ARTICLES » 2580

A Pals hi havia port.. prova documental

Port natural de Pals amb la seva Torre

Article amb tot l'historial de recerques i troballes fetes sobre el port de Pals en el que finalment es demostra documentalment que és cert que a Pals hi havia existit algun tipus de port, (p.e.: "de platja o de riera".. per varar els vaixells a la sorra com el de Barcelona fins el s.XVII).. 


1834 en Laborde diu que a Palz hi havia port .. apart de que som els millors

..A l'embocadura comen√ßa la platja de Palz, que s'est√©n la dist√†ncia d'una llegua, i al final de la platja hi ha la torre del mateix nom, que protegeix un petit port anomenat "de Riera". En aquest punt la costa comen√ßa a pujar fins al port de Palam√≥s a dues lleg√ľes i mitja..


1827 la màxima autoritat geogràfica de Ferran VII diu de Pals i de Torruella:

..este puerto no est√° habilitado..
al primer cop d'ull semblava ser perquè s'havia cegat i no els havia interessat obrir-lo de nou..
però investigant una mica més a fons en Miquel Llaurador ha trobat que en termes generals hi havia
 un missatge sobre-entès i el seu significat era:

..Este puerto no està habilitado.. para la carrera de Indias


√Čs a dir encara al 1827 => cinquanta anys despr√©s de la pragm√†tica de Carles III, que permetia
"oficialment" als ports catalans comerciar amb Amèrica..
als ports de Pals i Torruella s'els havia denegat l'acc√©s a la carrera d'√ćndies...

PERQU√ą?

tots sabem que fins i tot al cap de cent cinquanta anys hom negava que mai no haguessin existit..

Bé aquest fets reforcen encara més la referència del nom medieval de Pals en llatí
aportada per en Capmany..

  • ...Villa de Paludibus. Vila de Pals , Villa maritima de Catalu√Īa...¬†¬†
     
  • Tot va sorgir, remenant uns llibres del s.XIX en els que es pot comparar una poblaci√≥ catalana amb una de¬† semblant castellana i aix√≠ constatar que ja llavors (al 1827)¬† pag√†vem al rei m√©s¬† del qu√†druple¬† d'impostos que els castellans (en el cas de Palos/Pals..6.781rs.19mrs./28.286rs.31mrs. per una relaci√≥ de densitat de poblaci√≥ d'1:1,5 -1000hab/1501hab-). En aquests llibres es pot veure tamb√© que Navarra i el pa√≠s basc no¬† pagaven¬† res al 1827.. (ni ho paguen avui..) -no van perdre els seus furs pel fet¬† haver¬† entrat a degoll a Barcelona amb el Duc de Berwick el 1714-..
  • Es tracta del cat√†leg oficial de Mi√Īano-Machuca, en ells ha aparegut (sense buscar-la) una prova inapel¬∑lable de que a Pals hi havia hagut port:

    PALS, V. R. de Espa√Īa, provincia de 
    Catalu√Īa , corregimiento y obispado de Gerona* 
    A. O. , 300 vecinos, 1,500 habitantes , una ‚ÄĘ 
    parroquia , un hospital. Situada en una pe- 
    que√Īa altura , a una legua del mar por la 
    parte del E., y la rodea una dilatada cam- 
    pi√Īa: este puerto no est√° habilitado. Conf, 
    IK)r E¬Ľ con el mar Mediterr√°neo, por S. 
    con Bagur y Regencos, por O. con San Fe- 
    liu de Boada, y por N. con Fontanillas 7 
    Torruella de Mongri. Produce trigo-, le- 
    gumbres , vino y aceite. DisU a5 ^ horas 
    de Barcelona 7 7^ (de Gerona. Contribuye 
    9B,i8(i rs. 3f mrs. 

    Cronologia de l'esment del port de Pals

    1993.- Na Teresa Baqué diu al primer simposi celebrat al CEC que Pals va ser el port de sortida de les naus amb què Colom va realitzar el viatge de descoberta d’Amèrica l’any 1492.

    1994.-En Lluis Racionero presenta en Bilbeny al seu programa on hi participa una persona que diu tenir un document que parla de les queixes d'una flota que s'esta preparant a Pals i els nanos els roben les vitualles de la platja.

