05-03-2017  (4875 lectures) Categoria: psicologia

VILAFRANCA - VILANOVA - BORGO FRANCO

Per Vilafranca s'entén la condició jurídica [1] d'una comunitat medieval lliure de deures [2] o amb privilegis fiscals, realitzant alternativament serveis militars.[3] Exemples en són Borgo Agnello ( Novara ) a principis del segle XIII, Serravalle Sesia (1255),[4] Paganico (Grosseto, també anomenat "Borgo Franco" per raó d'aquestes exempcions),[5] Castelfranco Veneto (Treviso) el 1199 [2], Soncino (1118), un dels més antics,[6] Robecco d'Oglio (Cremona) el 1185,[7] Trino (Vercelli),[8], Vila d'Adda (Bèrgam) el 1193.[9]

Villafranca vs Vilanova

Les vilafranca o vilanova van ser nous nuclis de població que van sorgir durant l' Edat Mitjana, especialment entre els segles XII i XIV la Península Ibèrica, a Itàlia, França i Alemanya. El fenomen va assumir característiques particulars al centre-nord d'Itàlia, caracteritzat per ciutadans comuns.[10]

Aquests nous assentaments no van sorgir espont√†niament, sin√≥ que sempre van ser conseq√ľ√®ncia de la iniciativa dels senyors territorials o, en la majoria dels casos, dels ciutadans comuns que van procedir a la fundaci√≥ d'una vilafranca o vilanova per estendre'n el control sobre el territori i augmentar-ne els ingressos. . En la majoria dels casos, el motiu principal de la nova fundaci√≥ era de car√†cter pol√≠tic, per√≤ tamb√© hi podien intervenir motius militars o econ√≤mics relacionats amb el control territorial. Les noves fundacions no sempre van tenir √®xit. Durant l'Edat Mitjana hi va haver casos de fallida que es poden atribuir a diverses raons entre elles: manca de comprom√≠s i planificaci√≥ per part de les institucions; manca de cohesi√≥ entre els habitants de la nova comunitat. El fundador del nou assentament animava, o de vegades obligava, els camperols a establir-se en els nous assentaments atorgant-los una tributaci√≥ menys pesada o fins i tot l'exempci√≥ d'impostos per un cert per√≠ode de temps, d'aqu√≠ el nom vilafranca¬†[11] .

Tot i que no es poden produir models √ļnics per a aquestes noves fundacions, els arque√≤legs han trobat algunes caracter√≠stiques recurrents en aquests nous assentaments. S√≥n assentaments planificats, sovint inspirats en la ciutat mare, amb planta ortogonal i generalment defensats per una muralla; la trama interna, for√ßa regular, t√© una pla√ßa central, al voltant de la qual es desenvolupen els principals edificis (com l'ajuntament i l'esgl√©sia) i habitatges, constru√Įts en fileres i en lots preestablerts en el moment de la planificaci√≥.[12]

Aquests pobles normalment estaven formats per no més de 200 cases i moltes d'elles van desaparèixer amb la crisi agrària del segle XIV .

Topònims equivalents

Topònims equivalents de Vilafranca en altres idiomes són: villafranca (italià), villefranche (francès), vilafranca (portuguès), villafranca (castellà), Freistadt, Freiburg/Friburgo, Fristrup, Freyburg (alemany).

Topònims equivalents de Vilanova en altres idiomes són: villanuova (italià), villeneuve (francès), vilanova (portuguès), villanueva (castellà), Freistadt, Freiburg/Friburgo, Fristrup, Freyburg (alemany)

Referències

  • sbi.nordovest.bg.it
  • issuu.com
  • parchilagomaggiore.it
  • archeovercelli.it
  • ¬ęCivitella Paganico: cosa fare, cosa vedere e dove dormire¬Ľ (en itali√†).¬†Toscana, 06-09-2021. [Consulta: 20 juny 2023].
  • groane.it
  • ¬ęportale di risorse storiche e archivistiche¬Ľ (en itali√†).¬†Lombardia Storica, 12-05-2006. Arxivat de l'original el 2007-12-01. [Consulta: 20 juny 2023].
  • ¬ęPanero_Villenove¬Ľ.¬†storia.unifi.it/, 05-12-2001. Arxivat de l'original el 2006-05-14. [Consulta: 20 juny 2023].
  • ¬ęPro Loco - Villa D'Adda¬Ľ.¬†prolocovilladadda.it, 05-12-2001. Arxivat de l'original el 2006-05-14. [Consulta: 20 juny 2023].
  • Termine derivante dalla parola latina¬†villa nova che significa terra nuova
  • Per questo motivo vengono chiamate anche "ville franche"
  • Bibliografia

    • P. Grillo,¬†Borghi franchi e lotte di fazione: tre fondazioni vercellesi negli anni 1269-1270, a ¬ęStudi Storici¬Ľ, any 42, no. 2, 2001, pp. 397-411.
    • P. Guglielmotti,¬†Villenove e borghi franchi: esperienze di ricerca e problemi di metodo, a ¬ęArchivio Storico Italiano¬Ľ, vol. 166, no. 1 (615), 2008, pp. 79-96.
    • R. Rao,¬†La propriet√† allodiale civica dei borghi nuovi vercellesi (prima met√† del XIII secolo), a ¬ęStudi Storici¬Ľ, any 42, no. 2, 2001, pp. 373-395.
    • Villaggi scomparsi e borghi nuovi nel Piemonte medievale, a cura de R. Comba, R.Rao, "Societ√† per gli studi storici, archeologici e artistici della provencia di Cuneo", Cuneo 2011.

    Enllaços externs




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.