va ordenar calar foc al fustam que hi havia sota la muralla i en aquest mateix instant va apar√®ixer el senyal veritable de la seva exist√®ncia i, de l'interior de la terra, va brotar volant el llampec, i amb tant gran brillantor que tot el que estava al seu voltant es va enfosquir. Al punt, la muralla va caure i juntament amb tres de les torres, i es van llan√ßar els Rum (cristians) al combat, i els seus soldats, com ones excitadores, avan√ßaven..." ¬Ľ

Crònica llatina de Pere Marsili (1313)

A la cr√≤nica del "llibre dels feits del rei en Jacme" intitulada "CHRONICA GESTORUM √ćNVICTISSIMI DOMINI JACOB√ć PRIMI ARAGONIA REGIS"[4] escrita per Pere Marsili (en llat√≠), en narrar la conquesta de Val√®ncia (1238) podem llegir l'expressi√≥ "illo terribili instrumento", que en √®poques primitives dels explosius (Dante, Petrarca i fins i tot Montaigne), sempre es feia servir per descriure algun instrument relacionat amb la p√≥lvora, afegint fins i tot que era propi de l'infern ..

"…victoriis admirabiles, fidei adversariis terribiles, perpetua fama felices, Ulos terribiles faciebat (1)- Quarta die, post missam venit nuncius, qui dixit sarraceni terribilifous vocibus usque ad celum, et impetuose accedentes recuperaverunt immobilia, et aportato illo terribili instrumento quod ipsi fecerant fieriex ponitis, et terribili populo et genti inamicabili vos coniungi speciali nostra effecit terribilem, ut non potuerint permanere Multiplicavit dies.."

Crònica de Bernardino Gómez Miedes (1584)

... Es diu que la seg√ľent nit, es van fer en el reial certs instrumentets de foc, que vulgarment anomenen coets. Els quals donant-lis foc i tirats en alt queien com llamps, i rebentaven com trons dins la ciutat. En van tirar tants des del camp que es diu, que els Moros veient aquells monstres de foc es van atemorir i els van tenir per mal presagi ...[5][6]

...Dice se que la siguiente noche, se hicieron en el real ciertos instrumentillos de fuego, que vulgarmente llaman cohetes. Los quales dando fuego y echados en alto cahian como rayos, y rebentauan como truenos dentro la ciudad.Dellos echauan tantos del campo que se dice, q los Moros viendo aquellos como monstruos de fuego se atemorizauan y los tuuieron por mal aguero...

Pólvora emprada contra Museros el 1234[7]

".. Per√≤ aquest fet no volia dir de cap manera que els xinesos coneguessin els canons sin√≥ que usaven fletxes que tenien un coet a la seva extremitat, an√†logament a les "falariques", que estaven en √ļs a Espanya l'any 1234, sent emprades per l'ex√®rcit de Jaume I el Conqueridor contra el castell de Museros ..."- Enciclop√®dia Espasa 1934

‚Äú..Pero este hecho no significaba en modo alguno que los chinos conocieran los ca√Īones sino que usaban flechas que ten√≠an un cohete en su extremidad, an√°logamente a las llamadas falaricas, que estaban en uso en Espa√Īa en el a√Īo 1234, siendo empleadas por el ej√©rcito de don Jaime I el Conquistador contra el castillo de Museros...‚ÄĚ ‚Äď Enciclopedia Espasa 1934

Pedro Mateu Sancho (IAA Symposium, Constance, Germany, October 1970)[8]

1238, The first reference to spanish rocketry involved King James I and the use made of rockets against the Moors In Valencia. In the Memorial de Artilleria[5] the author observed: "In 1238 King James I of Arag√≥n made use of a type of bomb against the Moors in Valencia, which the chronicler calls rockets (cohetes) composed of four sheets of parchment filled with a material that would burn Instantly: these flaming projectiles were hurled by means of machines against the enemy on the beach where they burst upon dropping." Of course there is some doubt concerning the correct use of the word roccket. 1547-1617. Miguel de Cervantes, in the second part of the Quixote, wrote "por la cola de Clavile√Īo le pegaron fuego con unas estopas y al punto por estar el caballo lleno de cohetes tronadores bol√≥ por los aires con estra√Īo ruido 1573-1582, Santa Teresa de Jesus wrote in her Fundaciones , , " Como hubo tantos tiros de artilleria y cohetes, despu√©s de acabada la procesi√≥n, gue era casi de noche, antoj√≥seles de tirar m√°s.." CURIOSAMENTE EN ESA √ČPOCA, LA CONSTANCIA DE FUEGOS ARTIFICIALES ES S√ďLO EN LA CORONA DE ARAG√ďN

Juan J. Maluquer (IAA Symposium, Brussels, Belgium, September 1971)[9]

Thus, in the conquest ot Valencia (1238) It was said (Memorial de Artilleria)[5] that James I used a kind of bomb of inflamable material against the Moors, which, thrown against a city, exploded on impact. The chronicler naned them rockets, but as Artillery Major Juan Barrios (1963) observed: "they were not rockets because they were thrown by machines." Again in the siege of Niebla in 1262 by Alfonso X the Wise, his chronical asserted that "ingenios" (machines) threw rockets that exploded and caused the terror of the supernatural among the besieged. Some see rockets in this account, but Antonio Ballesteros Beretta (1963) in his well documented work about this Monarch conceded only: ‚Äúsome believe that gunpowder was used for the first time in this siege of Niebla‚ÄĚ

Escenari de p√≥lvora S. XIII que permetia el seu √ļs per part Jacme I

Vegeu també: Lluminària d'artifici

Coets utilitzats pels xinesos i mongols al s. XIII[10]

Un dels primers casos registrats de la utilització dels coets com armes de guerra, va ser contra els mongols pels xinesos en el setge de Kai Fung Foo el 1232dC Una fletxa amb un tub de pólvora que constituía una fletxa de foc volant. Els atacants mongols van fugir plens de terror, tot i que els coets eren imprecisos i relativament inofensius.

La tecnologia de coets va ser coneguda pels europeus, per primera vegada, en el seu √ļs per part dels mongols Genghis Khan i Ogodei quan van conquerir R√ļssia, Europa Oriental i parts d'Europa Central, √©s a dir, √Äustria. Els mongols havien obtingut la tecnologia xinesa durant la conquesta de la part nord de la Xina i posterior ocupaci√≥ agafant experts en coets xinesos com a mercenaris per a l'ex√®rcit mongol. Informes de la Batalla de Consell a l'any 1241 descriuen l'√ļs de coets com a armes per part dels mongols contra els hongaresos.

A m√©s, la propagaci√≥ de m√≠ssils a Europa tamb√© va ser influ√Įt pels otomans en el setge de Constantinoble el 1453, encara que √©s molt probable que els otomans es van veure influ√Įts per la invasi√≥ mongol dels segles precedents, ja que apareixen en la literatura que descriu la captura de Bagdad el 1258 per part dels mongols.

La pólvora usada pels musulmans a Espanya el s. XIII[11]

En algunes hist√≤ries documentades sobre armes de guerra de l'edat mitjana i el Renaixement hi ha una mancan√ßa notable en la hist√≤ria de la p√≥lvora i els canons dels segles XIII i XIV. Alguns autors salten de Xina a l'Extrem Oriental, fins a Europa a l'extrem occidental sense una min√ßa refer√®ncia o cap refer√®ncia als pa√Įsos isl√†mics i √†rabs, que s'estenen per tots els territoris que van de l'est fins l'oest. Al segle XIII, era una mica dif√≠cil que la tecnologia fos transferida entre els dos extrems del vell m√≥n sense passar pel m√≥n isl√†mic i √†rab que fins i tot hi va poder afegir alguna millora.

Vegeu també

Referències

  1. Ibn Amira Al-Mahzumi. Kitab Tarih Mayurqa: crónica árabe de la conquista de Mallorca. Gowvern de les Illes Balears, 2009. ISBN 978-84-8384-098-6 [Consulta: 6 gener 2012].
  2. James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1999. ISBN 9780801859540 [Consulta: 18 desembre 2010].
  3. ¬ęsalitre¬Ľ. Diccionario de la lengua espa√Īola. Real Academia Espa√Īola (castell√†).
  4. La Crónica Latina de Jaime I, M.D.Martínez San Pedro ISBN 84-398-1153-5 Gráficas Ortiz - Almeria
  5. La historia del muy alto e invencible Rey Don Iayme de Aragon, primero deste nombre llamado el Conquistador - Bernardino Gómez Miedes - Valencia (viuda de Pedro de Huete, 1584)
  6. Gaspar Escolano. Decada primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reyno de Valencia, por el licenciado Gaspar Escolano ..., 1: contiene esta decada cvriosas generalidades de Espa√Īa y la historia de Valencia hasta el rey don Pedro hijo del reydon Iayme el Conquistador. por Pedro Patricio Mey, 1610, p.¬†1‚Äď [Consulta: 1 desembre 2011].
  7. Enciclopedia Universal Ilustrada Europeo Americana., Madrid 1934-96- VOL.46 - Page 122- ISBN 8423945006
  8. NASA CONFERENCE PUBLICATION #2014, VOL.1, Page 73 - R. Cargill Hall - OCLC Number: 5354560
  9. NASA CONFERENCE PUBLICATION #2014, VOL.1, Page 78 - R. Cargill Hall - OCLC Number: 5354560
  10. NASA:The Use of Rockets as Military Weapons at the Siege of Kai Fung Foo in 1232 A.D
  11. H.S.T.I.: A Gap in the history of gunpowder and cannon

Còdex




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.