La vaca cegahisto.cat



01-04-2024  (328 ) Categoria: Articles

Mona

Diccionari etimolĂČgic i complementari de la llengua catalana

Índex alfabùtic

Resultats

  • X/12
    esguerrat o manco en aquest punt, i els mals usuaris DesdĂšmona ja pressent i tem que Othello estĂ  sota la
  • X/12
    DESDÈMONA, ΎΔÎčσÎčΎαÎčÂ”ÎżÎœα ‘por supersticiosa de RomĂ , tant en l’original empordanĂšs (1849, 66.2f.),
  • X/12
    lla de la DesdĂšmona vĂ­ctima del seu cĂ­nic victimari parlar o locucions que exageren, en mal, el judici
  • X/28
    pels gormands, que apareix repetidament en el Li. de Benimaclet --- La seua Pomona --- de sos ensĂČmits
  • VIII/190
    taika. □ l.a doc.: orígens (LIull etc.). monacal). .
  • VIII/152
    li, 179-180. semblant observem en el Sermonari catalĂ  de Marsella,
  • VIII/647
    D. Vieira) i en la Monarquia Lusitana (corresponent del garrot, ben establert en la forma toulo o tĂłco. Ara
  • VIII/399
    (1964); «és que no era un bassal, sinĂł aiga viua i s’hi se n ’anĂ©s», VidesR, 193rl («monachi --- laqueos te-
  • VIII/367
    tecla» en nomines de 1544, 1545 i 1546 (id., Ai. Co. de ‘parlar d ’un afer’ ja es troba en la Monarchia Lu­
  • VIII/175
    sitat del seu il·lustrat monarca devem la major part ber, de la Festschrift Jud, de 1942. També és fàcil
  • VIII/103
    Bloch; car fou en tot cas W artburg qui va esborrar de dins lo monastir sĂłn --- clars, y Ășltimament fet un
  • VIII/55
    posa la contracciĂł en subsire: en uns Jocs Monacho- Es podria sentir un poc mĂ©s d ’escrĂșpol davant
  • VIII/485
    Alegre (c. 1490, veg. DAg.). ta (cf. els fets de la mena de monacus > monicus );
  • VIII/485
    la E s’hauria de conservar segons llur fonùtica regular, D eriv .: Timonar v.; timonejar [Lab.]. Timoner
  • VIII/788
    sermonador --- de la germania, y may s’apartava de que en el sentit de ‘mineral’, que els meners baten du­
  • VIII/788
    sermonava la tresca y la verdesca ---», «Miquel Al- tit etimolĂČgic, germĂ nic, de ‘batre, piconar’. Tresca-
  • VIII/788
    quer --- grandíssim sermonador de --- la tresca y la pous ‘cercapous’ mall.
  • VIII/788
    Veny --- prĂ­ncep dels sermonadors --- recitava la tres­. 50 bre el problema de l ’oc. ant. trescamp «terre inculte,
  • VIII/843
    la Crestomazia de Monaci, en Alunno, en Prati, en els 60 Diez {Wb., 328-9), el DGĂ©ti., el NED, Skeat, MLWag-
  • VIII/77
    en el sentit no monacal, perĂČ alternant amb sors, fins daurat, / eron tan scampat / e tirat e malmĂšs / so-
  • VIII/169
    bak verd o autĂČcton — tabac pelud o de pota (Nico- Monardes, ja el 1571, afirmava, tot cercant-li etimolo­
  • VIII/573
    gants bascos, car trumonada apareix, amb el sentit de de ValÚncia no u porien destorbar, car Nós seríem en­
  • VIII/573
    moiadar, a Andoain, i trumonadar a Aia i Orio (guip.), 60 n , 284). I sovint destorbament en el Li. de Contempl.
  • VIII/227
    llonge (de) la Mona Ă©s com una talequeta de pedra: e los embaxadors prop d ’ell», JoMartorell (Ag. i, 367).
  • VIII/523
    que jo e mon linatge havem, ab lo vostre, haguda tots ció, les minyones a racó» sermonava la vella dita de
  • VIII/847
    mona: eslriparélol» en el nostre Guillem de Castro teració de frisella (F A R IT Z E L A ) per obra de tralla
  • VIII/830
    missa ---lo sermonador pujà en la trona, e féu un so­ nes al N. de la Font de la Figuera (1962).
  • VIII/284
    «havia de topar amb ridĂ­culs escrĂșpols de mona fe- AixĂ­ ho veiem encara en textos morellans del se­
  • VIII/866
    nent de cath Édra, i quan s’aplicava als monarques, «De muller bona: / la que menys trona, / que menys
  • VIII/866
    de la monarquia i altes jerarquies terrenes, es va usar tempestatz / faya aquí, prou e assats / ---», Lleg. Rim.
  • VIII/42
    (DAg.). «Com hagueren dit lo evangeli, lo sermona­ me I).
  • VIII/53
    de Sodoma i Gomorra de quĂš parlen els Joca Mona- que corrien unes darrera de les altres --- amb la carena
  • VIII/403
    gel]. Tresor; i el cpt. tensímetre. til sermonador i catequístic: «Atenets i vejats com és
  • VIII/243
    ca de base semàntica per relacionar amb un mot serp tortuosa, / --- / mona, gineta, / talp, oroneta /
  • VIII/229
    Vinçà per Na Simona Pons de Gay (1939); tambĂ© el 40 S’observa que prefereixen talan(t) els vells troba­
  • VIII/194
    «Gran Capitån» (f 1515), com sigui que els Catalans bomoustié» (trad. «détrousseur, violateur de monas­
  • VIII/489
    Timologia, V. etimologia Timonada ‘moneria, mona­ vall hac un juglar posat son alduff, qui penjave, en un
  • VIII/489
    com tinyeta, tinyĂłs, tintina, tintaina Timonar, timo- en les branques del arbre; per lo feriment que-l tempe
  • VIII/76
    monacal (a. 1422, MiretS, TemplH, 426 etc.).
  • VIII/782
    com ho indica també la restricció geogràfica del mot. com «tersonum Beatae Mariae de Monachia». Les
  • VIII/678
    posen les dones al cim del cap’ (qĂŒestionaris de Mn. nerroman. Monatsblatt 1924, 163-167, 291-294 i
  • VIII/908
    «--- Mittere nos debeamus in monasterio Alahone fonĂštica o dialectolĂČgica: «que no puguen vendre carns
  • VIII/729
    anti-monacal, Appel, Chr., 79.30, hi ha disfressa obs- viten naturalment a pensar en una etimologia pre-ro-
  • VIII/858
    da Lentino l.a meitat del S. x m : Monaci, Cresto- vocal.
  • VIII/463
    sermona / ---».1 xir de test», MrnVayreda (Sang Nova n , § 1,116); «la-
  • VIII/878
    fonts menorquines posteriors: «tronya: cast. mona, fr. tilĂšncia de Jacme d ’Agramont (art. v, § 2, cap. 3): «en-
  • VIII/316
    tats / del fruyt vos volia comptar / — » en la Faula 5 varietats de llimona: afganĂšs turung, baluci trung ‘lli­
  • VIII/316
    del mallorquí Guillem de Torroella (c. 1400), v. 133. mona’.
  • VIII/316
    le nsies. La inicial generalment Ă©s ta-, perĂČ: «no havia 30 rent de la taronja, sembla mĂ©s tirant a llimona, Arx.
  • VIII/648
    perĂČ tots l’enyoraven: el rajoler sermonava que, perxĂČ, la base pre-romana tauc-, un derivat *taucĂŻnu que
  • VIII/16
    que em comunicà Mme. Simona Pons de Gay el 1939. 30 U. comuna i literària farien bé de renunciar-hi. Amb
  • VIII/119
    sotaiguar, sotaiguat, assotaiguar, assotaiguat, sota ai­ 30 relacions d ’en Llorenç y la Ramona foren sotjades sem­
  • VIII/585
    alimanyes, / serp tortuosa / són, e rabosa, / mona, gi­ nes, 560.24); «que la malvada / muller elada / fer
  • VIII/154
    BDLC xi, 29. La recĂ­proca la tenim en pendre el sus, en la CrĂČnica del savi i implacable monarca (ed. Pa­
  • VIII/256
    aquell savi metge de papes i monarques, Arnau de Vi­ ‱ls ha fet perdre, / y aprĂ©s, la mort los tanqu’ en lo
  • VIII/512
    Bielsa (1965). 55 monadas, remilgos» {DAg., tarr-): «el pastor, mentres
  • VIII/130
    -onis [1399]: «---Les ra h o n s-- vols aassĂČ res dir? — bet estĂ  malalt lo gran monarcha Phelip, / diuen que
  • VIII/196
    Aqueix mot de tacana es llatinitzava, com hem vist rar vanament les grans obres de Monaci, Mussafia,
  • VIII/286
    «hortes --- a la vora del monastir ---d e St. Pau, este­ mollĂł --- parar o armar — ; tapar: obturarĂ©; encarar
  • VIII/488
    D e r i v . Col·lectius: Pla del Timonar a Alcoi (1963), cie de planta esternutatĂČria» en el gloss., O. C., 380Ăš).
  • VIII/488
    (1959). Timonerar, i els NLL o N PP Timonal [lo Ti- tomanims pl. en el VallĂšs segons Maspons LabrĂłs
  • VIII/488
    monal prop de Balaguer, PPujol, DocVgjĂŒrg., 28.8, {BCEC 1902, 79). Per una comparaciĂł amb la forma
  • VI/48
    da, pot ser relacionat amb olierca el mot aixorbiu 5 oligocùn, oligoclasa, V. monarquia (M ONJO) Òlim
  • VI/819
    tes internes clericals o monacals ve també segura- priorologi, pristin, prístina, pristí, prístina, primatxer,
  • VI/961
    quen, quenh, quegn (bearn.), quign, quinh (gasc.), 5 regió milanesa (Monaci, § 157, 96), ken en una lleuda
  • VI/961
    compagnia» (Monaci, Crest., § 160, 24), chignamente 55 quent etc., fr.-prov. két(o)), ni de les formes italianes
  • VI/556
    que hix ans de pisar los rahims: prótropum», OPou tros de dins lo monastir / són de primer y segon pis,
  • VI/720
    'passage, gofge, dĂ©filĂ©, point culminant d ’une route de gitano --- monasterio Populeti --- laudaverunt, sci.
  • VI/720
    Berguedan et --- uxor eius --- donamus --- monasterio banyut, / al pas de la portella on tenen pasturatges /
  • VI/841
    5 salmodiador. Salmona, gata, prĂČpiament ‘1a beata que
  • VI/841
    PRÚSSIC, Ă cid dit aixĂ­ perquĂš se’n fa el blau sempre va psalmodiant’: «Ay la gata-saumona Ja ’ns
  • VI/421
    portarà --- cavaler, que no sÚ-n paneda, tro sus quÚ dones pecadores, sovint en institucions monacals: «do­
  • VI/772
    dic, homilia, sermonar, aconsellar etc., i deixar que la de JMarc i Aversó etc. No cal dir que surt en l’obra
  • VI/938
    ‹«los —- consellers anaren al monastir --- per remediar 5 dient — e a la fi, sentint-se quermenar —»; «vos quer-
  • VI/558
    a un pistanerium dicti monasterït, que havia de pistare letum (ThPu., 172). El DAg. cita de Miquel de Calde­
  • VI/92
    l ’empra Gerardo de Cremona (S. x ii ) (Migliorini, ciende por el cuello y pecho, y por enmedio del vien­
  • VI/928
    dines: es tracta, doncs, del conegut municipi del Ri­ a favor del monasteri de Cuixà és Odello de Querra-
  • VI/299
    nenc de 1402 s’esmenten «cinc monalls [‘perxes’] ad l’Est i de l’Oest) i en d ’altres de posteriors, en tots els
  • VI/147
    quen que usen mona com a nom de dos turonets (se­ a Menorca, on junt amb les formatjades [Camps Merc.,
  • VI/147
    gons ells per comparació de forma (?) amb una «mona Folkl. i, 58] forma una de les parts més típiques i
  • VI/147
    de pancremat»): la Mona del Cap de MartĂ­ i la Mone- 35 conspĂ­cues de l’alimentaciĂł insular. Jo mateix, que ha­
  • VI/530
    gle xv, Is. de Villena]; «Nostro Senyor sie servit així: «dimito fra tribus predicti Monasterii pro pittan-
  • VI/530
    D ’una banda es pot referir als aliments del mona- bresa de la caritat distribuïda als captaires, ha quedat
  • VI/153
    per la poetessa Simona Pons de Gay, a Illa de Tet panyies), com ho veiem en alguns dels passatges que
  • VI/862
    puyts que trobem en el Sermonari català de Marsella; dós (1932-34). A les IUes més aviat amb -uis: mall.
  • VI/454
    Contraperna Ta peça del carro que sostĂ© l’estaca- 33 als anhels, mai realitzats, del poble, la Monarquia tin-
  • VI/929
    sunt super ipsum locum qui dicitur Monasteriol, et sic de Madoz: Queira, nom de diversos llogarets a la prov.
  • VI/929
    Camp). En el document de 1011, a favor del monas- amb el sufix cÚltic -oko- que apareix en una sÚrie de
  • VI/757
    un terme savi (de sermonadors o clergues llatinitzants, 20 penetraren molt els seus derivats, alguns dels quals
  • VI/272
    en Guinizelli (Crest. de Monaci), que mostra con­ rar, separació, separable, separabilitat, separament, se­
  • VI/863
    D eriv .: Pulmonar. Pulmonària. Pulmonat. Pulmo­ Nós, l’endemà que fom en Nàpols, greu malaltia, axí
  • VI/863
    de pulm ó: pulmonarius», Lacav. Vulgarismes pelmó, gràcia de Déu --- érem meloratz e fora de tot dupte
  • VI/709
    com el cast. mona, V. Salvà (infra); i amb abundosa 60 RRO, n. 4) des de mj. S. xm .
  • VI/828
    més aviat cosa dels copistes o dels impressors moderns sermonadors, dels directors de consciÚncia, terme,
  • VI/550
    dicti monasterii sine sumptibus suis», doc. de 1329 en cat. ant. amb el valor de ‘condiment’: «e ardiment
  • VI/643
    quic, V. monarquia Poliartritis, V. artrĂ­tic PoliatĂČ- 3 5 blicitat», 16-XH-1926).
  • VI/914
    partĂ­cula d ’ùmfasi, d ’Ășs familiar i col·loquial [«Com dia de mona. Es dones estan molt aqueferaes en es
  • VI/521
    ta de piques de font, o piques d ’Ășs eclesiĂ stic o mona­ prehistĂČrica dels Bufadors, al costat de la inexpugnable
  • VI/14
    autro ï alt- (veg. Monaci, Crest., §62.53, 62.92 i 20 munt *oclata, continuació del llatí o culata que va
  • IV/462
    sĂłn, e rabosa, / mona, gineta, / talp, oroneta / ---», 60 que pugui sortir d ’un derivat gascĂł o castellĂ  d ’un
  • IV/328
    monales en Calila, mj S. x m , i en molts botànics: Col- expliquen que «Yaskapóra [bulb] de baix, és bona
  • IV/774
    Ă©s una frase sense sentit, essent hi ha un verb im­ de l’Oli, terrible hegemona de tot el barri de Ribera,
  • IV/329
    D eriv .: Gamonar (Escrig). Gamonet (-nets: gamo­ menys, com aixĂČ, es marca la velleitat vaga, la inclina­
  • IV/610
    S. x n i (Monaci, Crestomazia It., n.° 135, iv, 2) i en ven DĂ©u, qui aquest mĂłn ha creat, e donat als hĂČ-
  • IV/610
    maia/ garamia (V. l’ex. que cito d ’aquest, supra) per 35 la priora del monastir - -- ab gran colp de monges ---»,
  • IV/567
    GĂșrks Ă©s una partida del terme dels Masos (1960). A gar: a Sant Pere d ’Albaida: el gĂłrg de la Mona (perĂČ
  • IV/276
    Galamera, galamĂł, galamona, V. gala n (cf. GA- Canals {ScipiĂł, NCL, 82; ed. Miquel, p. 44).
  • IV/189
    AlcM): el significat bàsic seria, doncs, ‘freginat, fre- F IX A R ), i Bergamo i Cremona fes ‘molt’ (Mussafia,
  • IV/168
    i de Morvedre; segurament perquù totes dues formes rebels a l’absorció monacal devien haver hagut de cer­
  • IV/649
    tambĂ© figuri en el text de G. de Cremona (mort llengĂŒes indoeuropees, i com reconeix Pokorny*
  • IV/788
    / al sĂłrt sermona, / --- / vol fondre ferre; / que no retada d ’estats de llengua anteriors: aquest Ă©s un fet
  • IV/843
    tracta d ’una monarca concreta?) en «onze alnes et 10 V. pol·luciĂł (LLOT) Imponderable, V. ponderar
  • IV/435
    serradors, escura-ximeneyas, / fer ballar mona y ós / Central, allà on ja deixa de ser vera AlvÚrnia, terres
  • IV/483
    una guerra contra la noblesa i la monarquia cesarista; viu: sempre procedeix d ’un altre Ă©sser de la mateixa
  • IV/62
    Monaci, Crest. 5.41; ARom. n , 417; Pei, RRQ xxi, d ’ost qui là albergava; e --- los sarrahins enviaren dir
  • IV/752
    Ă©l axĂ­ con en un taulat --- e ixem-li NĂłs: — Si vĂłs vo- 55 gĂșmena des de 1435, gĂłmena o gĂłmona des de l’Arios-
  • IV/849
    el matĂ­s lingĂŒĂ­stic catalĂ  Ă©s mĂ©s accentuat, apareix en s’ha usat infantillo («monaguillo», PzCabr.), igual que
  • IV/849
    mostra-m tos infans, / c’adĂ©s los menjaray» (Faula del llevada del cast. monaguillo.
