El 10 de gener de 1992, prop de la lĂnia internacional del canvi de data, l''Ever Laurel', un carguer que cobria la ruta entre Hong Kong i Tacoma (Washington), va perdre dotze contenidors de dotze metres de llarg en meitat de l'oceĂ PacĂfic. Un d'aquests contenidors portava 28.800 joguines de plĂ stic. Castors vermells, granotes verdes, tortugues blaves i, sobretot, à necs grocs van quedar a la deriva en alta mar.
NingĂş ho sospitava en aquell moment, però estava a punt de començar un experiment natural que va durar mĂ©s de 15 anys i ens ha ajudat a entendre d'una forma radicalment nova les dinĂ miques de les superfĂcies oceĂ niques. Aquesta Ă©s la seva història.
Un a Sitka, Alaska
La casualitat tĂ© molt a veure amb aquesta història. No nomĂ©s es va necessitar un carregament enorme d'Ă necs de goma en un vaixell que travessava una tempesta, es va necessitar que el contenidor s'obrĂs (presumiblement pels xocs amb altres contenidors) i que estructures individuals de cartrĂł que protegien les joguines es degradessin rĂ pidament en aigua salada. Però, un cop aconseguit tot això, les pistes es podien traçar.
Deu mesos desprĂ©s de l'incident, deu d'aquestes joguines van aparèixer en una platja de Sitka (Alaska) a 3.200 quilòmetres de distĂ ncia del lloc on l'Ever Laurel havia perdut els contenidors. En aquell moment, Curtis Ebbesmeyer i James Ingraham que treballaven a la Universitat de Washington es van assabentar de la notĂcia i van començar a tirar del fil cridant a cents d'habitants de 850 quilòmetres de costa alaskeña. Portaven anys rastrejant sabatilles Nike al PacĂfic, si aquestes 10 joguines eren el que pensaven havien trobat "or flotant".
Ebbesmeyer i Ingraham estudiaven les dinà miques oceà niques. Normalment els oceanògrafs com ells utilitzaven "ampolles a la deriva" per estudiar com eren els corrents superficials del mar. Però, en el millor dels casos, està vem parlant de 1000 o 1500 ampolles. És a dir, tenint en compte les dimensions de l'oceà i que la taxa de recuperació és del 2%, l'enfocament era limitat. Tot i això, uns anys abans, s'havien assabentat que Nike havia perdut 61.000 sabatilles en meitat de l'oceà i havien decidit perseguir-les.
Però les sabatilles donaven molts problemes de degradació, molts més que les ampolles. No obstant això, aquests à necs de goma que havien aparegut a Alaska eren peces idònies per perseguir-les. Mereixia la pena esbrinar si n'hi havia més per allà fora. I n'hi havia. El 28 de novembre, dotze dies després del primer avistament, se'n van trobar 20 i, en els següents mesos, en van trobar 400 més només a Alaska.
Les autopistes de l'oceĂ
Vaig començar una carrera per ajustar models oceanogrĂ fics i trobar Ă necs a les platges del PacĂfic. Els investigadors van encertar predicant que els Ă necs arribarien a les costes de Washington el 1996. No obstant això, el mĂ©s sorprenent no va ser això. Els models deien que un bon nombre d'Ă necs havien d'haver posat rumb a l'estret de Bering i que, entre juliol i desembre de 2003, arribarien a l'AtlĂ ntic nord.
The First Years, l'empresa que comercialitzava aquestes joguines, va veure rà pid la possibilitat d'usar-lo com una campanya de mà rqueting i va oferir bons d'estalvi de 100 dòlars a tots els que poguessin trobar una d'aquestes joguines a la costa est de Canada i EUA o a les costes d'Islà ndia. Durant l'any 2004, es van trobar desenes d'à necs a l'Atlà ntic, tant a Amèrica com a Europa.
El resultat van ser uns sistemes de simulació de corrents oceà nics superficials que utilitzen pressions atmosfèriques per predir les dinà miques del mar. Sistemes que serveixen per ajudar els vaixells pesquers a triar caladors i dissenyar viatges llargs, però també ha demostrat la seva utilitat per trobar restes de naufragis i objectes perdut en alta mar. Sovint diem que el mar és un gran desconegut, qui podia pensar que un à nec de goma podia tenir la clau perquè ho fos una mica menys?
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: