03-04-2013  (8673 lectures) Categoria: Catalunya

Onomasticon Cataloniae - Joan Coromines

Joan Coromines en una de les moltíssimes excursions fetes per recollir material antroponímic i toponímic per l'el·laboració de l'Onomasticon Cataloniae (1969).

L'Onomasticon Cataloniae, de Joan Coromines, √©s un llibre que recull i explica l'origen dels noms de persona i de llocs (termes, accidents geogr√†fics, cursos d'aigua, ...), els quals es troben dins del domini ling√ľ√≠stic catal√†:

- Principat de Catalunya
- Rosselló
- País Valencià
- Illes Balears
- Zona Oriental d'Aragó

El t√≠tol li va ser suggerit per L.Gauchat i J.Jud, ja que aquest t√≠tol (Cataloniae) inclo√Įa tot el domini ling√ľ√≠stic catal√† i era un nom d'arrelament llat√≠.

En total conté uns 400.000 topònims vius, a més de nombrosos noms de llocs antics, noms de persona antics i moderns i de cèdules pròpiament etimològiques, tots ordenats alfabèticament en 8 volums. Excepte el primer, que només recull els noms de les Illes Balears.

UN TREBALL DE CONSTÀNCIA I VOLUNTAT:

Projecte iniciat l'any 1921 per Josep M. de Casacuberta, anterior cap de l'oficina de Toponímia Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans. Quan Joan Coromines inicia el projecte de l'Onomasticon Cataloniae, pot comptar amb tot el material recollit per aquest entre els anys 1921 i 1923.

A partir de l'any 1925 Joan Coromines comença a recollir material, tot començant pels pobles del Maresme.

Joan Coromines amb un personatge enquestat per a la recollida de materials toponímics(1936).

Entre els anys 1931 i 1939 dedica un gran part del seu temps a seguir fent enquestes per recollir material topon√≠mic. L'any 1935, estudia totes les enquestes que ha fet, uns 252 ajuntaments i dels quals 112 s√≥n fets per ell. Li falten encara uns 818 ajuntaments del Principat i 759 de la resta del domini ling√ľ√≠stic catal√†. Joan Coromines calcula que si cada any dedica 3 mesos a la realitzaci√≥ d'enquestes, tardar√† uns 5 anys i mig en acabar el Principat i 5 anys i mig m√©s a fer la resta. Tot i aquest llarg treball, segons el propi Joan Coromines diu:

"Hauria enllestit una obra monumental, el Corpus topon√≠mic de Catalunya m√©s gran i √ļtil que qualsevol Atles Ling√ľ√≠stic i que Catalunya seria el primer pa√≠s del m√≥n a tenir-la amb tot i que molts altres ja l'han projectat".

Amb el fi de la Guerra Civil espayola, s'exilia primer a París i després a Amèrica. Aquests anys d'exili els dedica a treballar en el material arrepeglat que va aconseguir portar-se amb ell. A més, durant aquests anys compta amb l'ajut de Pau Miró, Enric Ribes, els quals sota la seva direcció van fer enquestes pel Principat.

A partir de l'any 1952, amb el seu retorn a Catalunya després de 13 anys d'exili, fa una estada de 6 mesos cada any per recollir material i fer les enquestes necessàries per a la redacció de l'Onomasticon Cataloniae.

A finals de l'any 1952 demana una subvenció del Centre Nacional de Recerca Científica de París per a la redacció de l'Onomasticon Cataloniae, per mitjà del filòleg Mario Roques.

El dia 7 de desembre de 1958, l'American Philosophical Society de Philadelphia li atorga una subvenció de 1.200 dòlars per a les tasques de recerca de l'Onomasticon Cataloniae.

El 1959 rep el suport del Centre Nacional de Recerca Científica del Ministeri d'Educació Nacional Francès que considera de màxima importància les enquestes toponomàtiques que Joan Coromines està fent al Rosselló.

L'any 1960, concretament el 26 de setembre, es despla√ßa a Ginebra (Su√Įssa), per assistir a la constituci√≥ de la Instituci√≥ Patxot i Jubert, amb la finalitat de patrocinar l'edici√≥ de l'Onomasticon Cataloniae. Formen part d'aquesta Fundaci√≥: Joan Coromines, l'arquitecte Oriol Folch i el patrocinador. La tirada inicial de l'edici√≥ es fixa en 1.000 exemplars.

L'any 1965 Joan Coromines publica el primer volum dels "Estudis de toponímia catalana", un avanç del que constituirà l'Onomasticon Cataloniae. El segon volum es publica l'any 1970.

Joan Coromines amb Ramon Gil Escudé, guia i company en les enquestes toponímiques pels Pirineus.(1979)

L'any 1967 signa un conveni de col·laboració amb Òmnium Cultural, la qual es compromet a finançar el sou d'una persona que l'ajudi a l'elaboració de l'Onomasticon Cataloniae. Aquest ajut es prorrogà durant 25 anys.

Del febrer al juny de 1973 Joan Coromines es va dedicar a revisar i completar les enquestes toponímiques portades a terme l'any 1962 al País Valencià.

L'any 1981, en el parlament fet després de l'entrega del Premi d'Honor Jaume I, fa una especial referència a l'excursionisme i la importància d'aquest en la seva obra:


"Sense l'excursionisme, senyors, no hi hauria hagut Onomasticon Cataloniae. Sense l'excursionisme, no s'hauria pogut fer la meva part de la investigació de l'etimologia catalana, que ara està sortint."

El juny de 1989 rep una carta del ministre de cultura en la que li comunica el prop√≤sit d'atorgar-lia el Premio de las Letras Espa√Īolas, dotat de 5 milions de pessetes. Coromines li respon amb una altra carta en la que fa menci√≥ a l'Onomasticon:

"[...] He de comunicarle que si percibo el importe monetario de este premio, ser√° destinado y empleado, totalmente, en compensar la colaboraci√≥n de los amigos que, dotados de una elevada preparaci√≥n universitaria, especializada en ling√ľ√≠stica y toponom√°stica, ayudan a terminar el Onomasticon Cataloniae- de todas las tierras de lengua catalana- obra m√°xima de mi vida, que la edad provecta, previsiblemente, no me permitir√°, yo solo, completar."

Finalment, el juliol de l'any 1989 es presenta el primer volum de l'Onomasticon Cataloniae a la seu de la "Caixa". A l'acte no assisteix Joan Coromines. Aquest primer volum recull la toponímia antiga de les Illes Balears i és el resultat de la col·laboració entre Coromines i Josep Mascaró Passarius.

A partir del mes d'abril de 1990 compta amb la col·laboració del filòleg, Joan Ferrer i Costa.

El mes d'octubre de 1994 acaba la redacció de l'Onomasticon Cataloniae, obra fundada per Josep Maria de Casacuberta l'any 1921 i que continua Joan Coromines amb la col·laboració de Max Cahner, Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy, Josep Mascaró, Philip D.Rasico i Xavier Terrado. En una entrevista concedida aquest mateix mes, mostra la seva preocupació per la lentitud amb que l'Onomasticon s'està editant:

"Crec que falten diners, encara que em diuen que el problema √©s la dificultat i la lentitud de la linot√≠pia, perqu√® √©s un sistema d'impressi√≥ que es va perdent, que s'ha abandonat a favor dels sistemes moderns, que s√≥n m√©s r√†pids. √Čs veritat que amb la fotocomposici√≥ s'estalviarien diners i temps, per√≤ hi hauria una gran difer√®ncia. El rigor que hi ha en aquest volum √©s el que d√≥na confian√ßa. Crec que no es pot confiar nom√©s en la venda al p√ļblic, perqu√® aquesta obra √©s de les que arreu del m√≥n editen les acad√®mies."

Al desembre de 1994 es publica el segon volum de l'obra, que abasta les lletres A-BE. Aquest volum presenta un gran canvi en el model territorial presentat al primer volum. L'Onomasticon Cataloniae, a més, porta com a subtítol: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana i incorpora l'encapçament: obra fundada per Josep Maria de Casacuberta. En ell també es nombren tots els col·laboradors ja esmentats en el paràgraf anterior.

El tercer volum es publica al març de 1995 i correspon a les lletres BI-C. Al novembre d'aquest mateix any es publica el quart, que va de les lletres D-J.

Al novembre de 1996 es publica el cinqu√® volum, L-N. Aquest va ser l'√ļltim volum publicat abans de la mort de Joan Coromines. Tot i la seva mort, Coromines ja havia deixat enllestida la redacci√≥ i gaireb√© completada la revisi√≥ de proves de l'Onomasticon Cataloniae, en gran part, gr√†cies a la col¬∑laboraci√≥ de Joan Ferrer i Costa durant els √ļltims anys de vida de Joan Coromines.

M√ąTODE SEGUIT PER A L'OBTENCI√ď DE DADES:

Joan Coromines va seguir uns mètodes per a la recollida de material toponímic que constava de diversos pasos:

Joan Coromines amb En Tusquet fent enquestes toponímiques, aixoplugats en una cova (1963).


1) Primer de tot es revisa el material escrit: mapes, plans, cadastres, guies, geografies, monografies municipals i llistes inèdites realitzades per amics i corresponsals.

2) Es recorren a peu tots els indrets i s'interroga a gent del país, tot anotant un gran nombre de noms de lloc.

3) El material escrit i oral es recull en cèdules i es transcriu en llistes, per tal de conèixer la toponímia abans de fer l'enquesta definitiva.

4) S'anuncia a l'alcalde l'arribada al municipi i l'intenci√≥ de fer una enquesta. I se li explica amb tot de detall quins eren els criteris per l'elecci√≥ del testimoni a entrevistar, i que s√≥n els seg√ľents:
- Les preferènicies eren un pagès, un caçador, un guia, un guàrdia forestal o en tot cas un pastor si no és taciturn.
- I gairebé sempre es descartaven: empleats municipals, mestres d'escoles i intel·lectuals locals.

5) L'enquesta es fa al cim d'un pujol per així tenir una visió de tot l'indret. Després continua amb un interrogatori per grups semàntics (fonts, rierols, cims...) i insisteix en els accidents geogràfics més fàcils d'oblidar (coves, ermites, ...)

6) Per acabar es fa una llista dels pobles propers, dels gentilicis i dels malnoms com són coneguts els habitants dels pobles.

En les enquestes que els auxiliars van realitzar es va insistir sobretot en l'aspecte ling√ľ√≠stic: anotaven els noms sense signes diacr√≠tics ni lletres fon√®tiques especials. Per√≤ sempre es va tenir en compte la grafia catalana completada, mancant l'accent t√≤nic.

El mateix Joan Coromines ho explica en una conversa:

"Els auxiliars van rebre una formaci√≥ especial; no tan sols foren ensinistrats en l'√ļs de la grafia especial, sin√≥ tamb√© a anotar totes les particularitats sint√†ctiques, l√®xiques o fon√®tiques desitjables, √ļs del nom amb article o sense, exist√®ncia de variants individuals o moment√†nies, explicacions sobre els sentit del mot, etc. √Čs clar que mai deix√†rem d'anotar totes les particularitats sem√†ntiques que podien aclarir l'origen del nom: situaci√≥ de l'indret, color i estructura del terreny, noms dels antics propietaris coneguts, ..."

COMENTARIS I OPINIONS SOBRE L'OBRA I JOAN COROMINES:

Famosa màquina d'escriure de Joan Coromines amb teclat especial per a un filòleg.(1983)

 

"M'ha interessat molt√≠ssim el projecte. Ser√† una obra d'import√†ncia capital no sols per als fil√≤legs, sin√≥ tamb√© per als historiadors. La topon√≠mia √©s l'arxiu anterior als arxius documentals. Els exemples que doneu parlen d'una manera eloq√ľent. Si encara persistiu en la ideal del comit√© de patronatge, estar√† molt honrat de comptar-m'hi, tant m√©s que √©s un estudi que m'havia temptat."
Nicolau d'Olwer, 1953.

"Per√≤, de fet, l'enorme producci√≥ de Joan Coromines, fruit no solament d'una excepcional capacitat intel¬∑lectual i d'una dedicaci√≥ total, sin√≥ tamb√© de la seva complet√≠ssima formaci√≥ ling√ľ√≠stica (que inclou el coneixement de toda la gamma de lleng√ľes indoeuropees, del basc i d'algunes de sem√≠tiques), aix√≠ com de la seva condici√≥ d'humanista, han perm√®s que Catalunya s'hagi enriquit amb uns instruments de coneixement de la llengua com pocs pa√Įsos disposen."
Max Cahner, 1976.

"Els materials de l'Onomasticon seran una mina immensa, quasi inexhaurible, de dades d'un valor incomparable per a l'historiador de la llengua, per al dialect√≤leg i per a l'investigador del l√®xic catal√†. Cal afegir que les enquestes locals de l'Onomasticon ens han donat l'ocasi√≥ de recollir un conjunt de dades no topon√≠miques, pertanyents a la llengua corrent i viva; d'aquestes en gran part prov√© la documentaci√≥ singularment precisa, abundant i nova sobre els parlars catalans, que els cr√≠tics han lloat sovint en els nostres treballs de ling√ľ√≠stica catalana. Hi ha informacions estraordin√†riament curioses que nom√©s un recull topon√≠mic permet d'obtenir, amb prou garanties d'espontane√Įtat, sobre el l√®xic i sobre l'extensi√≥ dels trets fon√®tics dels diferents parlars locals. [...].
Joan Coromines.

______________________________________________________________________________________

L'Onomasticon Cataloniae és una obra etimològica que recull l'origen i explica els noms de persona i els topònims antics i moderns, emprats a diferents territoris de parla catalana: Principat de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i la Franja de Ponent. Fou escrita per Joan Coromines, amb la col·laboració d'altres autors com Max Cahner, Josep Giner, Joseph Gulsoy o Josep Mascaró Pasarius.

Fruit de més de seixanta anys de dedicació (1931-1994),[1] conté més de 400.000 topònims vius recollits en enquestes orals realitzades en uns 2.000 municipis, als quals cal afegir antropònims i topònims antics registrats a documents antics i moderns consultats pel mateix Coromines.

Metodologia

La metodologia per a la recollida d'aquests noms va ser la seg√ľent:

  1. Revisió i buidatge de mapes, plànols, cadastres, guies, monografies municipals i llistes inèdites elaborades per amics i corresponsals.
  2. Recorregut a peu per tots els indrets del domini ling√ľ√≠stic catal√†, on interroga gent del pa√≠s i anotant un gran nombre de noms de lloc. Les prefer√®ncies eren un pag√®s, un ca√ßador, un guia, un guardabosc o en tot cas un pastor si no √©s taciturn. L'enquesta es fa al cim d'un pujol per tenir una visi√≥ de tot l'indret. Despr√©s continua amb un interrogatori per grups sem√†ntics (fonts, partides, construccions...) i s'insisteix en els accidents geogr√†fics m√©s f√†cils d'oblidar (coves, ermites, ...)
  3. El material escrit i oral es recull en cèdules i es transcriu en llistes.

Comentaris sobre l'obra

Comentaris sobre l'obra tit√†nica de Joan Coromines s√≥n, entre molts d'altres, aquestos dos: el primer d'un amic personal seu i el segon, del seu editor. "M'ha interessat molt√≠ssim el projecte. Ser√† una obra d'import√†ncia capital no sols per als fil√≤legs, sin√≥ tamb√© per als historiadors. La topon√≠mia √©s l'arxiu anterior als arxius documentals. Els exemples que doneu parlen d'una manera eloq√ľent. Si encara persistiu en la idea del comit√® de patronatge, estar√© molt honrat de comptar-m'hi, tant m√©s que √©s un estudi que m'havia temptat." Llu√≠s Nicolau d'Olwer, 1953.

"Per√≤, de fet, l'enorme producci√≥ de Joan Coromines, fruit no solament d'una excepcional capacitat intel¬∑lectual i d'una dedicaci√≥ total, sin√≥ tamb√© de la seva complet√≠ssima formaci√≥ ling√ľ√≠stica (que inclou el coneixement de tota la gamma de lleng√ľes indoeuropees, del basc i d'algunes de sem√≠tiques), aix√≠ com de la seva condici√≥ d'humanista, han perm√®s que Catalunya s'hagi enriquit amb uns instruments de coneixement de la llengua com pocs pa√Įsos disposen." Max Cahner, 1976.

Pla de l'obra

Onomasticon Cataloniae ‚Äď Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana, 8 volums, Barcelona 1989‚Äď1997, ISBN 84-7256-331-6:

  1. Volum I, Toponímia antiga de les Illes Balears, ISBN 84-7256-330-8, 1a edició, 1989
  2. Volum II, A ‚Äď BE, ISBN 84-7256-889-X, 1a edici√≥, 1994
  3. Volum III, BI ‚Äď C, ISBN 84-7256-902-0, 1a edici√≥, 1995
  4. Volum IV, D ‚Äď J, ISBN 84-7256-825-3, 1a edici√≥, 1995
  5. Volum V, L ‚Äď N, ISBN 84-7256-844-X, 1a edici√≥, 1996
  6. Volum VI, O ‚Äď SAI, ISBN 84-7256-852-0, 1a edici√≥, 1996
  7. Volum VII, SAL ‚Äď VE, ISBN 84-7256-854-7, 1a edici√≥, 1997
  8. Volum VIII, VI ‚Äď Z, √ćndex, ISBN 84-7256-858-X, 1a edici√≥, 1997

Referències

Enllaços externs

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.