  • IV/227
    Manuel, DAg.), i potser només al·ludint al color «Al- Ramona ---to t remenant les fumejant es olles», NOller
  • IV/658
    eiv. «.grill: gajo» (PzCabr.), mall. «grill: de llimona, 10 ponerosa tanyada no havia brotat solament en la nos­
  • IV/440
    (que tambĂ© es troba dissimilat en gaujol com a derivat BĂŒndn. Monatsblatt, 1924, estratto p. 16)». De to t
  • IV/440
    pertot la forma primària, i que en temps més remots Monatsblatt, 1924, 205ss. etc.) es tracta, entre al­
  • IV/815
    El primer rellotge existent a Bna. fou el del Palau HORMONA, pres del participi actiu Ăłp/zwv de
  • IV/162
    gut de pensar políticament, i fins als monarques ho així: «interrogati si de les alienacions de les masies de
  • IV/157
    rentins i d ’altres bandes (Petrocchi; Monaci, Cresto- {AlcM), que no s’ha usat mai com a adjectiu, Ă©s una
  • IV/173
    tre aquellas fraus de montanyas, jau lo monastir de Sopeira, al peu de la desaigua d ’una vall escarpada
  • IV/300
    ta’, ‘mona’? > e de babot, e d ’ase sens orelles e coa» ‘abatre les Ă­nfules d ’algĂș’: «dempuĂ©s se queda la
  • IV/119
    l ’amo, Na Marieta, el van dur an els jurats» (si li ha­ 23 catell, forcallada, blanquet, parrell y monastell», «son
  • IV/68
    no hi ha tal mot llatí, i ni tan sols hi ha base per su­ l’Alta Garona (Montpitol, Monastruc, Buzet), Lavaur
  • IV/275
    re a Vilafranca del Maestre (1961), i a Benillup gala, lles’ mal1., men., berg., galamona ‘goll’ eiv. («papera,
  • IV/256
    nom mĂ­stic de creació monacal. Ara bĂ© Ă©s sabut que deixar cec o orb algĂș, i per aixĂČ en deien orbar-les (cf.
  • IV/164
    regiĂł de Tours’, ‘espĂšcie de ranunculĂ cia o anĂ©mona’, comĂș rakĂŒ, pruss. ant. rokis o rakis, nor. reeke
  • IV/704
    (f°9 0 rl, n. 30, traduint remunerandorum); «reguar- «--- Dono - -- monasterio --- Populeti --- unum cap­
  • IV/286
    «Abbas monasterii < d e St. C ugat> -- - promissit - -- 20 Amb Mascaró redactem una nota més extensa i docu­
  • IV/872
    Es va vacil·lar quant al judici que mereixia la ts que Ă©s variant freqĂŒent, per exemple, en el Sermonari
  • VII/719
    bĂ© se’n fa de mĂ©s gruixut»; igual digueren suldĂł a 33 V. moll Saumona, d ’altres gata sauma o selma, per
  • VII/719
    dits el Saldonà, -às; a Vilanova feien saldó en un pa­ fet / qui dorm, rahona; / el sórt sermona / a missa
  • VII/539
    per a persona esquerpa, poc amable, i per a cosa de monarques catalans
  • VII/576
    Cugat- «dimisit corpus suum, ad sepeliendum, monas­ són rentadors sinó basses artificials, basses de regar,
  • VII/621
    manament / dels salmedtnes, / quatre madrines / la D eriv : Salmonat o assalmonat SalmĂČnids.
  • VII/621
    n ’havien tingut els moros de Tortosa, i allĂ­ tenim tes- monat, salmĂČnids, V. salmĂł Salmoregi, pres del cast.
  • VII/622
    cordons salamonats, dels quals dĂłna cites AlcM [1969] em deien que van a pescar sĂ lpas en es Covit-
  • VII/924
    SIM I, del U. sĂŻmĂŻus ‘simi, mona’. □ 1 a doc : LIull. estat sobretot els turcs: «BĂ© ho faran prou los moros
  • VII/924
    i, més tard, de mona; en el Blanq , on conta el mateix talà* port. cimitarra [çamitarra, 1529], cast cimitarra
  • VII/924
    simi, car molt sovint s’han aplicat, tant simi com mona 30 que hom ha donat generalment com a Ăštimon Ă©s sens
  • VII/443
    l ’autĂČgraf, si bĂ© va canviar-ho en sermonar en l’ed 55 Com ja he dit, s’observa que aquĂ­, tot havent-se
  • VII/274
    sia» (Ag. n i, 39.7); ‘forma d ’Estat sense monarca’, en que tambĂ© Ă©s alteraciĂł fonĂštica de rescaldo, com es
  • VII/60
    ratxes furioses que sobre’l Monastir se desencadena­ vement avec bruit et dĂ©sordre; te m p Ăš te , trouble,
  • VII/421
    discredó (caustment) del Mestre i cavallers monacals La Mesó, prop de Valls, CpTarr ; i força n ’hi ha en
  • VII/291
    monachus est effectus», 264r2=832 4): on potser no que aquells de vĂłs qui havets tenguts officis — hi ha-
  • VII/896
    [1360-70] en el sentit de ‘superiors monacals’: «Di­ 33 CerverĂ­ usava translatĂ­ciament en el sentit de ‘estable,
  • VII/800
    -s francesa): (Monaci, C rest, p. 17: «sentía frodo et sentía ímpedi-
  • VII/619
    putrescent en aiguamolls o fontetes on s’han vist sa­ Salamanyera, V. sarmenya Salamó, salamonat, V.
  • VII/736
    tambĂ© als individus del clero no monacal. Ja en el se­ mentre que l’altre m s , tambĂ© ross., i encara del se-
  • VII/653
    bona part del gascó, en el llenguadocià de l ’Aude (Le- neres com a ross ; l’escriptora Simona Pons de Gay
  • VII/151
    la creaciĂł del llgd. i prov. mod ressĂ /rassĂ  per resse­ robols de ferre», de les Memonas — de Bna d ’A. de
  • VII/371
    de GĂłrga --- devia ser molt coneguda en aquella ro­ 30 sinĂł del perĂ­metre o «fona» d’un vestit (hĂ bit mona­
  • VII/638
    Serrallonga el 1556, monalles [M O LÍ] de Saule el (1965-6), saudĂ©ra arbust vora el riu a Bergua 2 El mot
  • VII/454
    —dix ella— e no us esperdats / per res que vegats ne fan Ă©s ronyĂłs, / ple de pĂšls y viciĂłs, / que de mona
  • VII/439
    dalles i faules: / per a sermonar acĂ­ sou vengut? / que costen una malla, / honren com si fĂČs rondalla / la
  • VII/1003
    ce qui semble difficile», Boqtor etc.; vegeu mĂ©s en tes, lĂČgics, / disputados, / sermonados / los ha fet
  • VII/91
    panas del monasteno, El poeta monbundo, y altres bonaventura, / e prec mais n o i ajatz rancura» (trad.
  • VII/557
    maravella, que --- los maestres aguts e sabents no s ix, 443); també entre els de Monastir (RHtsp. lxxiv,
  • VII/357
    ferĂšncia Ă©s neta aquĂ­ no hi ha dubte que es tracta citant rocas monasterio, quod —-» en un text de
  • VII/215
    de Pere el CatĂČlic: «si lo Sr. Rei mona, e no hi havia verdader / --- / si tu 1 supliques / — / ell t ’oirĂ  / — /
  • VII/333
    Valle (abans RescafrĂ­a) a l’alt Lozoya (serra de Gua­ de Plandideo» (Monaci, Crestomazia, p 17). AquĂ­
  • VII/333
    clar que inseparables en un estudi etimolĂČgic nschio» (Monaci, Crestom , p. 158 185) Justament el
  • VII/218
    d e ‘període en quù dura el regnar d ’un mateix monar­ la, gragula > graula): La Regla o La Reula són nom
  • VII/536
    «frana» i Cremona nnà «franare», tot preguntant-se nímia, i com a apel·latiu, i nom genÚric, sobretot desig­
  • VII/536
    «fangum, lĂ pides et rudenam» (RFE xxxvm , 231). I 20 tesc Ponotx (Polop); El Runar de la Mona {mona ‘tu-
  • VII/835
    fraseologia popular TdF). posteriors, escrites fora de l’Emp.). Sermonador (Jo.
  • VII/835
    «Desde llavors refujo tota amistat --- ploro ma des­ monejador. Sermonejar, sermoneig Assermonar. En­
  • VII/835
    gràcia, per mi ’1 món està ple de bufons: enlloc veig sermonar.
  • VII/835
    lo evangeli lo sermonador pujà en la trona, e féu un
  • VII/835
    D eriv : Sermonar tr. ‘exhortar amb una al·locució’: romĂ niques. □ 1 a doc.: 3.r quart del S. x i i i : Llull,
  • VII/835
    «— al poble menut --- fĂ©u-los sermonar --- tant que lo 4J CerverĂ­.
  • VII/835
    tora / y un frare blanc que la sermona», MilàF, Ro- Des dels orígens literaris de la nostra llengua es tro-
  • VII/835
    Sermonejar (Pous i PagĂšs), perĂČ tambĂ© sermonar serpent, que reprodueix la del llatĂ­ normal i que mos-
  • VII/835
    sermonar ni una paraula»; «tots cridaven que’l seu gran serpent en son ventre, que li rohia e li menjava
  • VII/835
    rejoler sermonava que, perxĂČ, encara li agradaria fer per la qual vista avia alcuna recrcfaciĂł contra ls pensa-
  • VII/835
    diu que sermonaven: —pobra dona!», Coromines 60 tava ---; un metge --- dix que ell li gitaria la serp de
  • VII/358
    ser, doncs, tambĂ©, que en aqueix monasteno Rocas l’anglĂšs, i el bretĂł roc’h f., s’haguĂ© de pendre del gal-
  • VII/44
    «piñoncicos se quiere la mona, y pelados ellos1» ‘Pre­ tament a l’AragĂł sempre ht ha bona base per sospitar
  • VII/292
    gle x m (Monaci, Schiaffini), perĂČ no es pot assegurar amb algunes de fi del v m i de princ. del xi: Studi
  • VII/970
    sembla haver-n’hi una confirmaciĂł: «totz aquels --- be brassĂ  (Canyissaes, 80, veg context a mona MUND),
  • VII/301
    «subjestion d ’alcun home»: entre ells el maistre o esco­ 35 tra que els monarques parisencs ho estengueren tambĂ©
  • VII/471
    e non puĂČ far che tenga la testa alta» (cf. F. Alunno, dono meipsum pro converso --- monasterio S. M. Po-
  • VII/378
    i formes equivalents; després en dues glosses («rotu­ C. molt afectat y sermonador qui anava sermonant la
  • VII/64
    mona —», JRoig (Spill, 7960): tractant-se de feines de possible que en els tres dominis segĂŒents hi hagi ha­
  • VII/712
    Ell mateix ho ha reblat en el Dmonano Etimologico fet cas més que JHubschmid (ZRPh lx x vii , 239) a
  • VII/609
    gotis’ a dos pobles de la mateixa comarca, i saltquejar Monandria, flors amb un estam. «Una rova de saheorn
  • VII/24
    menis (Regiment, NCl. x m , 136 6). Modernament ha sa, / mona, gineta / ---», JRoig (Spill, 7700), «la ra­
  • VII/425
    recent, CGL m , 195.39 (en els Hermeneumata Mona- 60 ro ---» (BABL v n , 322): fa l’efecte com si en escriure
  • VII/466
    ra feta de panquemao, amb ous bullits; mona de pas­ 45 minar la seva r- a roscar. Contra aquesta hipĂČtesi hi
  • I/596
    influĂšncia de BALADRE. — 5 El nom d ’aquesta 30 M-LĂŒbke (Germ.-Roman. Monatschrift i, 425, i
  • I/190
    Algar, V. alga Algara i algarada, arabismes man­ per l’italià Gherardo da Cremona (1114-1187) en la
  • I/320
    l’Ășs, perĂČ amb carĂ cter cultista. Per a la histĂČria de la bosa, / mona, gineta —», JRoig {Spill, 7698).
  • I/210
    (cf. dalid > adalid, monasterium > Almonacil > Al- vagant perĂČ teĂČricament possible. En definitiva aixĂČ
  • I/210
    monacid, i en sentit contrari rabàd > raval i anàlegs), ja és més forçat que les altres dues influÚncies.
  • I/150
    albargĂ­na. — 3 H i ha tambĂ© una variant en -el(a), i el -dre- del de la llimona, ni descoratja la idea
  • I/150
    ‘bàlsam de llimona’ (McKenzie), i en àrab, bàdran- i tant en el verb com en el nom, es passà de la idea
  • I/150
    ser Ă©s el nom persa de la llimona) com a idĂšntic a explicables. □ l.a doc.: en el sentit intel·lectual, fi
  • I/150
    havia de ser una «planta-com-llimona»? Qui tingui 60 més en DAg. i AlcM i DBal.
  • I/9
    abadías». Usat així en el llatí monacal i parroquial, de Plaute (Curc., v. 10) i va acabar per ser un verita­
  • I/504
    anajoĂșs, naions, etc.; i d ’altra banda, amb metĂ tesi ja mer diminutiu del nom de l’anĂšmona, amb traduc­
  • I/789
    filloles d ’aquelles», a. 1379; «l’eau du ruisseau de utilitzat per G. de Cremona el S. x n per traduir l ’ex­
  • I/844
    gut a la influÚncia de doblegar i de reblec (Vogel), tres», Illa de Tet (recollida per la senyora Simona
  • I/149
    vulgar, donant la forma propagada desprĂ©s pertot. ment bĂ dreng (o -ang) ‘llimona’,6 del qual tenim ja
  • I/149
    aquests es refereixen princt. a les qĂŒestions semĂ nti- ‘llimona’ i badingĂ n ‘albergĂ­nia’, de tota manera ha­
  • I/100
    nicĂ  el 1939 la poetessa Simona Pons de Gay. I usat en la proa de les tarides — », «manam los hĂČmens
  • I/456
    lar, destinar a ---»; cita d ’AguilĂł, Vida Jes.: «no tenia sermonar, V. sermĂł Asserradurat, asserralat, asser-
  • I/473
    aquella via e atengueren1 al monastir», Curial (NCl. ella s’entenen: / aquesta doctrina — aquells qui com­
  • I/751
    personals del tipus de bell home, bell jove, bella dona: 50 per exemple, Ramona maca).
  • I/298
    tit sempre en català, amb força menys emfàtica i anarquisme, anarquista, V. monarquia
  • I/226
    alchanna [S. x n , en l’italià G . da Cremona], sic. al­ Giner que les dites així mostren antiguitat superior
  • I/550
    la ferida del monarca sota les muralles de ValÚncia, on Torc.) i una altra en oc. ant. no hi té res a veure,
  • I/312
    serviren almenys com a impuls per a l’adopció del l’accentuació i forma anùmona [1868, SLitCostal, en­
  • I/275
    BĂŒndner-Monatsblatt, Coira, 37-51), a propĂČsit de nina tant podrĂ­em suposar un derivat en -aria ( > am-
  • I/641
    (Simonet, s. v. lab-); el fr. ant. barge sembla ser forma liner Monatsber., 1860, 752; Thurneysen, Litbl. ix,
  • I/7
    fer, entre dos ---, dugués cavalleries al Monarca, les qui geten al foch infernal / tots celis que-y posen es­
  • I/8
    cà a: a) ‘un hàbit religiós o monacal’, S. xiv, Reixac,1 vors cal admetre que el port. badejo, gall. badexo,
  • I/136
    l’imità en el S. x n Gerardo de Cremona donant-li el lacha, que consta ja en el S. x v u com a denominació
  • I/606
    fonĂštica (M-LĂŒbke, Germ.-Rom. Monatschrift i, 1909, 25 en el llenguatge preliterari. AixĂČ almenys prova que
  • II/719
    dica un paral·lel semàntic en enllimonar, i que era Ciutadejar; aciutadanar, -nament. Ciutadella com a
  • II/719
    tornare (-/- < -d- per la considerable confusiĂł de d mo, -mmona,3 amb el qual carĂ cter es documenta en
  • II/399
    de 1271 (EntreDL i, 161, 162); «cabirons, monals o et rems, que-u porà haver», a. 1316 (Finke, Acta Ar.
  • II/399
    monalls tots junts; «quatre cayrats de pi» en un doc. Caireta, espÚcie de guixa, veça de figura escairada
  • II/795
    D eriv .: Cocona: «assedegat per aquella calda y í0 v. 7704, «serp tortuosa / són, e rabosa, / mona '---
  • II/575
    dos vessants d ’una serra (on ja no era tan escaient de crina i Cremona crena «cime, point culminant»,
  • II/808
    COGULLA, ‘caputxa de frare’, ‘hàbit monacal amb fusió amb el mot per a ‘gorga, cocó’ (CADOLLA su­
  • II/758
    l.a doc.: 1137 . 20 textos purs des d ’abans del S. xv: ja en el Sermonari
  • II/467
    semblant forma: «los claustros de dins lo monastir --­ com a provinents de terres exĂČtiques i aixĂČ podia fer-
  • II/720
    hi ha un altre G i a m o n a ( > Gimona) no menys an­ dels DAg., AlcM i DBal. es podrà treure encara al­
  • II/635
    de Vic i PuigcerdĂ  «roba d’abric exterior, com jupa, CATXAMONA, ‘cop donat al clatell, o cop donat
  • II/635
    ria ‘espĂšcie de levita llarga’ (Ciutadella) i Ignasi IglĂ©- catxamona» (S. xvn); variant catxamorra (Llofriu:
  • II/635
    un savi escolar vivia «somiant c a te g o r ie s i mona­ 60 la seva antiguitat no hi pot haver dubtes, sobretot
  • II/679
    cideix amb el nom del riu gascó G iamona > Gimo- 43 llatí de l’Antiguitat coexisteixen ja les dues variants
  • II/894
    en quù molts suposen l ’acabament del Blanquerna. (666-7), Sicília (713), Sulmona (727), Viterbo (729,
  • II/817
    en el S. x i i , en particular Gherardo da Cremona 5 En l’Ășs comĂș n ’hi ha un bon nombre, de transmissiĂł
  • II/602
    «piantofada, catxamona» a Gandesa («a veure si te 60 92b), després perquÚ els termes realment antics i po­
  • II/92
    mira, que Ă©s el que passa tambĂ© amb Les Picardes net ,4 enterament paral·lela al cas comĂș de monaie <
  • II/453
    sembla introduït) per Gerardo da Cremona (f 1187), gun camí hi han aplegat més olives ---», Lasquarri,
  • II/1041
    -ellejar-, cremellut. Crement-, crementor. Cremera. 1? méit, acleméit, encalamit, encalamonat, cremacebes,
  • II/1041
    a Senterada encalamonat, d ’un aliment o herba que CRESP, ‘arrissat en ondes menudes’, del 11. crispus
  • II/844
    passen los colzes» (Miret, TemplH, p. 363). I és cer­ 5 ( > -otge), monicu (per monachus) > monge, domi-
  • II/633
    cumenar ‘sermonar, fer discursos’, alterat, perĂČ, en io el Nord (catrĂ©fa i caterma als ArcĂČs de Valdevez,
  • II/477
    net amb el sistar o distribuĂŻdor. Sembla que, en al­ canĂČnica ‘comunitat no monacal de clergues perta-
  • II/353
    Monarchia Lusitana de Brandao.5 És probable que 30 Gramm. n , 18), perĂČ potser la reducciĂł de -dsk- a
  • II/143
    Boruxejar, V. bujarró fardites de Monastir l’eviten, subtituint-lo per sare
  • II/915
    aquesta ni la continental sinĂł cor quĂš vols, cos quĂš (Monaci, Crestomazia Ital., 473.58), i Dante ho dĂłna
  • II/526
    («lo Pare Ribas amb son — monacal», B. de MaldĂ , construcciĂł, BDC x x m ) i usa Ant. Cayrol: «d’aixĂČ ve
  • II/526
    Coll. de la B. Vida, 186) i el sinĂČnim també monacal 30 que a IsĂČvol falta una pedra al capil de l’esglĂ©sia, que
  • II/172
    grossas, carrillos de mona boba, o de trompetero» portant dins la llengua: «el minyó, arrimat a la pa­
  • II/86
    Bonjch Ramona» (sĂšnior , soror ?). La incĂČgnita del 55 mĂ©s per la costa de l’Aude bounic sobreĂŻx ben
  • II/306
    la idea d ’una «creaciĂł expressiva». Amb tais carac­ sbt. brutesa) i tenim «brut e sutze» en el Sermonari
  • II/870
    menĂ­, postura, monada’: «tant volenter finestregen / li que jo Vacuynde e^m desisch de ell», Llull (Merav.,
  • II/510
    Verge de Jaén) sinó de quelcom que havia estat au­ 45 Simona Pons de Gay): «dins aquest llit me posi jo /
  • II/507
    espĂšcie d ’invasiĂł del sufix compost -otĂ s, com si di­ reunió monacal o bĂ© la comunitat que podia celebrar­
  • II/507
    guĂ©ssim ‘caparrĂ s’, ‘cap ultra-gros’. 45 ia (Du C.). En el sentit del d ’un monastir trobem ja
  • II/97
    i el FEW posen estranyament sota l’article germà­ es troba en el físic lombard G. de Cremona ( t 1187)
  • II/362
    amb el seu fill: «rex Bulgarorum habitum monacha- batxo de NarcĂ­s Franc (S. xiv, AlcM). — 4 Pel que
  • II/411
    castanyot, catxamona’, Excursions i i , 285, 288); de JO Calc, V. calcar
  • II/261
    mona) «s’arrenca el fus y la filosa, / li venta un cop dĂ­as despuĂ©s de las lluvias, prueba que llenaron todos
  • II/1071
    kukuládes; amb variants en el Penedùs: escursillada Monastir, RHisp. lxxix , 534) i prov. escrussï ‘cruixit,
  • II/579
    Cpt.: Carnaval, de l’it. carnevale, i aquest de l’an­ mossĂ rab arabitzat karuncĂ©r > -ced (cf. monaste-
  • II/579
    tic carnelevare, compost de carne i levare ‘llevar’, per rium > Alminacid i Almonachil), que alterat en cor­
  • II/271
    broncofonia, broncorrĂ gia, broncorrea, broncoscopi, do da Cremona, +1187, mortarium Brundisii significa
  • II/1028
    ta de creure-ho en un rimador correcte com ho és 20 rusalem, / --- / dos monarcas destronats / que es tro-
  • III/553
    D e r i v .: Escorpió ‘aràcnid pulmonar’, pres del 11 GROP. — 7 Notem que una forma femenina, es-
  • III/711
    La n. serra de Mariola, p. 79; cf. Arrens esguit su­ e fĂ©u-los sermonar, segons que desĂșs es dit, tant que
  • III/532
    PerpinyĂ  «sacrista et jĂșnior monachus qui, una cum 10 AlcM n ’hi afegeix d ’altres del S. xv i diu que «ja surt
  • III/201
    vulgar, i on tot un grup de casos paral·lels en els mots legal’: «na Ramona aja sa caslania et sas dreturas»,
  • III/344
    gaiar, V. gaia Engal, V. igual Engalamonat, a l t e ­ 45 lencians o balears, com ho és exclusivament el derivat
  • III/344
    f l u ï t p e r encadarnat) > *encar(a)monat Engalanar, En canvi no hi ha objecció ni dificultat a identifi­
  • III/12
    albanesos; Damona Ă©s una deessa bovina en inscrip­ jar’). Els DAg., DBal. i AlcM. no n ’assenyalen docu­
  • III/651
    vals, i Gerardo de Cremona (f 1187) usava amb aquest rene, A tl. i, pres del 11. exspiràre ‘exhalar’, ‘expirar’.
  • III/467
    tots els Ă mbits de la monarquia visigĂČtica, en la boca vaig refutar-la detingudament en el DCEC: qĂ tam
  • III/965
    vos féu tan perfeta / per lo que éreu feta, / com dix 25 en un cas, refetor); «partem dicti monasterii vocatam
  • III/457
    monasterio de San VictoriĂĄn: --- lo cos de S. Gau- so, alt, fornit, de pit arquejat y cos flexible, de cabell
  • III/679
    data mĂ©s tardana dels gots de la monarquia de Toledo; troben casos mĂ©s prĂČxims al paper primitiu del mot,
  • III/889
    legalment mitja mona», Bladé D. (Benissanet, 151). tanmateix en els afores Oest de Llíria (on també diuen
  • III/542
    dono in monasterio Sancti Victoriani» (a. 1023), i de que hem assenyalat en aquest llibre, supra), cal sos­
  • III/885
    l’Ășltima monarquia francesa, de la branca d ’Orleans. riants: «a la platja les ones estenen i repleguen el seu
  • III/179
    monan català de Marsella i en un poema mallorquí tís pompós d ’‘esposa’, ço que dóna la impressió (no
  • III/400
    tant --- aquella cosa entro que na Ramona aia tres via conĂšixer bĂ© l’Ășs del mot, mĂ©s aviat sembla que li
  • III/173
    Molt freqĂŒent ja en l’Ășs medieval, i sovint llavors en vila ni en domenges --- e Na Ramona aja —- ipsum
  • III/997
    drit: / munti l’oreig que duu l ’escuma / de les rom­ assignets a Ă©l per feu lo Timonal, que ja longament est
  • III/392
    tic, bastarĂ  remetre al que exposo mĂ©s detallada­ Entimonar-se: sembla una expressiĂł irĂČnica per
  • III/392
    acudit, que mai vaig pendre-l’hi ni jo, quan fa molts ( > mall. enllimonar-se), d ’on *entominarse, desprĂ©s
  • III/908
    quística i sermonaría, en pla, en llenguatge més planer en -i, en aquest cas només porta formes en -e dels
  • III/536
    nasc aixĂ­, perĂČ pl. -ans, ‘monaguillos’: «a BenĂ s no 45 ascoltare, c a s t . a r c a ic ascuchar, d e s p r Ă© s escucbar, e tc .) .
  • III/565
    a y. AixĂČ fa que MVayreda en explicar la seva gra­ a. 1555; «lo monastir de Poblet --- dintre de aquell
  • III/369
    Enllimonar-se ‘empolainar-se’, mall. (1880, La Ig­ 55 Enqueridor, enqueriment, enquerir, enquerre, enquesi-
  • III/369
    amb llimona’) Ă 'AlcM Ă©s un mer postulat pseudo-eti- (QÜESTIÓ) Enquetiar, enquetiĂłs, V. inquiet, quiet
  • III/466
    de la monarquia visigĂČtica, i des d ’ells fou heretat literatura del castellĂ  medieval; allĂ  els juristes tole­
  • III/33
    1 Arribant fins al límit català: datz a. 1296, a Li­ (FEW m , 181) i Baldinger, Germ.-Rotn. Monats­
  • III/313
    calaix Encalamit, encalamonat, V. recremeit, recre- CAMORRA acĂ­ i en el DCEC) amb les variants:
  • III/797
    cavaller era ja lloc comĂș: «narrar vostra vida - monar- com a la Vall d’Aran i altres valls gascones (estrenhe)
  • V/900
    tellĂ  o del catalĂ  (id., n. 4). 4 ’ vo, dannosp» (Monaci, 126 vi, 3) i Boccaccio va em­
  • V/370
    Pinell (1964), on el fet que el NL Malgrati me’l pro­ grane els jueus espanyols de Monastir (RHisp. lxxix ,
  • V/576
    estan quinze dias / y las menestralas - un mes y un feren els monarques medievals, referint-lo als alts fun­
  • V/768
    dria comprovar en el ms.). « MONA, ‘simi’, origen incert, probablement abrevia­
  • V/768
    Aviat començà a usar-se en ponderacions generalit- ció de mamona, variant de maimó, -ona, id., que és cor­
  • V/691
    mancat de bona posiciĂł social. Sermonava StVicentF 45 det, minvador, minvament, minvant, minvar, minvas-
  • V/364
    aspirada des dels orígens de la monarquia francesa. esperar que un mot d ’un caire tan especial s’hi do­
  • V/364
    ment duradora, car algunes formes substantives, de­ 60 Transcrivim el de Diez: «Magagna it., Cremona, Milà,
  • V/774
    camps no lluny del poble, per bĂ© que ara s’hi sent nourriture des monastĂšres»; i el dialectĂČleg no pot fer
  • V/770
    MONA
  • V/770
    femella): un gall, una mona o sarcàsticament una àgui- 3 ajudar molt a l ’adopció del sufix excepcional -icula,
  • V/770
    de la mona: en el Ross. m o n in a , prolongaciĂł de l ’àrea ho registren el D F gra. (« m o n Ă© y a » ) i A lc M , i aixĂ­ ho
  • V/770
    lelisme amb un procĂ©s molt singular, i tambĂ© sotmesa La mona crida l’atenciĂł pels seus gestos, que hom
  • V/770
    carĂ cter afectiu i pintoresc que hem assenyalat en els 30ja r «fer monades o beneitures, Pla d’Urg.», A lc M , ço
  • V/770
    noms populars de la mona i el mico, podia dur a pre­ que continua, si bĂ© mĂ©s aviat amb l’Ășltim matĂ­s, mĂ©s
  • V/163
    deu usar, o bé poc, a la vall veïna, car havent pre­ en el Trentí, el SE. de Lombardia (Cremona, Màn-
  • V/373
    en alguns punts per influÚncies fàcils de compendre: D er iv .: Maimona. Maimonada. Maimoneria. Mai­
  • V/780
    gĂŒes que la tenen. mona»; i hi ha tambĂ© una partida dita La Mona a la
  • V/846
    Moret - - v a voler servir la monarquia — ara se’l 30 «se va zm uyĂ­ un tros de terra i ara en diueri la zmuyt-
  • V/233
    ta etimologia veg. DCEC/DECH LISONJA (mot cas­ d ’aprĂšs le RĂ©gistre des Lausimes du MonastĂšre de
  • V/213
    i publicat a Madrid el 1795, perĂČ en el mapa de Llima ‘espĂšcie de llimona etc.’, V. llimona
  • V/213
    cós, llemisc, llemiscaines, llimona ‘ocell’, llimoc, llimac, 43 indoeuropea que va donar el mot llatí); com sigui que
  • V/845
    restĂ  en funcionament romĂ nic en aquest mot: llet deoespanyol: mungir a la zona de Monastir (RHisp.
  • V/103
    en la forma italiana. de fets / qui dorm, rahona; / al sórt sermona / ---»,
  • V/772
    «LigĂ -ls molt bĂ©, e prengueren la adzembla, que era n ei(a ) ‘mona’: el que jo hi vaig sentir (a SĂČn Cerve-
  • V/211
    Encara que aquest vol entendre com «massa prima Llimona ‘nom d ’un moixĂł que viu en el fang o llim’:
  • V/211
    d ’una matĂšria superposada a d ’altres» — «si caves «la llimona a son llim, que li ha donat nom, a on fur­
  • V/802
    d ’elevar-me per ells a l ’absolut» {Jardins de StPoU, Monada ‘cop, galtada’, i tambĂ© figurat: «que no ha
  • V/802
    amusa el que ha restat mĂ©s vivaç: aixĂČ Ă©s de molta molt bella / e, a la fi, gran monada, / e axĂ­ romangu’
  • V/802
    1925 ---): «sinó que hi ha molta amusa, ja ho faria: «galtada, bofet, bofetada, monada, bossinada, revés:
  • V/817
    principals llengĂŒes romĂ niques d ’Occident, i arrelat 5 aquest trist fet histĂČric: que la monarquia madrilenya,
  • V/435
    de Monaci (470.20) i fins l ’epos del Boiardo (i, § 27, cepcional de la desinùncia gallega cantache cantàstï,
  • V/141
    dea: «si estĂ  lleig, pĂČsa-li un flĂČc: / pero hiĂ  cĂČses tan 55 monarquia asturiana.
  • V/450
    gun parlar castellà el vulgar monago, per monagui­ unes manyoteres poques ---» (Desplanque, Arch. de
  • V/773
    sol’, ‘solitari’, derivat de fzĂłvoç ‘un, u ’, ‘sol’. □ 1.a model el copista entĂ©n que han de ser dones monacals
  • V/514
    ba en la Monarchia Lusitana fi del S. xvi, així com 30 del gal tardà, que reapareixeria en el frprov. i gc. tala­
  • V/160
    rĂšncia indoeuropea, car tampoc es veuen en tot aixĂČ Forn d ’En Monar Ă©s el mĂ©s antic de dins Manacor, i
  • V/573
    tica de '■monater per monitori (A M O N E ST A R ) Me­ de la ciutat», delib., Arx. Mun. Bna., a. 1323; un cas
  • V/246
    posar, segons el seu costum, primer el sinĂČnim mĂ©s ge- ‱ * assignets a Ă©l per feu lo Timonal, que ja longament Ă©s
  • V/94
    «La Vall d’Albayda — tenen fama d’industriosos, 84, 185), Jud (BĂŒndner Monatsblatt, 1921, 45), Wal-
  • V/31
    dix la novela de son frare, d’on Ă©l fo axĂ­ dolent --- q’ùl 60 mera. LlagrimĂł; llagrimona. LlagrimĂłs [c. 1400, StVi-
  • V/834
    Avui mona en la nostra llengua resta mot molt viu de la riquesa que tingués la seva població, cada muni­
  • V/834
    mure, mona id.); valuosa documentaciĂł etnogrĂĄfica en 10 ria una polĂ­tica econĂČmica diferent», Coromines, l. c.
  • V/834
    nímia ha conduït a donar a la Mona el significat de MunificÚncia [Belv.], del 11. munificentia id., deri­
  • V/834
    ‘Pasqua’, sense deixar de designar la mona menjada, i vat de munifícus ‘liberal’, compost de munus ‘present,
  • V/834
    tes de recreo, y verdegueja la terra: en plegĂ  la Mona, del 11. remunerari id., derivat de munus, -nĂ©ris, ‘pre­
  • V/834
    dia de Mona: es dones estan mol aqueferaes en es ca­ 20 almoyna — com te’n remunerarĂ  bĂ©, hoc encara en
  • V/834
    parà la mona pa la esprà [vesprada, tard a]; vorem com «aja sperons en remunerar, fre en punir, fira a son ene­
  • V/778
    Aversó, 554. intolerable, V. mona Mono-, amb monobàsic, mono-
  • V/778
    senyes, / sĂł avengut a perillosa riba», AusiĂ s, xcvm , V. monyĂł Monot ‘simi’, ‘bertrol’, V. mona Mono-
  • V/307
    regut a una sufixació divergent: al. mond/monat, lunar; si se’m permet l’expressió: en el calendari indo­
  • V/307
    a-al. ant. mànofmàndd, angl. m oon/m onth, ags. mona/ europeu. I aquesta degué segur anomenant-se m e n ( s )-,
  • V/84
    l ’Urgellet, en les muntanyes de la Vall de Lavansa' es dels pastors, 1959; la Sra. Simona Pons de Gay em
  • V/505
    C pt .: Eiv. «marticala: mona; marticot: mico», Pé­ nats per fallat i estrafer (i les seves formes estra-
  • V/505
    (1964); «tothom diu marticala o mona, y mico o mo­ 25 riant estarfer amb aquest sentit, < ‘deformar’).
