Monastero da Montserrat - La vaca cega desconfiada

01-04-2024 (32 )

Mona

Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana

Prefaci - Notació fonètica - Bibliografia - Esmenes a la bibliografia - Abreviatures

Portades: Volum I Volum II Volum III Volum IV Volum V Volum VI Volum VII Volum VIII Volum IX

Índex alfabètic

Resultats

X/12
esguerrat o manco en aquest punt, i els mals usuaris Desdèmona ja pressent i tem que Othello està sota la
X/12
DESDÈMONA, δεισιδαιµονα ‘por supersticiosa de Romà, tant en l’original empordanès (1849, 66.2f.),
X/12
lla de la Desdèmona víctima del seu cínic victimari parlar o locucions que exageren, en mal, el judici
X/28
pels gormands, que apareix repetidament en el Li. de Benimaclet --- La seua Pomona --- de sos ensòmits
VIII/190
taika. □ l.a doc.: orígens (LIull etc.). monacal). .
VIII/152
li, 179-180. semblant observem en el Sermonari català de Marsella,
VIII/647
D. Vieira) i en la Monarquia Lusitana (corresponent del garrot, ben establert en la forma toulo o tóco. Ara
VIII/399
(1964); «és que no era un bassal, sinó aiga viua i s’hi se n ’anés», VidesR, 193rl («monachi --- laqueos te-
VIII/367
tecla» en nomines de 1544, 1545 i 1546 (id., Ai. Co. de ‘parlar d ’un afer’ ja es troba en la Monarchia Lu
VIII/175
sitat del seu il·lustrat monarca devem la major part ber, de la Festschrift Jud, de 1942. També és fàcil
VIII/103
Bloch; car fou en tot cas W artburg qui va esborrar de dins lo monastir són --- clars, y últimament fet un
VIII/55
posa la contracció en subsire: en uns Jocs Monacho- Es podria sentir un poc més d ’escrúpol davant
VIII/485
Alegre (c. 1490, veg. DAg.). ta (cf. els fets de la mena de monacus > monicus );
VIII/485
la E s’hauria de conservar segons llur fonètica regular, D eriv .: Timonar v.; timonejar [Lab.]. Timoner
VIII/788
sermonador --- de la germania, y may s’apartava de que en el sentit de ‘mineral’, que els meners baten du
VIII/788
sermonava la tresca y la verdesca ---», «Miquel Al- tit etimològic, germànic, de ‘batre, piconar’. Tresca-
VIII/788
quer --- grandíssim sermonador de --- la tresca y la pous ‘cercapous’ mall.
VIII/788
Veny --- príncep dels sermonadors --- recitava la tres. 50 bre el problema de l ’oc. ant. trescamp «terre inculte,
VIII/843
la Crestomazia de Monaci, en Alunno, en Prati, en els 60 Diez {Wb., 328-9), el DGéti., el NED, Skeat, MLWag-
VIII/77
en el sentit no monacal, però alternant amb sors, fins daurat, / eron tan scampat / e tirat e malmès / so-
VIII/169
bak verd o autòcton — tabac pelud o de pota (Nico- Monardes, ja el 1571, afirmava, tot cercant-li etimolo
VIII/573
gants bascos, car trumonada apareix, amb el sentit de de València no u porien destorbar, car Nós seríem en
VIII/573
moiadar, a Andoain, i trumonadar a Aia i Orio (guip.), 60 n , 284). I sovint destorbament en el Li. de Contempl.
VIII/227
llonge (de) la Mona és com una talequeta de pedra: e los embaxadors prop d ’ell», JoMartorell (Ag. i, 367).
VIII/523
que jo e mon linatge havem, ab lo vostre, haguda tots ció, les minyones a racó» sermonava la vella dita de
VIII/847
mona: eslriparélol» en el nostre Guillem de Castro teració de frisella (F A R IT Z E L A ) per obra de tralla
VIII/830
missa ---lo sermonador pujà en la trona, e féu un so nes al N. de la Font de la Figuera (1962).
VIII/284
«havia de topar amb ridículs escrúpols de mona fe- Així ho veiem encara en textos morellans del se
VIII/866
nent de cath Édra, i quan s’aplicava als monarques, «De muller bona: / la que menys trona, / que menys
VIII/866
de la monarquia i altes jerarquies terrenes, es va usar tempestatz / faya aquí, prou e assats / ---», Lleg. Rim.
VIII/42
(DAg.). «Com hagueren dit lo evangeli, lo sermona me I).
VIII/53
de Sodoma i Gomorra de què parlen els Joca Mona- que corrien unes darrera de les altres --- amb la carena
VIII/403
gel]. Tresor; i el cpt. tensímetre. til sermonador i catequístic: «Atenets i vejats com és
VIII/243
ca de base semàntica per relacionar amb un mot serp tortuosa, / --- / mona, gineta, / talp, oroneta /
VIII/229
Vinçà per Na Simona Pons de Gay (1939); també el 40 S’observa que prefereixen talan(t) els vells troba
VIII/194
«Gran Capitán» (f 1515), com sigui que els Catalans bomoustié» (trad. «détrousseur, violateur de monas
VIII/489
Timologia, V. etimologia Timonada ‘moneria, mona vall hac un juglar posat son alduff, qui penjave, en un
VIII/489
com tinyeta, tinyós, tintina, tintaina Timonar, timo- en les branques del arbre; per lo feriment que-l tempe
VIII/76
monacal (a. 1422, MiretS, TemplH, 426 etc.).
VIII/782
com ho indica també la restricció geogràfica del mot. com «tersonum Beatae Mariae de Monachia». Les
VIII/678
posen les dones al cim del cap’ (qüestionaris de Mn. nerroman. Monatsblatt 1924, 163-167, 291-294 i
VIII/908
«--- Mittere nos debeamus in monasterio Alahone fonètica o dialectològica: «que no puguen vendre carns
VIII/729
anti-monacal, Appel, Chr., 79.30, hi ha disfressa obs- viten naturalment a pensar en una etimologia pre-ro-
VIII/858
da Lentino l.a meitat del S. x m : Monaci, Cresto- vocal.
VIII/463
sermona / ---».1 xir de test», MrnVayreda (Sang Nova n , § 1,116); «la-
VIII/878
fonts menorquines posteriors: «tronya: cast. mona, fr. tilència de Jacme d ’Agramont (art. v, § 2, cap. 3): «en-
VIII/316
tats / del fruyt vos volia comptar / — » en la Faula 5 varietats de llimona: afganès turung, baluci trung ‘lli
VIII/316
del mallorquí Guillem de Torroella (c. 1400), v. 133. mona’.
VIII/316
le nsies. La inicial generalment és ta-, però: «no havia 30 rent de la taronja, sembla més tirant a llimona, Arx.
VIII/648
però tots l’enyoraven: el rajoler sermonava que, perxò, la base pre-romana tauc-, un derivat *taucïnu que
VIII/16
que em comunicà Mme. Simona Pons de Gay el 1939. 30 U. comuna i literària farien bé de renunciar-hi. Amb
VIII/119
sotaiguar, sotaiguat, assotaiguar, assotaiguat, sota ai 30 relacions d ’en Llorenç y la Ramona foren sotjades sem
VIII/585
alimanyes, / serp tortuosa / són, e rabosa, / mona, gi nes, 560.24); «que la malvada / muller elada / fer
VIII/154
BDLC xi, 29. La recíproca la tenim en pendre el sus, en la Crònica del savi i implacable monarca (ed. Pa
VIII/256
aquell savi metge de papes i monarques, Arnau de Vi •ls ha fet perdre, / y aprés, la mort los tanqu’ en lo
VIII/512
Bielsa (1965). 55 monadas, remilgos» {DAg., tarr-): «el pastor, mentres
VIII/130
-onis [1399]: «---Les ra h o n s-- vols aassò res dir? — bet està malalt lo gran monarcha Phelip, / diuen que
VIII/196
Aqueix mot de tacana es llatinitzava, com hem vist rar vanament les grans obres de Monaci, Mussafia,
VIII/286
«hortes --- a la vora del monastir ---d e St. Pau, este molló --- parar o armar — ; tapar: obturaré; encarar
VIII/488
D e r i v . Col·lectius: Pla del Timonar a Alcoi (1963), cie de planta esternutatòria» en el gloss., O. C., 380è).
VIII/488
(1959). Timonerar, i els NLL o N PP Timonal [lo Ti- tomanims pl. en el Vallès segons Maspons Labrós
VIII/488
monal prop de Balaguer, PPujol, DocVgjürg., 28.8, {BCEC 1902, 79). Per una comparació amb la forma
VI/48
da, pot ser relacionat amb olierca el mot aixorbiu 5 oligocèn, oligoclasa, V. monarquia (M ONJO) Òlim
VI/819
tes internes clericals o monacals ve també segura- priorologi, pristin, prístina, pristí, prístina, primatxer,
VI/961
quen, quenh, quegn (bearn.), quign, quinh (gasc.), 5 regió milanesa (Monaci, § 157, 96), ken en una lleuda
VI/961
compagnia» (Monaci, Crest., § 160, 24), chignamente 55 quent etc., fr.-prov. két(o)), ni de les formes italianes
VI/556
que hix ans de pisar los rahims: prótropum», OPou tros de dins lo monastir / són de primer y segon pis,
VI/720
'passage, gofge, défilé, point culminant d ’une route de gitano --- monasterio Populeti --- laudaverunt, sci.
VI/720
Berguedan et --- uxor eius --- donamus --- monasterio banyut, / al pas de la portella on tenen pasturatges /
VI/841
5 salmodiador. Salmona, gata, pròpiament ‘1a beata que
VI/841
PRÚSSIC, àcid dit així perquè se’n fa el blau sempre va psalmodiant’: «Ay la gata-saumona Ja ’ns
VI/421
portarà --- cavaler, que no sè-n paneda, tro sus què dones pecadores, sovint en institucions monacals: «do
VI/772
dic, homilia, sermonar, aconsellar etc., i deixar que la de JMarc i Aversó etc. No cal dir que surt en l’obra
VI/938
•«los —- consellers anaren al monastir --- per remediar 5 dient — e a la fi, sentint-se quermenar —»; «vos quer-
VI/558
a un pistanerium dicti monasterït, que havia de pistare letum (ThPu., 172). El DAg. cita de Miquel de Calde
VI/92
l ’empra Gerardo de Cremona (S. x ii ) (Migliorini, ciende por el cuello y pecho, y por enmedio del vien
VI/928
dines: es tracta, doncs, del conegut municipi del Ri a favor del monasteri de Cuixà és Odello de Querra-
VI/299
nenc de 1402 s’esmenten «cinc monalls [‘perxes’] ad l’Est i de l’Oest) i en d ’altres de posteriors, en tots els
VI/147
quen que usen mona com a nom de dos turonets (se a Menorca, on junt amb les formatjades [Camps Merc.,
VI/147
gons ells per comparació de forma (?) amb una «mona Folkl. i, 58] forma una de les parts més típiques i
VI/147
de pancremat»): la Mona del Cap de Martí i la Mone- 35 conspícues de l’alimentació insular. Jo mateix, que ha
VI/530
gle xv, Is. de Villena]; «Nostro Senyor sie servit així: «dimito fra tribus predicti Monasterii pro pittan-
VI/530
D ’una banda es pot referir als aliments del mona- bresa de la caritat distribuïda als captaires, ha quedat
VI/153
per la poetessa Simona Pons de Gay, a Illa de Tet panyies), com ho veiem en alguns dels passatges que
VI/862
puyts que trobem en el Sermonari català de Marsella; dós (1932-34). A les IUes més aviat amb -uis: mall.
VI/454
Contraperna Ta peça del carro que sosté l’estaca- 33 als anhels, mai realitzats, del poble, la Monarquia tin-
VI/929
sunt super ipsum locum qui dicitur Monasteriol, et sic de Madoz: Queira, nom de diversos llogarets a la prov.
VI/929
Camp). En el document de 1011, a favor del monas- amb el sufix cèltic -oko- que apareix en una sèrie de
VI/757
un terme savi (de sermonadors o clergues llatinitzants, 20 penetraren molt els seus derivats, alguns dels quals
VI/272
en Guinizelli (Crest. de Monaci), que mostra con rar, separació, separable, separabilitat, separament, se
VI/863
D eriv .: Pulmonar. Pulmonària. Pulmonat. Pulmo Nós, l’endemà que fom en Nàpols, greu malaltia, axí
VI/863
de pulm ó: pulmonarius», Lacav. Vulgarismes pelmó, gràcia de Déu --- érem meloratz e fora de tot dupte
VI/709
com el cast. mona, V. Salvà (infra); i amb abundosa 60 RRO, n. 4) des de mj. S. xm .
VI/828
més aviat cosa dels copistes o dels impressors moderns sermonadors, dels directors de consciència, terme,
VI/550
dicti monasterii sine sumptibus suis», doc. de 1329 en cat. ant. amb el valor de ‘condiment’: «e ardiment
VI/643
quic, V. monarquia Poliartritis, V. artrític Poliatò- 3 5 blicitat», 16-XH-1926).
VI/914
partícula d ’èmfasi, d ’ús familiar i col·loquial [«Com dia de mona. Es dones estan molt aqueferaes en es
VI/521
ta de piques de font, o piques d ’ús eclesiàstic o mona prehistòrica dels Bufadors, al costat de la inexpugnable
VI/14
autro ï alt- (veg. Monaci, Crest., §62.53, 62.92 i 20 munt *oclata, continuació del llatí o culata que va
IV/462
són, e rabosa, / mona, gineta, / talp, oroneta / ---», 60 que pugui sortir d ’un derivat gascó o castellà d ’un
IV/328
monales en Calila, mj S. x m , i en molts botànics: Col- expliquen que «Yaskapóra [bulb] de baix, és bona
IV/774
és una frase sense sentit, essent hi ha un verb im de l’Oli, terrible hegemona de tot el barri de Ribera,
IV/329
D eriv .: Gamonar (Escrig). Gamonet (-nets: gamo menys, com això, es marca la velleitat vaga, la inclina
IV/610
S. x n i (Monaci, Crestomazia It., n.° 135, iv, 2) i en ven Déu, qui aquest món ha creat, e donat als hò-
IV/610
maia/ garamia (V. l’ex. que cito d ’aquest, supra) per 35 la priora del monastir - -- ab gran colp de monges ---»,
IV/567
Gúrks és una partida del terme dels Masos (1960). A gar: a Sant Pere d ’Albaida: el górg de la Mona (però
IV/276
Galamera, galamó, galamona, V. gala n (cf. GA- Canals {Scipió, NCL, 82; ed. Miquel, p. 44).
IV/189
AlcM): el significat bàsic seria, doncs, ‘freginat, fre- F IX A R ), i Bergamo i Cremona fes ‘molt’ (Mussafia,
IV/168
i de Morvedre; segurament perquè totes dues formes rebels a l’absorció monacal devien haver hagut de cer
IV/649
també figuri en el text de G. de Cremona (mort llengües indoeuropees, i com reconeix Pokorny*
IV/788
/ al sórt sermona, / --- / vol fondre ferre; / que no retada d ’estats de llengua anteriors: aquest és un fet
IV/843
tracta d ’una monarca concreta?) en «onze alnes et 10 V. pol·lució (LLOT) Imponderable, V. ponderar
IV/435
serradors, escura-ximeneyas, / fer ballar mona y ós / Central, allà on ja deixa de ser vera Alvèrnia, terres
IV/483
una guerra contra la noblesa i la monarquia cesarista; viu: sempre procedeix d ’un altre ésser de la mateixa
IV/62
Monaci, Crest. 5.41; ARom. n , 417; Pei, RRQ xxi, d ’ost qui là albergava; e --- los sarrahins enviaren dir
IV/752
él axí con en un taulat --- e ixem-li Nós: — Si vós vo- 55 gúmena des de 1435, gómena o gómona des de l’Arios-
IV/849
el matís lingüístic català és més accentuat, apareix en s’ha usat infantillo («monaguillo», PzCabr.), igual que
IV/849
mostra-m tos infans, / c’adés los menjaray» (Faula del llevada del cast. monaguillo.
IV/227
Manuel, DAg.), i potser només al·ludint al color «Al- Ramona ---to t remenant les fumejant es olles», NOller
IV/658
eiv. «.grill: gajo» (PzCabr.), mall. «grill: de llimona, 10 ponerosa tanyada no havia brotat solament en la nos
IV/440
(que també es troba dissimilat en gaujol com a derivat Bündn. Monatsblatt, 1924, estratto p. 16)». De to t
IV/440
pertot la forma primària, i que en temps més remots Monatsblatt, 1924, 205ss. etc.) es tracta, entre al
IV/815
El primer rellotge existent a Bna. fou el del Palau HORMONA, pres del participi actiu óp/zwv de
IV/162
gut de pensar políticament, i fins als monarques ho així: «interrogati si de les alienacions de les masies de
IV/157
rentins i d ’altres bandes (Petrocchi; Monaci, Cresto- {AlcM), que no s’ha usat mai com a adjectiu, és una
IV/173
tre aquellas fraus de montanyas, jau lo monastir de Sopeira, al peu de la desaigua d ’una vall escarpada
IV/300
ta’, ‘mona’? > e de babot, e d ’ase sens orelles e coa» ‘abatre les ínfules d ’algú’: «dempués se queda la
IV/119
l ’amo, Na Marieta, el van dur an els jurats» (si li ha 23 catell, forcallada, blanquet, parrell y monastell», «son
IV/68
no hi ha tal mot llatí, i ni tan sols hi ha base per su l’Alta Garona (Montpitol, Monastruc, Buzet), Lavaur
IV/275
re a Vilafranca del Maestre (1961), i a Benillup gala, lles’ mal1., men., berg., galamona ‘goll’ eiv. («papera,
IV/256
nom místic de creació monacal. Ara bé és sabut que deixar cec o orb algú, i per això en deien orbar-les (cf.
IV/164
regió de Tours’, ‘espècie de ranunculàcia o anémona’, comú rakü, pruss. ant. rokis o rakis, nor. reeke
IV/704
(f°9 0 rl, n. 30, traduint remunerandorum); «reguar- «--- Dono - -- monasterio --- Populeti --- unum cap
IV/286
«Abbas monasterii < d e St. C ugat> -- - promissit - -- 20 Amb Mascaró redactem una nota més extensa i docu
IV/872
Es va vacil·lar quant al judici que mereixia la ts que és variant freqüent, per exemple, en el Sermonari
VII/719
bé se’n fa de més gruixut»; igual digueren suldó a 33 V. moll Saumona, d ’altres gata sauma o selma, per
VII/719
dits el Saldonà, -às; a Vilanova feien saldó en un pa fet / qui dorm, rahona; / el sórt sermona / a missa
VII/539
per a persona esquerpa, poc amable, i per a cosa de monarques catalans
VII/576
Cugat- «dimisit corpus suum, ad sepeliendum, monas són rentadors sinó basses artificials, basses de regar,
VII/621
manament / dels salmedtnes, / quatre madrines / la D eriv : Salmonat o assalmonat Salmònids.
VII/621
n ’havien tingut els moros de Tortosa, i allí tenim tes- monat, salmònids, V. salmó Salmoregi, pres del cast.
VII/622
cordons salamonats, dels quals dóna cites AlcM [1969] em deien que van a pescar sàlpas en es Covit-
VII/924
SIM I, del U. sïmïus ‘simi, mona’. □ 1 a doc : LIull. estat sobretot els turcs: «Bé ho faran prou los moros
VII/924
i, més tard, de mona; en el Blanq , on conta el mateix talà* port. cimitarra [çamitarra, 1529], cast cimitarra
VII/924
simi, car molt sovint s’han aplicat, tant simi com mona 30 que hom ha donat generalment com a ètimon és sens
VII/443
l ’autògraf, si bé va canviar-ho en sermonar en l’ed 55 Com ja he dit, s’observa que aquí, tot havent-se
VII/274
sia» (Ag. n i, 39.7); ‘forma d ’Estat sense monarca’, en que també és alteració fonètica de rescaldo, com es
VII/60
ratxes furioses que sobre’l Monastir se desencadena vement avec bruit et désordre; te m p è te , trouble,
VII/421
discredó (caustment) del Mestre i cavallers monacals La Mesó, prop de Valls, CpTarr ; i força n ’hi ha en
VII/291
monachus est effectus», 264r2=832 4): on potser no que aquells de vós qui havets tenguts officis — hi ha-
VII/896
[1360-70] en el sentit de ‘superiors monacals’: «Di 33 Cerverí usava translatíciament en el sentit de ‘estable,
VII/800
-s francesa): (Monaci, C rest, p. 17: «sentía frodo et sentía ímpedi-
VII/619
putrescent en aiguamolls o fontetes on s’han vist sa Salamanyera, V. sarmenya Salamó, salamonat, V.
VII/736
també als individus del clero no monacal. Ja en el se mentre que l’altre m s , també ross., i encara del se-
VII/653
bona part del gascó, en el llenguadocià de l ’Aude (Le- neres com a ross ; l’escriptora Simona Pons de Gay
VII/151
la creació del llgd. i prov. mod ressà/rassà per resse robols de ferre», de les Memonas — de Bna d ’A. de
VII/371
de Górga --- devia ser molt coneguda en aquella ro 30 sinó del perímetre o «fona» d’un vestit (hàbit mona
VII/638
Serrallonga el 1556, monalles [M O LÍ] de Saule el (1965-6), saudéra arbust vora el riu a Bergua 2 El mot
VII/454
—dix ella— e no us esperdats / per res que vegats ne fan és ronyós, / ple de pèls y viciós, / que de mona
VII/439
dalles i faules: / per a sermonar ací sou vengut? / que costen una malla, / honren com si fòs rondalla / la
VII/1003
ce qui semble difficile», Boqtor etc.; vegeu més en tes, lògics, / disputados, / sermonados / los ha fet
VII/91
panas del monasteno, El poeta monbundo, y altres bonaventura, / e prec mais n o i ajatz rancura» (trad.
VII/557
maravella, que --- los maestres aguts e sabents no s ix, 443); també entre els de Monastir (RHtsp. lxxiv,
VII/357
ferència és neta aquí no hi ha dubte que es tracta citant rocas monasterio, quod —-» en un text de
VII/215
de Pere el Catòlic: «si lo Sr. Rei mona, e no hi havia verdader / --- / si tu 1 supliques / — / ell t ’oirà / — /
VII/333
Valle (abans Rescafría) a l’alt Lozoya (serra de Gua de Plandideo» (Monaci, Crestomazia, p 17). Aquí
VII/333
clar que inseparables en un estudi etimològic nschio» (Monaci, Crestom , p. 158 185) Justament el
VII/218
d e ‘període en què dura el regnar d ’un mateix monar la, gragula > graula): La Regla o La Reula són nom
VII/536
«frana» i Cremona nnà «franare», tot preguntant-se nímia, i com a apel·latiu, i nom genèric, sobretot desig
VII/536
«fangum, làpides et rudenam» (RFE xxxvm , 231). I 20 tesc Ponotx (Polop); El Runar de la Mona {mona ‘tu-
VII/835
fraseologia popular TdF). posteriors, escrites fora de l’Emp.). Sermonador (Jo.
VII/835
«Desde llavors refujo tota amistat --- ploro ma des monejador. Sermonejar, sermoneig Assermonar. En
VII/835
gràcia, per mi ’1 món està ple de bufons: enlloc veig sermonar.
VII/835
lo evangeli lo sermonador pujà en la trona, e féu un
VII/835
D eriv : Sermonar tr. ‘exhortar amb una al·locució’: romàniques. □ 1 a doc.: 3.r quart del S. x i i i : Llull,
VII/835
«— al poble menut --- féu-los sermonar --- tant que lo 4J Cerverí.
VII/835
tora / y un frare blanc que la sermona», MilàF, Ro- Des dels orígens literaris de la nostra llengua es tro-
VII/835
Sermonejar (Pous i Pagès), però també sermonar serpent, que reprodueix la del llatí normal i que mos-
VII/835
sermonar ni una paraula»; «tots cridaven que’l seu gran serpent en son ventre, que li rohia e li menjava
VII/835
rejoler sermonava que, perxò, encara li agradaria fer per la qual vista avia alcuna recrcfació contra ls pensa-
VII/835
diu que sermonaven: —pobra dona!», Coromines 60 tava ---; un metge --- dix que ell li gitaria la serp de
VII/358
ser, doncs, també, que en aqueix monasteno Rocas l’anglès, i el bretó roc’h f., s’hagué de pendre del gal-
VII/44
«piñoncicos se quiere la mona, y pelados ellos1» ‘Pre tament a l’Aragó sempre ht ha bona base per sospitar
VII/292
gle x m (Monaci, Schiaffini), però no es pot assegurar amb algunes de fi del v m i de princ. del xi: Studi
VII/970
sembla haver-n’hi una confirmació: «totz aquels --- be brassà (Canyissaes, 80, veg context a mona MUND),
VII/301
«subjestion d ’alcun home»: entre ells el maistre o esco 35 tra que els monarques parisencs ho estengueren també
VII/471
e non può far che tenga la testa alta» (cf. F. Alunno, dono meipsum pro converso --- monasterio S. M. Po-
VII/378
i formes equivalents; després en dues glosses («rotu C. molt afectat y sermonador qui anava sermonant la
VII/64
mona —», JRoig (Spill, 7960): tractant-se de feines de possible que en els tres dominis següents hi hagi ha
VII/712
Ell mateix ho ha reblat en el Dmonano Etimologico fet cas més que JHubschmid (ZRPh lx x vii , 239) a
VII/609
gotis’ a dos pobles de la mateixa comarca, i saltquejar Monandria, flors amb un estam. «Una rova de saheorn
VII/24
menis (Regiment, NCl. x m , 136 6). Modernament ha sa, / mona, gineta / ---», JRoig (Spill, 7700), «la ra
VII/425
recent, CGL m , 195.39 (en els Hermeneumata Mona- 60 ro ---» (BABL v n , 322): fa l’efecte com si en escriure
VII/466
ra feta de panquemao, amb ous bullits; mona de pas 45 minar la seva r- a roscar. Contra aquesta hipòtesi hi
I/596
influència de BALADRE. — 5 El nom d ’aquesta 30 M-Lübke (Germ.-Roman. Monatschrift i, 425, i
I/190
Algar, V. alga Algara i algarada, arabismes man per l’italià Gherardo da Cremona (1114-1187) en la
I/320
l’ús, però amb caràcter cultista. Per a la història de la bosa, / mona, gineta —», JRoig {Spill, 7698).
I/210
(cf. dalid > adalid, monasterium > Almonacil > Al- vagant però teòricament possible. En definitiva això
I/210
monacid, i en sentit contrari rabàd > raval i anàlegs), ja és més forçat que les altres dues influències.
I/150
albargína. — 3 H i ha també una variant en -el(a), i el -dre- del de la llimona, ni descoratja la idea
I/150
‘bàlsam de llimona’ (McKenzie), i en àrab, bàdran- i tant en el verb com en el nom, es passà de la idea
I/150
ser és el nom persa de la llimona) com a idèntic a explicables. □ l.a doc.: en el sentit intel·lectual, fi
I/150
havia de ser una «planta-com-llimona»? Qui tingui 60 més en DAg. i AlcM i DBal.
I/9
abadías». Usat així en el llatí monacal i parroquial, de Plaute (Curc., v. 10) i va acabar per ser un verita
I/504
anajoús, naions, etc.; i d ’altra banda, amb metàtesi ja mer diminutiu del nom de l’anèmona, amb traduc
I/789
filloles d ’aquelles», a. 1379; «l’eau du ruisseau de utilitzat per G. de Cremona el S. x n per traduir l ’ex
I/844
gut a la influència de doblegar i de reblec (Vogel), tres», Illa de Tet (recollida per la senyora Simona
I/149
vulgar, donant la forma propagada després pertot. ment bàdreng (o -ang) ‘llimona’,6 del qual tenim ja
I/149
aquests es refereixen princt. a les qüestions semànti- ‘llimona’ i badingàn ‘albergínia’, de tota manera ha
I/100
nicà el 1939 la poetessa Simona Pons de Gay. I usat en la proa de les tarides — », «manam los hòmens
I/456
lar, destinar a ---»; cita d ’Aguiló, Vida Jes.: «no tenia sermonar, V. sermó Asserradurat, asserralat, asser-
I/473
aquella via e atengueren1 al monastir», Curial (NCl. ella s’entenen: / aquesta doctrina — aquells qui com
I/751
personals del tipus de bell home, bell jove, bella dona: 50 per exemple, Ramona maca).
I/298
tit sempre en català, amb força menys emfàtica i anarquisme, anarquista, V. monarquia
I/226
alchanna [S. x n , en l’italià G . da Cremona], sic. al Giner que les dites així mostren antiguitat superior
I/550
la ferida del monarca sota les muralles de València, on Torc.) i una altra en oc. ant. no hi té res a veure,
I/312
serviren almenys com a impuls per a l’adopció del l’accentuació i forma anèmona [1868, SLitCostal, en
I/275
Bündner-Monatsblatt, Coira, 37-51), a propòsit de nina tant podríem suposar un derivat en -aria ( > am-
I/641
(Simonet, s. v. lab-); el fr. ant. barge sembla ser forma liner Monatsber., 1860, 752; Thurneysen, Litbl. ix,
I/7
fer, entre dos ---, dugués cavalleries al Monarca, les qui geten al foch infernal / tots celis que-y posen es
I/8
cà a: a) ‘un hàbit religiós o monacal’, S. xiv, Reixac,1 vors cal admetre que el port. badejo, gall. badexo,
I/136
l’imità en el S. x n Gerardo de Cremona donant-li el lacha, que consta ja en el S. x v u com a denominació
I/606
fonètica (M-Lübke, Germ.-Rom. Monatschrift i, 1909, 25 en el llenguatge preliterari. Això almenys prova que
II/719
dica un paral·lel semàntic en enllimonar, i que era Ciutadejar; aciutadanar, -nament. Ciutadella com a
II/719
tornare (-/- < -d- per la considerable confusió de d mo, -mmona,3 amb el qual caràcter es documenta en
II/399
de 1271 (EntreDL i, 161, 162); «cabirons, monals o et rems, que-u porà haver», a. 1316 (Finke, Acta Ar.
II/399
monalls tots junts; «quatre cayrats de pi» en un doc. Caireta, espècie de guixa, veça de figura escairada
II/795
D eriv .: Cocona: «assedegat per aquella calda y í0 v. 7704, «serp tortuosa / són, e rabosa, / mona '---
II/575
dos vessants d ’una serra (on ja no era tan escaient de crina i Cremona crena «cime, point culminant»,
II/808
COGULLA, ‘caputxa de frare’, ‘hàbit monacal amb fusió amb el mot per a ‘gorga, cocó’ (CADOLLA su
II/758
l.a doc.: 1137 . 20 textos purs des d ’abans del S. xv: ja en el Sermonari
II/467
semblant forma: «los claustros de dins lo monastir -- com a provinents de terres exòtiques i això podia fer-
II/720
hi ha un altre G i a m o n a ( > Gimona) no menys an dels DAg., AlcM i DBal. es podrà treure encara al
II/635
de Vic i Puigcerdà «roba d’abric exterior, com jupa, CATXAMONA, ‘cop donat al clatell, o cop donat
II/635
ria ‘espècie de levita llarga’ (Ciutadella) i Ignasi Iglé- catxamona» (S. xvn); variant catxamorra (Llofriu:
II/635
un savi escolar vivia «somiant c a te g o r ie s i mona 60 la seva antiguitat no hi pot haver dubtes, sobretot
II/679
cideix amb el nom del riu gascó G iamona > Gimo- 43 llatí de l’Antiguitat coexisteixen ja les dues variants
II/894
en què molts suposen l ’acabament del Blanquerna. (666-7), Sicília (713), Sulmona (727), Viterbo (729,
II/817
en el S. x i i , en particular Gherardo da Cremona 5 En l’ús comú n ’hi ha un bon nombre, de transmissió
II/602
«piantofada, catxamona» a Gandesa («a veure si te 60 92b), després perquè els termes realment antics i po
II/92
mira, que és el que passa també amb Les Picardes net ,4 enterament paral·lela al cas comú de monaie <
II/453
sembla introduït) per Gerardo da Cremona (f 1187), gun camí hi han aplegat més olives ---», Lasquarri,
II/1041
-ellejar-, cremellut. Crement-, crementor. Cremera. 1? méit, acleméit, encalamit, encalamonat, cremacebes,
II/1041
a Senterada encalamonat, d ’un aliment o herba que CRESP, ‘arrissat en ondes menudes’, del 11. crispus
II/844
passen los colzes» (Miret, TemplH, p. 363). I és cer 5 ( > -otge), monicu (per monachus) > monge, domi-
II/633
cumenar ‘sermonar, fer discursos’, alterat, però, en io el Nord (catréfa i caterma als Arcòs de Valdevez,
II/477
net amb el sistar o distribuïdor. Sembla que, en al canònica ‘comunitat no monacal de clergues perta-
II/353
Monarchia Lusitana de Brandao.5 És probable que 30 Gramm. n , 18), però potser la reducció de -dsk- a
II/143
Boruxejar, V. bujarró fardites de Monastir l’eviten, subtituint-lo per sare
II/915
aquesta ni la continental sinó cor què vols, cos què (Monaci, Crestomazia Ital., 473.58), i Dante ho dóna
II/526
(«lo Pare Ribas amb son — monacal», B. de Maldà, construcció, BDC x x m ) i usa Ant. Cayrol: «d’això ve
II/526
Coll. de la B. Vida, 186) i el sinònim també monacal 30 que a Isòvol falta una pedra al capil de l’església, que
II/172
grossas, carrillos de mona boba, o de trompetero» portant dins la llengua: «el minyó, arrimat a la pa
II/86
Bonjch Ramona» (sènior , soror ?). La incògnita del 55 més per la costa de l’Aude bounic sobreïx ben
II/306
la idea d ’una «creació expressiva». Amb tais carac sbt. brutesa) i tenim «brut e sutze» en el Sermonari
II/870
mení, postura, monada’: «tant volenter finestregen / li que jo Vacuynde e^m desisch de ell», Llull (Merav.,
II/510
Verge de Jaén) sinó de quelcom que havia estat au 45 Simona Pons de Gay): «dins aquest llit me posi jo /
II/507
espècie d ’invasió del sufix compost -otàs, com si di reunió monacal o bé la comunitat que podia celebrar
II/507
guéssim ‘caparràs’, ‘cap ultra-gros’. 45 ia (Du C.). En el sentit del d ’un monastir trobem ja
II/97
i el FEW posen estranyament sota l’article germà es troba en el físic lombard G. de Cremona ( t 1187)
II/362
amb el seu fill: «rex Bulgarorum habitum monacha- batxo de Narcís Franc (S. xiv, AlcM). — 4 Pel que
II/411
castanyot, catxamona’, Excursions i i , 285, 288); de JO Calc, V. calcar
II/261
mona) «s’arrenca el fus y la filosa, / li venta un cop días después de las lluvias, prueba que llenaron todos
II/1071
kukuládes; amb variants en el Penedès: escursillada Monastir, RHisp. lxxix , 534) i prov. escrussï ‘cruixit,
II/579
Cpt.: Carnaval, de l’it. carnevale, i aquest de l’an mossàrab arabitzat karuncér > -ced (cf. monaste-
II/579
tic carnelevare, compost de carne i levare ‘llevar’, per rium > Alminacid i Almonachil), que alterat en cor
II/271
broncofonia, broncorràgia, broncorrea, broncoscopi, do da Cremona, +1187, mortarium Brundisii significa
II/1028
ta de creure-ho en un rimador correcte com ho és 20 rusalem, / --- / dos monarcas destronats / que es tro-
III/553
D e r i v .: Escorpió ‘aràcnid pulmonar’, pres del 11 GROP. — 7 Notem que una forma femenina, es-
III/711
La n. serra de Mariola, p. 79; cf. Arrens esguit su e féu-los sermonar, segons que desús es dit, tant que
III/532
Perpinyà «sacrista et júnior monachus qui, una cum 10 AlcM n ’hi afegeix d ’altres del S. xv i diu que «ja surt
III/201
vulgar, i on tot un grup de casos paral·lels en els mots legal’: «na Ramona aja sa caslania et sas dreturas»,
III/344
gaiar, V. gaia Engal, V. igual Engalamonat, a l t e 45 lencians o balears, com ho és exclusivament el derivat
III/344
f l u ï t p e r encadarnat) > *encar(a)monat Engalanar, En canvi no hi ha objecció ni dificultat a identifi
III/12
albanesos; Damona és una deessa bovina en inscrip jar’). Els DAg., DBal. i AlcM. no n ’assenyalen docu
III/651
vals, i Gerardo de Cremona (f 1187) usava amb aquest rene, A tl. i, pres del 11. exspiràre ‘exhalar’, ‘expirar’.
III/467
tots els àmbits de la monarquia visigòtica, en la boca vaig refutar-la detingudament en el DCEC: qàtam
III/965
vos féu tan perfeta / per lo que éreu feta, / com dix 25 en un cas, refetor); «partem dicti monasterii vocatam
III/457
monasterio de San Victorián: --- lo cos de S. Gau- so, alt, fornit, de pit arquejat y cos flexible, de cabell
III/679
data més tardana dels gots de la monarquia de Toledo; troben casos més pròxims al paper primitiu del mot,
III/889
legalment mitja mona», Bladé D. (Benissanet, 151). tanmateix en els afores Oest de Llíria (on també diuen
III/542
dono in monasterio Sancti Victoriani» (a. 1023), i de que hem assenyalat en aquest llibre, supra), cal sos
III/885
l’última monarquia francesa, de la branca d ’Orleans. riants: «a la platja les ones estenen i repleguen el seu
III/179
monan català de Marsella i en un poema mallorquí tís pompós d ’‘esposa’, ço que dóna la impressió (no
III/400
tant --- aquella cosa entro que na Ramona aia tres via conèixer bé l’ús del mot, més aviat sembla que li
III/173
Molt freqüent ja en l’ús medieval, i sovint llavors en vila ni en domenges --- e Na Ramona aja —- ipsum
III/997
drit: / munti l’oreig que duu l ’escuma / de les rom assignets a él per feu lo Timonal, que ja longament est
III/392
tic, bastarà remetre al que exposo més detallada Entimonar-se: sembla una expressió irònica per
III/392
acudit, que mai vaig pendre-l’hi ni jo, quan fa molts ( > mall. enllimonar-se), d ’on *entominarse, després
III/908
quística i sermonaría, en pla, en llenguatge més planer en -i, en aquest cas només porta formes en -e dels
III/536
nasc així, però pl. -ans, ‘monaguillos’: «a Benàs no 45 ascoltare, c a s t . a r c a ic ascuchar, d e s p r é s escucbar, e tc .) .
III/565
a y. Això fa que MVayreda en explicar la seva gra a. 1555; «lo monastir de Poblet --- dintre de aquell
III/369
Enllimonar-se ‘empolainar-se’, mall. (1880, La Ig 55 Enqueridor, enqueriment, enquerir, enquerre, enquesi-
III/369
amb llimona’) à'AlcM és un mer postulat pseudo-eti- (QÜESTIÓ) Enquetiar, enquetiós, V. inquiet, quiet
III/466
de la monarquia visigòtica, i des d ’ells fou heretat literatura del castellà medieval; allà els juristes tole
III/33
1 Arribant fins al límit català: datz a. 1296, a Li (FEW m , 181) i Baldinger, Germ.-Rotn. Monats
III/313
calaix Encalamit, encalamonat, V. recremeit, recre- CAMORRA ací i en el DCEC) amb les variants:
III/797
cavaller era ja lloc comú: «narrar vostra vida - monar- com a la Vall d’Aran i altres valls gascones (estrenhe)
V/900
tellà o del català (id., n. 4). 4 ’ vo, dannosp» (Monaci, 126 vi, 3) i Boccaccio va em
V/370
Pinell (1964), on el fet que el NL Malgrati me’l pro grane els jueus espanyols de Monastir (RHisp. lxxix ,
V/576
estan quinze dias / y las menestralas - un mes y un feren els monarques medievals, referint-lo als alts fun
V/768
dria comprovar en el ms.). « MONA, ‘simi’, origen incert, probablement abrevia
V/768
Aviat començà a usar-se en ponderacions generalit- ció de mamona, variant de maimó, -ona, id., que és cor
V/691
mancat de bona posició social. Sermonava StVicentF 45 det, minvador, minvament, minvant, minvar, minvas-
V/364
aspirada des dels orígens de la monarquia francesa. esperar que un mot d ’un caire tan especial s’hi do
V/364
ment duradora, car algunes formes substantives, de 60 Transcrivim el de Diez: «Magagna it., Cremona, Milà,
V/774
camps no lluny del poble, per bé que ara s’hi sent nourriture des monastères»; i el dialectòleg no pot fer
V/770
MONA
V/770
femella): un gall, una mona o sarcàsticament una àgui- 3 ajudar molt a l ’adopció del sufix excepcional -icula,
V/770
de la mona: en el Ross. m o n in a , prolongació de l ’àrea ho registren el D F gra. (« m o n é y a » ) i A lc M , i així ho
V/770
lelisme amb un procés molt singular, i també sotmesa La mona crida l’atenció pels seus gestos, que hom
V/770
caràcter afectiu i pintoresc que hem assenyalat en els 30ja r «fer monades o beneitures, Pla d’Urg.», A lc M , ço
V/770
noms populars de la mona i el mico, podia dur a pre que continua, si bé més aviat amb l’últim matís, més
V/163
deu usar, o bé poc, a la vall veïna, car havent pre en el Trentí, el SE. de Lombardia (Cremona, Màn-
V/373
en alguns punts per influències fàcils de compendre: D er iv .: Maimona. Maimonada. Maimoneria. Mai
V/780
gües que la tenen. mona»; i hi ha també una partida dita La Mona a la
V/846
Moret - - v a voler servir la monarquia — ara se’l 30 «se va zm uyí un tros de terra i ara en diueri la zmuyt-
V/233
ta etimologia veg. DCEC/DECH LISONJA (mot cas d ’après le Régistre des Lausimes du Monastère de
V/213
i publicat a Madrid el 1795, però en el mapa de Llima ‘espècie de llimona etc.’, V. llimona
V/213
cós, llemisc, llemiscaines, llimona ‘ocell’, llimoc, llimac, 43 indoeuropea que va donar el mot llatí); com sigui que
V/845
restà en funcionament romànic en aquest mot: llet deoespanyol: mungir a la zona de Monastir (RHisp.
V/103
en la forma italiana. de fets / qui dorm, rahona; / al sórt sermona / ---»,
V/772
«Ligà-ls molt bé, e prengueren la adzembla, que era n ei(a ) ‘mona’: el que jo hi vaig sentir (a Sòn Cerve-
V/211
Encara que aquest vol entendre com «massa prima Llimona ‘nom d ’un moixó que viu en el fang o llim’:
V/211
d ’una matèria superposada a d ’altres» — «si caves «la llimona a son llim, que li ha donat nom, a on fur
V/802
d ’elevar-me per ells a l ’absolut» {Jardins de StPoU, Monada ‘cop, galtada’, i també figurat: «que no ha
V/802
amusa el que ha restat més vivaç: això és de molta molt bella / e, a la fi, gran monada, / e axí romangu’
V/802
1925 ---): «sinó que hi ha molta amusa, ja ho faria: «galtada, bofet, bofetada, monada, bossinada, revés:
V/817
principals llengües romàniques d ’Occident, i arrelat 5 aquest trist fet històric: que la monarquia madrilenya,
V/435
de Monaci (470.20) i fins l ’epos del Boiardo (i, § 27, cepcional de la desinència gallega cantache cantàstï,
V/141
dea: «si està lleig, pòsa-li un flòc: / pero hià còses tan 55 monarquia asturiana.
V/450
gun parlar castellà el vulgar monago, per monagui unes manyoteres poques ---» (Desplanque, Arch. de
