És un invent etrusc que data aproximadament del segle VIII aC. Fabricaven les dentadures amb ponts d'or i utilitzaven dents humanes i d'animals que eren tallats per adequar-los a la mida dels clients. Aquest tipus de dentadures postisses o fins i tot de pitjor talla són les que es van seguir utilitzant més tard tot i que el seu ús va ser molt escàs. De fet el dentista francès Fauchard a principis del segle XVIII va inventar una dentadura amb un moll per connectar les dents de dalt i avall que va ser una revolució perquè en aquell moment s'utilitzaven dreceres de seda per encaixar les dents de dalt a les oquedats, cosa que no servia per menjar sinó simplement estèticament. Tot i que la definitiva tornada a unes dentadures fiables va ser gràcies a l'invent d'un dentista francès anomenat Alexis Duchateau que al voltant de 1770 va començar a fabricar dentadures de porcellana d'una sola peça, el seu ajudant Nicholas Dubois de Chemant va aconseguir una patent a Anglaterra el 1791.