  • V/598
    nets a Ă©l per feu lo Timonal» en una requesta de pro­ En canvi, en el Principat s’ha generalitzat una va­
  • V/110
    Ramona aja --- la meitad de la laurazon de ipsum es- rossor de blat» escriu el lleidatà Joan Santamaría (V/-
  • V/215
    LLIMONA
  • V/215
    dar, V. lĂ­mit Llimer, llimera, V. llimona Llimerol, Llimons a la Vila Joiosa, 1963).
  • V/215
    V. llim Llimeta, V. llimona LlimetĂł, V. llima L’ùtimon arĂ bic lĂ imĂŒn ja figura en els dices, clĂ s­
  • V/215
    Llimona (moixó), V. llim duït per lima i per laimóna, i «lima, årbol» per lima;
  • V/215
    LLIMONA, 'fruit del llimoner’, de l’àr. lĂ imĂșna que el llatĂ­ i el grec no distingeixen entre lima i limĂłn;
  • V/215
    ‘una llimona’, lĂ imĂŒn ‘fruita de llimoner’, i aquest del lima figura en els marroquins Ibn Batuta i Ibn Khal­
  • V/215
    ‘mena de llimona’, que sembla ser de la mateixa fa­ llimona (Beaussier, Ben-Sedira). El nostre llimona pro­
  • V/215
    vocal que aquest. □ l . a doc.: llimĂł, 1317; llimona, tre que lĂ imĂŒn Ă©s el «nomen generis» corresponent.
  • V/215
    DAg. porta limons de JnEsteve i del Llibre de la JAmades donava llima com a equivalent de ‘llimona’ a
  • V/215
    mones» (AlcM) i Lacav.: mona, fruyta: li- principi havien estat dos arbres de fruits diferents,
  • V/215
    Avui Ă©s llimona la forma del Princ. en general i de perĂČ EnrValor ja ens adverteix que nomĂ©s a Alacant
  • V/215
    les Balears: a MalĂ­, el DAmen. no en registra d ’altra 45 Ă©s la ‘llimona dolça’, mentre a Castalla llima Ă©s ja la
  • V/215
    i FebrCard. les admet totes dues «llimó o llimona: llimona; i amb aquest valor ho registrem a Gandia
  • V/215
    limĂłn, citrĂłn; llimona de St. Geroni: cidra, citre» (BDLC xii, 315), a la Ribera i l’Horta (J. G. M.); a
  • V/215
    com «posi-m’hi una tallada de llimona», «serveixi’m 55 «perquĂš hi hauria alguna [imĂ©ra» (1962); per al nos­
  • V/215
    una copa de llimona», «ja estic tip de les begudes amb tre propĂČsit present Ă©s igual que aquella etimologia to­
  • V/215
    essÚncia de llimona» o «amb llimona»; per més que ponímica sigui bona o no.
  • V/215
    no és punt en quÚ escaigui intolerància. Altrament D eriv .: De llimó(na): llimonada [Belv.; «potio ex
  • V/863
    persa l ’etimologia Ă rab sembla molt mĂ©s versemblant. de los Monarchas Otomanos d ’Olivares Murillo
  • V/469
    geixen accs. provinents de les esferes militar i nĂ utica: i? battere», que pot derivar de marco ‘moneda’, Monaci
  • V/775
    de monica (monacha), degudes a tractaments diver­ són aquests curts-circuits lexicals i semàntics els que
  • V/775
    sembla ser el que s’anomena a la zona Bna.-Emp. fe- llatí tardà monasterium, gr. povaazripiov, id., en una
  • V/775
    1913): justament, doncs, no serien allĂČ que mĂ©s comu­ 40 monachus > monĂŻcus , supra, de la qual provenen
  • V/775
    «aquí anomenen monjets a la llegum que en lo CpTarr. menca (3098 etc.). Amb evolució mossàrab, Monacbil,
  • V/775
    color groguenc ab una taqueta negra en l’indret per rĂ­a de Monacbil a med. S. xvi», suburbi de Granada,
  • V/771
    *moneiar (per a la -i- en lloc de -/'-, cf. COPEO i (M OLDRE) Monarca, V. monjo Monard, monar­
  • V/771
    FIDEU. " deria, V. mona
  • V/771
    Monada [Belv.], el sentit verament catalĂ  Ă©s el que Monarquia, monĂ rquic, monĂ stic, V. monjo Mo-
  • V/771
    té caràcter pejoratiu més o menys accentuat: monades nastre error de lectura per monastir (-estir), amb la si­
  • V/771
    monada, que oĂŻm massa sovint en llavis de senyores ha escampats per tot el territori de la llengua Mon-
  • V/771
    Monard (supra); monarderia. Monei; moneiada; mo- MONDONGO, pres del cast. id., de l’origen, re­
  • V/771
    neta i mona valencians com a nom de diverses me­ tenir en compte la suggerĂšncia feta acĂ­ a propĂČsit de
  • V/771
    mona, nom de variants de bertrol més o menys di­ 30 i March que a ValÚncia mandonguilla és del castellà
  • V/771
    mona o mico gronxant-se agafats en una perxa o un el fet que Galba faci sortir aquest nom, a penes modi­
  • V/771
    Mona ‘pastís de Pasqua’, V. mund Monacal, mo- 5 5 rant (Ag. in , 324, § 295; Ri., 875), per on es compro­
  • V/771
    nacat, monàcid, monacort, V. monjo Monada, V. va la intervenció de Mont- en les deformacions que va
  • V/771
    mona MĂČnada, monadelf, monadisme, monadologia, sofrir aquest nom.
  • V/771
    monagal, V. monjo Monal(l), V. moldre Monan-
  • V/771
    dre, V. monjo MonaguĂ­, -qui, AlcM, deriv. de MĂČna­ Monee, moneca, V. inoria
  • V/771
    co Monaquisme, V. monja Monar, monars, V. molí 6 0
  • V/745
    ro, molinar m., molnar, monar, moliner, molner, mo- En el S. xiv, perĂČ, aquest Ășs ja es devia antiquar, in­
  • V/745
    neralla, molineratge, molinerejar, molinerenc, monall, 10 tova), i els copistes trescentistes de les VidesR donen
  • V/745
    monalla, monal, molinar v., molinada, morinada, em- mostres ja de no entendre-ho bé, perquÚ en el segon
  • V/451
    banda el nom d’una peça d ’armadura no lliga amb una 20 ipsi monachi conentur», en un diploma expedit a
  • V/216
    LLIMONA
  • V/216
    FebrCard.). Llimonerar. Llimonat; llimonea [c. 1400]. La forma francesa, lis, sol aparĂšixer com a nom de
  • V/216
    [Belv.]. EnllimonaT. formes més catalanes: en la cançó de la Batalla de Pa­
  • V/216
    i encara que l’ed. de 1670 hi afegĂ­ llimona, no sĂ© si 10 ramas d ’Aragó», id. (218.20). Altrament figura sovint
  • V/316
    liar collotge, afavorida per Verdaguer (perĂČ que no 45 «havent introduhit lo nostre catĂČlic monarca, al prin­
  • V/662
    cus»; «mona mascle ab cua, ab la qual se penja en los i castellà que provenen segurament de la mateixa base
  • V/171
    qĂŒent: en recull Monaci diversos exs. en la seva Cres- fonts castellanes ni portugueses: tampoc no s’hi poden
  • V/306
    {Terra del X Ăš n , 92; i, 398) «en les capelles hi ha vĂ - al. monat), irl. mi(s), gr. ÂĄlĂ­ v, scr. mĂ s, esl. mĂšsecĂŒ,
  • V/743
    resclosa, et glevar et pedregar, et ipsa riera ---», doc. Monall i algunes vegades monalla i monal designa
  • V/743
    binació en la qual, darrere o, si no hi havia assimilació trelle ronde» i dóna cites de monalls «pour réparer»
  • V/743
    nat de Locata --- molins y monars» (BABL iv, 481). gle x i i i : «de qualibet saumata de monayls gros, un
  • V/743
    val, tambĂ© poguĂ© pendre el sentit de ‘mola d ’aigua’, tal ne prena --- del dit bosc --- cabirons, monals o cay-
  • V/743
    cuments de Cervera de 1385 i 1488 (Misc. FonlserÚ, mona(y)l i una variant mona(y)la apareixen a les Lleu­
  • V/743
    162, 164, 165). Avui resta Monars com a NL en di­ des de Tuïr i del Voló de l ’any 1310 (RLR x, 249) i de
  • V/743
    versos paratges dels Pirineus: p. ex. esglesiola i veïnat 25 nou mona(y)ls o monales en aqueixes lleudes a la pà­
  • V/743
    entre Beget i Talaixà (1927 ---). gina 250; «qui trascha cabirons o monals o perxes,
  • V/743
    Moliner, derivat comĂș a les diverses llengĂŒes romà­ si-n port 4 cabirons o monals o pertxes, pagarĂ  per
  • V/743
    niques i que del romĂ nic va passar tambĂ© a llengĂŒes qascun cabirĂł o monayl o pertxa, de pena -- » , 1320, i
  • V/743
    encara Ă©s mĂ©s freqĂŒent que aquĂ­ es produeixi tambĂ© la altres -ll o -yl, llevat de dos o tres femenins mona(l)la.
  • V/743
    ria), i en tot cas hi ha sovint la forma reduïda moner, 35 i que, d ’un compromís entre monayla i monal sortiria
  • V/743
    que ja he citat supra en un doc. de 1310 (veg. a mol­ monayl, -all. La síncope, com en els casos anteriors; i
  • V/305
    LLUNA, del 11. luna id. □ l.a doc. orĂ­gens (Llull, Lusitana xxvi, 302) que nomĂ©s el canvi de monatf
  • V/769
    MONA
  • V/769
    serp tortuosa / sĂłn, e rabosa, / mona, gineta — » del Migdia.
  • V/769
    pĂšls y vicios, / que de mona tĂ© l’esguart, / qui de bĂ© S. x m , 1 els seus nombrosos imitadors en diuen ma-
  • V/769
    (BiEscrBal. n , 7.13.3); «bugia o mona: simia», OPou dem deduir de la literatura francesa d’imaginaciĂł, on
  • V/769
    (ThPu., 54). En un mot: mona, que almenys ocasio­ maimon i maimonet sĂłn molt freqĂŒents en els Ss. x ii
  • V/769
    correcte mot català, mentre que mono és només cas­ mon, oc. ant. maimon, maimona, it. ant. maimone, cas­
  • V/769
    mona, i es poguĂ© extraure d ’aquest), estrany a les al­ questes formes apareix una variant ma(m)mone, cor­
  • V/769
    el femení mona Ă©s modern [princ. S. x v iu ] i molt mon-, amb el carĂ cter d’abreujament popular haplolĂČ-
  • V/769
    tuccia-, tanmateix hi ha m om a, amb variant mona, i ja 25 fóra estrany que aquesta alteració, rebutjada en el país
  • V/769
    tenen arrel coneguda en germĂ nic, i Ă©s lĂČgic que no en neta, perquĂš hi havia figurada la cara d ’una mona; les
  • V/769
    mona devien pul·lular per aqueix paĂ­s, almenys des de 50 pins— / mira quĂš tins: / un vell monet / o cerronet, /
  • V/777
    Benafigos i St. Mateu (1961). En ross. sento (1960) 40 ‘gavina’, ‘caragol’, monjóles, mongia, monestir, monas-
  • V/777
    mĂșnids pel SE., cap a Argelers, perĂČ mĂłyzas al NE,, trell, monastell, morastell, morastrell, morastrellĂł,
  • V/777
    l’expressiĂł humorĂ­stica: «s’ha decidit a ser monja de monacal, monegal, monacat, monaquisme, monĂ stic,
  • V/777
    Sant Agustí, que ’ls agrada ser dos caps en un coi­ 45 mónada, monadisme, monadologia, monisme, monista,
  • V/777
    xí», Feliu i Codina (1875, La Dida, p. 95).— 4 Mun- monarca, monarquia, monĂ rquic, monarquisme, anar­
  • V/777
    (Béronie-V.); mounjéte bearn. (Palay; Lespy, s. v. nadelf, monandre, monaxial, monobàsic, monoblÚpsia,
  • V/777
    petits haricots, nonnettes» etimologitzant, car tam­ noclamidi, monocle, monocular, monocord, monacord,
  • V/805
    cient que l ’usĂ©s per recomanaciĂł dietĂštica, i animar tot amables per al monacalisme), al conco se li insinua un
  • V/341
    que sembla ser provinent d ’una llengua d ’Angola. □ 3) Maçamorro, V. massamona
  • V/833
    antigament apareix algunes vegades en forma semi-po- Mona ‘pastís guarnit d’ous que es menja per Pas­
  • V/833
    pĂșlar mondar: «aquesta festa — Ă©s dita ‘purificació’ qua etc.’ [« mona de ous: artoum, -i», Busa-N. 1507,
  • V/833
    Tort. (01., p. 127); el leprĂłs «mantinent que l’ac 11a- terĂ­as das Ordens Monacaes» (Viterbo, i docs. de 1220
  • V/572
    menadilles 'h romonadíhs’ són un ball local especial dept. Aude (Sabarthùs, Archives de Limoux, 194,
  • V/694
    GĂŒelfa ---e n aquest mateix temps lo senyor de MilĂ  degut a la uniĂł amb la monarquia portuguesa, perĂČ de
  • V/776
    Llanera de Solsonùs (1964), lo monestí d’Alins (al peu 5 C pt .: Monarca [1399, BMetge], pres del gr. po-
  • V/776
    neguts vulgarment per lo Monestí i la Monestina, mans, qui del món hagueren monarquia, car dreta
  • V/776
    confusió amb m inisterium , de la qual resulta una 10 (11. monarchia) id.; monàrquic [Belv.]; monarquisme.
  • V/776
    nom de vi i raïm monastrell, sens dubte provinent dels entenent que jo sóc anarquista, com si pogués ser al­
  • V/776
    o de Gascunya, o del monastrell d ’Empordà», Eixi- revolucionari ---», Coromines (carta a AVives, 18-xn-
  • V/776
    {Spill, 6342, i la nota de Chabàs), «planta trià / stra- 25 Monadell. Monandre. Monaxial. Monobase. Mono­
  • V/776
    1798, i i , 250) parla del raïm monastell en relació amb / la visitava / e li mostrava, / per son deport, / de
  • V/776
    una f orcallada valenciana; «el macabeu fa també un vi monacort» {Spill, 4058) «especie de clavicordio peque­
  • V/776
    C ultismes . Monacal: «L’abat Blanquerna --- tramĂšs 40 noftĂ lmic. Monoftongar. MonogĂ mia, amb yapĂ©co ‘em
  • V/776
    àbit monachal e com hagués pus contemplativa vida», si; monogÚnic; monogenÚtic; monogenisme, -genista.
  • V/776
    Llull (Blanq. n , 73.24); monjo monacal apariament Monogin, -ĂČgina; monoginia. Monografia [LabĂšrnia
  • V/776
    nestir i no peregrina’?): «El monjo monacal Pare Ri­ 45 grama [LabĂšrnia 1840]; monogramĂ tic. Monoic, amb
  • V/776
    imità Costa i Llobera {DAg.). Monacat. Monaquisme. Tivp-qv ‘pinyol’. Monoplà [1911, Vogel]. Monoplegia.
  • V/776
    Monada-, monadisme. Monadologia. Monisme [manca povoncbXtov id., format amb izcoXùco ‘jo venc’: sovint
  • V/509
    pes de Lluís X III (BABL v m , 3); i quan el monarca fora!», Coll. B. V ., 113 (potser no sense sorna al·ludint
  • V/314
    ria Lovelace). gĂČgics, / sofistes, lĂČgics, / disputadĂłs, / sermonadĂłs
  • IX/404
    sentit i recta anàlisi, a la pron. vulgar dissimilada En particular s’aplicà d ’antic a edificis monacals o
  • IX/616
    tal): MonacM es troba, ací i allà, al costat d ’Almotia-
  • IX/296
    estat monacal, o almenys demanaven residÚncia en un «Lo vihollari dels ditz obitz» a. 1380 (InvLC, s. v.
  • IX/40
    SahagĂșn de 1126 (Vignau, Ă­ndice de Docs. del Monas­ qessĂąba «longue blouse grossiĂšre ---», i un mot barba-
  • IX/272
    ler me sagnats— . / Dix ella: — SĂ©nyer no fassats, / 20 bilitat fĂ­sica: «qui dorm rahona, / al sort sermona»,
  • IX/448
    l.a doc.: 1851, Escrig. jaque1 ‘ESCAC, amenaça al rei’ (i persa sàh ‘monar­
  • IX/469
    Aixaropada. Aixaropament. Aixaropejar (xaropejar, mada contra l’absolutisme de la monarquia castellana
  • IX/442
    qual posà Dante unes tercetes en llengua d ’oc en el causa de la influùncia de les grans institucions mona-
  • IX/442
    tem los grans e los menors: / --- / per quÚ, eu Ramon dels antics Alexandre, famosos poetes i exaltats monar-

Volums: DescĂ rrega de documents PDF

Basat en decat.iec.cat