La vaca cega desconfiada
_FRASE_TOP
L'edició d'imatges engloba els processos d'alteració de les imatges, ja siguin fotografies digitals, fotografies fotoquÃmiques tradicionals o il·lustracions. L'edició tradicional d'imatges analògiques es coneix com a retoc fotogrà fic, utilitzant eines com un aerògraf per modificar fotografies o editar il·lustracions amb qualsevol mitjà d'art tradicional. Els programes de programari grà fic, que es poden agrupar à mpliament en editors de grà fics vectorials, editors de grà fics rà ster i modeladors 3D, són les eines principals amb les quals un usuari pot manipular, millorar i transformar imatges. Molts programes d'edició d'imatges també s'utilitzen per representar o crear art informà tic des de zero. El terme "edició d'imatges" sol referir-se només a l'edició d'imatges en 2D, no en 3D.
Les imatges rà ster s'emmagatzemen en un ordinador en forma de quadrÃcula d'elements d'imatge o pÃxels. Aquests pÃxels contenen la informació de color i brillantor de la imatge. Els editors d'imatges poden canviar els pÃxels per millorar la imatge de moltes maneres. Els pÃxels es poden canviar en grup o individualment pels sofisticats algoritmes dels editors d'imatges. Aquest article es refereix principalment als editors de grà fics de mapes de bits, que sovint s'utilitzen per alterar fotografies i altres grà fics rà ster. No obstant això, els programes de grà fics vectorials, com Adobe Illustrator, CorelDRAW, Xara Designer Pro o Inkscape, s'utilitzen per crear i modificar imatges vectorials, que s'emmagatzemen com a descripcions de lÃnies, corbes de Bézier i text en lloc de pÃxels. És més fà cil rasteritzar una imatge vectorial que vectoritzar una imatge rà ster; com vectoritzar una imatge rà ster és el focus de molta investigació en el camp de la visió per computador. Les imatges vectorials es poden modificar més fà cilment perquè contenen descripcions de les formes per facilitar la reordenació. També són escalables, sent rà sterizables a qualsevol resolució.
Els programes d'edició d'imatges de cà meres o ordinadors sovint ofereixen funcions bà siques de millora automà tica de la imatge que corregeixen els desequilibris de tonalitat i brillantor del color, aixà com altres funcions d'edició d'imatges, com ara l'eliminació d'ulls vermells, ajustos de nitidesa, funcions de zoom i retall automà tic. Aquests s'anomenen automà tics perquè generalment es produeixen sense interacció de l'usuari o s'ofereixen amb un sol clic d'un botó o botó del ratolà o seleccionant una opció d'un menú. A més, algunes funcions d'edició automà tica ofereixen una combinació d'accions d'edició amb poca o cap interacció de l'usuari. [cal citació]
Molts formats de fitxer d'imatge utilitzen la compressió de dades per reduir la mida del fitxer i estalviar espai d'emmagatzematge. La compressió digital de les imatges pot tenir lloc a la cà mera o es pot fer a l'ordinador amb l'editor d'imatges. Quan les imatges s'emmagatzemen en format JPEG, la compressió ja s'ha produït. Tant les cà meres com els programes informà tics permeten a l'usuari establir el nivell de compressió.
Alguns algorismes de compressió, com els que s'utilitzen en format de fitxer PNG, no tenen pèrdues, cosa que significa que no es perd informació quan es desa el fitxer. Per contra, el format de fitxer JPEG més popular utilitza un algorisme de compressió amb pèrdues (basat en la codificació discreta de transformada de cosinus) pel qual com més gran és la compressió, més informació es perd, reduint en última instà ncia la qualitat de la imatge o el detall que no es pot restaurar. JPEG utilitza el coneixement de la forma en què el cervell i els ulls humans perceben el color per fer que aquesta pèrdua de detall sigui menys notòria.
A continuació s'enumeren algunes de les capacitats més utilitzades dels millors programes de manipulació de grà fics. La llista no és en cap cas tot inclòs. Hi ha una infinitat d'opcions associades a l'aplicació de la majoria d'aquestes funcions.
Un dels requisits previs per a moltes de les aplicacions que s'esmenten a continuació és un mètode per seleccionar parts d'una imatge, aplicant aixà un canvi selectivament sense afectar tota la imatge. La majoria dels programes grà fics tenen diversos mitjans per aconseguir-ho, com ara:
aixà com instal·lacions més avançades com la detecció de vores, emmascarament, composició alfa i extracció basada en colors i canals. La vora d'una à rea seleccionada en una imatge sovint s'anima amb l'efecte formigues que marxen per ajudar l'usuari a distingir la vora de selecció del fons de la imatge.
Una altra caracterÃstica comuna a moltes aplicacions grà fiques és la de Layers, que són anà logues a là mines d'acetat transparent (cadascuna conté elements separats que formen una imatge combinada), apilades unes sobre les altres, cadascuna capaç de ser col·locades individualment, alterades i barrejades amb les capes de sota, sense afectar cap dels elements de les altres capes. Es tracta d'un flux de treball fonamental que s'ha convertit en la norma per a la majoria de programes del mercat actual i que permet la mà xima flexibilitat per a l'usuari mantenint els principis d'edició no destructius i la facilitat d'ús.
Els editors d'imatges poden canviar la mida de les imatges en un procés sovint anomenat escalat d'imatges, fent-les més grans o més petites. Les cà meres d'alta resolució d'imatges poden produir imatges grans que sovint es redueixen de mida per a l'ús d'Internet. Els programes d'editor d'imatges utilitzen un procés matemà tic anomenat resampling per calcular nous valors de pÃxels l'espaiat dels quals és més gran o més petit que els valors originals dels pÃxels. Les imatges per a l'ús d'Internet es mantenen petites, per exemple, 640 x 480 pÃxels que equivaldrien a 0,3 megapÃxels.
Els editors digitals s'utilitzen per retallar imatges. Retallar crea una imatge nova seleccionant una porció rectangular desitjada de la imatge que s'està retallant. Es descarta la part no desitjada de la imatge. El retall d'imatges no redueix la resolució de la zona retallada. Els millors resultats s'obtenen quan la imatge original té una alta resolució. Una raó principal per retallar és millorar la composició de la imatge a la nova imatge.
Mitjançant una eina de selecció, es traça / selecciona l'esquema de la figura o element de la imatge i, a continuació, s'elimina el fons. Depenent de com d'intricada sigui la "vora", això pot ser més o menys difÃcil de fer net. Per exemple, els pèls individuals poden requerir molta feina. D'aquà l'ús de la tècnica de la "pantalla verda" (tecla croma) que permet treure fà cilment el fons.
Els editors d'imatges tenen disposicions per crear un histograma d'imatge de la imatge que s'està editant. L'histograma representa el nombre de pÃxels de la imatge (eix vertical) amb un valor de brillantor particular (eix horitzontal). Els algoritmes de l'editor digital permeten a l'usuari ajustar visualment el valor de brillantor de cada pÃxel i mostrar dinà micament els resultats a mesura que es realitzen ajustos. D'aquesta manera, es poden obtenir millores en la brillantor i el contrast de la imatge. [4]
Els editors d'imatges poden incloure una sèrie d'algorismes que poden afegir o eliminar soroll en una imatge. Alguns artefactes JPEG es poden eliminar; es pot eliminar pols i rascades i es pot desxifrar una imatge. La reducció de soroll només estima l'estat de l'escena sense el soroll i no substitueix l'obtenció d'una imatge "més neta". La reducció excessiva del soroll comporta una pèrdua de detall i, per tant, la seva aplicació està subjecta a una compensació entre la indesitjabilitat del propi soroll i la dels artefactes de reducció.
El soroll tendeix a envair les imatges quan es prenen imatges en entorns de poca llum. A una nova imatge se li pot donar un efecte "antic" afegint soroll monocrom uniforme.
La majoria d'editors d'imatges es poden utilitzar per eliminar branques no desitjades, etc., mitjançant una eina de "clonació". L'eliminació d'aquests elements de distracció posa el focus en el tema, millorant la composició general.
Alguns editors d'imatges tenen habilitats d'intercanvi de color per canviar selectivament el color d'elements especÃfics d'una imatge, ja que els elements seleccionats es troben dins d'un rang de colors especÃfic.
Els editors d'imatges són capaços d'alterar una imatge per ser girada en qualsevol direcció i en qualsevol grau. Es poden crear imatges mirall i les imatges es poden capgirar horitzontalment o verticalment. Sovint n'hi ha prou amb una petita rotació de diversos graus per anivellar l'horitzó, la verticalitat correcta (d'un edifici, per exemple) o tots dos. Les imatges girades solen requerir retallar després, per tal d'eliminar els buits resultants a les vores de la imatge.
Alguns editors d'imatges permeten a l'usuari distorsionar (o "transformar") la forma d'una imatge. Tot i que això també pot ser útil per a efectes especials, és el mètode preferit per corregir la distorsió tÃpica de la perspectiva que resulta de les fotografies preses en un angle oblic a un subjecte rectilini. Cal tenir cura durant la realització d'aquesta tasca, ja que la imatge es reprocessa mitjançant la interpolació de pÃxels adjacents, cosa que pot reduir la definició general de la imatge. L'efecte imita l'ús d'una lent de control de perspectiva, que aconsegueix una correcció similar a la cà mera sense pèrdua de definició.
Els paquets de manipulació fotogrà fica tenen funcions per corregir imatges de diverses distorsions de lents, incloses les distorsions del pincushion, fisheye i barril. Les correccions són en la majoria dels casos subtils, però poden millorar l'aspecte d'algunes fotografies.
En els grà fics per ordinador, la millora d'una imatge és el procés de millora de la qualitat d'una imatge emmagatzemada digitalment mitjançant la manipulació de la imatge amb programari. És bastant fà cil, per exemple, fer una imatge més clara o fosca, o augmentar o disminuir el contrast. El programari avançat de millora de fotos també admet molts filtres per alterar les imatges de diverses maneres. [5] Els programes especialitzats per a la millora d'imatges de vegades s'anomenen editors d'imatges.
Els programes grà fics es poden utilitzar tant per afinar com per difuminar imatges de diverses maneres, com ara emmascarament descarat o desconvolució. [6] Els retrats sovint semblen més agradables quan es suavitzen selectivament (especialment la pell i el fons) per destacar millor el tema. [cal citació] Això es pot aconseguir amb una cà mera mitjançant una obertura gran o a l'editor d'imatges fent una selecció i desenfocant-la. La millora de la vora és una tècnica extremadament comuna que s'utilitza per fer que les imatges semblin més nÃtides, tot i que els puristes arrufen el nas en semblar antinaturals.
Una altra forma d'afilat d'imatges implica una forma de contrast. Això es fa trobant el color mitjà dels pÃxels al voltant de cada pÃxel en un radi especificat i, a continuació, contrastant aquest pÃxel amb aquest color mitjà . Aquest efecte fa que la imatge sembli més clara, aparentment afegint detalls. Un exemple d'aquest efecte es pot veure a la dreta. S'utilitza à mpliament en la indústria grà fica i fotogrà fica per augmentar els contrastos locals i aguditzar les imatges.
_-2.jpg)
Moltes aplicacions grà fiques són capaces de fusionar una o més imatges individuals en un sol fitxer. Es pot controlar l'orientació i la col·locació de cada imatge.
Quan se selecciona una imatge rà ster que no és rectangular, requereix separar les vores del fons, també coneguda com a silueta. Aquest és el digital-analògic de retallar la imatge a partir d'una imatge fÃsica. Els camins de retall es poden utilitzar per afegir imatges siluetes a grà fics vectorials o fitxers de disseny de pà gines que conservin dades vectorials. La composició alfa, permet vores translúcides suaus en seleccionar imatges. Hi ha diverses maneres de silueta d'una imatge amb vores suaus, inclosa la selecció de la imatge o el seu fons mostrant colors similars, seleccionant les vores mitjançant un traçat rà ster o convertint un camà de retall a una selecció rà ster. Un cop seleccionada la imatge, es pot copiar i enganxar en una altra secció del mateix fitxer o en un fitxer separat. La selecció també es pot desar en el que es coneix com a canal alfa.
Una manera popular de crear una imatge composta és utilitzar capes transparents. La imatge de fons s'utilitza com a capa inferior i la imatge amb les parts a afegir es col·loquen en una capa per sobre d'aquesta. Mitjançant una mà scara de capa d'imatge, totes les parts que s'han de fusionar s'amaguen de la capa, donant la impressió que aquestes parts s'han afegit a la capa de fons. La realització d'una combinació d'aquesta manera preserva totes les dades de pÃxels d'ambdues capes per permetre més fà cilment futurs canvis en la nova imatge fusionada.
Una eina més recent en el programari d'edició d'imatges digitals és el tallador d'imatges. Parts d'imatges per a interfÃcies grà fiques d'usuari o pà gines web es tallen, s'etiqueten i es guarden fà cilment per separat de les imatges senceres, de manera que les parts poden ser manejades individualment pel mitjà de visualització. Això és útil per permetre l'intercanvi dinà mic mitjançant interactivitat o parts animants d'una imatge en la presentació final.
Els editors d'imatges solen tenir una llista d'efectes especials que poden crear resultats inusuals. Les imatges poden estar esbiaixades i distorsionades de diverses maneres. Es poden aplicar partitures d'efectes especials a una imatge que inclouen diverses formes de distorsió, efectes artÃstics, transformacions geomètriques i efectes de textura,[7] o combinacions d'aquestes.
Utilitzant configuracions de corbes personalitzades[8] en editors d'imatges com Photoshop, es pot imitar l'efecte "pseudo-solarització", més conegut en cercles fotogrà fics com l'efecte Sabattier.
The Clone Stamp tool selects and samples an area of your picture and then uses these pixels to paint over any marks. The Clone Stamp tool acts like a brush so you can change the size, allowing cloning from just one pixel wide to hundreds. You can change the opacity to produce a subtle clone effect. Also, there is a choice between Clone align or Clone non-align the sample area. In Photoshop this tool is called Clone Stamp, but it may also be called a Rubber Stamp tool.
It is possible, using the software, to change the color depth of images. Common color depths are 2, 4, 16, 256, 65,536 and 16.7 million colors. The JPEG and PNG image formats are capable of storing 16.7 million colors (equal to 256 luminance values per color channel). In addition, grayscale images of 8 bits or less can be created, usually via conversion and down-sampling from a full-color image. Grayscale conversion is useful for reducing the file size dramatically when the original photographic print was monochrome, but a color tint has been introduced due to aging effects.
Els editors d'imatges tenen disposicions per canviar simultà niament el contrast de les imatges i il·luminar o enfosquir la imatge. Les imatges infraexposades sovint es poden millorar mitjançant aquesta funció. Els avenços recents han permès una correcció de l'exposició més intel·ligent mitjançant la qual només s'il·luminen pÃxels per sota d'un determinat llindar de lluminositat, il·luminant aixà ombres infraexposades sense afectar la resta de la imatge. La transformació exacta que s'aplica a cada canal de color pot variar d'un editor a un altre. El GIMP aplica la fórmula següent:[9]
if (brightness < 0.0) value = value * ( 1.0 + brightness);Â
else value = value + ((1 - value) * brightness);Â
value = (value - 0.5) * (tan ((contrast + 1) * PI/4) ) + 0.5;Â
on és el valor del color d'entrada en el rang 0..1 i es troben en el −1.. 1 rang. valuebrightnesscontrast
A més de la capacitat de canviar la brillantor i/o el contrast de les imatges d'una manera no lineal, la majoria dels editors d'imatge actuals ofereixen l'oportunitat de manipular el valor gamma de les imatges.
La correcció gamma és particularment útil per treure ombres detalls que serien difÃcils de veure a la majoria de monitors d'ordinador. En alguns programes d'edició d'imatges, això s'anomena "corbes", normalment, una eina que es troba al menú de colors i no s'utilitza cap referència a "gamma" en cap lloc del programa ni de la documentació del programa. Estrictament parlant, l'eina de corbes sol fer més que una simple correcció gamma, ja que es poden construir corbes complexes amb múltiples punts d'inflexió, però quan no es proporciona cap eina de correcció gamma dedicada, pot aconseguir el mateix efecte.
El color de les imatges es pot alterar de diverses maneres. Els colors es poden esvair dins i fora, i els tons es poden canviar mitjançant corbes o altres eines. Es pot millorar l'equilibri de color, que és important si la imatge es va rodar a l'interior amb pel·lÃcula de llum natural o es va rodar en una cà mera amb el balanç de blancs mal configurat. Els efectes especials, com el to de sèpia i l'escala de grisos, es poden afegir a una imatge. A més, procediments més complicats com la barreja de canals de color són possibles mitjançant editors grà fics més avançats.
L'efecte ull vermell, que es produeix quan es fan fotos flash quan la pupil·la està massa oberta (de manera que la llum del flaix que passa a l'ull a través de la pupil·la reflecteix el fons de l'ull a la part posterior del globus ocular), també es pot eliminar en aquesta etapa.
Advanced Dynamic Blending és un concepte introduït per la fotògrafa Elia Locardi al seu blog Blame The Monkey per descriure el procés fotogrà fic de captura de múltiples exposicions entre parèntesis d'una terra o paisatge urbà durant un perÃode de temps especÃfic en un entorn d'il·luminació natural o artificial canviant. Un cop capturats, els claudà tors d'exposició es barregen manualment en una sola imatge d'alt rang dinà mic mitjançant programari de postprocessament. Les imatges de Blending dinà mic serveixen per mostrar un moment consolidat. Això vol dir que, tot i que la imatge final pot ser una barreja d'un perÃode de temps, visualment sembla representar un sol instant. [10][11][12]
El control de la mida d'impressió i la qualitat de les imatges digitals requereix una comprensió de la variable pÃxels per polzada (ppi) que s'emmagatzema al fitxer d'imatge i que de vegades s'utilitza per controlar la mida de la imatge impresa. Dins del dià leg Mida d'imatge d'Adobe Photoshop, l'editor d'imatges permet a l'usuari manipular tant les dimensions dels pÃxels com la mida de la imatge del document imprès. Aquests parà metres treballen junts per produir una imatge impresa de la mida i la qualitat desitjades. Els pÃxels per polzada de la imatge, el pÃxel per polzada del monitor de l'ordinador i els punts per polzada del document imprès estan relacionats, però en ús són molt diferents. El dià leg Mida de la imatge es pot utilitzar com a calculadora d'imatges. Per exemple, una imatge de 1600 × 1200 amb una resolució de 200 ppi produirà una imatge impresa de 8 × 6 polzades. La mateixa imatge amb 400 ppi produirà una imatge impresa de 4 × 3 polzades. Canvieu la resolució a 800 ppi i la mateixa imatge ara imprimeix a 2 × 1.5 polzades. Les tres imatges impreses contenen les mateixes dades (1600 × 1200 pÃxels), però els pÃxels estan més junts a les impressions més petites, de manera que les imatges més petites es veuran potencialment nÃtides quan les més grans no ho facin. La qualitat de la imatge també dependrà de la capacitat de la impressora.
![[icon]](https://en.wikipedia.org/wiki/File:Wiki_letter_w_cropped.svg){kind=small} |
Aquesta secció està buida. Podeu ajudar afegint-hi. (Novembre 2018)
|
 |
Aquest article inclou una llista de referències generals, però no té prou citacions en lÃnia corresponents. (Març 2011)
|
Afegeix-hi un comentari: