La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
"…El rruyn tiempo no me dexo llegar a esta playa hasta los XIX en la tarde.."
“ …en lugar de las que en Carthagena se dexaron y se vararon luego las otras dos que de nuevo se arman aunque en esta ataraçana faltan infinitos aparejos de los que serian menester y no esta la fabrica de la nueva galera real y de otras cosas tan adelante quanto yo pense de todo…”
“…se partieron a los veinte deste a Palamos a despalmar (limpiar fondos y untarlos con brea) con toda priesa y seran aquí mañana a tomar bizcocho y otras vituallas que han menester para su viaje…”
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja, com el cas de Barcelona, o molts altres ports: Xifre, Baralt, Partagas, van sortir cap a Cuba, en bergantins des del port natural d'Arenys -la platja de la Picòrdia- on hi havia el famós estudi de pilots. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de Barcelona:
A Catalunya, les primeres drassanes apareixen a l'Empordà al segle X, i a Tortosa el 945 ordenada per Abd al-Rahman III.[7] La drassana, adraçana,dreçana o teraçana és el conjunt d'instal·lacions navals on es construeixen, reparen o conserven els vaixells. El terme prové de l'àrab hispànic dâr aṣ-ṣána (en àrab, dâr aṣ-ṣinâ'a) que significa casa de la construcció.[8] L'any 1243 hi ha una Cèdula de Jaume I per referir-se als límits occidentals de la Ribera utilitzant per primer cop la paraula Drassanes.[9]
La línia de la costa barcelonina ha evolucionat molt al llarg dels anys.[10] La costa del Poble Sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, usat habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV.[10] que disposava d'una via d'accés a la ciutat.[11] La pròpia ciutat disposava d'un port possiblement al petit estuari de la desembocadura d'un del torrent del Merdançar o la Riera de Sant Joan,[12] i els vaixells hibernaven a la platja oberta que estava entre el Puig de les Falsies (a l'actual Pla de Palau) i el Convent de Santa Clara de Barcelona (a l'actual Parc de la Ciutadella).[10]
Les drassanes reials no van ser les primeres de les quals va disposar la ciutat. Es tenen notícies que ja s'havia construït una grada a la platja de poca profunditat[10] al costat de la porta de Regomir tocant a la muralla,[13] controlada pel poder municipal i que es en 1225 es va declarar inadequada, tot i que es va emprar fins al 1394.[10] La Corona d'Aragó i la seva projecció al Mediterrani comença en el segle XIII. El regnat de Jaume el Conqueridor (1213-1276), l'any 1243, s'estén cap a Mallorca, València i Múrcia amb l'ajut de les forces navals. La conquesta d'aquests territoris per mar obligava a mantenir una infraestructura naval per la construcció, manteniment i reparació. Es converteix així necessari crear uns espais especialitzats nous, un element important en la política d'expansió mediterrània.[9] Durant la conquesta de Mallorca i de València, ja figura documentada una segona drassana situada "cap a ponent".
Varador i escar
L'enciclopèdia catalana diu que varador i escar són sinònims. Però la mateixa enciclopèdia no diu que sigui sinònim de dic sec, el qual fou introduït, diu, cap el 1700, quan ja feia molts d'anys que hi havia escars o varadors. Seria un error utilitzar com a sinònim d'"escar" "dic sec". Tampoc el DIEC el considera sinònim (veure dic sec). Tampoc als diccionaris del TERMCAT hi figura "dic sec" com a sinònim de varador o escar. En quan a les dimensions de les naus, les galeres són molt petites si les comparem amb els vaixells de transport actuals.
He trobat grada (nàutica) (construcció feta per l'home), i després de mirar-me totes les referències he deduït que escar era el nom genèric per un lloc "normalment natural i protegit" (podia ser gran...150 galeres..) on es podien posar els vaixells a carena per despalmar, calafatejar, etc.., la platja de Palamós n'era un..
GRADA 
En construcció naval, una grada [1][2][3][4] és una instal·lació especial (feta per la mà de l'home), dins les drassanes, mestrances, o simplement a la vora del mar o rius, disposada per a la construcció, carenat i avarament de vaixells o algun tipus d'embarcació.[5][6]
La grada pròpiament dita és un pla amb pendent cap a l'aigua sobre el qual es construeix l'esquelet del vaixell i s'hi posa el folre que constitueix la superfície estanca del buc.
Destinades a vegades a sostenir durant molt de temps el pes d'un vaixell, convé que ofereixin gran solidesa, amb aquesta finalitat s'estableixen les grades sobre uns bons fonaments. Així, si és possible, el seu pla base ha d'estar fet de maçoneria o de formigó.
Annexos a tota grada hi ha tallers destinats a la confecció de les parts integrants del buc, com són les quadernes, varengues, baus, planxes de folre, etc. Com a complement de tota grada d'importància hi ha una sala on es dibuixen les plantilles de gàlib.
Les grades de pedra per la seva gran solidesa i durada s'han fet molt comuns, especialment en els arsenals militars amb construcció naval i en drassanes d'alguna importància.
Una grada qualsevol està dividida longitudinalment en dues parts: una, la grada pròpiament dita, que és la que en marea alta no queda banyada per les aigües, i una altra, que rep el nom d'avant-grada, que és una prolongació de l'anterior i que està submergida. La primera és la que serveix per a la construcció dels vaixells i la segona és la que fa possible el llançament. Mentre que el buc que s'ha d'avarar no té la flotació corresponent al seu pes, ha de recolzar-se en l'avant-grada i aquesta condició és la que fixa la longitud total de la grada. Si c és el calat a proa del vaixell previst avarar, que ha de quedar surant lliurement, l'extremitat de l'avant-grada ha de distar de la línia en què la superfície de l'aigua la talla una llargària almenys igual a c/θ, per tal que no hi hagi perill al moment de l'avarada.[7]
Si els vaixells que s'han d'avarar són llargs, cal almenys que la longitud de la avant-grada compleixi la condició següent: que comenci a pivotar el vaixell abans que el seu centre de gravetat hagi passat pel pla vertical de l'aresta límit de l'avant-grada. Si no és així, el buc bascularà al voltant d'aquesta aresta amb la conseqüent exposició a greus avaries. L'amplada de la grada depèn de la major o menor resistència del terreny així com del sistema de llançament. Com més amplada tingui el pla, menor serà la pressió, és a dir, la força exercida per unitat de superfície. En general, l'ample mínim que s'accepta és la meitat de la mànega màxima del vaixell que es tingui previst construir.[8]
 |
Cronologia del Regne de Jerusalem |
 |
La Armada Invencible Anglesa - Contraarmada |
 |
La Girona |
 |
Jaume Ponç (esgrima) |
 |
Vocabolari molt profitós per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan |
 |
Història del traductor de Google |
 |
Paulo V Borghese, un altre papa d’origen català |
 |
Santa Maria di Monserrato |
 |
Lluis de Requesens i Lepant |
 |
Who was Saint Nicholas - Santa Claus |
Afegeix-hi un comentari: