Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura
‎XXI‎‎ ‎‎Duquessa de Medina Sidonia,‎‎ ‎‎XVII‎‎ ‎‎Marquesa de Villafranca del Bierzo,‎‎ ‎ ‎ ‎‎XVIII‎‎ ‎‎Marquesa de Los VĂ©lez,‎‎ ‎‎xxv‎‎ ‎‎Comtessa de Niebla i Grandesa‎‎ ‎‎d'Espanya‎
‎Cap de la Casa de Medina Sidonia‎
‎ 4 de maig de 1957 - 7 de març de 2008‎
‎Predecessor‎	Joaquín Álvarez de Toledo y Caro
‎Successor‎	‎Leoncio Alonso González de Gregorio i Álvarez de Toledo‎
‎Informació personal‎
‎Nom secular‎	‎ Luisa Isabel María del Carmen Cristina Rosalía Joaquína Álvarez de Toledo y Maura‎
‎Naixement‎	‎21 d'agost de‎‎ ‎‎1936‎‎ ‎ ‎ ‎‎ ‎‎ ‎‎ ‎‎Estoril,‎‎ ‎‎Portugal‎
‎Mort‎	‎7 de març‎‎ de ‎‎2008‎ ‎(71‎ ‎anys)‎‎SanlĂșcar de Barrameda‎‎, ‎‎Cadis‎‎, ‎ ‎Espanya‎
‎Família‎
‎Dinastia‎	‎Casa d'Álvarez de Toledo‎
‎Pare‎	‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎, ‎‎XX‎‎ Duc de Medina Sidonia‎
‎Mare‎	María del Carmen Maura y Herrera
‎CĂČnjuge‎	‎JosĂ© Leoncio GonzĂĄlez de Gregorio y Martí‎‎ ‎ ‎(m. ‎‎1955‎‎ d. ‎‎2005‎) ‎Liliane Marie Dahlmann‎‎ ‎ ‎(m. ‎‎2008)‎)
‎Descendùncia‎	‎Leoncio González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎, ‎‎xxii‎‎ Duc de Medina Sidonia‎ ‎Pilar González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎, ‎‎XV‎‎ Duquessa de Fernandina‎ ‎Gabriel González de Gregorio i Álvarez de Toledo‎
‎Escut de Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura‎
‎[‎‎Edita les dades a Wikidata‎‎]‎

‎Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura‎‎ ‎‎(Estoril,‎‎21 d'agost de 1936 -‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎7 de març de 2008) va ser una ‎‎aristĂČcrata,‎‎ ‎‎escriptora‎‎ i ‎‎historiadora espanyola,‎‎ ‎‎xxi‎‎ duquessa de ‎‎Medina Sidonia‎‎ —el primer ducat hereditari concedit a la ‎‎Corona de Castella,‎‎el ‎‎1445—‎‎i diverses vegades ‎‎Grandesa d'Espanya,‎‎que va ocupar la direcciĂł de tres importants cases. ‎‎ obiliĂ ries: ‎‎Medina Sidonia,‎‎ ‎‎Villafranca del Bierzo‎‎ i ‎‎VĂ©lez.‎¹â€‹²â€ŽEra coneguda comunament com el sobrenom ‎‎de "la Duquessa Roja"‎‎ pels seus ‎‎ideals democrĂ tics‎‎ i la seva oposiciĂł al ‎‎franquisme,‎‎que la va convertir en una ‎‎noble‎‎ aristĂČcrata atĂ­pica. ‎

‎La seva residĂšncia principal va ser el ‎‎palau de Medina Sidonia,‎‎situat a ‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎que alberga un dels ‎‎arxius‎‎ ‎‎privats‎‎ mĂ©s importants ‎‎d'Europa.‎‎ ‎

‎Va publicar diverses ‎‎novel·les,‎‎la seva obra ‎‎historiogrĂ fica‎‎ va ser bastant controvertida i controvertida. Va dedicar gran part de la seva vida a la conservaciĂł i catalogaciĂł ‎‎de l'Arxiu de la Casa de Medina Sidonia,‎‎aixĂ­ com a la creaciĂł de la FundaciĂł Casa Medina ‎‎Sidonia.‎‎ ‎

‎Biografia‎

‎Infància i joventut‎

‎Batejada com Luisa Isabel MarĂ­a del Carmen Cristina RosalĂ­a Joaquina Álvarez de Toledo y Maura, tot i que era coneguda simplement com "Isabel", era filla de ‎‎JoaquĂ­n Álvarez de Toledo y Caro,‎‎ ‎‎xx‎‎ duc de Medina Sidonia, i MarĂ­a del ‎‎Carmen Maura y Herrera,‎‎filla de Julia de ‎‎Herrera y Herrera,‎‎ ‎‎v‎‎ ‎‎comtessa de la Mortera,‎‎i ‎‎Gabriel Maura y Gamazo,‎‎ Fill del president del Govern ‎‎Antonio Maura,‎‎historiador ‎‎i I‎‎ Duc ‎‎de Maura.‎‎ Nascuda el 21 d'agost de ‎‎1936‎‎ a ‎‎Estoril,‎‎on la seva famĂ­lia es va refugiar durant la ‎‎Guerra Civil espanyola,‎‎a l'octubre d'aquest mateix any es va traslladar a ‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎on va romandre deu anys fins a la mort de la seva mare el ‎‎1946,‎‎passant a la cura dels seus avis materns. ‎

‎Als 18 anys es va presentar a la societat a Estoril, juntament amb la ‎‎infanta‎‎ ‎‎Pilar de Borbó i Borbó-Dos Sicílies.‎‎ ‎

‎Primer matrimoni i qĂŒestió‎

‎Luisa Isabel Álvarez de Toledo es va casar el ‎‎16‎‎ de juliol de ‎‎1955‎‎ a ‎‎Mortera‎‎ amb ‎‎JosĂ© Leoncio GonzĂĄlez de Gregorio y Martí‎‎ ‎‎(Madrid,‎‎ ‎‎29 d'octubre‎‎ de ‎‎1930‎‎ - ‎‎SĂČria,‎‎ ‎‎23‎‎ de febrer de ‎‎2008),‎³â€Žde la famĂ­lia dels ‎‎comtes de puebla de Valverde,‎‎amb qui va tenir tres fills:‎⁴​

• ‎Leoncio Alonso GonzĂĄlez de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎‎(3‎‎ de gener de ‎‎1956),‎‎que heretaria els tĂ­tols de la seva mare.‎
• ‎MarĂ­a del Pilar Leticia GonzĂĄlez de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎‎(10‎‎ de gener de ‎‎1957),‎‎ ‎‎xvi‎‎ duquessa ‎‎de Fernandina‎‎ desprĂ©s de la rehabilitaciĂł del tĂ­tol el ‎‎1993.‎‎ TĂ­tol revocat el 2012.‎⁵​
• ‎Gabriel Ernesto GonzĂĄlez de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ (gener de 1958).‎

‎Cap de les cases de Medina Sidonia, Villafranca i Los VĂ©lez‎

‎L'11‎‎ de desembre de ‎‎1955,‎‎desprĂ©s de la mort sense testament del seu pare, Luisa Isabel Álvarez de Toledo va ser declarada la seva hereva universal per sentĂšncia judicial ‎‎del 10 d'abril de‎‎ ‎‎1956,‎‎convertint-se en la cap de les cases de ‎‎Medina Sidonia,‎‎ ‎‎los VĂ©lez,‎‎ ‎‎Villafranca‎‎ i ostentant des de llavors tots els tĂ­tols nobles del seu pare: ‎

• ‎Marquesat de los VĂ©lez,‎‎amb ‎‎Grandeza de España‎‎ (des de ‎‎1951,‎‎per distribuciĂł);‎⁶​
• ‎Comtat de Niebla‎‎ ‎‎(1957)‎);
• ‎Ducat de Medina Sidonia,‎‎amb Grandesa d'Espanya‎‎(1957)‎);⁷​
• ‎Marquesat de Villafranca del Bierzo,‎‎amb Grandesa d'Espanya‎‎(1957).‎

‎El ‎‎1958‎‎ va sol·licitar la rehabilitaciĂł del ‎‎Ducat de Fernandina,‎‎que estava vacant.‎⁸‎perĂČ no va acabar els trĂ mits administratius a causa del seu exili, que finalment, el ‎‎1993,‎‎va ser rehabilitat a favor de la seva filla Pilar. D'altra banda, no va sol·licitar la rehabilitaciĂł del ‎‎principat de MontalbĂĄn,‎‎com a marquesat, ni la ‎‎baronia de Molins de Rei,‎‎que podria haver sol·licitat. ‎

‎Casa Montalto‎

‎El ‎‎1958,‎‎Luisa Isabel Álvarez de Toledo tambĂ© va demanar al ‎‎Ministeri de JustĂ­cia espanyol‎‎ la rehabilitaciĂł del Ducat de ‎‎Montalto,‎‎vacant des de la mort de la seva besĂ via, MarĂ­a ‎‎Tomasa Álvarez de Toledo y Palafox,‎‎filla de Francisco de Borja ‎‎Álvarez de Toledo y Gonzaga,‎‎ ‎‎xvi‎‎ duc de Medina Sidonia,‎⁹‎El tĂ­tol va ser sol·licitat amb la denominaciĂł de "Ducat de Montalto d'AragĂł", per diferenciar-lo de ‎‎l'actual Ducat de Montalto.‎‎ No obstant aixĂČ, sembla que aquesta rehabilitaciĂł no s'ha resolt. ‎

‎Per contra, no va sol·licitar la rehabilitaciĂł d'altres tĂ­tols que li podrien haver correspost, com el ‎‎marquesat de Calatafimi,‎‎els comtats de ‎‎Sclafani,‎‎ ‎‎AdernĂł,‎‎ ‎‎Caltabellota,‎‎ ‎‎Caltaxineta,‎‎ ‎‎Caltabuturo‎‎ i ‎‎Collesano,‎‎les baronies de ‎‎Centorvi‎‎ i ‎‎Biancavilla‎‎ i fins i tot el principat de ‎‎PaternĂČ,‎¹⁰‎Que avui han caducat. Per tant, cap d'aquests tĂ­tols va ser reconegut legalment a Espanya. ‎

‎Dissidùncia i empresonament‎

‎El 17 de gener de 1967, Luisa Isabel Álvarez de Toledo va ser detinguda per la ‎‎GuĂ rdia Civil.‎¹¹â€Žquan va començar sense autoritzaciĂł una marxa a ‎‎Madrid,‎‎on anaven a manifestar-se, d'una cinquantena d'agricultors que van exigir una indemnitzaciĂł com a conseqĂŒĂšncia de la contaminaciĂł patida a les seves terres per ‎‎l'accident nuclear de Palomares.‎‎ Va ser processada per aixĂČ, acabant a la presĂł ‎‎d'AlcalĂĄ de Henares,‎‎on va romandre durant vuit mesos el ‎‎1969.‎¹²â€ŽVa ser alliberada grĂ cies al decret llei ‎‎d'amnistia.‎‎ DesprĂ©s de la publicaciĂł del seu llibre ‎‎La vaga,‎‎el ‎‎Tribunal d'Ordre PĂșblic‎‎ va emetre una altra condemna, perĂČ ja s'havia exiliat voluntĂ riament a ‎‎França.‎¹³â€‹

‎Durant el seu exili al març de 1975 va ser detinguda per la policia francesa per donar un cop de puny a un conductor i desprĂ©s disparar-li quatre vegades sense colpejar-lo. Va al·legar que l'havia estat perseguint durant quilĂČmetres.‎¹⁴​

‎DesprĂ©s de la mort del dictador ‎‎Francisco Franco,‎‎Isabel va tornar a Espanya aprofitant l'amnistia ‎¹⁵​¹⁶​¹⁷‎i es va establir a ‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎on va romandre la resta de la seva vida. ‎

‎Revolució Cubana‎

‎El ‎‎1967‎‎ el govern espanyol va iniciar negociacions amb el govern de ‎‎Cuba‎‎ per obtenir una compensaciĂł per als espanyols els bĂ©ns dels quals a l'illa havien estat expropiats com a conseqĂŒĂšncia de la ‎‎RevoluciĂł Cubana.‎‎ La duquessa de Medina Sidonia posseĂŻa propietats immobiliĂ ries de l'illa i accions de ‎‎La Tropical,‎‎una de les principals empreses cerveseres del paĂ­s, heretada ‎‎dels comtes de la Mortera.‎‎ No obstant aixĂČ, tot i que les negociacions van ser represes pels governs ‎‎d'Adolfo SuĂĄrez‎‎ i ‎‎Felipe GonzĂĄlez,‎‎quan la duquessa ja havia tornat de l'exili, va afirmar que "Tot el que ‎‎volia dir sobre Cuba ho vaig dir el 1965",‎‎en articles que va escriure llavors a favor de la RevoluciĂł.‎¹⁸​

‎Obra literària‎

• ‎Colors‎‎ (1960);‎
• ‎La vaga‎‎ (1967)‎
• ‎Palomares (Memoria)‎‎ una publicaciĂł avortada pel franquisme el 1968 i finalment publicada el 2002.‎
• ‎La meva presĂł.‎‎ Recull d'articles periodĂ­stics que van aparĂšixer entre 1969 i 1970 sobre la seva experiĂšncia a la presĂł.‎
• ‎La base‎‎ (1971)‎
• ‎La cacera‎‎ (1977)‎
• Presente infinito (1998);
• ‎Viure sense DĂ©u‎‎ (2004)‎
• ‎La degeneraciĂł il·lustre.‎

‎Obra historiogràfica‎

• ‎HistĂČria d'una conspiraciĂł: la suposada rebel·liĂł d'Andalusia, en el marc de les conspiracions de Felip IV i la independĂšncia de Portugal‎‎ (1985);‎
• ‎Poder i opiniĂł sota Felip IV‎‎ (1987)‎
• ‎No vam ser nosaltres (Curs de Ponent): del trĂ nsit transoceĂ nic precolombĂ­ a la conquesta i colonitzaciĂł d'AmĂšrica‎‎ (1992);‎
• ‎AlcĂĄzar Quivir‎‎ (1992);‎
• ‎Alonso PĂ©rez de GuzmĂĄn. General de l'Invencible‎‎ (1994)‎
• ‎Àfrica versus AmĂšrica. La força del paradigma‎‎ (2000)‎
• ‎Felip II en el seu context‎;
• ‎Felip II i Portugal‎;
• ‎PolĂ­tica econĂČmica als estats de Medina Sidonia (1549-1587)‎;
• ‎Del mar i de les Índies. La marina invencible. (1563-1589)‎;
• ‎Imperi en fallida (1590-1615)‎;
• ‎Entre l'AlcorĂ  i l'Evangeli‎;
• ‎Els GuzmĂ nia I (1283-1492)‎;
• ‎GuzmĂĄn ii (1492-1664)‎;
• ‎Les cases incorporades (1400-1774)‎;
• ‎Palau dels GuzmĂĄns‎;
• ‎Arxiu de la casa de Medina Sidonia‎;
• ‎Les trampes dels GuzmĂĄn‎;
• ‎El testament polĂ­tico de España (1775). Pedro AlcĂĄntara de GuzmĂĄn XIV Duc Medina Sidonia (1724-1779)‎;
• ‎Ajuda a ser donada als asfixiats o enverinats (1818)‎;
• ‎Veus d'histĂČria‎‎ (col·lecciĂł de transcripcions de documents, 9 nĂșmeros).‎

‎Fundació Casa Medina Sidonia‎

‎El ‎‎1983,‎‎durant el casament del seu fill Leoncio, Luisa Isabel Álvarez de Toledo va conĂšixer ‎‎Liliane Dahlmann,‎‎que va presenciar el casament de la nĂșvia.‎¹⁹‎amb qui en pocs mesos va iniciar una relaciĂł sentimental. ‎

‎El ‎‎1984‎‎ la duquessa va declarar que nomĂ©s posseĂŻa 30 ‎‎hectĂ rees‎‎ de ‎‎pineda‎‎ i el Palau de Medina ‎‎Sidonia,‎‎on va traslladar l'arxiu familiar: l'Arxiu de la Casa de Medina ‎‎Sidonia,‎‎que estava situada en un magatzem de mobles de ‎‎Madrid‎‎ i que Isabel va recatalogar. ‎

‎El ‎‎1990‎‎ va fundar la ‎‎FundaciĂł Casa Medina Sidonia‎‎ en la qual va recollir la major part del seu patrimoni i es va dedicar mĂ©s intensament a la investigaciĂł histĂČrica. ‎

‎Divorci, segon matrimoni, mort i demanda familiar‎

‎El ‎‎2005‎‎ el seu marit va sol·licitar el divorci de Luisa Isabel Álvarez de Toledo, i com que la duquessa mai va respondre a la demanda, el jutge la va concedir pels anys de separaciĂł efectiva. ‎

‎El ‎‎2006,‎‎ ‎‎el rei‎‎ Joan Carles I ‎‎d'Espanya‎‎ li va atorgar la Medalla d'Or al Mùrit en les Belles ‎‎Arts.‎‎ ‎

‎El ‎‎7 de març‎‎ de ‎‎2008‎‎ es ‎‎va‎‎ casar ‎‎ ‎‎a articulo mortis‎‎ ‎‎ amb la seva secretĂ ria, Liliane Dahlmann, amb qui havia mantingut una relaciĂł amorosa i sentimental durant mĂ©s de vint anys. NomĂ©s onze hores desprĂ©s de casar-se, Isabel va morir a SanlĂșcar de Barrameda com a ‎‎conseqĂŒĂšncia d'un cĂ ncer de pulmĂł.‎‎ El seu cos va ser incinerat, sense consultar prĂšviament amb els seus fills, i les seves cendres es van escampar pels jardins del Palau de Medina Sidonia. ‎

‎DesprĂ©s de la seva mort, la presidĂšncia de la FundaciĂł Casa de Medina Sidonia va passar a la seva vĂ­dua Liliane Dahlmann, tot i que els seus fills van exigir que es reformulĂ©s la fundaciĂł, perquĂš els bĂ©ns que la seva mare li donava en vida, sent majoritĂ riament tots els seus bĂ©ns, s'havien de reduir per satisfer els drets legals dels ‎‎hereus‎‎ (pagar els ‎‎legĂ­tims‎‎ als hereus en les proporcions establertes pel ‎‎Codi Civil).‎‎ a Espanya), sense menyscabar els interessos de l'Estat i la declaraciĂł de ‎‎BĂ© d'InterĂšs Cultural‎‎ (amb la consegĂŒent indivisibilitat), que afecta el patrimoni de la XXI Duquessa.‎²⁰‎Al desembre de 2015, els nens van guanyar la demanda. ‎

‎Cinema i teatre‎

‎El ‎‎1996‎‎ es va estrenar la pel·lĂ­cula ‎‎La duquessa roja,‎‎una comĂšdia dirigida per Francesc ‎‎Betriu‎‎ el tĂ­tol, la ubicaciĂł i els personatges del qual s'inspiren en la XXI duquessa de Medina Sidonia. ‎

‎El ‎‎2008‎‎ Iñigo RamĂ­rez de Haro, ‎‎marquĂšs de Cazaza,‎‎va escriure l'obra La duquesa al ‎‎hoyo... i la vĂ­dua del pa,‎‎tambĂ© inspirada en la seva vida. ‎

‎El ‎‎26 de juliol‎‎ de ‎‎2010,‎‎la productora ‎‎Toro TV‎‎ va anunciar que portaria la vida de Luisa Isabel a la pantalla amb una ‎‎pel·lĂ­cula‎‎ de televisiĂł en dues entregues titulada ‎‎ ‎‎Isabel, la duquessa roja, la‎‎direcciĂł de la qual estaria a cĂ rrec de Carlos ‎‎Saura‎‎ i el guiĂł de la qual estaria a cĂ rrec de Carlos MartĂ­n i Curro Royo.‎²¹â€‹

‎Avantpassats‎

[mostrar]‎Avantpassats de la duquessa de Medina Sidonia ‎

 

‎Antecessor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎	‎ ‎‎Comtessa de Niebla‎ ‎1955 -2008 ‎	‎Successor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎
‎Antecessor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎JoaquĂ­n Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎	‎ ‎‎Marquesa de los VĂ©lez‎ ‎1951 - 2008 ‎	‎Successor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso GonzĂĄlez de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎
‎Antecessor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎	‎ ‎‎Marquesa de Villafranca del Bierzo‎ ‎1957 - 2008 ‎	‎Successor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎
‎Antecessor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎	‎ ‎‎Duquessa de Medina Sidonia‎ ‎1957-2008 ‎	‎Successor:‎ ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎

‎Referùncies‎

‎Enllaços externs‎

• ‎Biografia de Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura a la pĂ gina web de la FundaciĂł Casa Medina Sidonia.‎
• ‎Obra literĂ ria i historiogrĂ fica de Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura a la pĂ gina web de la FundaciĂł Casa Medina Sidonia.‎