31-01-2021  (154 lectures) Categoria: Biografies

Sant Pere Pasqual


Anar a navegar
Anar a la cerca

Sant
Pere Pasqual O. de M.
Jeroni Jacint Espinosa, Missa de Sant Pere Pasqual, 1660.jpg
Missa de Sant Pere Pascual,oli sobre tela de Jerome Jacinto Espinosa en 1660, per a la biblioteca del convent de la Merc猫 de Val猫ncia, actualment en el Museu de Belles Arts de Val猫ncia.
Informaci贸 personal
Naixement Ca. 1227
Val猫ncia, Imperi Almohade
Mort 6 de desembre de 1300
Granada , Regne Nasrid de Granada
Causa de mort Decapitaci贸 Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalitat Espanyol
Religi贸 Esgl茅sia Cat貌lica Ver y modificar los datos en Wikidata
Orde religi贸s Orde de la Miseric貌rdia Ver y modificar los datos en Wikidata
Informaci贸 professional
Ocupaci贸 Sacerdot cat貌lic Ver y modificar los datos en Wikidata
Posicions ocupades
  • Bisbe cat貌lic
  • Bisbe de Ja茅n (des de 1296Juli脿) Ver y modificar los datos en Wikidata
Informaci贸 religiosa
Canonitzaci贸 Culte confirmat el 14 d'agost de 1670 per Clement X
Festival 6 de desembre
Atributs Palm, llibre, personal, Mitra
Venerat en Esgl茅sia Cat貌lica
Mecenatge Estudiants mercedaris

San Pedro Pascual O. de M.,(1227- 6 de desembre de 1300) va ser un bisbe religi贸s i mercedari valenci脿 de Ja茅n i m脿rtir.

脥ndex

Biografia

Va n茅ixer a Val猫ncia al voltant de 1227 (encara sota domini musulm脿). Els seus pares, el moss脿rab valenci脿,1que vivia a prop de l'actual Portal de la Valldigna, anomenat pere en honor de Sant Pere Nolasco,que va rebre l'enc脿rrec de concebre'l, ja que eren est猫rils.

La regi贸 va ser governada per almohads i l'elit musulmana, composta en part per persones d'origen 脿rab i, d'altra banda, d'individus que o b茅 tenien, o els seus avantpassats, renunciaven al cristianisme. Els cristians estaven en una situaci贸 discriminat貌ria, per貌 tot i aix铆 els seus pares van ser capa莽os de redimir els esclaus cristians, un dels quals es va convertir en el tutor del seu fill Pere.2

Estudis

Iniciat en estudis eclesi脿stics, els va continuar a Par铆s des de 1241 una mica abans de la conquesta de Val猫ncia per Jaume I d'Arag贸,on va ser ordenat sacerdot el 1249. Va ser fellow erudit de San Buenaventura i St. Thomas Aquinas.

La vida a la di貌cesi

Va tornar a Espanya el 1250 i va ser nomenat canonge a la Catedral de Santa Maria de Val猫ncia. Despr茅s va anar a Roma i va entrar a l'ordre de la Merc猫. De tornada a Espanya, es va convertir en preceptor de Sancho,fill de Jaume I d'Arag贸, que el 1266 es va convertir, amb nom茅s 16 anys, en arquebisbe de Toledo i que tamb茅 va servir com a assistent.

Aviat es va convertir en un fam贸s predicador. Va viatjar per Espanya, Portugal i It脿lia. Va ser nomenat bisbe per la di貌cesi de Ja茅n el 1294. I va tornar a Roma, on va ser consagrat bisbe el 1296 pel Papa Boniface VIII.

De tornada a Espanya, el bisbe va tractar de restaurar l'ordre a la seva di貌cesi, la seu de la qual va estar vacant durant sis anys a causa de l'ocupaci贸 脿rab. Per貌 no t茅 temps per dur a terme la seva tasca perqu猫 el 20 de febrer de 1297, mentre feia una visita pastoral,va ser capturat durant una incursi贸 musulmana dirigida per Mahoma II,l'emir de Granada. 脡s portat com a esclau a la capital andalusa, encara que conserva prou llibertat per consolar esclaus, cristians o no. Durant dues vegades se li paga el seu rescat pels enviats de la seva di貌cesi que v茅nen a negociar el seu alliberament amb l'emir, per貌 prefereix alliberar en canvi les dones amb nens que havien estat capturats. Durant el seu captiveri, va escriure la disputa del bisbe de Ja茅n contra els jueus i el desafiament de l'Escola de Mahoma,obres apolog猫tiques per tal de protegir els presoners cristians contra les temptacions de l'apostasia.

Martiri

No obstant aix貌, l'emir, irritat pel seu proselitisme i les conversions dels mateixos musulmans, el va enviar a la pres贸. Va ser decapitat el 6 de desembre de 1300 i enterrat a l'interior de la pres贸, en un lloc anomenat m脿rtirs.

Les seves restes descansen a l'altar major de la catedral de Baeza. Hi va haver discussions sobre on havia de ser enterrat: els feligresos de Baeza,molt pietosos, sentien que havia de descansar a la catedral de Baeza. A Ja茅n va passar el mateix, i van decidir col路locar les restes del sant en un ruc en una cru茂lla, i perqu猫 el ruc decid铆s el lloc. El ruc es dirigia cap a Baeza, i aqu铆 茅s on el sant descansa fins avui.

脡s patr贸 dels alumnes de l'Orde de la Miseric貌rdia.

Treball

  • La disputa del bisbe de Ja茅n contra els jueus
  • Mahoma desafiament de l'escola
  • Llibre de Gamaliel
  • Destrucci贸 de Jerusalem
  • Tractat contra el fatalisme musulm脿
  • Glosa del Nostre Pare
  • Glossa del Deu Manament
  • Lazarus Vida

Tamb茅 se li atribueix l'anomenada "B铆blia Parva" un compendi de la seva obra doctrinal i teol貌gica, que va adquirir una gran difusi贸 en els segles seg眉ents. La majoria dels passatges es reprodueixen gaireb茅 literalment en altres obres, especialment en la "Disputa contra els Jueus sobre la Fe Cat貌lica". No est脿 clar com afirma el P. Pere Armengol i Valenzuela, en el prolec al segon volum de les Obres de S.Pere Pasqual (Roma 1907), que la B铆blia parva va ser m茅s tard que altres obres del sant. La B铆blia Parva certament t茅 una unitat i un prop貌sit una mica diferents d'altres obres m茅s controvertides, com la "Disputa contra els Jueus" i el "Desafiament de la Secta de Mahoma", on es troben la majoria dels passatges id猫ntics o paral路lels. Es tracta d'una exposici贸 compendi de doctrina cristiana per instruir els cristians captius a Granada i salvar-los de l'apostasia.

Controv猫rsia

La seva exist猫ncia ha estat q眉estionada. Tot i que els dubtes sobre la seva autenticitat no estan tancats, diferents estudis, com els de Jaume Riera i Sans a La invenci贸 liter谩ria de sant Pere Pasqual,3o la realitzada per Manuel Sanchis Guarner,4indiquen que l'atribuci贸 d'aquesta obra a Pedro Pascual es va produir en 1629 i en la mateixa obra en la qual el frare mercedari Pedro de San Cecilio va relacionar per primera vegada un m脿rtir bisbe de Ja茅n amb el mercedari valenci脿 Pedro Pascual, company de Sant Pere Nolasco. L'Orde de la Miseric貌rdia tamb茅 ha estat l'autor de l'atribuci贸 d'aquesta obra a Pedro Pascual, a trav茅s d'una falsificaci贸 de la portadilla d'un incr猫dul, al voltant de 1675. El nom de l'autor de l'anomenada B铆blia Parva no 茅s, per貌, contingut en cap dels quinze manuscrits del segle XV, despr茅s de 1430, per carta i llengua, ni en edici贸 incunable.

El t铆tol de parva Bible va ser utilitzat per primera vegada en l'edici贸 de la traducci贸 llatina publicada el 1676 i prov茅 del nom de la versi贸 castellana en la qual es va fer el llat铆, que era la B铆blia Petita. La majoria dels manuscrits, o manuscrits antics, per貌, no tenen t铆tol. Per tant, at猫s que no 茅s una b铆blia, eer a causa del contingut o la mesura, s'ha proposat el t铆tol m茅s com煤 i purament descriptiu del Llibre del Bisbe de Ja茅n.

Pel que fa al suposat origen valenci脿 de l'obra, cap de les seues caracter铆stiques ling眉铆stiques permet afirmar-ho, segons Manuel Sanchis Guarner. Pel que fa a la data d'escriptura, els dotze manuscrits del text original catal脿 que es conserven, aix铆 com l'edici贸 tamb茅 incunable catalana, de 1492, s贸n del segle XV. D'altra banda, cap caracter铆stica ling眉铆stica permet que l'escriptura sigui datada abans d'aquest segle.

L'atribuci贸 de l'obra a Pedro Pascual, i altres obres an貌nimes que en alguns c貌dexs apareixen vinculades a ella, i la dataci贸 de totes elles abans de la conquesta de Jaume I ha servit a alguns [qui?] com a demostraci贸 d'una suposada pervivi猫ncia del Mozarab fins a la conquesta de Jaumina.

Els defensors de l'exist猫ncia de Pedro Pascual, d'altra banda, argumenten que quan Jaume Riera i Sans va escriure a La invenci贸 liter谩ria de sant Pere Pasqual: "Com que seves biografies afirmen que rei Jaume I el nomen canonge de la Seu de Val猫ncia i li confi茅 l'educaci贸 de l'infant Sano, arquebisbe futur de Toledo, ... (Com afirmen les seves biografies que el rei Jaume I el va nomenar canonge de la Seu de Val猫ncia i va confiar en ell l'educaci贸 de l'infant Sancho, futur arquebisbe de Toledo...)", no va esmentar que aquesta informaci贸 es mostre en un quadern manuscrit de l'any 1400, que es va trobar al Reial Convent de la Miseric貌rdia de l'Ajuntament de Girona on diu: "LoVispe de Iaen Pascal va ser fort veyl can Redemptor, havia vestit nostre Habit. Fort volia del Rey a Iacme, qui li ret' fill fil Sancho per ensenyanca. La llei va aixecar fort ser. Va reanar una Canongia de Val猫ncia. Dels avers feu' repartimen 'pobres', 'dintre Lorde' exemple de Nolasch.'. La traducci贸 de Manuel Mariano Ribera a la seva Al路legaci贸 Apolog猫tica va ser: "El bisbe de Iaen Pasqual, Era molt vell quan Redemptor, anava vestit amb el nostre Habito, molt apreciat del rei a Iayme, que li va donar el seu fill Sancho per ensenyar, el va criar molt b茅, va renunciar a una Canongia de Val猫ncia, dels seus b茅ns li va fer distribuci贸 pobra, i dins de l'Orde de Nolasch." No,no, no, no.

Jaume Riera i Sans tamb茅 va escriure: "Jo el seu llenguatge correspon ben b茅 a aquesta Epoca ["bastant entrat el segle XV"], sense cap arcaisme flagrant. Aquesta va ser tamb茅 l'epipini贸 del professor Manuel Sanchis: "No es pot dir que el valenci脿 del segle XLLL fos com el del segle XV en qu猫 s'aboquen les obres de Sant Pere Pascual (I la seva llengua correspon molt b茅 a aquesta 猫poca ["bastant entrat al segle XV"], sense cap arqueisme flagrant. Aquesta va ser tamb茅 la visi贸 del professor Manuel Sanchis: "No es pot dir que el valenci脿 del segle Xlll fos com el del segle XV en qu猫 s'aboquen les obres de Sant Pere Pascual".

Segons Juan Costa Catal谩,5ni Jaume Riera ni Sanchis Guarner van tenir en compte els arqueismes del suposat roman莽 valenci脿 que va pronunciar en el seu article "Introducci贸 a la Parva B铆blia de Sant Pere Pasqual":

"El llenguatge de les obres atribu茂des a Sant Pere Pascual, i espec铆ficament el de la B铆blia parva, no t茅 cap dubte que conserva caracter铆stiques que s贸n m茅s antigues que les del segle XV en qu猫 es van escriure les c貌pies disponibles per a nosaltres. No es tracta de fer un estudi detallat del llenguatge. Simplement posarem una breu llista de formes i paraules com a m铆nim un segle abans, i m茅s, utilitzat per Isabel de Villena en la seva Vita Christi: aytal (tal), enans (ans), alscuns (alguns), hoc (s铆), tro (aletes), fort (molt), poch (chic o petit), esgleya o sgleya (sglesia o sglesia), Deus (Deu), benvyranca i benvyrat (benaventuranca i benaventurat), lig (llei) , flum (riu), glay (espasa), sinestra (esquerra), folch (ramat), gitar (lansar), tolre (levar), apellar (nomenar), laguiar (quitr脿), romandre (resta), atrobarets (trobar茅u), covench (convengue), pach (pagament), colpa (culpa), aer (aire), lombres (lloms), etc. Juan Costa Catal谩 continua la seva relaci贸 d'arcaismes flagrants: "... "lombres": "tots eren enclosos, segon carn, en els lombres d'Adam" (p脿gina 57), a la Sra Esc [Manuscrit de l'Escorial] de la B铆blia Parva. La Sra. Vat [Manuscrit del Vatic脿] la canvia als "loms" m茅s moderns. En la "Disputa contra el Juheus", segons la transcripci贸 de Pedro Armengol, a l'inici del cap铆tol XI, trobem aquesta mateixa frase, id猫ntica a la versi贸 de la Sra. Vatic脿. Per貌 despr茅s llegim: "perque tots els exints de la generacio en generacio, han trets dels seus lombes aquell senyalament". Totes aquestes variants deriven del llat铆 "lumbus" i denoten ser restes d'una llengua rom脿ntica molt arcaica. Una altra paraula que trobem en els dos manuscrits esmentats, a l'inici del cap铆tol VIII, 茅s "parhom": "degu茅s amar Deu s贸n creadors, i s贸n parhom, quina qualitat 茅s el fill semblant". Tampoc he trobat aquesta paraula en cap diccionari, va escriure Juan Costa Catal谩. El mateix text explica el seu significat, referint-se a l'home: similar, igualment home. La paraula "lilla", en la frase "la lilla del ull, per lo qual ve茅m, 茅s axi pocha com un lentilla", que apareix en els dos manuscrits, cap铆tol molt avan莽at XVIII, 茅s una paraula que no trobem en cap altre lloc o diccionari. Tampoc la paraula "sutzahim", ni la paraula "esquivedansa" en el XXVI t铆tol de la Senyora Esc. En el t铆tol XXXI (XXXII) [... el Manuscrit Vatic脿 t茅 un cap铆tol m茅s del XXII, perqu猫 divideix el XXI del Manuscrit d'El Escorial en dos. D'aqu铆 la doble numeraci贸 que posem. (p脿gina 57)] la forma verbal "t茅 exequada" apareix en la frase "t茅 exequada l'aygua del gran abis" a la Sra. Esc, i "t茅 exequat lo gran abis" a la Sra. Vat. 芦Exequar禄, una paraula derivada del llat铆 芦ex-aequare禄, igualant, tampoc es troba en cap diccionari.

Trobem frases tan valencianes com "trencars les portes d'aram e pessejar" (pe-ejar) los forrellats de ferre". Encara s贸c m茅s aix铆: "Et rellege s茅 a les cordets d'Adam". Anem a assenyalar dues coses importants aqu铆: les diminutives "cordetes" i l'煤s de la preposici贸 "en" per "ab". Per a la resta sens dubte, la versi贸 de la Sra Vatic脿 茅s id猫ntica excepte en la preposici贸: "ab les cordetes de Adam"." No,no, no, no.

Els arqueismes valencians de l'obra de Sant Pere Pascual corresponen a la llengua de Los Fueros i Las Costumbres del Reino de Valencia, de 1261.

Jaume Riera i Sans va afirmar que "Insisteixo: no hi ha cap manuscrit catala que insinu-gens que el bisbe de Ja茅n autor de les obres que ara examinem tenia un nom propi determinat, ... (Insisteixo: no hi ha cap manuscrit catal脿 que suggereixi res sobre el bisbe de Ja茅n autor de les obres que ara hem examinat amb un nom propi particular, ...)". En canvi, Juan Costa Catal谩 va afirmar que Sant Pere Pascual s铆 que va signar les seves obres:6"La cr铆tica hist貌rica moderna sembla tenir dubtes sobre la seva pertinen莽a a l'Orde de la Merced脿ria, o qualsevol altra congregaci贸 religiosa, tot i que en tots els manuscrits posa repetidament l'autor "Jo religios", i sobre el cognom Pasqual o Paschasius, per貌 no sobre l'autenticitat del personatge. Dubtes que expressin nom茅s una insufici猫ncia de documentaci贸 suportable i certes obscuritats. Per貌 hi ha els manuscrits i una tradici贸 testimonial molt m茅s antiga que les pietoses biografies del segle XVII, que atribueix un origen valenci脿 i l'autoria dels escrits. Un es pregunta de qu猫 es tracta aquestes desqualificacions radicals".

Pel que fa a l'afirmaci贸 de Jaume Riera i Sans de Sant Pere Pascual: "ni que pertanyia a l'orde mercedari (ni que pertanyia a l'ordre mercedari)", s'esmenta expl铆citament en el quadern manuscrit de 1400: "... havia vestit nostre H脿bit. ...', l'h脿bit de l'Orde Religi贸s de la Miseric貌rdia: "LoVispe de Iaen Pascal era fort veyl can Redemptor, havia vestit nostre H脿bit. Fort volia del Rey a Iacme, qui li ret' fill fil Sancho per ensenyanca. La llei va aixecar fort ser. Va reanar una Canongia de Val猫ncia. Dels avers feu' repartimen 'pobres', 'dintre Lorde' exemple de Nolasch.' Sant Pere Nolasc va ser el fundador de l'Orde Reial i Militar de la Mare de D茅u de la Miseric貌rdia dels Captius,l'any 1218 (Ordo Beat-Maria Virginis de Redemptione Captivorum).

El bisbe de Jahen, D. Pasqual, que apareix a la Reial Concessi贸 Fuero i altres privilegis a Burgos no 茅s Sant Pere Pascual. 脡s el segon bisbe de Ja茅n i Sant Pere Pascual va ser el set猫. No,no, no, no.

El seu nom a les institucions

Hi ha escoles merced脿ries anomenades San Pedro Pascual en diferents llocs del m贸n, com les de Val猫ncia, Buenos Aires, Arequipa i altres. Aix铆 com altres institucions de l'Orde de la Miseric貌rdia.

Predecessor:
Joan III
BishopCoA PioM.svg
Bisbe de Ja茅n

1296- 1300 (pel路len)
Successor:
Garc铆a P茅rez

Galeria

Sant Pere Pascual O. de M., (Val猫ncia, ca. 1227 - Granada, 6 de desembre de 1300)Sacerdot valenci脿, bisbe mercedari de Ja茅n i m脿rtir.

Bibliografia

Refer猫ncies

  1. Galm茅s de Fuentes, 脕lvaro (1986). 鈫懧獷l Mozarab de Val猫ncia禄. Les lleng眉es s贸n predominants. Alacant, Espanya: Universitat d'Alacant. Modifica la puntuaci贸: 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,4 1,4 1,5 1,5 1,6 1,6 1,6
  2. Biografia sur Nominis (fr.)
  3. L'any 1986 es va publicar la liter脿ria de Sant Pere Pasqual al n煤mero 1 de la revista Caplletra,a l'octubre de 1986.
  4. Manuel Sanchis Guarner, Homenatges de les entitats culturals valencianes a Sant Pere Pascual en el tercer centenari de la seua canonitzaci贸, Val猫ncia, 1973, p. 16
  5. Juan Costa Catal谩, "Introducci贸 a la Parva B铆blia de Sant Pere Pasqual", Revista de Filologia Valenciana N煤m.
  6. Juan Costa Catal谩, "Introducci贸 a la Parva B铆blia de Sant Pere Pasqual", Revista de Filologia Valenciana N煤m.

Enlla莽os externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu茂u el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.