12-03-2020  (3539 lectures) Categoria: Catalan navy

Marina de guerra catalana

Galera catalana de l'almirall Galceran de Requesens i Joan de Soler. Vegeu que remolca la seva barca de panescalm. *La xurma és amb terçols, amb tres remers a cada banc cadascun amb el seu rem. Hi ha una separació palesa dels rems en grups de tres.*El nombre de rems i la proporció de les figures no són correctes.
Galiota d'estil català (galera petita)

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants.

De manera anàloga les marines de guerra del regnes de Mallorca i de València tingueren entitat pròpia i poden ser estudiades de forma particular.

Resum previ

Una marina de guerra és basa en els vaixells, les persones que comanden els estols, les tripulacions, les armes i la manera d’actuar de tots plegats seguint les instruccions de l’autoritat política governant.

  • Vaixells.
    • L'estudi general ha de tenir en compte els nombre de vaixells constru√Įts, les seves caracter√≠stiques, el cost de fabricaci√≥, les despeses de manteniment, els costos d‚Äôoperaci√≥, la vida √ļtil de cada vaixell, ...
    • En l‚Äô√®poca dels vaixells de fusta calia tallar aquesta alguns anys abans, per a poder-la tractar i assecar de manera adequada. Una marina de guerra eficient exigeix previsi√≥ i organitzaci√≥.
  • Responsables en campanya.
    • Un estol est√† governat per un almirall i, eventualment, per un sots-almirall. Cada vaixell (galera, nau o similar) t√© un capit√† i altres oficials (patr√≥, nauxer, c√≤mit, ...).
  • Tripulaci√≥
    • La maniobra d‚Äôun vaixell exigeix un cert nombre de mariners i fadrins (joves aprenents)
  • Guerrers
    • En un vaixell de guerra tothom pot lluitar per√≤ √©s convenient i freq√ľent disposar a bord de guerrers especialitzats (per exemple ballesters) amb bones armes defensives i ofensives.
  • Remers.
    • En vaixells moguts per rems hi ha d‚Äôhaver un nombre important de remers (voluntaris o for√ßats).[1]
  • Armes.
    • Les armes d‚Äôun vaixell de guerra poden ser generals o individuals. Les armes generals de les galeres medievals eren les ballestes de lleva i, posteriorment, les peces d‚Äôartilleria basades en la p√≥lvora.[2]

Plantejament de l’article

L’article segueix una exposició cronològica de fets puntuals. Indicant, en cada cas, els punts indicats més amunt: nombre de vaixells, persones responsables i altres detalls.

Antecedents

Una marina de guerra d‚Äôuna certa entitat no s‚Äôimprovisa ni surt del no res. Abans de l‚Äôesclat que va suposar la conquesta de Mallorca, hi ha alguns fets navals que demostren l‚Äôexist√®ncia de vaixells de guerra basats -i potser constru√Įts- a les costes catalanes.

Batalla de Mallorca (813)

Dominis territorials. Any 814.

La Batalla de Mallorca fou una batalla sostinguda, i guanyada, per l'estol d'Ermenguer d'Emp√ļries l'any 813, en aig√ľes de Mallorca, contra la flota sarra√Įna, que venia d'assolar C√≤rsega. El comte va esperar subrept√≠ciament a Mallorca l'armada musulmana i la vict√≤ria es va saldar amb la captura de vuit naus i l'alliberament de cinc-cents captius corsos.

La refer√®ncia a la batall√† es troba en diversos cronicons francs, per√≤ tots ells reprodueixen, amb petites variacions, l'obra del cortes√† de Carlemany, Einhard, Annales regni Francorum (ca. 830),[3] que relata els fets de la seg√ľent manera:

¬ę Mauris de Corsica ad Hispaniam cum multa praeda redeuntibus, Irmengarius Comes Emporitanus in Maiorica insidias posuit, et octo naves eorum cepit, in quibus quingentos et eo amplius Corsos captivos inuenit. Hoc Mauri vindicare volentes Centumcellas Tusciae civitatem et Niceam provinciae Narbonensis vastaverunt. Sardiniam quoque adgressi commissoque cum Sardis proelio pulsi ac victi et multis suorum amissis recesserunt. ¬Ľ
‚ÄĒ Einhard, Annales Regni Francorum

Sunyer II d'Emp√ļries-Rossell√≥ (891)

El 891 prepar√† una expedici√≥, entre comercial i pir√†tica, contra els sarra√Įns enviant una flota de quinze vaixells que van arribar a Petxina,[4] prop d'Almeria, acabant tot amb una treva que dur√† les primeres d√®cades del segle¬†x.[5][6]

Croada pisano-catalana

La Croada pisano-catalana[7] a les illes Balears, que en l'√®poca eren una taifa musulmana, va consistir en una expedici√≥ en repres√†lia pels actes de pirateria comesos pels musulmans que l'habitaven, duta a terme per Ramon Berenguer III i els seus aliats, el 1114. Fundada en un tractat de 1113 entre la Rep√ļblica de Pisa i el Comte de Barcelona, tenia com a objectiu arrabassar l'illa als musulmans i impedir l'atac i entorpiment als combois i naus dels comerciants cristians que en aquells dies navegaven pel mar Mediterrani.[8][9][10] ‚Äč‚Äč‚Äč Tot i que Mallorca va quedar un altre cop en poder musulm√†, va servir per establir les bases d'el futur poder naval catal√† i per enfortir els contactes comercials a la Mediterr√†nia.[11]

Ramon Berenguer el Gran (1116)

Segons una biografia del bisbe Oleguer de Barcelona, Ramon Berenguer el Gran va viatjar a Roma amb un gran estol fent escales a Gènova i Pisa, signant tractats diplomàtics.[12][13][14]

¬ę ... Constru√Įren naus, vaixells magn√≠fics tripulats per una multitud de mariners i remers de Barcelona. El comte Ramon hi va embarcar amb nobles religiosos i guerrers del seu comtat. Feren vela i anaren cap al Ro√Įne. Embarcaren els bisbes de Frej√ļs, Ni√ßa i Antibes. S‚Äôadre√ßaren a G√®nova on foren rebuts amb honors. El comte va demanar ajuda contra els infidels i els genovesos la prometeren. Despr√©s an√† a Pisa... ¬Ľ

Gorabs (1120)

En un conveni entre Ramon Berenguer III i l’alcaid de Lleida s’esmenten els gorabs , vaixells interpretats com a caravel·les.[15]

Croada d'al-Mariyya (1147)

Setge de Turtuixa (1148)

Marina catalana consolidada

Tot i que Ramon Berenguer el Gran ja disposava d’una armada important, l’esdeveniment que consolida la potència naval catalana és la conquesta de Mallorca.

Conquesta de Mallorca (1229)

Conquesta de Mallorca per Jaume I

La conquesta de Mallorca va començar amb una gran operació naval. Els fets generals són prou coneguts i fàcils de consultar. Hi ha alguns particulars no tan divulgats que convé tenir en compte.

  • Un cop aprovada la conquesta el rei encomana l‚Äôorganitzaci√≥ de l‚Äôestol a Ramon de Plegamans. Aquest feu fer galeres, tarides i altres llenys. Feu fer bescuit i provisi√≥ de farina i de forment, de civada i peix salat.[16]
  • Els tipus de vaixell esmentats en l‚Äôexpedici√≥ eren: galeres, galiotes, llenys, corces, brisses o b√ļrcies, naus i tarides.[17]
  • Hi havia un codi de senyals lluminosos entre vaixells amb farons apantallats per tal d‚Äôevitar la seva visi√≥ des de Mallorca.[18]
  • L‚Äôestol va patir una tempesta. La galera del rei va rebutjar la demanda d‚Äôun tim√≥ de recanvi.

Carrós de Costa (1230)

Aquest marí d’origen genovès i corsari extremat comandava la reraguarda de l’estol de la conquesta de Mallorca. El 1230 el rei Jaume el va nomenar primer almirall de Catalunya i Mallorca.[19]

Drassanes de Barcelona

L'any 1243 hi ha una Cèdula de Jaume I per referir-se als límits occidentals de la Ribera utilitzant per primer cop la paraula Drassanes.[20]

A principis del segle¬†xiii ja es constru√Įen vaixells extramurs entre el torrent de Cagadell i Montju√Įc, en uns terrenys en els quals Jaume el Conqueridor va prohibir la construcci√≥ de noves cases i orden√† l'enderroc de les existents.[21]

Durant el regnat de Pere el Gran entre els anys 1275 i el 1285, la conquesta de Sic√≠lia i la Croada contra la Corona d'Arag√≥ havia comportat la necessitat de disposar d'un espai per a la conservaci√≥ i manteniment dels estols reials[22] i es va iniciar la construcci√≥ de les drassanes, que constava d'un ampli edifici emmurallat de planta rectangular que estava obert per la banda del mar emmarcant un gran pati central descobert, capa√ß d'encabir setze galeres[23] amb quatre torres als seus angles, de les quals dues encara existeixen.[24] A partir de la construcci√≥ de les noves muralles al segle¬†xiv, les drassanes instal¬∑lades al peu de la muntanya de Montju√Įc passen a ser les √ļniques de la ciutat.[25][26][27]

Drassanes medievals
Les drassanes medievals de Catalunya, Val√®ncia, Mallorca i Tortosa -a m√©s de la seva funci√≥ principal de construir i mantenir vaixells de guerra- constitu√Įen una ind√ļstria fonamental per a la superviv√®ncia de milers de fam√≠lies.
  • Materials: Fustes, ferro, aram, estany, bronze, c√†nem, cot√≥, espart, pega negra, cera, seu, carb√≥, llenya
  • Oficis: bosquerols (que tallaven la fusta del bosc), raiers (que feien baixar la fusta pels rius), carreters, serradors, mestres d‚Äôaixa, calafats, corders, velers, remolars, escultors, pintors,...
  • Autoritats, c√†rrecs i funcions: drassaner major, almirall, patr√≥ de galera o de nau, nauxer-pilot, c√≤mit, escriv√†, barber/cirurgi√†, alier, espatller, mariner, fadr√≠ (de vaixell), remer, m√ļsic...
  • Armes individuals: ballestes, espases, coltells, cuirasses, elms, escuts, llances
  • Artilleria: bombardes, versos, colobrines, ballestes de lleva
Funcionament d'un estol de guerra
Els requeriments previs, les necessitats en campanya i les accions posteriors a una expedició militar naval són realitats d'una certa complexitat que cal estudiar en cada cas. Hi ha alguns punts generals que es repeteixen en totes les campanyes.
  • Estol pr√≤piament dit: cal aplegar els vaixells necessaris (galeres, galiotes, naus, tarides, baleners,...).
  • Armar els vaixells. Equipar-los amb les armes i tot el que calgui (tripulaci√≥, aigua, queviures, llenya,...)
    • Entre els queviures m√©s importants hi havia el bescuit.
  • Taula d'acordar. Enrolar la tripulaci√≥ per a una expedici√≥ important sovint requeria de la solemnitat de la "taula d'acordar". Amb m√ļsics, escriv√† i tresorer per a pagar les quantitats inicials.
  • Fer mostra. Un cop l'estol estava armat i preparat era presentat per a la seva comprovaci√≥ a les autoritats pertinents.
  • Navegaci√≥. La navegaci√≥ exigia experts (nauxers i pilots) i instruments (carta de navegar, sestes, br√ļixola, ampolletes de sorra, escandalls,...)

Guerra de Sicília (1282-1289)

Consideracions de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner i els vents
Els vaixells de guerra navegaven amb rems i veles. La navegació de vela era molt important. A l'obra de Muntaner hi ha algunes referències precises sobre els vents i els rumbs.
¬ę ... aquesta √©s rah√≥: car ells havien lo vent de Lebeig tant complit ques podien a or√ßar per lur viatge affer. E nos no podiem sobrepujar al vent, per√≥ com erem puix baix que ells no eren... ¬Ľ
‚ÄĒ Cap√≠tol VIII
¬ę ... E tantost com lo senyor rei d‚ÄôArag√≥ fou en terra les galeres van batre de rems, e a aquell punt que elles bateren de rems l‚Äôestol del rei Carles no havia passada la coha de la Volp, e les XXII galees pensaren d‚Äôarribar, e faeren vela, que el vent era a l‚Äôosta, e a rems e a veles pensaren d‚Äôanar vers l‚Äôestol del rei Carles... ¬Ľ
‚ÄĒ Cap√≠tol LXVII
¬ę Et con lo senyor rey fo a la Font de l'Or et ve√© la meraveyla de tantes veles qui venien ab lo vent a la boyra, que era meraveyl√≥s... ¬Ľ
‚ÄĒ Cap√≠tol LXVIII
¬ę ... Que us dire? Qu‚Äôentre aquell dia e la nuyt e l‚Äôendem√† ells foren en la mar de Cap de Creus, en tro a XXV milles en mar sobre el Cap¬†: e com lo sol fo post, ab les veles acostarensen a terra, e feren la via de Cadaqu√©s,quel ventijol era defora al exaloquet¬†: si que a hora de bona paraula foren a dos illes prop de Cadaqu√©s ... ¬Ľ
‚ÄĒ Cap√≠tol CXXX

A més dels seus fets militars, Ramon Muntaner fou un observador atent de la realitat i un conseller expert en la guerra naval.

  • Aconsellava l‚Äôestabliment regular de quatre drassanes. Les de Barcelona i Val√®ncia per necessitat (com a ciutats m√©s importants) i les de Tortosa i Cullera per la seva ubicaci√≥ i les seves condicions estrat√®giques. Aix√≠, amb 25 galeres a cada base, el rei disposaria de 100 galeres sempre a punt. A m√©s, per tractar-se de ports fluvials, les 50 galeres de Tortosa i Cullera podrien armar-se en secret.[30]
Coberta d’una galera. La proa és a l’esquerra. A cada banc hi poden remar tres remers. Però és possible prescindir del tercer remer (terçol).
  • Muntaner fou un defensor de les galeres amb ballesters ‚Äúen taula‚ÄĚ, ballesters professionals enrolats com a ballesters i sense obligaci√≥ de remar. Aix√≤ implicava una galera amb dos remers (cadascun amb el seu rem) per banc, deixant desocupat el lloc del ter√ßol. Les galeres amb tres remers per banc (palomer, postic i ter√ßol)[31] eren m√©s r√†pides per√≤ disposaven de ballesters ocasionals (els ter√ßols feien de ballesters) menys h√†bils que els professionals.
¬ę ... E per cert cascu vull que sapia, e diu vos ho aquell qui en

moltes batalles ha vist , quels ballesters en taula sen porten les batalles, puix les galees meten los rems en franell , perque tostemps, qualque sia almirall o capita de galees de Cathalans, fara que saui, que no port torsols en les galees, mas quels ballesters estien en taula, quels ballesters en taula van hi reposats e ab llurs ballestes e tretes be adobades e enpenades. E mentre los galeots voguen, ells estan atersats ab llurs ballestes , quels ballesters cathalans tots son als que de nou sabrien fer una ballesta, si que cascu la sap aterçar , e sap fer una vira e un matras e corda e ancorda, e lligar, e tot ço que a ballester pertany; que Cathalans no entenen, que sia ballester negu, sino sap fer del començament tro a la fi tot ço qui a ballesta pertany : e axi porta tot son arreu en caxa, com si hauia tenir obrador de ballesteria , e negunes altres gents aço no han , quels Cathalans ho aprenen ab la mamella, e les altres gents del mon nou fan; per que los Cathalans son los pus subirans ballesters del mon. Per que los almiralls e los capitans dels estols dels Cathalans deuen donar tota auinanteza , que aquesta bondat singular que en altra gent nos troba nos lexats, mas que faessen obrar; per que no es mester, que los ballesters aytals voguen tersols, que si ho fan perden la gracia de la ballesta...

¬Ľ

Ramon Llull i el Rex bellator (1292)

La importància de Ramon Llull com a teòric naval és notable i convé recordar-la.

  • Els seus escrits sobre navegaci√≥ (deixant de banda el perdut Llibre de navegaci√≥) demostren la forma de navegar per estima dels vaixells de la seva √®poca. Un estol militar ha de con√®ixer amb seguretat la seva posici√≥.
  • En les obres sobre la recuperaci√≥ de Terra Santa exposa la necessitat d‚Äôuna armada naval: l‚Äôarmada catalana.

Galió de Barcelona (1292)

En una carta de Jaume el Just a Sancho IV de Castella s‚Äôesmenta un ‚Äúgale√≥n‚ÄĚ armat a Barcelona per transmetre not√≠cies i portar la paga de dos mesos per a dues galeres catalanes cedides a Castella.[32]

  • La refer√®ncia indica 1299, un any erroni.
  • El gali√≥ indicat a la carta √©s la refer√®ncia m√©s antiga en castell√†. Es tractava d'un vaixell petit i r√†pid, amb veles i rems. Probablement molt semblant a una galiota o sagetia.

Coca Sant Climent (1331)

Maqueta de la coca de Mataró, al Museu d'Història de Catalunya, Barcelona. La coca Sant Climent devia tenir un aspecte semblant

La coca Sant Climent fou una coca de grans dimensions, armada l‚Äôany 1331 per tretze ciutatadans de Barcelona per a lluitar i defensar-se dels genovesos (enemics de Catalunya en aquella √®poca). (Vegeu Guerra catalanogenovesa (1330-1336)). La coca havia estat constru√Įda a G√®nova i capturada per l‚Äôalmirall Galzeran Marquet. La va comprar la ciutat de Barcelona i la va tornar a en Marquet per a fer el cors contra els genovesos, segons contracte amb el sindicat esmentat de tretze ciutadans.[33]

Tot i que les mides no es coneixen, la coca Sant Climent estava pensada per a 500 tripulants armats.

De la mateixa època i posteriors hi ha bastiments de dimensions considerables semblants a la coca Sant Climent. Per exemple les naus de la batalla de Ponça d'Alfons el Magnànim : Magnana, Lomellina, Calva...[34][35]

Batalla naval del Bòsfor (1352)

Pere el Cerimoniós va nomenar capità de l'estol, de trenta galeres, Ponç de Santa Pau[36] el març de 1351.[37] L'armada catalana va sortir de Maó el mes d'octubre i es va dirigir, fent escala a Càller, a Messina, on es van unir vint galeres venecianes capitanejades per Panerazio Giustinian, i ja de camí a Constantinoble s'hi van unir catorze galeres venecianes més i quatre de valencianes capitanejades per Bernat de Ripoll.

L'armada de l'alian√ßa derrot√† als genovesos comandats per Paganino Doria la nit del 13 de febrer de 1352 enmig d'una tempesta molt violenta,[38] amb moltes baixes per culpa de la indecisi√≥ de l'almirall veneci√† i la inexperi√®ncia en aquelles aig√ľes del catal√†.[39][40]

Batalla naval de Port del Comte (1353)

En 1353 Bernat II de Cabrera comandà un estol de 46 galeres que s'havien reunit a Menorca, salpant de Maó el 18 d'agost, arribant a l'Alguer el 25 d'agost, on s'hi trobaren amb 20 galeres venecianes comandades per Nicolò Pisani. Una flota genovesa de 60 galeres comandada per Antonio Grimaldi pretenia atacar les dues flotes per separat.[41]

La flota de Bernat II de Cabrera i Nicolò Pisani, empesa pel vent de xaloc, derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa al Port del Comte,[42] als afores de l'Alguer.[43]

Ordinacions sobre lo fet de la mar (1354)

¬ę CAP. XXII.

Com deuen navegar les Galées del Estol entemps de fortuna, ò de foscha nit. Item, sia ordinació general: que tots temps que Estól navegará ab fortuna, è ab foscha nit, que cascuna Galéa port una lanterna, è aquella del Capitá ne port dues ab lo pharaó ensemps, ço es, la una è la una part del pharaó, è l'altra è l'altra part. E si lo Patró è lo Cómit veyen, ques lunyassen, è quels fos perill, quel poguesen apagar.

¬Ľ
‚ÄĒ Ordinacions sobre lo fet de la mar, Bernat II de Cabrera

Francesc de Perellós (1356)

Com a almirall del rei de Fran√ßa durant la Guerra dels Cent Anys, al cap de nou galeres avarades i armades per Bonanat Descoll i Guillem Morey a Barcelona,[44] f√©u una expedici√≥ a Anglaterra, i va arribar a Sanl√ļcar de Barrameda a la recerca de vitualles, i estant la Corona d'Arag√≥ en guerra contra la Rep√ļblica de G√®nova atac√† dues naus genoveses,[45] provoc√† la intervenci√≥ de Pere I de Castella, que va requerir Perell√≥s perqu√® abandon√©s la seva presa; i com aquest no ho feia, es va queixar a Pere el Cerimoni√≥s, qui tampoc no li va fer cas, i persegu√≠ Perell√≥s amb algunes galeres fins a Tavira, per√≤ no va poder atrapar-lo, i com a venjan√ßa va fer cremar les mercaderies dels catalans a Sevilla.[46]

  • Francesc de Perell√≥s fou almirall de Fran√ßa entre 1368-1369, amb el nom de Fran√ßois de Perilleux (ou de Perillos).[47][48]
  • L'estol que salp√† de Barcelona constava de vuit galeres i una galiota -segons les fonts franceses- en arribar a Fran√ßa.[49]

Pere el Cerimoniós (1356)

Segons decret de 1351 va ordenar que tots els documents referents a activitats navals es redactessin en català.[50]

El 26 de febrer de 1356 va promulgar unes Ordinacions sobre certes regles que’s deuen tenir en los armaments de corsaris particulars.[51]

Va signar un acord amb la ciutat de Barcelona per a posar sostre a les drassanes. Teòricament el sostre havia d'incloure planxes d'estany.

Francesc Eiximenis (1379-1392)

Francesc Eiximenis en el Dotz√® del Cresti√†[52] parlava de la guerra naval i de la disciplina i ordre que cal observar en els vaixells. Pel que fa a la mesura del temps escrigu√© el seg√ľent:[53]

¬ę La dotzena √©s quel alguatzir de cascuna galea fa√ßa observar les guaytes acostumades de nits e de dies. E si lo nauxer √©s diligent deu b√© guardar les hores en popa e daquell qui les guarda per cosia. Per guisa que sap√¨en lo temps qui passa quan √©s en quan van o quan tornen atr√†s e aix√≠ de les altres circumst√†ncies. ¬Ľ
‚ÄĒ Dotz√© del Cresti√†; cap CCCXXXVI
  • El cap√≠tol CCCXXXIII (333) tracta de la guerra naval i exposa diversos conceptes interessants.
    • Indica la necessitat d'anomenar amb precisi√≥ els diversos llocs de combat en la coberta d'un vaixell. I recorda el costum catal√† d'anomenar la banda dreta (estribord) "banda de Santa Maria" i la banda esquerra (babord) "banda de Sant Jordi".
Detall de la Tavola Strozzi. Vaixells que tornen a Nàpols després de la batalla d'Ischia (1465).[54][55][56][57]
  • Cura de ferides en combat.
¬ę ... La setzena √©s que de continent que les galeres o estol se acosten lo barber vaja desota amb un fadr√≠ que li ajut, e aparellen ous e stopa e benes e la farramenta per arrencar viretons o per ajudar nafrats e lo nafrat deu sen devallar al barber per la porta de popa e de continent que √©s metjat torne des√ļs si donchs la nafra no √©s perillosa... ¬Ľ
  • Artilleria. Indica la necessitat de bombardes i ballestes de lleva.

