03-11-2013  (4095 lectures) Categoria: Utrecht

Cadastre reial - Impost de Pati√Īo - Felip V

El¬†cadastre o ¬ę¬†cadastre reial¬Ľ va ser un impost institu√Įt al desembre de 1715 per¬†Felip V d'Espanya per a l'antic¬†Principat de Catalunya en aplicaci√≥ de l'Decret de Nova Planta que havia estat aprovat a l'octubre de 1715 i que no seria promulgat fins a gener de 1716, despr√©s del triomf¬†borb√≤nic a la¬†pen√≠nsula ib√®rica a la¬†Guerra de Successi√≥ Espanyola. El cadastre seguia el model de l'"equivalent" del¬†Regne de Val√®ncia i de la¬†contribuci√≥ √ļnica del Regne d'Arag√≥, amb els quals es feia realitat l'antiga aspiraci√≥ de la¬†Monarquia d'Espanya de fer tributar al Principat, com a la resta d'estats de la¬†Corona d'Arag√≥, al mateix nivell que contribu√Įa la¬†Corona de Castella. Aix√≠ el cadastre es va convertir en l'impost principal que pagava Catalunya, encara que no era l'√ļnic. A la seva introducci√≥ alguns historiadors¬†[1] l'han anomenat "Nova Planta" fiscal.

Aquesta contribuci√≥ de¬†quota fixa ‚Äďaprovada un mes abans que el¬†Decret de Nova Planta‚Äď va ser infligida en un context postb√®l¬∑lic ben prec√≠s i va tenir una forta connotaci√≥ d‚Äôimpost de c√†stig, que va multiplicar per set la¬†c√†rrega fiscal del¬†Principat i va conduir la poblaci√≥ a una situaci√≥ de mis√®ria econ√≤mica.[2][3]

L‚Äôencarregat de gestar el Reial Cadastre va ser¬†Jos√© Pati√Īo, que havia estat intendent d‚ÄôExtremadura i es va convertir en superintendent de Catalunya.[2] Va rebre el suport del funcionari reial i¬†ge√≤graf Josep Aparici, que va aplegar dades i contribuir amb el seu coneixement en q√ľestions fiscals.[4]

L’impòsit cadastral va anar perdent pressió fiscal a mesura que l’economia catalana va patir un procés de ràpid creixement durant el segle XVIII (sobretot al litoral).[3] L’any 1845 va desaparèixer de manera definitiva amb la reforma tributària del ministre d’Hisenda espanyol Alejandro Mon y Menéndez.[2]

Història

Mapa de el Principat de Catalunya de 1696 
Durant els segles XVII i XVIII era pràctica habitual en els mapes de facturació estrangera aposar l'escut d'armes propi de la ciutat de Barcelona al Principat de Catalunya.

A la¬†Guerra de Successi√≥ Espanyola el¬†Principat de Catalunya, com la resta dels estats de la¬†Corona d'Arag√≥, va recolzar majorit√†riament a l'Arxiduc Carles , mentre la¬†Corona de Castella es va mantenir fidel a¬†Felip de Borb√≥. Immediatament despr√©s de la capitulaci√≥ de Barcelona -l'√ļltim reducte¬†austriacista a la pen√≠nsula ib√®rica- el 12 de setembre de 1714 van ser abolides les hist√≤riques institucions del Principat que van ser substitu√Įdes un any i tres mesos m√©s tard per altres d'inspiraci√≥ castellana mitjan√ßant el¬†Decret de Nova Planta de Catalunya promulgat el 16 de gener de 1716.

Després de l'ocupació de Barcelona el Duc de Berwick va crear la Superintendència General que va absorbir les funcions i els recursos de les institucions derogades de la Diputació General de Catalunya, del Batlle General i del Mestre racional . [5] Des d'aquest organisme es van gestionar els nous impostos que immediatament es van aplicar a Catalunya, saltant-se de facto les Constitucions catalanes. Així es van imposar les "quincenadas", que eren unes càrregues tributàries que s'havien de pagar cada quinze dies per sostenir a l'exèrcit d'ocupació, que se sumaven als allotjaments de tropes a les cases dels pobles i ciutats que cometien tota mena d'abusos . Així mateix es van imposar les contribucions de l'estanc de la sal i la del paper segellat que obligava a plasmar els contractes comercials en aquest paper oficial i en castellà. "Amb raó, el pagès Francesc Gelat podia exclamar afligit en el seu dietari: Quina cosa és el rigor d'un rei !". [6]

Document original del Reial Cadastre conservat a l'Arxiu Històric municipal de Sant Joan de les Abadesses.

Les noves autoritats borbòniques van donar prioritat a la reforma de la Hisenda per modernitzar el sistema impositiu i, sobretot, per obtenir una major contribució dels Estats de la Corona d'Aragó a les despeses de la Monarquia, que a la Cort de Madrid i en la Corona de Castella en general es pensava que eren en la pràctica unes províncies "exemptes", com diuen els versos de Quevedo amb sarcasme, exactament el contrari del que passava en la realitat.

¬ę En Navarra y Arag√≥n¬†

no hay quien tribute un real

Catalu√Īa y Portugal

son de la misma opinión

solo Castilla y León

y el noble pueblo andaluz

llevan a cuestas la cruz

¬Ľ

El nou impost del Cadastre reial va ser aprovat al desembre de 1715, segons¬†Melchor de Macanaz, com un ¬ętribut de vassallatge¬Ľ, mitjan√ßant el qual s'aconseguiria que ¬ętots reconeguin un superior a la terra; doncs no √©s una altra cosa el tribut que un signe del vassallatge i reconeixement a la majestat¬†¬Ľ. De la seva administraci√≥ es va encarregar la Superintend√®ncia General que havia absorbit les funcions i els recursos de les institucions hist√≤riques catalanes derogades de la¬†Diputaci√≥ General de Catalunya, del Batlle Generali del Mestre racional .¬†[5]

Conceptes inclosos

  • Sota la denominaci√≥ gen√®rica de¬†cadastre se‚Äôn distingien tres impostos:[3]
    • Impost real: Gravava¬†b√©ns immobles i¬†ingressos derivats de rendes no lligades amb l‚Äôactivitat professional.
    • Impost personal: Registrava els ingressos derivats de rendes lligades a l‚Äôactivitat professional.
    • Impost de guanys: Afectava el¬†comer√ß i la¬†ind√ļstria.

Es va establir una quantitat inicial d'un mili√≥ i mig de¬†pes s anuals per√≤ va haver de ser rebaixada a 1.200.000 el 1717 i 900.000 el 1718, que seria la quantitat que finalment es va demandar per tot el Principat. A el principi va ser recaptat mitjan√ßant l'√ļs de tot tipus de coaccions, des de l'amena√ßa dels allotjaments de tropes a les detencions dels morosos, el que sumat a la¬†repressi√≥ borb√≤nica contra els¬†austriacistaes explica el moviment dels¬†Carrasclet de 1719.¬†[7]

L'establiment del cadastre reial aviat va aixecar protestes a Catalunya perqu√® es considerava que constitu√Įa una contribuci√≥ excessiva a causa de que no era l'√ļnic impost que es pagava a Catalunya, sin√≥ que s'unia als allotjaments de tropes (que sumaven uns 300.000 pesos), els drets de la¬†bolla (que suposava uns 100.000) i altres c√†rregues i rendes (que ascendien a uns 700.000 pesos m√©s). Per aquest motiu l'autor an√≤nim del¬†Projecte per establir l'antic magistrat de Catalunya exigia l'establiment d'una ¬ę√ļnica contribuci√≥¬Ľ.¬†[8]L'economista¬†Jeroni de Ust√°riz en la seva influent obra¬†Teoria i pr√†ctica de comer√ß i marina publicada a 1724 ja va denunciar que ¬ęno podent-la suportar la contribuci√≥ excessiva, alguns llocs, s'han deteriorat molt i els altres s'han despoblat enterament..¬Ľ, detallant la difer√®ncia entre catalunya i les altres regions.[9]

¬ę "..vecinos regulados al Reyno de Valencia en el Capitulo 18. corre√≠ponde √° cerca de nueve pesos por vecino , uno con otro, que es carga inferior √° la de los Catalanes , que llega casi 13 pefos por vecino, uno por otro¬†; pero mucho mas crecida, que la de los Aragonefes, que pagan poco mas de cinco pefos por cada uno.." ¬Ľ

Les cr√≠tiques van continuar, com la de¬†Joaqu√≠n Aguirre que el 1759 al cadastre el sobrenomenava ¬ęcat√†strofe¬Ľ i reclamava la seva revisi√≥.

¬ę figurado Catastro de Catalu√Īa, donde se sabe no hay regla fixa, que al principio se dispuso de una manera y despu√©s han sido de mal en peor, y que est√°n sujetos aquellos vasallos a las determinaciones justas o voluntarias del¬†intendente sin otra apelaci√≥n que a Dios, y si se diera aquella audiencia la facultad de conocer sus clamores en justicia, se oyeran muchos lamentos, y conteniendo casi lo mismo en los otros tres reinos de la antigua Corona de Arag√≥n ¬Ľ

El cadastre va suposar un canvi radical sobre el sistema d'impostos anterior, ja que passava a ser "la Corona qui el rebia i era la Corona qui decidia en què i on han de gastar-se els diners, mentre que durant la Monarquia dels Àustries revertien en les seves pròpies terres, per cobrir les seves necessitats ". [10]

 

Referències

  1. ‚ÜĎ Capel Mart√≠nez, Rosa M¬™;¬†Cepeda G√≥mez, Jos√©.¬†{{{t√≠tol}}}, 2006, p.¬†199.
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 2,2 Alcoberro i Pericay, Agust√≠ ¬ęEl cadastre de Catalunya (1713-1845): de la imposici√≥ a la fossilitzaci√≥¬Ľ.¬†Pedralbes: revista d'hist√≤ria moderna, 25, 01-01-2005, p√†g.¬†231‚Äď257.¬†ISSN:¬†2385-4391.
  3. ‚ÜϬ†Anar a :3,0 3,1 3,2 Costa, Roger ¬ęL'origen del cadastre¬Ľ (en catal√†).¬†S√†piens, 13-01-2015 [Consulta: 25 gener 2017].
  4. ‚ÜĎ Burgue√Īo, Jes√ļs.¬†El mapa com a llenguatge geogr√†fic: recull de textos hist√≤rics (ss. XVII-XX)¬†: Diago, Borsano, Aparici, Canellas, Massan√©s, Bertran, Cerd√†, Papell, Ferrer, Vila (en catal√†). Institut d'Estudis Catalans, 2008, p.¬†44.¬†ISBN 9788472839762.
  5. ‚ÜϬ†Anar a :5,0 5,1 Albareda Salvad√≥, Joaquim.¬†{{{t√≠tol}}}, 2010, p.¬†438.
  6. ‚ÜĎ Albareda Salvad√≥, Joaquim.¬†{{{t√≠tol}}}, 2010, p.¬†429.
  7. ‚ÜĎ Albareda Salvad√≥, Joaquim.¬†{{{t√≠tol}}}, 2010, p.¬†438-439.
  8. ‚ÜĎ Albareda Salvad√≥, Joaquim.¬†{{{t√≠tol}}}, 2010, p.¬†439-440.
  9. ‚ÜĎ Theorica, Y Practica De Comercio, Y De Marina, En Diferentes Discursos Y Calificados Exemplares, Que Con Especificas Providencias, Se Procuran Adaptar A La Monarchia Espanola (etc.). Sanz, 1757, p.¬†355‚Äď.
  10. ‚ÜĎ Capel Mart√≠nez, Rosa M¬™;¬†Cepeda G√≥mez, Jos√©.¬†{{{t√≠tol}}}, 2006, p.¬†201.

Bibliografia

  • Albareda Salvad√≥, Joaquim.¬†La Guerra de Successi√≥ d'Espanya (1700-1714). Cr√≠tica, 2010.¬†ISBN 978- 84-9892-060-4.
  • Capel Mart√≠nez, Rosa M¬™;¬†Cepeda G√≥mez, Jos√©.¬†El Segle de les Llums. Pol√≠tica i societat. S√≠ntesi, 2006.¬†ISBN 84-9756-414-6.

Vegeu també




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.