PrimĂcia mundial: EL CATALĂ€ FRANCESC ALBĂ“ DE ROSAS FOU EL PRIMER EN CALCULAR "COLLA CATENA A POPA" LA VELOCITAT DEL VAIXELL EN EL VIATGE DE VOLTA AL MĂ“N. Era una corredora primitiva però efectiva, emprant l'angle de l'escandall respecte la vertical, que Ă©s proporcional a la velocitat del barco. En JAL ho va dir al s.XIX però no sabia que l'ALBĂ“ era catalĂ de ROSAS ergo => PrimĂcia mundial..Â
El Cavaller Pigafetta entre els mètodes proposats per trobar la longitud diĂ riament, parla del sistema emprat per Francesc Albo de Rosas per calcular la velocitat del vaixell, que ell anomena "colla catena a popa" Ă©s curiĂłs, ja que narra al seu llibre la "DescripciĂł del viatge" que mitjançant la catena (escandall) sabien que, navegant pel PacĂfic, avançaven de 60 a 70 llegĂĽes per dia.
El viatge a les Filipines es va poder repetir grà cies al pilot d'altura Francesc Albó de Rosas que va portar la navegació des del principi fins al final enregistrant-ho tot a l'anomenat "Derrotero de Albo" transcrit per Navarrete a la seva obra. Ho va fer amb una precisió sorprenent segons Andrè Rosfelder capità de submarins francès que va repetir el viatge fil per randa amb el derroter d'Albo a la mà i es va meravellar de quan acurades eren les dades registrades per Albó.
Fins l’edat mitjana a Rosas se la coneixia com Rodas
La ciutat de Roses estĂ situada a l’extrem nord del port natural de la badia de Roses, al sud del cap de Creus, en un turĂł entre dues vies fluvials, Tot i que estĂ documentat que fins l’edat mitjana se la coneixia com Rodas, d’acĂ el nom del monestir de Sant Pere de Rodas, no hi ha homogeneĂŻtat per datar l’orĂgens de la ciutat, però el que es coneix de manera fefaent Ă©s el carĂ cter comercial de la ciutat vella atès que estratègicament, estĂ millor situada que Emporion ja que estĂ millor protegida del vent i de la mala mar.
El seu carà cter massaliota es fa evident per les seves rutes comercials i les seves connexions amb Massalia. Diferents historiadors afirmen l'origen rodi d’aquestes colònies i la seva connexió amb els massaliotes, ergo amb Emporion. Primer Pseudo Scimnus, que diu que Rhode fou originà riament una colònia de Massalia.:
«DesprĂ©s, vora el mar, de dalt a baix hi ha els lĂgurs i les ciutats gregues que van fundar els focis de Massalia. La primera va ser Emporion, i la segona va ser Rhode; aquesta va ser fundada pels Rodis, que abans eren propietaris de molts vaixells.» (Ps. Scym., vv. 201-206).
També Estrabó que diu que la ciutat va ser posteriorment colonitzada pels Massaliotes:
«Aquà també hi ha Rhodos, una petita fà brica dels emporitans ("polichnion"), però fundada segons alguns pels Rodis. Artemis d’Efes és venerada aquà com a Emporion, per les raons que es diran quan es parli de Massalia.» (Str., III, 4,8).
Segons fonts documentades la ciutat va ser fundada pels Rodis abans dels primers Jocs OlĂmpics, Ă©s a dir, abans del 776 aC, per tant seria la fundaciĂł del segle VIII aC. durant el domini de l'anomenada thalasocracia dels habitants de l’illa de Rhodes. Malgrat les fonts literĂ ries, no s’han pogut trobar fonaments de ciutats del segle VIII aC, en no haver trobat restes arqueològiques que confirmin aquesta data. Tanmateix, l'historiador Lenormant assegura que va ser fundada pels Rodis quan van ser expulsats de SicĂlia l'any 578 aC, per tant, si Ă©s coherent amb les restes arqueològiques, la fundaciĂł seria del segle VI aC.
Ciutat hel·lènica del Castell de Roses
La ubicació d'aquesta antiga ciutat helènica és relativament moderna, no es va descobrir  fins als anys seixanta, ja que està situada sota la Ciutadella de Rosas. Hi ha poques restes d’edificis, ja que les ciutats medievals i modernes posteriors van anar destruint les restes que quedaven de les ciutats gregues.
El fet d’haver trobat el jaciment Ă©s molt important per a tots els historiadors catalans que al llarg dels anys l’han intentat descubrir. La importĂ ncia d’aquest jaciment queda palesa en l’article que va escriure Maluquer de Motes, catedrĂ tic d'arqueologia de Barcelona,​​ a la Revista de Girona: «La localitzaciĂł de la factoria grega de Rhode al recinte de la Ciutadella de Roses constitueix sens dubte l'esdeveniment arqueològic mĂ©s important que s'ha realitzat a Catalunya en els darrers vint-i-cinc anys… Les excavacions empreses… en confirmar decididament la ubicaciĂł de Rhode obren un capĂtol inèdit de la història de la nostra terra»
S´ha hagut de conservar ,partides de neixament i o escritures antigues de cases de la familia Albo i congnoms de descendents de pares i o germans que ancara corren per la comarca o provincia. Referen al angle de léscandall .la ciencia nà utica es una ciencia molt prà ctica que els coneixament s'apliquen desde que es descobreixen , en la majoria de vegades . En un baixell s'improvisa ,s'experimenta ,ara i sempre.Al cap sempre barrina per millorar o arreglar una cosa que et pot salvar la vida. La navegació a l´ edat mitjana es un tema que m' apasiona la tecnologia d'aquella època els mantenia vius al mar,crec que no s'estudia prou.
Grà cies Lleonard, n'hi havia 12 més d'embarcats.. i és q a més a més el nostre català Albó segons segons Humbold i el diccionari JAL, va emprar la 1ª corredora de la Ha
Amic Manel, excel.lent treball sobre el 'Francisco Albó' del que ens parla en Navarrete. Patètics però els intents de Consuelo Varela i col.legues (en esborrar la historia de Catalunya) quan en un documental a YouTube (los griegos en la exp. Magallanica 1519-1522) proven de demostrar, en el context de celebració del 500 aniv. de la volta al món de Magall. i Elcano, la nacionalitat grega d'aquest pilot. Més que res perquè bona part d'ells consten com a provinents de "RODAS"! No para de girar-se'ns feina, oi?