    1997.- Na Teresa Baqu√© diu que Pals va ser el port de sortida de les naus de Colom a:‚ÄúNoves dades sobre el descobridor d‚ÄôAm√®rica a Catalunya (l‚Äôherald ‚ÄúPaine pour Joie‚ÄĚ), mecanoscrit presentat al V Col¬∑loqui d‚ÄôEstudis Americans de Nordam√®rica; North American Catalan Society, University of South Florida, Tampa, mar√ß de 1987.

    1998.-En Jordi Bilbeny Brevíssima rel·l ació de la destrucció de la història. Els llibres del Set-ciències, Arenys de Mar, p. 49-54

    1999. Jordi Bilbeny La descoberta catalana d’Amèrica. Edicions Gargot, Granollers, p.37-50.

    2003.- En David Grau llença la pel·licula: L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'estat?

    2004.- La FEHC troba un top√≤nim amb el mot Grau a la vila de Pals (top√≤nim que tamb√© existeix abastament en altres punts de la geografia dels pa√Įsos catalans, com per exemple: El Grao de Val√®ncia (el port de Val√®ncia). En Bilbeny el troba contingut en el top√≤nim "Platja del Grau" que fa refer√®ncia al tram de platja situada entre el riu Dar√≥ i l'antic solar de les antenes de Radio Liberty, que formen les platges de la reial vila de Pals, juntament amb les platges la de la Fonallera i del Rac√≥.
    2007.- Narcís Subirana publica un escrit sobre els ports  i el port de La torre de Pals

    2010.- En Xevi Mat√≥ llen√ßa la pel¬∑licula:¬†"42¬ļ: La hist√≤ria prohibida"
    2011.- Na Eva Sans, troba un albarà amb un segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l'arxiu de la Corona d'Aragó, al barri gòtic de Barcelona.  El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406 està signat per Joan Abril, i hi surt el nom d'Antoni Vinyals, patró de llagut, de Palamós, que hauria carregat a Pals un sac de farina per descarregar a Barcelona. Aquest document confirma que la vila tenia activitat marítima.. però els seus detractors diuen que un sac de farina no serveix per a documentar una infraestructura portuària.

    2013.- L'Albert Fortuny presenta a la UNH un estudi sobre el mapa geològic de Pals on s'hi veu el subsol d'uns aiguamolls (avui dessecats) que d'antuvi havien estat banyats pel mar formant un port natural.

    2013.-En Jordi Bilbeny presenta al 13è simposi: "Evidències de l'existència del port de Pals als textos antics"

    2014.- En Lluis Matamala troba un mapa de la costa de Pals on es veu clarament el port natural de Pals i com connectava amb el mar.. s'hi pot veure la "Torre de Pals" totalment rodejada d'aigua

    2014.- En Manel Capdevila publica un article sobre la troballa a un document oficial de Ferran VII (1827), on qualifica Pals de "Vila Reial" i diu que Pals t√© port.. per√≤ que no estava habilitat el 1827: PALS, V. R. de Espa√Īa, provincia de Catalu√Īa, corregimiento y obispado de Gerona...: este puerto no est√° habilitado

    2014.- En Miquel Llaurador troba al "Dietari de novell ardits" una ordre (s.XV), per a transportar vitualles amb pòlissa de carregament per mar a una sèrie de "lochs marítims", entre els quals s'hi troba Pals... tots els altres llocs esmentats tenen port reconegut (és a dir.. algun tipus de port, p.e.: per poder varar els vaixells a la sorra com el de Barcelona).

    [..] y de dit regent hauran aguda y cobrada pòliça de carregament, en la
    qual se haje de posar lo nom de les persones
    que volran aportar, o fer portar, dites vitualles
    y altres coses sobredites per mar, y la quantitat
    d’elles, y lo loch o lochs a hont las volran
    aportar.
    6. Entenent que en alguns altres lochs marí-
    tims ni altres confins y límits de dit Principat y
    comtats se puguen aportar y fer aportar dites
    vitualles y altres coses sobredites, sinó en los
    lochs seg√ľents: Primo Canet, Coblliura,
    Llan√ß√†, La Selva, Cadaqu√©s, Roses, Emp√ļries,
    Torroella de Mongrí, Pals, Palafrugell, Lloret,
    Tossa, Palamós, Sanct Feliu de Guíxols, Bla-
    nes, Arenys, Mataró, Barcelona, Sitges, Vila-
    nova de Cubells, Tamarit, Torradenbara, Tar­
    ra­go­na, Vilaseca, Cambrils, Tortosa [..]

    I afegeix que a un document en llatí: "Monumenta Germania", l'expressió "palos portus", fa referència a un tipus de port o bé a una part d'aquest port en forma de llacuna (palus).. confirmant el que diu Corominas a l'Onomasticon sobre l'origen del nom de Pals, que no té res a veure amb el ridícul escut amb "tres pals" votat per l'ajuntament de la "vila reial", que ha deixat de banda tant l'etimologia com la filologia..

    1. Monumenta Germaniae historica inde ab anno Christi ... - Pàgina 302

      books.google.com/books?id... - Tradueix aquesta pàgina
      Galee vero Pisanorum iam erant in plagia de Castagneto; et audientes, quod galee nostre erant apud portum Pisanum, retro redeuntes se inter palos portus Farexie recluse- 5 runt, optime se necessariis ad defensionem eorum munientes, ...

    2016.- En Miquel Llaurador troba al "Laborde"

    ..A l'embocadura comen√ßa la platja de Pals (Pals Beach), que s'est√©n la dist√†ncia d'una llegua, i al final de la platja hi ha la torre del mateix nom, que protegeix un petit port anomenat "de Riera". En aquest punt la costa comen√ßa a pujar fins al port de Palam√≥s a dues lleg√ľes i mitja..

    Cronologia de l'√ļs de la platja de Barcelona com a port natural

    S'ha demostrat dons que a Pals hi havia ¬†algun tipus de port, (p.e.: per poder varar els vaixells a la sorra com el de Barcelona). Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia de l'√ļs com a port de la platja de Barcelona:

    • 1321- Jaume I:..El mes de setembre els consellers de Barcelona havien demanat al rei Jaume ll alguna acci√≥ contra les galeres dels ... i hagu√© de recomanar als consellers que armessin les galeres que tenien per a la defensa de la platja..
    • 1360- Pere Ter√ß:..El 4 de novembre del mateix any, un petit estol de vuit galeres i dues naus, manat per Olf de Pr√≤ixida, sortia de la platja de Barcelona amb la jove reina Constan√ßa a bord.4 Sabem que Jaume de Mitjavila s'embarc√† en un d'aquests vaixells i ...
    • 1375-:..Guillem de Peralta, li va donar la millor galera, entre les velles recentment reparades que hi havia a la platja de Barcelona ...
    • 1409- Mart√≠ l'hum√†: ..i el poble barcelon√≠...va celebrar amb festes, processons i alim√†ries la vict√≤ria del seu √≠dol ... A penes s'havia escolat un mes des que la galera portadora de les noves victorioses arribava a laplatja de Barcelona...
    • 1431- Anf√≥s el magn√†nim: ... i li mana que vagi a trobar-lo, immediatament, amb la seva galera, a la platja de Barcelona...
    • 14XX-:..El dia 14 d'agost part√≠ finalment la galera anomenada ¬ęde la Gu√†rdia¬Ľ, capitanejada per Ramon Guerau, en l'acci√≥ del ... temut enemic; l'al- tra era una nau de moss√®nyer Torrelles, que els corsaris havien capturat a la platja de Barcelona...
    • 1477: ..les galeres de mossen Vilamari: La Cort del Principat ... general del Senyor Rey, de les robes e mercaderies que descarregava en la platja de Barchinona e no en altra part, dins lo temps dejus scrit..
    • 1571- Joan d'Austria: ..El rruyn tiempo no me dexo llegar a esta playa hasta los XIX en la tarde..
    • 1562- √áurita: ..Recog√≠ofe el rey enlas galeras en la playa de Barcelona vn fabado a dies de Mayo,y de all√≠ fe fue al cabo viejo q llamaua" de Lobregat,adonde fe determino efperar toda la armada de naues y , le√Īos y otros nau√≠os..
    • 1596-: ¬ęDilluns, a 4 de mars, any de la nattivittatt del Senyor 1596, entr√† en la presentt ciuttatt de Barcelona ... P. 61-62: ¬ęCap√≠ttol 18: com arribaren 20 galeres en la platja de la present ciutat y per venir lo duc de Feria ab elles, lo qual se deye..
    • 1664- 5 de novembre: .. estiguen les galeres en lo port (Barcelona) de la present ciutat..

    Interpretació errònia d'una referència al port de Pals

    L'error va venir en fer una recerca a google books sobre un article de la Revue historique, Edicions 599-600. AGS, K 1604 le 4 novembre 1601 on es pot llegir: ¬ę [...] sobre todos nos habe√ģs de pasar por los puertos de Camfran ni otros de Bearne y menos por Venasques porque soys demasiado conoscido, antes bien passareiz por el puerto de Pals para ir al puerto de Toxa a la casa del capit√°n Senten el qual estava prevenido" [..]

    Aquest text es presta a confusi√≥ "puerto de Pals para ir al puerto de Toxa".. (podrien ser Pals i Tossa.. encara que es veu ben clar que est√† parlant de diferents "ports de muntanya" i en el text la lletra "x" substitueix la lletra "r").. Per√≤ si es mira d'on ve aquesta nota, cercant a la revista francesa el text complet de l'article.. en ell es pot veure que les paraules ‚Äúpuerto de Pals para ir al puerto de Toxa‚ÄĚ de la nota "original" en castell√†... nom√©s es poden referir a ports de Muntanya, ja que parla d'un espia, que al segle XVI¬† feia contraban al Pirineu d'aquells cavalls catalans antecessors dels "mustang americans" -que hom pret√©n que mai no van existir- .. Al text de l'article en franc√®s (a la p√†gina 78) es desf√† completament el malent√®s del ball de paraules: ‚Äúcol de Palas pour aller au col de Tora (proche de la vall√©e de B√©nasque)‚ÄĚ

    LLegenda del tresor fugisser de Pals (Narcís Subirana):

    "En aquells temps, a Pals, hi havia port. I la platja s'estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.

    Fou durant aquells anys malsegurs quan un vaixell, carregat d'or i pedres precioses, atracà al port tot guiant-se per la torre de Mar. Portava aquell opulent regal, segons s'explica, a un destacat senyor de la vila reial de Pals per agrair-li la seva col·laboració en un viatge més enllà de les terres conegudes".

    Llegenda de les sirenes i la torra mora

    Hi ha una altra llegenda que també ens parla de la Torre Mora, la platja i les dunes. " A la vila de Pals un cop l'any a l'hivern, totes les sirenes del món es reunien al voltant de la torre de Mar que nosaltres coneixem com a "Torre Mora". La primera cosa que feien en sortir de l'aigua era treure's el vel de color blau i el posaven damunt la sorra de la platja, després començaven a contar tots els grans de sorra fins a la matinada. Els pescadors, que ho sabien, s'amagaven darrere les dunes per poder agafar el vel de la sirena. Aquell que ho aconseguia es casava amb ella i es convertia en un home molt ric. La raó que vinguessin a Pals les sirenes és perquè la seva reina habitava les illes Formigues: era la més bonica de totes. Un dia s'enamorà d'un pastor, i el pastor també caigué bojament enamorat d'ella... el que semblava un amor impossible, es féu realitat. La sirena sortí del mar endinsant-se terra endins i el pastor baixà de la muntanya, fou d'aquesta manera com es formà l'Empordà.

    Quan algun dia visiteu la vila de Pals després de passejar pels seus carrers i places sortireu pel portal de la torre del Rom i us trobareu al Padró. Mirant al nord, si observeu atentament, veureu les muntanyes del Montgrí que separen l'Alt i el Baix Empordà, i si us hi fixeu bé descobrireu el perfil de la sirena encantada: el cap, el pit i la seva cua que encara el mar acaricia i que representa les illes Medes. Pot ser que una de las raons que a Pals no hi restin pescadors, a part de quedar soterrat el seu port, és que degut a què tantes sirenes con venien tots els pescadors aconseguiren finalment agafar un vel i convertir-se en homes rics.

    Manel Capdevila-2014


    llibres que no interessaven a ning√ļ Explicaci√≥ molt f√†cil.. descarregant¬† aquests llivres podrem comparar una poblaci√≥ catalana amb una de semblant castellana i veurem que encara (o ja..) pag√†vem m√©s del doble d'impostos el 1820 i veurem tamb√© que a Navarra i pa√≠s basc per haver entrat a degoll a Barcelona amb el Duc de Berwick el 1714.. no pagaven res el 1820..(ni ho paguen avui..)

    Remenant el cat√†leg oficial de Mi√Īano-Machuca, ha sortit una prova inapel¬∑lable de que a Pals hi havia port:

    PALS, V. R. de Espa√Īa, provincia de 
    Catalu√Īa , corregimiento y obispado de Gerona* 
    A. O. , 300 vecinos, 1,500 habitantes , una ? 
    parroquia , un hospital. Situada en una pe- 
    que√Īa altura , a una legua del mar por la 
    parte del E., y la rodea una dilatada cam- 
    pi√Īa: este puerto no est√° habilitado. Conf, 
    IK)r E¬Ľ con el mar Mediterr√°neo, por S. 
    con Bagur y Regencos, por O. con San Fe- 
    liu de Boada, y por N. con Fontanillas 7 
    Torruella de Mongri. Produce trigo-, le- 
    gumbres , vino y aceite. DisU a5 ^ horas 
    de Barcelona 7 7^ (de Gerona. Contribuye 
    9B,i8(i rs. 3f mrs. 
    Pals vila reial
    Pals est√† al costat de Torroella de Montgr√≠, que tenia el palau dels reis, tots els reis catalans han passat per aquest palau, ja que aparentment era el palau d'estiueig dels reis. per tant es molt probable que molta aristocr√†cia i els "bons homens" tamb√© tinguessin resid√®ncia per la contrada. el que √©s interessat √©s el creixement fora muralles d'alguns pobles de la contrada, per exemple Ullastret (conegut per les ru√Įnes iberes) que t√© una llotja medieval o del renaixement fora muralles, aix√≤ nom√©s es podria haver donat nom√©s si per la contrada s'hi movien moltes riqueses,

     

    Pars proper Torroella, que √©s la casa del rei, i tots han passat del Palau de reis catal√†, perqu√® est√† clar que la resid√®ncia d'estiu del rei. Per tant, molts nobles i pot area "bones Homens" tamb√© era a casa. √Čs interessant per desenvolupar una s√®rie de pobles de la zona fora de les muralles de la ciutat, per exemple Ullastret (les famoses ru√Įnes de la Pen√≠nsula Ib√®rica) amb Renaixement o el mercat medieval extramurs, nom√©s pot donar-se nom√©s si la regi√≥ "Hi ha molts en moviment riquesa

    El fet de que en Pla i el port Pals , a mi no em sorprèn en absolut que no en digués ni piu, també en cas que ho sabés tot, perquè el que segur que sabia és quines coses podia o li convenia publicar i quines no

    Cronologia de l'esment del port de Pals

    1997.- Na Teresa Baqué diu que Pals va ser el port de sortida de les naus amb què Colom va realitzar el viatge de descoberta d'Amèrica, l'any 1492 a:"Noves dades sobre el descobridor d'Amèrica a Catalunya (l'herald "Paine pour Joie"),[mecanoscrit presentat al] V Col·loqui d'Estudis Americans de Nordamèrica; North American Catalan Society, University of South Florida, Tampa, març de 1987.

    1998.-En Jordi Bilbeny Brevíssima rel ació de la destrucció de la història. Els llibres del Set-ciències, Arenys de Mar, p. 49-54

    1999. Jordi Bilbeny La descoberta catalana d'Amèrica. Edicions Gargot, Granollers, p.37-50.

    2004.- La FEHC va trobar un top√≤nim el mot Grau a la vila de Pals (top√≤nim que tamb√© es troba abastament en altres punts de la geografia dels pa√Įsos catalans, com per exemple: El Grao de Val√®ncia (el port de Val√®ncia). En Carles Camp el va trobar contingut en el top√≤nim "Platja del Grau" que fa refer√®ncia al tram de platja situada entre el riu Dar√≥ i l'antic solar de les antenes de Radio Liberty, que formen les platges de la reial vila de Pals, juntament amb les platges la de la Fonallera i del Rac√≥.

    2011.- Na Eva Sans, troba un albarà amb un segell sigil·logràfic de la Cort de la Batllia del Castell de Pals a l'arxiu de la Corona d'Aragó, al barri gòtic de Barcelona.  El manuscrit, datat el 29 de juliol de 1406 està signat per Joan Abril, i hi surt el nom d'Antoni Vinyals, patró de llagut, de Palamós, que hauria carregat a Pals un sac de farina per descarregar a Barcelona. Aquesta document confirma que la vila tenia activitat marítima però els seus detractors diuen que no documenta una infraestructura portuària.

    Interpretació errònia d'una referència al port de Pals

    fent una recerca al google llibres per√≤ no es pot accedir al contingut. Revue historique, Edicions 599-600. AGS, K 1604 le 4 novembre 1601 : ¬ę [...] sobre todos nos habe√ģs de pasar por los puertos de Camfran ni otros de Bearne y menos por Venasques porque soys demasiado conoscido, antes bien passareiz por el puerto de Pals para ir al puerto de Toxa a la casa del capit√°n Senten el qual estava prevenido" (http://books.google.es/books?id=etZVAAAAYAAJ&q=%22puerto+de+pals%22&dq=%22puerto+de+pals%22&hl=ca&sa=X&ei=ujA_UrHYKs_G7Aagi4H4Dg&ved=0CD8Q6AEwAg)

    es pot llegir a la pàgina 78 de http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k56200460/f80.image.langFR El que ha trobat Martí és un vaig piular de pàgina, el 45, que està en castellà, però en el qual hi ha alguna cosa curiós, per la confusió que genera. Perquè si es mira d'on ve aquesta nota es referencia a un text en francès en el qual les paraules "puerto de Pals para ir al puerto de Toxa" de la nota era originalment "col de Palas pour aller au col de Tora (proche de la vallée de Bénasque)"

    LLegenda del tresor fugisser de Pals (Narcís Subirana):

    "En aquells temps, a Pals, hi havia port. I la platja s'estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.

    Fou durant aquells anys malsegurs quan un vaixell, carregat d'or i pedres precioses, atracà al port tot guiant-se per la torre de Mar. Portava aquell opulent regal, segons s'explica, a un destacat senyor de la vila reial de Pals per agrair-li la seva col·laboració en un viatge més enllà de les terres conegudes".

    Llegenda de les sirenes i la torra mora

    Hi ha una altra llegenda que també ens parla de la Torre Mora, la platja i les dunes. " A la vila de Pals un cop l'any a l'hivern, totes les sirenes del món es reunien al voltant de la torre de Mar que nosaltres coneixem com a "Torre Mora". La primera cosa que feien en sortir de l'aigua era treure's el vel de color blau i el posaven damunt la sorra de la platja, després començaven a contar tots els grans de sorra fins a la matinada. Els pescadors, que ho sabien, s'amagaven darrere les dunes per poder agafar el vel de la sirena. Aquell que ho aconseguia es casava amb ella i es convertia en un home molt ric. La raó que vinguessin a Pals les sirenes és perquè la seva reina habitava les illes Formigues: era la més bonica de totes. Un dia s'enamorà d'un pastor, i el pastor també caigué bojament enamorat d'ella... el que semblava un amor impossible, es féu realitat. La sirena sortí del mar endinsant-se terra endins i el pastor baixà de la muntanya, fou d'aquesta manera com es formà l'Empordà.

    Quan algun dia visiteu la vila de Pals després de passejar pels seus carrers i places sortireu pel portal de la torre del Rom i us trobareu al Padró. Mirant al nord, si observeu atentament, veureu les muntanyes del Montgrí que separen l'Alt i el Baix Empordà, i si us hi fixeu bé descobrireu el perfil de la sirena encantada: el cap, el pit i la seva cua que encara el mar acaricia i que representa les illes Medes. Pot ser que una de las raons que a Pals no hi restin pescadors, a part de quedar soterrat el seu port, és que degut a què tantes sirenes con venien tots els pescadors aconseguiren finalment agafar un vel i convertir-se en homes rics.




    versió per imprimir

      Introdu√Įu el codi de seguretat