V/773
sol’, ‘solitari’, derivat de fzóvoç ‘un, u ’, ‘sol’. □ 1.a model el copista entén que han de ser dones monacals
V/514
ba en la Monarchia Lusitana fi del S. xvi, així com 30 del gal tardà, que reapareixeria en el frprov. i gc. tala
V/160
rència indoeuropea, car tampoc es veuen en tot això Forn d ’En Monar és el més antic de dins Manacor, i
V/573
tica de '■monater per monitori (A M O N E ST A R ) Me de la ciutat», delib., Arx. Mun. Bna., a. 1323; un cas
V/246
posar, segons el seu costum, primer el sinònim més ge- • * assignets a él per feu lo Timonal, que ja longament és
V/94
«La Vall d’Albayda — tenen fama d’industriosos, 84, 185), Jud (Bündner Monatsblatt, 1921, 45), Wal-
V/31
dix la novela de son frare, d’on él fo axí dolent --- q’èl 60 mera. Llagrimó; llagrimona. Llagrimós [c. 1400, StVi-
V/834
Avui mona en la nostra llengua resta mot molt viu de la riquesa que tingués la seva població, cada muni
V/834
mure, mona id.); valuosa documentació etnográfica en 10 ria una política econòmica diferent», Coromines, l. c.
V/834
nímia ha conduït a donar a la Mona el significat de Munificència [Belv.], del 11. munificentia id., deri
V/834
‘Pasqua’, sense deixar de designar la mona menjada, i vat de munifícus ‘liberal’, compost de munus ‘present,
V/834
tes de recreo, y verdegueja la terra: en plegà la Mona, del 11. remunerari id., derivat de munus, -néris, ‘pre
V/834
dia de Mona: es dones estan mol aqueferaes en es ca 20 almoyna — com te’n remunerarà bé, hoc encara en
V/834
parà la mona pa la esprà [vesprada, tard a]; vorem com «aja sperons en remunerar, fre en punir, fira a son ene
V/778
Aversó, 554. intolerable, V. mona Mono-, amb monobàsic, mono-
V/778
senyes, / só avengut a perillosa riba», Ausiàs, xcvm , V. monyó Monot ‘simi’, ‘bertrol’, V. mona Mono-
V/307
regut a una sufixació divergent: al. mond/monat, lunar; si se’m permet l’expressió: en el calendari indo
V/307
a-al. ant. mànofmàndd, angl. m oon/m onth, ags. mona/ europeu. I aquesta degué segur anomenant-se m e n ( s )-,
V/84
l ’Urgellet, en les muntanyes de la Vall de Lavansa' es dels pastors, 1959; la Sra. Simona Pons de Gay em
V/505
C pt .: Eiv. «marticala: mona; marticot: mico», Pé nats per fallat i estrafer (i les seves formes estra-
V/505
(1964); «tothom diu marticala o mona, y mico o mo 25 riant estarfer amb aquest sentit, < ‘deformar’).
V/598
nets a él per feu lo Timonal» en una requesta de pro En canvi, en el Principat s’ha generalitzat una va
V/110
Ramona aja --- la meitad de la laurazon de ipsum es- rossor de blat» escriu el lleidatà Joan Santamaría (V/-
V/215
LLIMONA
V/215
dar, V. límit Llimer, llimera, V. llimona Llimerol, Llimons a la Vila Joiosa, 1963).
V/215
V. llim Llimeta, V. llimona Llimetó, V. llima L’ètimon aràbic làimün ja figura en els dices, clàs
V/215
Llimona (moixó), V. llim duït per lima i per laimóna, i «lima, árbol» per lima;
V/215
LLIMONA, 'fruit del llimoner’, de l’àr. làimúna que el llatí i el grec no distingeixen entre lima i limón;
V/215
‘una llimona’, làimün ‘fruita de llimoner’, i aquest del lima figura en els marroquins Ibn Batuta i Ibn Khal
V/215
‘mena de llimona’, que sembla ser de la mateixa fa llimona (Beaussier, Ben-Sedira). El nostre llimona pro
V/215
vocal que aquest. □ l . a doc.: llimó, 1317; llimona, tre que làimün és el «nomen generis» corresponent.
V/215
DAg. porta limons de JnEsteve i del Llibre de la JAmades donava llima com a equivalent de ‘llimona’ a
V/215
mones» (AlcM) i Lacav.: mona, fruyta: li- principi havien estat dos arbres de fruits diferents,
V/215
Avui és llimona la forma del Princ. en general i de però EnrValor ja ens adverteix que només a Alacant
V/215
les Balears: a Malí, el DAmen. no en registra d ’altra 45 és la ‘llimona dolça’, mentre a Castalla llima és ja la
V/215
i FebrCard. les admet totes dues «llimó o llimona: llimona; i amb aquest valor ho registrem a Gandia
V/215
limón, citrón; llimona de St. Geroni: cidra, citre» (BDLC xii, 315), a la Ribera i l’Horta (J. G. M.); a
V/215
com «posi-m’hi una tallada de llimona», «serveixi’m 55 «perquè hi hauria alguna [iméra» (1962); per al nos
V/215
una copa de llimona», «ja estic tip de les begudes amb tre propòsit present és igual que aquella etimologia to
V/215
essència de llimona» o «amb llimona»; per més que ponímica sigui bona o no.
V/215
no és punt en què escaigui intolerància. Altrament D eriv .: De llimó(na): llimonada [Belv.; «potio ex
V/863
persa l ’etimologia àrab sembla molt més versemblant. de los Monarchas Otomanos d ’Olivares Murillo
V/469
geixen accs. provinents de les esferes militar i nàutica: i? battere», que pot derivar de marco ‘moneda’, Monaci
V/775
de monica (monacha), degudes a tractaments diver són aquests curts-circuits lexicals i semàntics els que
V/775
sembla ser el que s’anomena a la zona Bna.-Emp. fe- llatí tardà monasterium, gr. povaazripiov, id., en una
V/775
1913): justament, doncs, no serien allò que més comu 40 monachus > monïcus , supra, de la qual provenen
V/775
«aquí anomenen monjets a la llegum que en lo CpTarr. menca (3098 etc.). Amb evolució mossàrab, Monacbil,
V/775
color groguenc ab una taqueta negra en l’indret per ría de Monacbil a med. S. xvi», suburbi de Granada,
V/771
*moneiar (per a la -i- en lloc de -/'-, cf. COPEO i (M OLDRE) Monarca, V. monjo Monard, monar
V/771
FIDEU. " deria, V. mona
V/771
Monada [Belv.], el sentit verament català és el que Monarquia, monàrquic, monàstic, V. monjo Mo-
V/771
té caràcter pejoratiu més o menys accentuat: monades nastre error de lectura per monastir (-estir), amb la si
V/771
monada, que oïm massa sovint en llavis de senyores ha escampats per tot el territori de la llengua Mon-
V/771
Monard (supra); monarderia. Monei; moneiada; mo- MONDONGO, pres del cast. id., de l’origen, re
V/771
neta i mona valencians com a nom de diverses me tenir en compte la suggerència feta ací a propòsit de
V/771
mona, nom de variants de bertrol més o menys di 30 i March que a València mandonguilla és del castellà
V/771
mona o mico gronxant-se agafats en una perxa o un el fet que Galba faci sortir aquest nom, a penes modi
V/771
Mona ‘pastís de Pasqua’, V. mund Monacal, mo- 5 5 rant (Ag. in , 324, § 295; Ri., 875), per on es compro
V/771
nacat, monàcid, monacort, V. monjo Monada, V. va la intervenció de Mont- en les deformacions que va
V/771
mona Mònada, monadelf, monadisme, monadologia, sofrir aquest nom.
V/771
monagal, V. monjo Monal(l), V. moldre Monan-
V/771
dre, V. monjo Monaguí, -qui, AlcM, deriv. de Mòna Monee, moneca, V. inoria
V/771
co Monaquisme, V. monja Monar, monars, V. molí 6 0
V/745
ro, molinar m., molnar, monar, moliner, molner, mo- En el S. xiv, però, aquest ús ja es devia antiquar, in
V/745
neralla, molineratge, molinerejar, molinerenc, monall, 10 tova), i els copistes trescentistes de les VidesR donen
V/745
monalla, monal, molinar v., molinada, morinada, em- mostres ja de no entendre-ho bé, perquè en el segon
V/451
banda el nom d’una peça d ’armadura no lliga amb una 20 ipsi monachi conentur», en un diploma expedit a
V/216
LLIMONA
V/216
FebrCard.). Llimonerar. Llimonat; llimonea [c. 1400]. La forma francesa, lis, sol aparèixer com a nom de
V/216
[Belv.]. EnllimonaT. formes més catalanes: en la cançó de la Batalla de Pa
V/216
i encara que l’ed. de 1670 hi afegí llimona, no sé si 10 ramas d ’Aragó», id. (218.20). Altrament figura sovint
V/316
liar collotge, afavorida per Verdaguer (però que no 45 «havent introduhit lo nostre catòlic monarca, al prin
V/662
cus»; «mona mascle ab cua, ab la qual se penja en los i castellà que provenen segurament de la mateixa base
V/171
qüent: en recull Monaci diversos exs. en la seva Cres- fonts castellanes ni portugueses: tampoc no s’hi poden
V/306
{Terra del X è n , 92; i, 398) «en les capelles hi ha và- al. monat), irl. mi(s), gr. ¡lí v, scr. màs, esl. mèsecü,
V/743
resclosa, et glevar et pedregar, et ipsa riera ---», doc. Monall i algunes vegades monalla i monal designa
V/743
binació en la qual, darrere o, si no hi havia assimilació trelle ronde» i dóna cites de monalls «pour réparer»
V/743
nat de Locata --- molins y monars» (BABL iv, 481). gle x i i i : «de qualibet saumata de monayls gros, un
V/743
val, també pogué pendre el sentit de ‘mola d ’aigua’, tal ne prena --- del dit bosc --- cabirons, monals o cay-
V/743
cuments de Cervera de 1385 i 1488 (Misc. Fonlserè, mona(y)l i una variant mona(y)la apareixen a les Lleu
V/743
162, 164, 165). Avui resta Monars com a NL en di des de Tuïr i del Voló de l ’any 1310 (RLR x, 249) i de
V/743
versos paratges dels Pirineus: p. ex. esglesiola i veïnat 25 nou mona(y)ls o monales en aqueixes lleudes a la pà
V/743
entre Beget i Talaixà (1927 ---). gina 250; «qui trascha cabirons o monals o perxes,
V/743
Moliner, derivat comú a les diverses llengües romà si-n port 4 cabirons o monals o pertxes, pagarà per
V/743
niques i que del romànic va passar també a llengües qascun cabiró o monayl o pertxa, de pena -- » , 1320, i
V/743
encara és més freqüent que aquí es produeixi també la altres -ll o -yl, llevat de dos o tres femenins mona(l)la.
V/743
ria), i en tot cas hi ha sovint la forma reduïda moner, 35 i que, d ’un compromís entre monayla i monal sortiria
V/743
que ja he citat supra en un doc. de 1310 (veg. a mol monayl, -all. La síncope, com en els casos anteriors; i
V/305
LLUNA, del 11. luna id. □ l.a doc. orígens (Llull, Lusitana xxvi, 302) que només el canvi de monatf
V/769
MONA
V/769
serp tortuosa / són, e rabosa, / mona, gineta — » del Migdia.
V/769
pèls y vicios, / que de mona té l’esguart, / qui de bé S. x m , 1 els seus nombrosos imitadors en diuen ma-
V/769
(BiEscrBal. n , 7.13.3); «bugia o mona: simia», OPou dem deduir de la literatura francesa d’imaginació, on
V/769
(ThPu., 54). En un mot: mona, que almenys ocasio maimon i maimonet són molt freqüents en els Ss. x ii
V/769
correcte mot català, mentre que mono és només cas mon, oc. ant. maimon, maimona, it. ant. maimone, cas
V/769
mona, i es pogué extraure d ’aquest), estrany a les al questes formes apareix una variant ma(m)mone, cor
V/769
el femení mona és modern [princ. S. x v iu ] i molt mon-, amb el caràcter d’abreujament popular haplolò-
V/769
tuccia-, tanmateix hi ha m om a, amb variant mona, i ja 25 fóra estrany que aquesta alteració, rebutjada en el país
V/769
tenen arrel coneguda en germànic, i és lògic que no en neta, perquè hi havia figurada la cara d ’una mona; les
V/769
mona devien pul·lular per aqueix país, almenys des de 50 pins— / mira què tins: / un vell monet / o cerronet, /
V/777
Benafigos i St. Mateu (1961). En ross. sento (1960) 40 ‘gavina’, ‘caragol’, monjóles, mongia, monestir, monas-
V/777
múnids pel SE., cap a Argelers, però móyzas al NE,, trell, monastell, morastell, morastrell, morastrelló,
V/777
l’expressió humorística: «s’ha decidit a ser monja de monacal, monegal, monacat, monaquisme, monàstic,
V/777
Sant Agustí, que ’ls agrada ser dos caps en un coi 45 mónada, monadisme, monadologia, monisme, monista,
V/777
xí», Feliu i Codina (1875, La Dida, p. 95).— 4 Mun- monarca, monarquia, monàrquic, monarquisme, anar
V/777
(Béronie-V.); mounjéte bearn. (Palay; Lespy, s. v. nadelf, monandre, monaxial, monobàsic, monoblèpsia,
V/777
petits haricots, nonnettes» etimologitzant, car tam noclamidi, monocle, monocular, monocord, monacord,
V/805
cient que l ’usés per recomanació dietètica, i animar tot amables per al monacalisme), al conco se li insinua un
V/341
que sembla ser provinent d ’una llengua d ’Angola. □ 3) Maçamorro, V. massamona
V/833
antigament apareix algunes vegades en forma semi-po- Mona ‘pastís guarnit d’ous que es menja per Pas
V/833
púlar mondar: «aquesta festa — és dita ‘purificació’ qua etc.’ [« mona de ous: artoum, -i», Busa-N. 1507,
V/833
Tort. (01., p. 127); el leprós «mantinent que l’ac 11a- terías das Ordens Monacaes» (Viterbo, i docs. de 1220
V/572
menadilles 'h romonadíhs’ són un ball local especial dept. Aude (Sabarthès, Archives de Limoux, 194,
V/694
Güelfa ---e n aquest mateix temps lo senyor de Milà degut a la unió amb la monarquia portuguesa, però de
V/776
Llanera de Solsonès (1964), lo monestí d’Alins (al peu 5 C pt .: Monarca [1399, BMetge], pres del gr. po-
V/776
neguts vulgarment per lo Monestí i la Monestina, mans, qui del món hagueren monarquia, car dreta
V/776
confusió amb m inisterium , de la qual resulta una 10 (11. monarchia) id.; monàrquic [Belv.]; monarquisme.
V/776
nom de vi i raïm monastrell, sens dubte provinent dels entenent que jo sóc anarquista, com si pogués ser al
V/776
o de Gascunya, o del monastrell d ’Empordà», Eixi- revolucionari ---», Coromines (carta a AVives, 18-xn-
V/776
{Spill, 6342, i la nota de Chabàs), «planta trià / stra- 25 Monadell. Monandre. Monaxial. Monobase. Mono
V/776
1798, i i , 250) parla del raïm monastell en relació amb / la visitava / e li mostrava, / per son deport, / de
V/776
una f orcallada valenciana; «el macabeu fa també un vi monacort» {Spill, 4058) «especie de clavicordio peque
V/776
C ultismes . Monacal: «L’abat Blanquerna --- tramès 40 noftàlmic. Monoftongar. Monogàmia, amb yapéco ‘em
V/776
àbit monachal e com hagués pus contemplativa vida», si; monogènic; monogenètic; monogenisme, -genista.
V/776
Llull (Blanq. n , 73.24); monjo monacal apariament Monogin, -ògina; monoginia. Monografia [Labèrnia
V/776
nestir i no peregrina’?): «El monjo monacal Pare Ri 45 grama [Labèrnia 1840]; monogramàtic. Monoic, amb
V/776
imità Costa i Llobera {DAg.). Monacat. Monaquisme. Tivp-qv ‘pinyol’. Monoplà [1911, Vogel]. Monoplegia.
V/776
Monada-, monadisme. Monadologia. Monisme [manca povoncbXtov id., format amb izcoXèco ‘jo venc’: sovint
V/509
pes de Lluís X III (BABL v m , 3); i quan el monarca fora!», Coll. B. V ., 113 (potser no sense sorna al·ludint
V/314
ria Lovelace). gògics, / sofistes, lògics, / disputadós, / sermonadós
IX/404
sentit i recta anàlisi, a la pron. vulgar dissimilada En particular s’aplicà d ’antic a edificis monacals o
IX/616
tal): MonacM es troba, ací i allà, al costat d ’Almotia-
IX/296
estat monacal, o almenys demanaven residència en un «Lo vihollari dels ditz obitz» a. 1380 (InvLC, s. v.
IX/40
Sahagún de 1126 (Vignau, índice de Docs. del Monas qessâba «longue blouse grossière ---», i un mot barba-
IX/272
ler me sagnats— . / Dix ella: — Sényer no fassats, / 20 bilitat física: «qui dorm rahona, / al sort sermona»,
IX/448
l.a doc.: 1851, Escrig. jaque1 ‘ESCAC, amenaça al rei’ (i persa sàh ‘monar
IX/469
Aixaropada. Aixaropament. Aixaropejar (xaropejar, mada contra l’absolutisme de la monarquia castellana
IX/442
qual posà Dante unes tercetes en llengua d ’oc en el causa de la influència de les grans institucions mona-
IX/442
tem los grans e los menors: / --- / per què, eu Ramon dels antics Alexandre, famosos poetes i exaltats monar-

Volums:

Descàrrega de documents PDF

Basat en decat.iec.cat

versió per imprimir

DARRERS ARTICLES COMENTATS

	1.	Colom: quatre viatges
	2.	Català i occità, diferents en 13 punts
	3.	FRANCESC ALBÓ DE RODAS - PRIMER EN EMPRAR UNA 'CATENA A POPA'
	4.	Corona d'Aragó o Corona de Catalunya
	5.	La Gioconda - del FinanceGreedy
	6.	Flat Earth Society
	7.	Mal d'ull
	8.	QUAN A PAMPALONA ES PARLAVA CATALÀ
	9.	Faiança
	10.	Cartago Vetus-Olérdola. Mite o realitat?

EL MÉS COMENTAT

	1.	Colom: quatre viatges
	2.	Flat Earth Society
	3.	FRANCESC ALBÓ DE RODAS - PRIMER EN EMPRAR UNA 'CATENA A POPA'
	4.	El ciao italiano i el siau catalán
	5.	Corsaris barbarescs
	6.	Efecte Coanda
	7.	Buscar tres pèls al gat
	8.	Senyera vs. Tudor flag - Armada Invencible
	9.	LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA
	10.	Corona d'Aragó o Corona de Catalunya

EL MÉS LLEGIT

	1.	Rathaus -Ulm -Catalonia
	2.	Mapes de Dieppe
	3.	Història de les armes de foc
	4.	Benet Viñes Martorell - Uracans
	5.	Darrere d'aquest somriure secret - Vogt-Luerssen - Gioconda
	6.	Pany de Miquelet
	7.	PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA BORBÒNICA DERIVA DE LA SENYERA
	8.	Llotja de la Seda - València
	9.	Percepció del temps - Psicologia
	10.	Catalan Discovery of Australia

Mona

Resultats

Enllaços

Articles

Sabies que...?