En aquest llibre hi estaven apuntats tots el genovesos de Sevilla que volien estar lliures d'impostos FINS 1508!! i no hi ha cap Colón, ni Colomo, ni Colombo apuntat, amb lo tacanyos que eren ja fossin els Colom o Colombo és bastant obvi que, sent en certes èpoques residents a Sevilla, si no s'hi van apuntar és que no eren genovesos.
Fa 20 anys que ho defenso com argument anti genovès dels Colom i ni cas..
Hi ha alguns que diuen que no els hi cal.. que en Colom anava directe de Pals a Canàries sense aturar-se a la Badia de Cadis: ni barra de Saltes, ni Guadalquivir, ni Sevilla, ni Palos, ni la verge de la Cinta de Huelva... res de res..
Conté 55 privilegis dels reis castellans des de 1251, tres anys després de la conquesta de Sevilla per Ferran III, fins a 1508, poc després de la creació de la Casa de Contractació a la mateixa ciutat sevillana. Aquesta col·lecció de privilegis entre les dues dates mostren clarament tant el significat comercial de la ciutat de Sevilla com la intenció i afany dels genovesos per establir-s'hi.
___________________________________________________________________________________________________________________
AFEGIT ARTICLE PUBLICAT EL 2022 AL PARES
LIBRO DE LOS PRIVILEGIOS, CONCEDIDOS POR LOS REYES DE CASTILLA A LOS GENOVESES RESIDENTES EN SEVILLA.
Archivo General de Simancas, Patronato Real, 46-73
421 / 5.000
___________________________________
PARES | Archivos Españoles (mcu.es)
La presencia de mercaderes genoveses afincados de forma estable en Sevilla se remonta al siglo XII. Desde la conquista de la ciudad por Fernando III en 1248 esta omunidad hizo valer su ayuda prestada al rey obteniendo todo un conjunto de privilegios que se irán incrementando progresivamente hasta el siglo XVI.
El libro que se presenta recoge todos estos privilegios (55) que afectaban a los aspectos fundamentales de su vida: disponer de barrio propio con todos sus servicios de tiendas, hornos, baños e iglesia, nombrar cónsules con jurisdicción especial en su comunidad, gozar de concesiones económicas con derechos fiscales singulares, disfrutar de convenios especiales en el cambio de monedas y contar con el seguro y amparo real en todos sus movimientos. Un status privilegiado frente a otras colonias extranjeras en una ciudad cosmopolita y capital del comercio europeo e internacional.
Todas estas familias genovesas: Centurion, Ytalian, Negro, Grimaldi, Sauli, Gentile, Spinola, Justiniani, Boniseni, Cataneo, Lomelin, Doria, Pinelo, Salvago etc, naturalizadas en España, pasarán a convertirse desde fines del siglo XV en los agentes de un capitalismo cosmopolita que actuó como instrumento financiero esencial de la Monarquía Hispánica en el siglo XVI que por ello es conocido como “el siglo económico de los genoveses”.
Afegeix-hi un comentari: