ARTICLES » 1470

Port o platja? Drassana o grada?

"…El rruyn tiempo no me dexo llegar a esta playa hasta los XIX en la tarde.."
‚Äú ‚Ķen lugar de las que en Carthagena se dexaron y se vararon luego las otras dos que de nuevo se arman aunque en esta atara√ßana faltan infinitos aparejos de los que serian menester y no esta la fabrica de la nueva galera real y de otras cosas tan adelante quanto yo pense de todo‚Ķ‚ÄĚ
‚Äú‚Ķse partieron a los veinte deste a Palamos a despalmar (limpiar fondos y untarlos con brea) con toda priesa y seran aqu√≠ ma√Īana a tomar bizcocho y otras vituallas que han menester para su viaje‚Ķ‚ÄĚ


A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven
a la sorra de la platja, com el cas de Barcelona, o molts altres ports: Xifre, Baralt, Partagas, van sortir cap a Cuba, en bergantins des del port natural d'Arenys -la platja de la Pic√≤rdia- on hi havia el fam√≥s estudi de pilots. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'√ļs com a port, de la platja de Barcelona:

  • 1321- Jaume I:..El mes de setembre els consellers de Barcelona havien demanat al rei Jaume ll alguna acci√≥ contra les galeres dels ... i hagu√© de recomanar als consellers que armessin les galeres que tenien per a la defensa de la platja
  • 1360- Pere Ter√ß:..El 4 de novembre del mateix any, un petit estol de vuit galeres i dues naus, manat per Olf de Pr√≤ixida, sortia de la platja de Barcelona amb la jove reina Constan√ßa a bord.4 Sabem que Jaume de Mitjavila s'embarc√† en un d'aquests vaixells i ...
  • 1375-:..Guillem de Peralta, li va donar la millor galera, entre les velles recentment reparades que hi havia a la platja de Barcelona ...
  • 1409- Mart√≠ l'hum√†: ..i el poble barcelon√≠...va celebrar amb festes, processons i alim√†ries la vict√≤ria del seu √≠dol ... A penes s'havia escolat un mes des que la galera portadora de les noves victorioses arribava a la platja de Barcelona...
  • 1431- Anf√≥s el magn√†nim: ... i li mana que vagi a trobar-lo, immediatament, amb la seva galera, a la platja de Barcelona...
  • 14XX-:..El dia 14 d'agost part√≠ finalment la galera anomenada ¬ęde la Gu√†rdia¬Ľ, capitanejada per Ramon Guerau, en l'acci√≥ del ... temut enemic; l'altra era una nau de moss√®nyer Torrelles, que els corsaris havien capturat a la platja de Barcelona.
  • 1477: ..les galeres de mossen Vilamari: La Cort del Principat ... general del Senyor Rey, de les robes e mercaderies que descarregava en la platja de Barchinona e no en altra part, dins lo temps dejus scrit, ..
  • 1562- √áurita: ..Recog√≠ofe el rey enlas galeras en la playa de Barcelona vn fabado a dies de Mayo,y de all√≠ fe fue al cabo viejo q llamaua" de Lobregat,adonde fe determino efperar toda la armada de naues y , le√Īos y otros nau√≠os..
  • 1571- Joan d'Austria: ..El rruyn tiempo no me dexo llegar a esta playa hasta los XIX en la tarde..
  • 1596-: ¬ęDilluns, a 4 de mars, any de la nattivittatt del Senyor 1596, entr√† en la presentt ciuttatt de Barcelona lo ... P. 61-62: ¬ęCap√≠ttol 18: com arribaren 20 galeres en la platja de la present ciutat y per venir lo duc de Feria ab elles, lo qual se deye..
  • 1664- 5 de novembre: .. estiguen les galeres en lo port (Barcelona) de la present ciutat..
  • 2009- Joan de D√©u Prats -: i el seg√≥n viatje que es va fer des de la sorpresa Europa cap a les terres fant√†stiques de les Am√®riques seductores i ignotes sort√≠, l'any 1493, des de les platges de la important ciutat de Barcelona.

A Catalunya, les primeres¬†drassanes apareixen a l'Empord√† al¬†segle X, i a¬†Tortosa el¬†945 ordenada per¬†Abd al-Rahman III.[7] La¬†drassana,¬†adra√ßana,dre√ßana o¬†tera√ßana √©s el conjunt d'instal¬∑lacions navals on es construeixen, reparen o conserven els vaixells. El terme prov√© de l'√†rab hisp√†nic¬†d√Ęr aŠĻ£-ŠĻ£√°na (en √†rab,¬†d√Ęr aŠĻ£-ŠĻ£in√Ę'a) que significa casa de la construcci√≥.[8] L'any¬†1243 hi ha una C√®dula de Jaume I per referir-se als l√≠mits occidentals de la Ribera utilitzant per primer cop la paraula¬†Drassanes.[9]

La costa Barcelonina fins al segle XIII

Grada de Regomir

La línia de la costa barcelonina ha evolucionat molt al llarg dels anys.[10] La costa del Poble Sec, com a port natural, fou emprada com a port de la ciutat per ibers i romans, usat habitualment fins al segle X i esporàdicament fins al segle XIV.[10] que disposava d'una via d'accés a la ciutat.[11] La pròpia ciutat disposava d'un port possiblement al petit estuari de la desembocadura d'un del torrent del Merdançar o la Riera de Sant Joan,[12] i els vaixells hibernaven a la platja oberta que estava entre el Puig de les Falsies (a l'actual Pla de Palau) i el Convent de Santa Clara de Barcelona (a l'actual Parc de la Ciutadella).[10]

Les Drassanes de Barcelona

Les¬†drassanes reials no van ser les primeres de les quals va disposar la ciutat. Es tenen not√≠cies que ja s'havia constru√Įt una¬†grada a la platja de poca profunditat[10] al costat de la porta de Regomir tocant a la¬†muralla,[13] controlada pel poder municipal i que es en 1225 es va declarar inadequada, tot i que es va emprar fins al 1394.[10] La Corona d'Arag√≥ i la seva projecci√≥ al Mediterrani comen√ßa en el segle¬†XIII. El regnat de¬†Jaume el Conqueridor (1213-1276), l'any¬†1243, s'est√©n cap a Mallorca, Val√®ncia i M√ļrcia amb l'ajut de les forces navals. La conquesta d'aquests territoris per mar obligava a mantenir una infraestructura naval per la construcci√≥, manteniment i reparaci√≥. Es converteix aix√≠ necessari crear uns espais especialitzats nous, un element important en la pol√≠tica d'expansi√≥ mediterr√†nia.[9] Durant la¬†conquesta de Mallorca i de¬†Val√®ncia, ja figura documentada una segona¬†drassana situada "cap a ponent".


Varador i escar

L'enciclop√®dia catalana diu que¬†varador i¬†escar s√≥n sin√≤nims. Per√≤ la mateixa enciclop√®dia no diu que sigui sin√≤nim de¬†dic sec, el qual fou introdu√Įt, diu, cap el 1700, quan ja feia molts d'anys que hi havia escars o varadors. Seria un error utilitzar com a sin√≤nim d'"escar" "dic sec". Tampoc el¬†DIEC el considera sin√≤nim (veure¬†dic sec). Tampoc als diccionaris del¬†TERMCAT hi figura "dic sec" com a sin√≤nim de varador o escar. En quan a les dimensions de les naus, les galeres s√≥n molt petites si les comparem amb els vaixells de transport actuals.

He trobat¬†grada (n√†utica) (construcci√≥ feta per l'home), i despr√©s de mirar-me totes les refer√®ncies he dedu√Įt que¬†escar era el nom gen√®ric per un lloc "normalment natural i protegit" (podia ser gran...150 galeres..) on es podien posar els¬†vaixells a¬†carena per¬†despalmar,¬†calafatejar, etc.., la platja de Palam√≥s n'era un..

GRADA 

Una grada amb cabrestant a Porthgwarra, Cornualla, Regne Unit.

En construcció naval, una grada [1][2][3][4] és una instal·lació especial (feta per la mà de l'home), dins les drassanes, mestrances, o simplement a la vora del mar o rius, disposada per a la construcció, carenat i avarament de vaixells o algun tipus d'embarcació.[5][6]

La grada pròpiament dita és un pla amb pendent cap a l'aigua sobre el qual es construeix l'esquelet del vaixell i s'hi posa el folre que constitueix la superfície estanca del buc.

Destinades a vegades a sostenir durant molt de temps el pes d'un vaixell, convé que ofereixin gran solidesa, amb aquesta finalitat s'estableixen les grades sobre uns bons fonaments. Així, si és possible, el seu pla base ha d'estar fet de maçoneria o de formigó.

Annexos a tota grada hi ha tallers destinats a la confecció de les parts integrants del buc, com són les quadernes, varengues, baus, planxes de folre, etc. Com a complement de tota grada d'importància hi ha una sala on es dibuixen les plantilles de gàlib.

Les grades de pedra per la seva gran solidesa i durada s'han fet molt comuns, especialment en els arsenals militars amb construcció naval i en drassanes d'alguna importància.

 

Disposició

Una grada al port de South Shields, Tyne and Wear, Anglaterra

Una grada qualsevol est√† dividida longitudinalment en dues parts: una, la grada pr√≤piament dita, que √©s la que en¬†marea alta no queda banyada per les aig√ľes, i una altra, que rep el nom d'avant-grada, que √©s una prolongaci√≥ de l'anterior i que est√† submergida. La primera √©s la que serveix per a la construcci√≥ dels vaixells i la segona √©s la que fa possible el llan√ßament. Mentre que el buc que s'ha d'avarar no t√© la flotaci√≥ corresponent al seu pes, ha de recolzar-se en l'avant-grada i aquesta condici√≥ √©s la que fixa la longitud total de la grada. Si¬†c √©s el¬†calat a proa del vaixell previst avarar, que ha de quedar surant lliurement, l'extremitat de l'avant-grada ha de distar de la l√≠nia en qu√® la superf√≠cie de l'aigua la talla una llarg√†ria almenys igual a¬†c/őł, per tal que no hi hagi perill al moment de l'avarada.[7]

Si els vaixells que s'han d'avarar s√≥n llargs, cal almenys que la longitud de la avant-grada compleixi la condici√≥ seg√ľent: que comenci a pivotar el vaixell abans que el seu¬†centre de gravetat hagi passat pel pla vertical de l'aresta l√≠mit de l'avant-grada. Si no √©s aix√≠, el buc bascular√† al voltant d'aquesta aresta amb la conseq√ľent exposici√≥ a greus avaries. L'amplada de la grada dep√®n de la major o menor resist√®ncia del terreny aix√≠ com del sistema de llan√ßament. Com m√©s amplada tingui el pla, menor ser√† la pressi√≥, √©s a dir, la for√ßa exercida per unitat de superf√≠cie. En general, l'ample m√≠nim que s'accepta √©s la meitat de la¬†m√†nega m√†xima del vaixell que es tingui previst construir.[8]

Vegeu també

Referències

  1. Jump up‚ÜĎ grada a¬†Optimot
  2. Jump up‚ÜĎ AVL.¬†Vocabulari n√†utic. Acad√®mia Valenciana de La Llengua, 2007, p.¬†176 [Consulta: 1-gener-2013].
  3. Jump up‚ÜĎ Antonio Griera.¬†Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya. Edicions Catalunya s., 1943, p.¬†169‚Äď [Consulta: 26 gener 2013].
  4. Jump up‚ÜĎ Llu√≠s Gimeno Bet√≠.¬†De lexicografia valenciana: estudi del "Vocabulari del Maestrat" de Joaquim Garcia Girona. Universitat de Val√®ncia, 1 December 1998, p.¬†183‚Äď.¬†ISBN 978-84-8415-034-3 [Consulta: 26 gener 2013].
  5. Jump up‚ÜĎ Alcover, A.M.;¬†Moll, F. de B..¬†Diccionari catal√†-valenci√†-balear. Palma de Mallorca: Moll, 1962 [Consulta: 21-gener-13].
  6. Jump up‚ÜĎ Pladevall, Antoni.¬†L'Art g√≤tic a Catalunya. vol.3: Dels palaus a les masies. Enciclop√®dia Catalana, 2003, p.¬†219.¬†ISBN 8441208875.
  7. Jump up‚ÜĎ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana:.Grada, vol 26, pag 460. J.Espasa, 1924.ISBN 8423945006 [Consulta: 27 gener 2010].
  8. Jump up‚ÜĎ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana:.Grada, vol 26, pag 461. J.Espasa, 1924.ISBN 8423945006 [Consulta: 27 gener 2010].




versió per imprimir

    Introdu√Įu el codi de seguretat