Alfons el Magnànim (1416-1458)

Benedetto Cotrugli. De Navigatione (1464-65).

'De Navigatione Liber' 1464.

Benedetto Cotrugli fou autor d‚Äôun llibre de navegaci√≥ ( ‚ÄúDe navigatione‚ÄĚ ; N√†pols 1464) que no es va arribar a publicar, per√≤ que es conserva en forma de manuscrit. Es tracta d‚Äôuna obra que pot consultar-se en una transcripci√≥ digitalitzada a cura de Piero Falchetta[1]. Tamb√© el manuscrit original pot llegir-se de forma gratu√Įta (Manuscrit Beinecke MS 557, Yale University Library, Beinecke Rare Book and Manuscript Library).

¬ę Galea vogia III hommini per bancho ogi, et have XXVIII et XXVIIII banchi. Le fuste vogano dui remi per bancho, et queste sonno de pi√Ļ qualitate de longe√ße, ad beneplacitum XII, XVI, XX, XXIIII etc... Et realmente quisto modo de galee ando aptissimamente la nation Catallana et sondo aptissimi allo governo de quelle, perch√© le altre nationi armano solamente alli bisogni, et li Catalani al continuo fando lo misterio, et ciascheduno ne sa in parte et li Catallani in totum. ¬Ľ
‚ÄĒ De navigatione. Benedetto Cotrugli.

Batalla d'Ischia (1465)

Guerra Civil catalana (1462- 1472)

¬ę ...Aquest dia ans de dinar los reverent e honorables deputats acompanyats de XXVII persones del parlament general de Catalunya feren ficar stepes per a XXVII galeres les quals hiversosament fan fer e armar ensemps ab altres galeres que ja son fetes dins la Dre√ßana per defensio de les mars del dit principat: e tot a√ßo se feya per raho de la liberacio de la persona del illustre princep e primogenit nostre lo qual lo senyor rey detenia en preso...[58] ¬Ľ

Ferran el Catòlic (1479-1516)

¬ę ‚ĶDesarm√°ronse estas galeras por mandado de los Reyes Cat√≥licos don Fernando y do√Īa Isabel y persuasi√≥n de frailes que les encargaron las conciencias porque ten√≠an galeras, diciendo que Dios no tenia mas de un infierno para todo el mundo, y que ellos quer√≠an tener muchos pues cada galera era un infierno. Tanta fue la obediencia que los catalanes tuvieron √° sus reyes , que aunque tenian guerra con ginoveses enemigos viejos , y aunque hac√≠an y tem√≠an el da√Īo que despu√©s ac√° se les ha por esto seguido, cumplieron luego el mandamiento; y tan bueno fue el consejo de aquellos frailes, que ha sido causa de cuantas guerras y robos han hecho cosarios en estos reinos. ¬Ľ
‚ÄĒ Choronica de los muy nombrados Omiche y Haradin Barbarrojas, por Francisco L√≥pez de G√≥mara.[59][60]

Cardenal Cisneros (1516)

¬ę ... Nos vos encargamos que luego vos inform√©is y sep√°is la verdad que orden se tenia en el sostener de las galeras cuando las hab√≠a en las atarazanas desa cibdad (Barcelona).... y qu√© personas y oficiales hab√≠a obligados al servicio de las dichas galeras y atarazanas, y qu√© ordenanzas tienen dello, y qu√© oficiales hay agora d√©la suso dicho, y en qu√© se emplean.:... y asi mismo envi√©is ac√° un c√≥mitre de los dichos oficiales bien instruto √© informado para que le mandemos o√≠r cerca dello ‚ÄĒ y esto combiene que se haga con mucho recabdo y diligencia porque cumple mucho saberlo , por lo que se ha de proveher no solamente ah√≠ pero en otras partes destos reinos contra los moros y turcos que procuran de las ofender...[61] ¬Ľ

Carles V (1516-1556)

L’any 1528 l’emperador Carles va signar una Reial Ordre manifestant la seva voluntat de construir amb urgència 50 galeres a Barcelona i decretant algunes mesures especials per a proveir la fusta necessària a les muntanyes de Catalunya i Aragó. Aquestes mesures extraordinàries no eren necessàries en el sistema tradicional català i eren contràries a algunes lleis del país. Al cap de deu mesos la fita es va assolir i arribaren a Tortosa les fustes necessàries per a bastir 37 galeres. El responsable, Jaume Ferrer, va passar els comptes al Mestre racional Francesc Gralla que els va aprovar i arxivar.

¬ę ... Es de advertir , que toda la arboladura vino de los Pirineos por el Ebro , y la dem√°s madera de montes de Catalu√Īa , y asimismo todo el herrage y clavazon , y las lonas fueron de la tierra , aunque mucha vino de G√©nova¬†: el c√°√Īamo , del campo de Tarragona , L√©rida y Balaguer¬†: las velas se cortaron y cosieron en el salon de la Lonja del mar¬†; y la xarcia y cordage se trabaj√≥ dentro de la huerta de S. Francisco , √° cuya Comunidad se indemniz√≥ de la hortaliza de su consumo diario. La p√≥lvora, as√≠ de arcabuz como de ca√Ī√≥n, se refin√≥ en Barcelona¬†; y en esta Ciudad tambien se trabajaron todas las armas , artiller√≠a , y dem√°s pertrechos de guerra. La mitad de las Galeras se construyeron al descubierto¬†; porque en las Atarazanas solo se pod√≠an trabajar diez √° la vez.

De todas estas Galeras fué despues Capitan General D. Alvaro de Bazán , y su Teniente General D. Miguel de Bohera...[62][63]

¬Ľ

Felip II de Castella (1556 ‚Äď 1598)

Garc√≠a √Ālvarez de Toledo y Pimentel-Osorio (1558)

En √®poca de Carles I fou Capit√† general del mar (1544 ). Ja com a Virrei de Catalunya declarava la crema de boscos sencers del Principat amb l‚Äôexcusa d‚Äôacabar amb els bandolers (1561). Una mesura poc favorable a la construcci√≥ naval. L‚Äôany 1562 va imposar mestres d‚Äôaixa bisca√Įns a les drassanes de Barcelona. En el nou c√†rrec de virrei de Sic√≠lia va imposar artesans genovesos per a fer sis galeres amb urg√®ncia (1565).

¬ę ... Su Majestad me mand√≥ , como con otras m√≠as he escripto

√° V. S. , que inviase de Genova los maestros para hacer los seis buques de galeras que ah√≠ se han de labrar , y ans√≠ invi√© los mejores que habia all√≠ , que son de los buenos que yo conozco; y esta diligencia y gasto de inviarlos de Italia se ha hecho particularmente para que estos hombres entendiesen en asentar dichos buques y hacellos del garbo y manera que yo les mandase , porque no hay en Catalu√Īa maestros que entiendan esto, que es lo que mas importa para que las galeras salgan como conviene. Yo les di la orden que en este particular hab√≠an de tener, y he suplicado √° V. S. mandase que en lo de asentar dichos buques no entendiesen otros, si estos no, porque cierto as√≠ conviene. Y hoy he resecbido una carta que ellos mescriben de 2 deste, en que me dicen les han dado cargo de hacer una sola galera, y que el gobernador les ha dicho que las otras cinco las quer√≠a dar √° maestros catalanes , y puesto por maestro mayor un maestro Marco Mas, que no sabe lo que el zapato de los otros; y que este ha puesto ya √° caballo dos buques. Y h√©me maravillado mucho dello, pues estos maestros fueron para lo que tengo dicho , y por duplicados lo he scripto yo al gobernador. Y suplico √° V. S. que, pues la voluntad de Su Majestad es que ellos entiendan en lasiento y f√°brica de dichas galeras, sea V. S. servido de no consentir que entiendan otros en esto que ellos, y de mandar que en los dos buques que ha asentado el dicho maestro Marco Mas, no se pase adelante por √©l, sino que los hagan dichos maestros y entiendan en los dem√°s que se han de asentar. Y tambien suplico √° V. S. que en la f√°brica de todos ellos mande se den mucha priesa, pues el tiempo es ya adelante, y cada dia se tienen mas ciertos avisos de la salida de larmada del turco este verano en mucho n√ļmero de navios, y mas presto que los otros a√Īos, como V. S. lo habr√° entendido por otra v√≠a.

¬Ľ
‚ÄĒ Minuta aut√≥grafa de carta de D. Garc√≠a de Toledo al duque de Francavila , virey de Catalu√Īa (1565).

1607-1617

En aquest per√≠ode nom√©s es constru√Įren 14 galeres a les drassanes de Barcelona.

Qualitat de fabricació

¬ę ... Con esta ocasi√≥n representa la mala calidad de la fabrica del Tarazanal de G√©nova y su gran costa por deverse volver hazer las obras muertas aunque sea en buques nuevos, su poca duracion, quando los fabricados en Barcelona pasan de 20 a√Īos y pone en la real consideracion tantas conveniencias de hacienda y buena razon de estado aora que se prefiera a la de Genova y la Capitana es de tan flaca fabrica que ser√° necessario mudarla de aqu√≠ a quatro o cinco a√Īos [...] Representa [el marqu√©s de Bayona] a V Mgad. que siendo preciso fabricar estos tres buques tendr√° gran conveniencia que se hagan en Barcelona... ¬Ľ
‚ÄĒ La Junta de Galeras al rey, Madrid, 23 de abril de 1664.[65]

Referències

Vegeu també

  • Archivo de la Corona de Arag√≥n. Colecci√≥n de documentos in√©ditos del Archivo de la Corona de Arag√≥n: Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Catalu√Īa, Arag√≥n y Valencia custodiados en el Archivo General de la Corona de Arag√≥n y publicados de Real √ďrden por Pr√≥spero de Bofarrull y Mascar√≥. En el Establecimiento Litogr√°fico y Tipogr√°fico de Jos√© Eusebio Monfort, 1850, p.¬†335‚Äď.
  • Antonio de CAPMANY; Corona catalano-aragonesa Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Arag√≥n: aprobadas por el rey D. Pedro IV a√Īo de MCCCLIV. Imp. Real, 1787, p.¬†25‚Äď.
  • Annales Regni Francorum, Hannover 1895. p√†g. 104, 105, 108 i 139.
  • Mill√†s i Vallicrosa, Josep Maria. Textos dels historiadors √†rabs referents a la Catalunya carol√≠ngia. 1a ed.. Institut d'Estudis Catalans, 1987. ISBN 84-7283-117-5.
  • ¬ęCatalunya¬Ľ. Gran Enciclop√®dia Catalana. [Consulta: 25 maig 2014].
  • Ram√≥n de Abadal y Vinyals. Els temps i el regiment del comte Guifred el Pil√≥s. Institut d'Estudis Catalans, 1989, p.¬†98‚Äď. ISBN 978-84-86329-46-4.
  • Liber maiolichinus
  • Javier Lacosta. ¬ęMallorca 1229: la visi√≥n de los vencidos¬Ľ. Junta isl√°mica, 16-09-1999. [Consulta: 31 octubre 2010].
  • Pablo Piferrer, Francisco Pi Margall. ¬ęEspa√Īa: sus monumentos y artes, su naturaleza e historia.¬Ľ. [Consulta: 2 novembre 2010].
  • Legado andalus√≠, Hamid Triki. ¬ęItinerario cultural de Almor√°vides y Almohades: Magreb y Pen√≠nsula Ib√©rica¬Ľ. Junta de Andaluc√≠a, mayo 2003. [Consulta: 18 novembre 2010].
  • ¬ęRam√≥n Berenguer III el Grande¬Ľ. Biograf√≠as y vidas. [Consulta: 16 desembre 2010].
  • Institut d'Estudis Catalans; Secci√≥ Hist√≤rico-Arqueol√≤gica; Riera i Melis, Antoni Els cereals i el pa en els pa√Įsos de llengua catalana a la baixa edat mitjana. Institut d'Estudis Catalans, 4 desembre 2017, p.¬†71‚Äď. ISBN 978-84-9965-389-1.
  • MONSALVO ANT√ďN, Jos√© Mar√≠a. Historia de la Espa√Īa Medieval. Ediciones Universidad de Salamanca, 22 desembre 2018, p.¬†230‚Äď. ISBN 978-84-9012-522-9.
  • Enrique Fl√≥rez. Espa√Īa sagrada: Contiene el estado antiguo de la santa iglesia de Barcelona, con un catalogo muy exacto de sus primeros gobernadores y condes propietarios, y una coleccion de los escritos de los Padre Barcinonenses. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1775, p.¬†475‚Äď.
  • Jos√© Balari y Jovany. Or√≠genes hist√≥ricos de Catalu√Īa. Jaime Jep√ļs, 1899.
  • Jean Alexandre C. Buchon. Choix de chroniques et m√©moires sur l'histoire. Auguste Desrez, 1841, p.¬†587‚Äď.
  • Juan DAMETO. Historia general del Reino de Mallorca. Imp. Nacional de L. Guasp y Pascual, 1841, p.¬†764‚Äď.
  • Ramon Llull. Obras rimadas de Ramon Llull: escritas en idioma catalan-provenzal. Pedro Jos√© Gelabert, 1857, p.¬†685‚Äď.
  • Emili Casanova. Francesc Ferrer Pastor: les paraules d‚Äôun poble. Universitat de Val√®ncia, 2002, p.¬†253‚Äď. ISBN 978-84-370-5397-4.
  • Alemany Llovera i Casanovas, 1987.
  • Terradas Munta√Īola, 2009, p.¬†24-25.
  • Garcia Domingo i L√≥pez Miguel, juliol‚Äďagost 2012, p.¬†47.
  • Terradas Munta√Īola, 2011, p.¬†70.
  • Cubeles i Bonet, Moreno i Nadal, 2012.
  • Antonio de Capmany y de Montpalau; Barcelona (Spain). Real Junta de Comercio Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona: Publicadas por disposicion y a expensas de la Real junta y consulado de comercio de la misma ciudad. En la Imprenta de D. Antonio de Sancha., 1779, p.¬†1‚Äď.
  • V√≠ctor Balaguer. Historia de Catalu√Īa y de la corona de Aragon, 3: escrita para darla a conocer al pueblo, record√°ndole los grandes hechos de sus ascendientes en virtud, patriotismo y armas, y para difund ir entre todas las clases el amor al pais y la memoria de sus glorias pasadas. Librer√≠a de Salvador Manero, 1862, p.¬†346‚Äď.
  • Josefa Mutg√© Vives. Pol√≠tica, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC - CSIC Press, 2004, p.¬†183‚Äď. ISBN 978-84-00-08218-5.
  • Nombramiento de Almirante del reino de Catalu√Īa y Sicilia expedido por el Rey Don Pedro III de Arag√≥n a favor de Rogerio de Lauria
  • Francisco Rafael de Uhag√≥n Laurenc√≠n (Marqu√©s de). Los almirantes de Arag√≥n: Datos para su cronolog√≠a. Establecimiento Tipogr√°fico de Fortanet, 1919.
  • Ram√≥n Muntaner. Chronica. Literarischer Verein, 1844, p.¬†65‚Äď.
  • DCVB:Postic.
  • √Āngeles Masi√° de Ros. Relaci√≥n castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. Editorial CSIC - CSIC Press, 1994, p.¬†9‚Äď. ISBN 978-84-00-07446-3.
  • Carme Batlle i Gallart. El "llibre del consell" de la ciutat de Barcelona, segle XIV: les eleccions municipals. Editorial CSIC - CSIC Press, 1 gener 2007, p.¬†216‚Äď. ISBN 978-84-00-08509-4.
  • Raccolta di tutti i pi√Ļ rinomati scrittori dell' istoria generale del regno di Napoli: principiando dal tempo che queste provincie hanno preso forma di regno .... Nella stamperia di G. Gravier, 1770, p.¬†338‚Äď.
  • Donde se escriuen las vidas de los Reyes de Nauarra. Escrivese Tambien La Svcession De todos los Reyes de Francia, y Obispos de la S. Iglesia de Pamplona. Sebastian de Cormellas, 1628, p.¬†389‚Äď.
  • Francesch Rod√≥n i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.58
  • (castell√†) Jos√© Vicente Cabezuelo Pliego, Diplomacia y guerra en el Mediterr√°neo medieveal. La liga v√©neto-aragonesa contra G√©nova de 1351, Anuario de estudios medievales: gener-juny de 2006
  • (angl√®s) Jean-Charles-L√©onard Simonde Sismondi, A history of the Italian republics
  • (angl√®s) Donald M. Nicol. Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations, p.276
  • Pon√ß de Santa Pau (‚Ć1352) y su translatio corporis: historia de una ida y de una vuelta. Alberto Reche Ontillera.
  • Budruni, Antonio. Breu hist√≤ria de l'Alguer. Del Neol√≠tic fins al 1720. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.¬†38. ISBN 8498832322.
  • (angl√®s) William Henry Smyth, Sketch of the present state of the island of Sardinia
  • Francesch Rod√≥n i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana, p.59-60
  • Reche Ontillera, Alberto ¬ęLa guerra mar√≠tima y los profesionales de la gesti√≥n de las flotas. Un ejemplo catal√°n del siglo XIV¬Ľ (en castell√†). Roda da Fortuna, 3, 1-1, 2014, p√†g.¬†499 [Consulta: 5 octubre 2015].
  • Villalon, L. J. Andrew; Kagay, Donald J. The Hundred Years War (Part II): Different Vistas, (en angl√®s). Brill, 2008, p.¬†Volum 2, p.159. ISBN 9004168214.
  • (castell√†) Juan de Ferreras, Synopsis hist√≥rica chronologica de Espa√Īa, v.8, p.70
  • Encyclop√©die M√©thodique, Ou Par Ordre De Matieres: Par Une Soci√©t√© De Gens De Lettres, De Savants Et D'Artistes¬†: Pr√©c√©d√©e d'un Vocabulaire universel, servant de Table pour tout l'Ouvrage, orn√©e des Portraits de MM. Diderot et D'Alembert, premiers √Čditeurs de l'Encyclop√©die. Histoire¬†; T. 6. Panckoucke, 1804, p.¬†503‚Äď.
  • Anselme de Sainte-Marie. Histoire de la Maison Royale de France, et des grands officiers de la Couronne. Loyson, 1674, p.¬†297‚Äď.
  • Anselme (p√®re). Histoire genealogique et chronologique de la maison royale de France, des pairs, grands officiers de la couronne & de la maison du roy: & des anciens barons du royaume: avec les qualitez, l'origine, le progres & les armes de leurs familles; ensemble des statuts & le catalogue des chevaliers, cammandeurs, & officiers de l'ordre du S. Esprit. Le tout dresse sur titres originaux, sur les registres des des chartes du roy, du parlement, de la chambre des comptes & du chatelet des Paris...& d'autres cabinets curieux. La Compagnie des libraires, 1733, p.¬†759‚Äď.
  • Memorial hist√≥rico espa√Īol: colecci√≥n de documentos, op√ļsculos y antig√ľedades que publica la Real Academia de la Historia. Documentos de la √©poca de Alfonso el Sabio. Academia de la Historia, 1851, p.¬†354‚Äď.
  • Capmany Sur√≠s y de Montpalau. Ordenanzas de las armadas navales de la Corona de Aragon aprobadas por el rey D. Pedro IV a√Īo de M.CCC.LIV. van acompa√Īadas de varios edictos y reglamentos promulgados por el mismo rey sobre el apresto y alistamiento de armamentos reales y de particulares. En la imprenta nacionale, 1787, p.¬†134‚Äď.
  • Dotz√© del Cresti√†. Vegeu enlla√ß INC/1103
  • Dotz√® del Cresti√†, p√†g. 81/100
  • Jerry H. Bentley. Politica e cultura nella Napoli rinascimentale. Guida Editori, 1995, p.¬†42‚Äď. ISBN 978-88-7835-183-7.
  • Andrea Brancaleone. Umanesimo e rinascimento a Napoli. Andrea Brancaleone, 2010, p.¬†15‚Äď. ISBN 978-88-910-0152-8.
  • Antonio de Herrera. Comentarios de los hechos de los espa√Īoles, franceses y venecianos en Italia y de otras Rep√ļblicas, Potentados, Pr√≠ncipes y Capitanes famosos italianos, desde el a√Īo 1281 hasta el de 1559 por Antonio de Herrera. Juan Delgado, 1624, p.¬†149‚Äď.
  • Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarq√ļia espa√Īola, desde los tiempos primitivos hasta el a√Īo de 1852.... L. Tasso, 1853, p.¬†449‚Äď.
  • Archivo General de la Corona de Arag√≥n. Colecci√≥n de documentos in√©ditos del Archivo General de la Corona de Arag√≥n. J.E. Montfort, 1864, p.¬†34‚Äď.
  • Jos√© Ferrer de Couto; Jos√© March y Labores Historia de la Marina Real Espa√Īola: desde el descubrimiento de las Am√©ricas hasta el combate de Trafalgar. J. M. Ducazcal, 1856, p.¬†337‚Äď.
  • Memorial hist√≥rico espa√Īol: colecci√≥n de documentos, op√ļsculos y antig√ľedades que publica la Real Academia de la Historia. La Academia, 1853, p.¬†357‚Äď.
  • La marina de Castilla desde su origen y pugna con la de Inglaterra hasta la refundici√≥n en la Armada espa√Īola. Fern√°ndez Duro, Ces√°reo.
  • Antiguos tratados de paces y alianzas entre algunos reyes de Arag√≥n y diferentes principes infieles de Asia y Africa desde el siglo XIII hasta el XV: copiados con √≥rden de S.M. de los originales registros del ... Archivo de la Corona de Arag√≥n. Imprenta Real, 1786, p.¬†2‚Äď.
  • V√≠ctor Balaguer. Bellezas de la Historia de Catalu√Īa: Lecciones pronunciadas en la Sociedad Filarm√≥nica y Literaria de Barcelona. Por D. Victor Balaguer. II. Imprenta de Narciso Ramirez, 1853, p.¬†101‚Äď.
  • Javier Barraycoa. Eso no estaba en mi libro de Historia de Catalu√Īa. Editorial Almuzara, 12 maig 2018, p.¬†89‚Äď. ISBN 978-84-17418-70-0.



  • versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.