27-12-2007  (2782 lectures) Categoria: Blat moro

LA COLONITZACI√ď CATALANA D'AM√ąRICA

He trobat el llibre de l'alemany (ulrich schmidel) del que us vaig parlar fa temps i el capità català es deia Joan Ayolas

Viaje rio de la plata 

http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12586186423471506765435/p0000001.htm#I_1_

He fullejat el llibre i és impressionant!
A l'ayoles me li diuen Irala

i catalanades dites per un alemany!!,  a manta

llegamos a Bonas Ayers, nuestro capitán Marthín Doménigo Eyolla (Irala)
mas este puerto se llama también S. Katarinna; allí quiso él cargar bastimento
de la ciudad Nostra Singnora hasta este pueblo o bahía de S. Katarina (454). Traía pues consigo de Hispania su gubernazión (provisión?) de la Cesárea Majestad, y decía que Marthín Domenigo Eyolla (Irala), me li diu Irala !!!!

capitanes llamados Anthoni Gabrero (Antonio Cabrera) y Tigo Tobellin
capitán general Albernuso Capessa de Bacha (no serà Bach?)
en la ciudad Nostra Singnora de Sunssió
un capit√°n llamado Jan Salleysser (Juan de Salazar)
Item tienen algo de trigo turco (ma√≠z), manndeoch (mandioca o fari√Īa), manduiss (man√≠), padades (batatas)
a un cerro llamado Sannt Ferdinandt (481
amossenes (amazones) no tienen ni oro ni [plata], sino en Terra ferma (tierra firme), esto es, tierra adentro,
pämb (palma) llamada palmides (palmitos) y cardes (cardos) (544)  (fa tots els plurals en "es" a la catalana)
3 espa√Īoles, de los que uno, con el nombre de Jehronimus (Ger√≥nimo), hab√≠a sido trompa de thonn (don) Piettro Manthossa, los cuales 3 espa√Īoles hab√≠a dejado Jann Eyollas [259] (Ayolas) enfermos entre los peyssennes
un espa√Īol, llamado Parnau............ al dicho Pernau a
quien a más tiene otro factor allí en Vincendo (S. Vicente), llamado Petter Rosel .....(un altre Pere Rosell....)

√© mand√≥ √° Pedro Estopi√Īa Cabeza de Vaca

Qui es pot creure que la primera crònica del Plata-Argentina-Sunssió, sigui d'un pobre alemany?, n'hi havia d'altres, que s'han perdut....
Al estar en territoris dels Àustria s'els va escapar i no la van poder negar, inventant-se a corre cuit tot el que han dit a continuació, intentant descatalanitzar una cosa que era catalana, cal estudiar-ho a fons....

De: Manel Capdevila <mcapdevila@gmail.com>
Data: 27 / desembre / 2007 11:23
Assumpte: Re: Carta de ""resposta"" a l'AVUI: 'Aguaitar' apareix al DRAE

Els valencians i Argentina

El mapa de Texeira de 1657, amb senyeres catalanes per tota Am√®rica √©s prou clar, Lopez Pi√Īero acaba de descobrir el perqu√® de la senyera a "Argent-ina" (que √©s catal√†, en castell√†¬† seria "Plater-ina") i el perqu√® del "Che" valenci√° dels argentins. El descubridor de "Tierra de Fuego" la batej√† "illa de X√†tiva", Felip V li canvi√† el nom el 1714. Les illes de Bonaire i Montserrat del carib van conservar el nom gr√†cies a no pert√†nyer a Felip V. "Isla Margarita" es deia "illa Margalida" al mapa de Joan Cosa

L'Arcadi Garcia Sanz, mant√© que el nom d'Antilla ve dels mapes dels cosm√≤grafs catalans que li deien "Anti-illa", i que barlovento v√© de "per-lo-vent"¬† jo hi estic d'acord. En Peio Fabra va fer una hiper-correcci√≥ en acceptar la versi√≥ pro-italiana "sobrevent", quan per la major part del termes n√†utics castellans el DRAE accepta que provenen del catal√† (molts introdu√Įts per Colom) i nosaltres els anem a demanar a l'itali√†..

Hi afegeixo "so-c-aire" (protegit de l'aire) paral·lela a "so-pluig" (protegit de la pluja), sotavento (sota-vent), i les catalanades a les illes del Carib "Bon-aire" (holandesa) i "Margalida" (al mapa de Joan Cosa) paraules totalment catalanes

Així arribem a Buenos aires i Argent-ina

Bonaire s'el fan castell√†, per√≤ mireu al Google/(p√°ginas Espa√Īa)

"Buenaire" => només 2 pàgines...                    "Bonaire" => Com grans de sorra!...

Per als navegants, que s√≥n els que posaven els noms a poblacions i top√≤nims "Nuestra Se√Īora de los Buenos Aires" no ha existit mai, al mateix Sevilla hi ha "la Virgen de los navegantes" o "Virgen del Buen Aire". Si l'haguessin batejat en castell√† li haurien posat directament "Virgen del Buen Aire", com la de Sevilla... El fet d'haver posat el nom de "Buenos Aires" nom√®s pot venir de la traducci√≥ de l'original "Bon Aire" amb hiper correcci√≥..

El que va canviar el nom original "Verge del Bon Aire", era cat√≤lic i no va voler fer com amb l'illa de X√†tiva, i va voler deixar el nom la verge (tal com va fer amb el cap S.Vicent), per√≤ li va semblar que "Virgen del Buen Aire" s'assemblava massa al nom catal√†,¬† d'aqu√≠ "Nuestra Se√Īora de los Buenos Aires" que no existeix en lloc m√©s.

Al riu de la plata li van posar aquest nom per qué els indis deien que al Paranà hi havia plata.., a "Argent-ina" la van batejar així per al mateix motiu, però el nom nomès pot venir del català "argent", si l'haguès batejat un castellà li hauria posat  "Plater-ina".

Curiosament resulta que els indis no van dir a quina distància es trobava la plata i... resulta que calia anar ríu amunt fins al Potosí. Un espanyol va fer el penòs viatge i es vafer molt ric, però al final el van matar els indis.
---------- Forwarded message ----------
From: Manel Capdevila
Date: May 11, 2006 11:30 PM
Subject: Re: Moreneta: Fundació de Buenos Aires
To: Pedro Baladron

Hola encara que no ens coneixem, soc en Manel d'Histocat
Amb Argentina d'acord
El cuadre de la virgen del buen aire és de 1531 (és la verge de la Cinta de Tortosa) i és molt significatiu,però el de José Moreno Carbonero SXIX-XX (mort el 1946)  el va regalar Alfons XIII, el 1911 per tant són nomès interpretacions S XX -post Felip V, que ho va canviar tot...
Si mires la moreneta de l'Espasa (1934). anava vestida com la Pilarica!
Sabem que les primeres expedicions al Plata eren catalanes (Sebastià Cabot i Rifos) per un llibre d'un alamany (Ulrich Schmidel) sobre l'expedició del Mendoça de 1540 que parla del "trigo de moro" (blat de moro) trobat a Amèrica.
T'envio un altre document que estic tradu√Įnt

----- Forwarded message from Pere.Baladron -----

Benvolguts,
Acabo de trobar dins un llibre de la meva propietat el quadre
adjunt,anomenat a l'adjunció Buenos Aires.Aquest quadre, tal com diu al
peu del mateix, representa la fundació de Buenos Aires per Juan de
Garay( 11 de juny de 1580) i fou pintat pel pintor José Moreno
Carbonero.El quadre diu que el fundador és "al pié de rollo" símbolo de
la justicia real.
A la ciutat de Buenos Aires, segons  s'explica  dins el llibre, se li
va  donar aquest nom a la ciutat en commemoració de "La Virgen de Buenos
Aires o del Buen Aire" patrona de los marineros andaluces.
I ara bé la peculiaritat. Mireu bé la verge que representa el quadret
que hi ha penjat del -rollo- és sense cap dubte la Verge de Montserrat,
raríssim no creieu.En el segon adjuntiu us envio la Virgen del Buen Aire
i podreu veure que no és la mateixa que hi ha penjada .A més en els
vaixells sota la verge hi ha banderes catalanes.
I llavors la pregunta és: Com és possible que a la Fundació de Buenos
Aires, i donant-se-li aquest nom en memòria de La Virgen del Buen Aire,
el pintor i pinti  La Moreneta?. La veritat no m'ho puc explicar,
vosaltres si????.
Esperant que em dieu que en penseu rebeu salutacions cordials des d'Holanda.
Pere Baladron i Grau

De Wikipèdia
El mariner espanyol Juan Díaz de Solís va descobrir el riu de la Plata el 1516, però va morir en l'atac de la població indígena a la seva expedició. La ciutat fou fundada primerament com a Santa María del Buen Ayre el 2 de febrer de 1536 per una expedició espanyola a la recerca d'or, sota el comandament de Pedro de Mendoza. El nom el va escollir el capellà de Mendoza, que era un devot fervent de la Mare de Déu de Bonària, a Càller (Sardenya). La ciutat de Mendoza estava situada a l'actual barri de San Telmo (al sud del que avui dia és el centre urbà). Més atacs de la població indígena van obligar els fundadors a fugir de la ciutat, que el 1541 fou abandonada. El segon establiment (ara ja definitiu) va ser obra de Juan de Garay el 1580, tot baixant pel riu Paranà des d'Asunción.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.