05-04-2014  (5891 ) Categoria: Pals

Llondro

Aparell d’un llondro. En el trinquet, la presència de tres veles era excepcional.
Arribada de Carles III a la ciutat de NĂ pols. A baix uns quants llondros amb l'arbre mestre caire.

En terminologia nàutica un llondro és una mena de vaixell mercant de vela aparellat amb tres pals: el trinquet amb veles quadres i, l’arbre mestre i el de mitjana amb veles llatines.[1] Generalment els llondros eren de petites dimensions i podien desplaçar-se amb rems.[2][3]

Contingut

Aparell

Hi havia llondros aparellats amb tres veles llatines, com els xabecs. La diferència era clara. Els llondros tenien un buc arrodonit i feixuc, amb més mànega i calat que els xabecs, cercant la capacitat de càrrega i la solidesa, en detriment de la velocitat.

Sovint un dels pals hissava veles quadres. Generalment el trinquet (el pal situat més a proa), tot i que també podia tractar-se de l’arbre mestre (el del mig).[4][5]

Desplaçament

Segons diversos documents els llondros podien ser des de 200 quintars fins a 2000 quintars. Eren vaixells relativament petits.[6]

Documents

  • 1553. Llondro de CadaquĂ©s de 300 quintars. Propietat d'Antoni MarĂ©s.[7]
  • 1702. Un llondro de 400 quintars de Sant Feliu transporta una cĂ rrega de sardines a Bellcaire.
  • 1707. Llondro Santacreu.[8]
  • 1740. Llondro de la Mare de DĂ©u del Sofratge a la platja de Benidorm.[9][10]
    • La segona referència parla d'una "falĂşa" (en castellĂ ).
  • 1752. Llondro catalĂ  navegant cap a ItĂ lia.[11]
  • 1828. Llondro San Antonio, esmentat en un contracte de venda fictici com a exemple en un llibre de lleis.[12]

Referències

Enllaços externs

  • Universidad de Barcelona. Cátedra de Historia de AmĂ©rica. Boletin Americanista. Edicions Universitat Barcelona, p. 62–. GGKEY:6506THT83NL.
  • Auguste Jal. Glossaire nautique rĂ©pertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 940–.
  • Jean Marie Pardessus. Collection de lois maritimes antĂ©rieures au XVIIIe siècle.... Imprimerie Royale, 1839, p. 97–.
  • Marina guixolenca del segle XVIII (Del desastre a la recuperaciĂł). Benet JuliĂ  i Figueras.
  • Els vaixells mercants d’aparell llatĂ­ a la Marina Catalana. Segles XVIII, XIX i XX. Joaquim Pla Bartina.
  • Primer CongrĂ©s d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 274–. ISBN 978-84-7528-152-0.
  • Enrique Vivanco RiofrĂ­o. Texto y contexto en CadaquĂ©s: historia, teorĂ­a y práctica de la arquitectura de un pueblo singular. Enrique Vivanco RiofrĂ­o, 1989, p. 24–. GGKEY:6NYQB08NRKB.
  • Archivo. Chabás, 1887.
  • MarĂ­a Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histĂłrico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 140–. ISBN 978-84-87398-58-2.
  • INDICE HISTORICO ESPANOL publication cuatrimestral Vol. XIX Num. 67 Mayo-Agosto 1973. Edicions Universitat Barcelona, p. 365–. GGKEY:8BWRPNL4535.
  • Llibre dels miracles de Nra. Sra. del Carme: conte juntament la historia de la religio carmelitana, la explicaciĂł de la Butlla sabbatina .... per Narcis Oliva, 1767, p. 241–.



  • versió per imprimir

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      IntroduĂŻu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE