29-09-2021  (952 ) Categoria: MedinaSidonia

Duquesa Roja - Medina Sidonia

‎Salta a la navegació‎‎VĂ©s a la cerca‎
Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura
‎XXI‎‎ ‎‎Duquessa de Medina Sidonia,‎‎ ‎‎XVII‎‎ ‎‎Marquesa de Villafranca del Bierzo,‎‎ ‎

‎ ‎‎XVIII‎‎ ‎‎Marquesa de Los VĂ©lez,‎‎ ‎‎xxv‎‎ ‎‎Comtessa de Niebla i Grandesa‎‎ ‎‎d'Espanya‎
‎Cap de la Casa de Medina Sidonia‎
‎ 4 de maig de 1957 - 7 de març de 2008‎
‎Predecessor‎ Joaquín Álvarez de Toledo y Caro
‎Successor‎ ‎Leoncio Alonso González de Gregorio i Álvarez de Toledo‎
‎Informació personal‎
‎Nom secular‎ ‎ Luisa Isabel María del Carmen Cristina Rosalía Joaquína Álvarez de Toledo y Maura‎
‎Naixement‎ ‎21 d'agost de‎‎ ‎‎1936‎‎ ‎

‎ ‎‎ ‎Bandera de Portugal‎ ‎‎ ‎‎Estoril,‎‎ ‎‎Portugal‎
‎Mort‎ ‎7 de març‎‎ de ‎‎2008‎
‎(71‎
‎anys)‎‎SanlĂșcar de Barrameda‎‎, ‎‎Cadis‎‎, ‎
Bandera de España ‎Espanya‎
‎Família‎
‎Dinastia‎
‎Pare‎ ‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎, ‎‎XX‎‎ Duc de Medina Sidonia‎
‎Mare‎ María del Carmen Maura y Herrera
‎CĂČnjuge‎
‎Descendùncia‎
  • ‎Leoncio GonzĂĄlez de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎, ‎‎xxii‎‎ Duc de Medina Sidonia‎
  • ‎Pilar GonzĂĄlez de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎, ‎‎XV‎‎ Duquessa de Fernandina‎
  • ‎Gabriel GonzĂĄlez de Gregorio i Álvarez de Toledo‎
  • COA Dukedom of Medina Sidonia.svg
    ‎Escut de Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura‎

    ‎Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura‎‎ ‎‎(Estoril,‎‎21 d'agost de 1936 -‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎7 de març de 2008) va ser una ‎‎aristĂČcrata,‎‎ ‎‎escriptora‎‎ i ‎‎historiadora espanyola,‎‎ ‎‎xxi‎‎ duquessa de ‎‎Medina Sidonia‎‎ —el primer ducat hereditari concedit a la ‎‎Corona de Castella,‎‎el ‎‎1445—‎‎i diverses vegades ‎‎Grandesa d'Espanya,‎‎que va ocupar la direcciĂł de tres importants cases. ‎‎ obiliĂ ries: ‎‎Medina Sidonia,‎‎ ‎‎Villafranca del Bierzo‎‎ i ‎‎VĂ©lez.‎1​2‎Era coneguda comunament com el sobrenom ‎‎de "la Duquessa Roja"‎‎ pels seus ‎‎ideals democrĂ tics‎‎ i la seva oposiciĂł al ‎‎franquisme,‎‎que la va convertir en una ‎‎noble‎‎ aristĂČcrata atĂ­pica. ‎

    ‎La seva residĂšncia principal va ser el ‎‎palau de Medina Sidonia,‎‎situat a ‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎que alberga un dels ‎‎arxius‎‎ ‎‎privats‎‎ mĂ©s importants ‎‎d'Europa.‎‎ ‎

    ‎Va publicar diverses ‎‎novel·les,‎‎la seva obra ‎‎historiogrĂ fica‎‎ va ser bastant controvertida i controvertida. Va dedicar gran part de la seva vida a la conservaciĂł i catalogaciĂł ‎‎de l'Arxiu de la Casa de Medina Sidonia,‎‎aixĂ­ com a la creaciĂł de la FundaciĂł Casa Medina ‎‎Sidonia.‎‎ ‎

    ‎Índex‎

    ‎Biografia‎

    ‎Infància i joventut‎

    ‎Batejada com Luisa Isabel MarĂ­a del Carmen Cristina RosalĂ­a Joaquina Álvarez de Toledo y Maura, tot i que era coneguda simplement com "Isabel", era filla de ‎‎JoaquĂ­n Álvarez de Toledo y Caro,‎‎ ‎‎xx‎‎ duc de Medina Sidonia, i MarĂ­a del ‎‎Carmen Maura y Herrera,‎‎filla de Julia de ‎‎Herrera y Herrera,‎‎ ‎‎v‎‎ ‎‎comtessa de la Mortera,‎‎i ‎‎Gabriel Maura y Gamazo,‎‎ Fill del president del Govern ‎‎Antonio Maura,‎‎historiador ‎‎i I‎‎ Duc ‎‎de Maura.‎‎ Nascuda el 21 d'agost de ‎‎1936‎‎ a ‎‎Estoril,‎‎on la seva famĂ­lia es va refugiar durant la ‎‎Guerra Civil espanyola,‎‎a l'octubre d'aquest mateix any es va traslladar a ‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎on va romandre deu anys fins a la mort de la seva mare el ‎‎1946,‎‎passant a la cura dels seus avis materns. ‎

    ‎Als 18 anys es va presentar a la societat a Estoril, juntament amb la ‎‎infanta‎‎ ‎‎Pilar de Borbó i Borbó-Dos Sicílies.‎‎ ‎

    ‎Primer matrimoni i qĂŒestió‎

    ‎Luisa Isabel Álvarez de Toledo es va casar el ‎‎16‎‎ de juliol de ‎‎1955‎‎ a ‎‎Mortera‎‎ amb ‎‎JosĂ© Leoncio GonzĂĄlez de Gregorio y Martí‎‎ ‎‎(Madrid,‎‎ ‎‎29 d'octubre‎‎ de ‎‎1930‎‎ - ‎‎SĂČria,‎‎ ‎‎23‎‎ de febrer de ‎‎2008),‎3‎de la famĂ­lia dels ‎‎comtes de puebla de Valverde,‎‎amb qui va tenir tres fills:‎4​

    ‎Cap de les cases de Medina Sidonia, Villafranca i Los VĂ©lez‎

    ‎L'11‎‎ de desembre de ‎‎1955,‎‎desprĂ©s de la mort sense testament del seu pare, Luisa Isabel Álvarez de Toledo va ser declarada la seva hereva universal per sentĂšncia judicial ‎‎del 10 d'abril de‎‎ ‎‎1956,‎‎convertint-se en la cap de les cases de ‎‎Medina Sidonia,‎‎ ‎‎los VĂ©lez,‎‎ ‎‎Villafranca‎‎ i ostentant des de llavors tots els tĂ­tols nobles del seu pare: ‎

    ‎El ‎‎1958‎‎ va sol·licitar la rehabilitaciĂł del ‎‎Ducat de Fernandina,‎‎que estava vacant.‎8‎perĂČ no va acabar els trĂ mits administratius a causa del seu exili, que finalment, el ‎‎1993,‎‎va ser rehabilitat a favor de la seva filla Pilar. D'altra banda, no va sol·licitar la rehabilitaciĂł del ‎‎principat de MontalbĂĄn,‎‎com a marquesat, ni la ‎‎baronia de Molins de Rei,‎‎que podria haver sol·licitat. ‎

    ‎Casa Montalto‎

    ‎Palau Ducal de Medina Sidonia, a SanlĂșcar de Barrameda.‎

    ‎El ‎‎1958,‎‎Luisa Isabel Álvarez de Toledo tambĂ© va demanar al ‎‎Ministeri de JustĂ­cia espanyol‎‎ la rehabilitaciĂł del Ducat de ‎‎Montalto,‎‎vacant des de la mort de la seva besĂ via, MarĂ­a ‎‎Tomasa Álvarez de Toledo y Palafox,‎‎filla de Francisco de Borja ‎‎Álvarez de Toledo y Gonzaga,‎‎ ‎‎xvi‎‎ duc de Medina Sidonia,‎9‎El tĂ­tol va ser sol·licitat amb la denominaciĂł de "Ducat de Montalto d'AragĂł", per diferenciar-lo de ‎‎l'actual Ducat de Montalto.‎‎ No obstant aixĂČ, sembla que aquesta rehabilitaciĂł no s'ha resolt. ‎

    ‎Per contra, no va sol·licitar la rehabilitaciĂł d'altres tĂ­tols que li podrien haver correspost, com el ‎‎marquesat de Calatafimi,‎‎els comtats de ‎‎Sclafani,‎‎ ‎‎AdernĂł,‎‎ ‎‎Caltabellota,‎‎ ‎‎Caltaxineta,‎‎ ‎‎Caltabuturo‎‎ i ‎‎Collesano,‎‎les baronies de ‎‎Centorvi‎‎ i ‎‎Biancavilla‎‎ i fins i tot el principat de ‎‎PaternĂČ,‎10‎Que avui han caducat. Per tant, cap d'aquests tĂ­tols va ser reconegut legalment a Espanya. ‎

    ‎Dissidùncia i empresonament‎

    ‎SentĂšncia ‎‎del‎‎ Tribunal d'Ordre PĂșblic per la qual es condemna "a l'acusada Luisa Isabel Álvarez de Toledo, duquessa de Medina Sidonia, com a responsable en concepte d'autor, organitzadora d'un delicte de manifestaciĂł il·legal, a la pena d'UN ANY DE PRESÓ LLEU i multa conjunta de DEU MIL PESSETES". 19 d'octubre de 1967.‎

    ‎El 17 de gener de 1967, Luisa Isabel Álvarez de Toledo va ser detinguda per la ‎‎GuĂ rdia Civil.‎11‎quan va començar sense autoritzaciĂł una marxa a ‎‎Madrid,‎‎on anaven a manifestar-se, d'una cinquantena d'agricultors que van exigir una indemnitzaciĂł com a conseqĂŒĂšncia de la contaminaciĂł patida a les seves terres per ‎‎l'accident nuclear de Palomares.‎‎ Va ser processada per aixĂČ, acabant a la presĂł ‎‎d'AlcalĂĄ de Henares,‎‎on va romandre durant vuit mesos el ‎‎1969.‎12‎Va ser alliberada grĂ cies al decret llei ‎‎d'amnistia.‎‎ DesprĂ©s de la publicaciĂł del seu llibre ‎‎La vaga,‎‎el ‎‎Tribunal d'Ordre PĂșblic‎‎ va emetre una altra condemna, perĂČ ja s'havia exiliat voluntĂ riament a ‎‎França.‎13​

    ‎Durant el seu exili al març de 1975 va ser detinguda per la policia francesa per donar un cop de puny a un conductor i desprĂ©s disparar-li quatre vegades sense colpejar-lo. Va al·legar que l'havia estat perseguint durant quilĂČmetres.‎14​

    ‎DesprĂ©s de la mort del dictador ‎‎Francisco Franco,‎‎Isabel va tornar a Espanya aprofitant l'amnistia ‎15​16​17‎i es va establir a ‎‎SanlĂșcar de Barrameda,‎‎on va romandre la resta de la seva vida. ‎

    ‎Revolució Cubana‎

    ‎El ‎‎1967‎‎ el govern espanyol va iniciar negociacions amb el govern de ‎‎Cuba‎‎ per obtenir una compensaciĂł per als espanyols els bĂ©ns dels quals a l'illa havien estat expropiats com a conseqĂŒĂšncia de la ‎‎RevoluciĂł Cubana.‎‎ La duquessa de Medina Sidonia posseĂŻa propietats immobiliĂ ries de l'illa i accions de ‎‎La Tropical,‎‎una de les principals empreses cerveseres del paĂ­s, heretada ‎‎dels comtes de la Mortera.‎‎ No obstant aixĂČ, tot i que les negociacions van ser represes pels governs ‎‎d'Adolfo SuĂĄrez‎‎ i ‎‎Felipe GonzĂĄlez,‎‎quan la duquessa ja havia tornat de l'exili, va afirmar que "Tot el que ‎‎volia dir sobre Cuba ho vaig dir el 1965",‎‎en articles que va escriure llavors a favor de la RevoluciĂł.‎18​

    ‎Obra literària‎

    • ‎Colors‎‎ (1960);‎
    • ‎La vaga‎‎ (1967)‎
    • ‎Palomares (Memoria)‎‎ una publicaciĂł avortada pel franquisme el 1968 i finalment publicada el 2002.‎
    • ‎La meva presĂł.‎‎ Recull d'articles periodĂ­stics que van aparĂšixer entre 1969 i 1970 sobre la seva experiĂšncia a la presĂł.‎
    • ‎La base‎‎ (1971)‎
    • ‎La cacera‎‎ (1977)‎
    • Presente infinito (1998);
    • ‎Viure sense DĂ©u‎‎ (2004)‎
    • ‎La degeneraciĂł il·lustre.‎

    ‎Obra historiogràfica‎

    • ‎HistĂČria d'una conspiraciĂł: la suposada rebel·liĂł d'Andalusia, en el marc de les conspiracions de Felip IV i la independĂšncia de Portugal‎‎ (1985);‎
    • ‎Poder i opiniĂł sota Felip IV‎‎ (1987)‎
    • ‎No vam ser nosaltres (Curs de Ponent): del trĂ nsit transoceĂ nic precolombĂ­ a la conquesta i colonitzaciĂł d'AmĂšrica‎‎ (1992);‎
    • ‎AlcĂĄzar Quivir‎‎ (1992);‎
    • ‎Alonso PĂ©rez de GuzmĂĄn. General de l'Invencible‎‎ (1994)‎
    • ‎Àfrica versus AmĂšrica. La força del paradigma‎‎ (2000)‎
    • ‎Felip II en el seu context‎;
    • ‎Felip II i Portugal‎;
    • ‎PolĂ­tica econĂČmica als estats de Medina Sidonia (1549-1587)‎;
    • ‎Del mar i de les Índies. La marina invencible. (1563-1589)‎;
    • ‎Imperi en fallida (1590-1615)‎;
    • ‎Entre l'AlcorĂ  i l'Evangeli‎;
    • ‎Els GuzmĂ nia I (1283-1492)‎;
    • ‎GuzmĂĄn ii (1492-1664)‎;
    • ‎Les cases incorporades (1400-1774)‎;
    • ‎Palau dels GuzmĂĄns‎;
    • ‎Arxiu de la casa de Medina Sidonia‎;
    • ‎Les trampes dels GuzmĂĄn‎;
    • ‎El testament polĂ­tico de España (1775). Pedro AlcĂĄntara de GuzmĂĄn XIV Duc Medina Sidonia (1724-1779)‎;
    • ‎Ajuda a ser donada als asfixiats o enverinats (1818)‎;
    • ‎Veus d'histĂČria‎‎ (col·lecciĂł de transcripcions de documents, 9 nĂșmeros).‎

    ‎Fundació Casa Medina Sidonia‎

    ‎El ‎‎1983,‎‎durant el casament del seu fill Leoncio, Luisa Isabel Álvarez de Toledo va conĂšixer ‎‎Liliane Dahlmann,‎‎que va presenciar el casament de la nĂșvia.‎19‎amb qui en pocs mesos va iniciar una relaciĂł sentimental. ‎

    ‎El ‎‎1984‎‎ la duquessa va declarar que nomĂ©s posseĂŻa 30 ‎‎hectĂ rees‎‎ de ‎‎pineda‎‎ i el Palau de Medina ‎‎Sidonia,‎‎on va traslladar l'arxiu familiar: l'Arxiu de la Casa de Medina ‎‎Sidonia,‎‎que estava situada en un magatzem de mobles de ‎‎Madrid‎‎ i que Isabel va recatalogar. ‎

    ‎El ‎‎1990‎‎ va fundar la ‎‎FundaciĂł Casa Medina Sidonia‎‎ en la qual va recollir la major part del seu patrimoni i es va dedicar mĂ©s intensament a la investigaciĂł histĂČrica. ‎

    ‎Divorci, segon matrimoni, mort i demanda familiar‎

    ‎El ‎‎2005‎‎ el seu marit va sol·licitar el divorci de Luisa Isabel Álvarez de Toledo, i com que la duquessa mai va respondre a la demanda, el jutge la va concedir pels anys de separaciĂł efectiva. ‎

    ‎El ‎‎2006,‎‎ ‎‎el rei‎‎ Joan Carles I ‎‎d'Espanya‎‎ li va atorgar la Medalla d'Or al Mùrit en les Belles ‎‎Arts.‎‎ ‎

    ‎El ‎‎7 de març‎‎ de ‎‎2008‎‎ es ‎‎va‎‎ casar ‎‎ ‎‎a articulo mortis‎‎ ‎‎ amb la seva secretĂ ria, Liliane Dahlmann, amb qui havia mantingut una relaciĂł amorosa i sentimental durant mĂ©s de vint anys. NomĂ©s onze hores desprĂ©s de casar-se, Isabel va morir a SanlĂșcar de Barrameda com a ‎‎conseqĂŒĂšncia d'un cĂ ncer de pulmĂł.‎‎ El seu cos va ser incinerat, sense consultar prĂšviament amb els seus fills, i les seves cendres es van escampar pels jardins del Palau de Medina Sidonia. ‎

    ‎DesprĂ©s de la seva mort, la presidĂšncia de la FundaciĂł Casa de Medina Sidonia va passar a la seva vĂ­dua Liliane Dahlmann, tot i que els seus fills van exigir que es reformulĂ©s la fundaciĂł, perquĂš els bĂ©ns que la seva mare li donava en vida, sent majoritĂ riament tots els seus bĂ©ns, s'havien de reduir per satisfer els drets legals dels ‎‎hereus‎‎ (pagar els ‎‎legĂ­tims‎‎ als hereus en les proporcions establertes pel ‎‎Codi Civil).‎‎ a Espanya), sense menyscabar els interessos de l'Estat i la declaraciĂł de ‎‎BĂ© d'InterĂšs Cultural‎‎ (amb la consegĂŒent indivisibilitat), que afecta el patrimoni de la XXI Duquessa.‎20‎Al desembre de 2015, els nens van guanyar la demanda. ‎

    ‎Cinema i teatre‎

    ‎El ‎‎1996‎‎ es va estrenar la pel·lĂ­cula ‎‎La duquessa roja,‎‎una comĂšdia dirigida per Francesc ‎‎Betriu‎‎ el tĂ­tol, la ubicaciĂł i els personatges del qual s'inspiren en la XXI duquessa de Medina Sidonia. ‎

    ‎El ‎‎2008‎‎ Iñigo RamĂ­rez de Haro, ‎‎marquĂšs de Cazaza,‎‎va escriure l'obra La duquesa al ‎‎hoyo... i la vĂ­dua del pa,‎‎tambĂ© inspirada en la seva vida. ‎

    ‎El ‎‎26 de juliol‎‎ de ‎‎2010,‎‎la productora ‎‎Toro TV‎‎ va anunciar que portaria la vida de Luisa Isabel a la pantalla amb una ‎‎pel·lĂ­cula‎‎ de televisiĂł en dues entregues titulada ‎‎ ‎‎Isabel, la duquessa roja, la‎‎direcciĂł de la qual estaria a cĂ rrec de Carlos ‎‎Saura‎‎ i el guiĂł de la qual estaria a cĂ rrec de Carlos MartĂ­n i Curro Royo.‎21​

    ‎Avantpassats‎

     

    ‎Antecessor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎
    ‎ ‎‎Comtessa de Niebla‎
    ‎1955 -2008 ‎
    ‎Successor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎
    ‎Antecessor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎
    ‎ ‎‎Marquesa de los VĂ©lez‎
    ‎1951 - 2008 ‎
    ‎Successor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎
    ‎Antecessor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎
    ‎ ‎‎Marquesa de Villafranca del Bierzo‎
    ‎1957 - 2008 ‎
    ‎Successor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎
    ‎Antecessor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Joaquín Álvarez de Toledo y Caro‎‎ ‎
    ‎ ‎‎Duquessa de Medina Sidonia‎
    ‎1957-2008 ‎
    ‎Successor:‎

    ‎ ‎‎ ‎‎Leoncio Alonso González de Gregorio y Álvarez de Toledo‎‎ ‎

    ‎Referùncies‎

    1. ↑ ‎"Sol·licitud de successiĂł en els tĂ­tols de Duc de Medina Sidonia, MarquĂšs de Villafranca del Bierzo i Comte de Niebla."‎
    2. ↑ ‎"ABC, Ecos de societat, CrĂČnica de la concessiĂł a Luisa Isabel Álvarez de Toledo de carta de successiĂł en els seus tĂ­tols nobles."‎
    3. ↑ ‎"Esquela ABC".‎
    4. ↑ ‎"ABC, crĂČnican de noces".‎
    5. ↑ ‎"Vanitatis".‎
    6. ↑ ‎DECRET de 27 de juliol de 1951 pel qual es convalida sense perjudici de tercers de millor dret, la successiĂł en el tĂ­tol de marquĂšs de VĂ©lez, amb Grandesa d'Espanya, a favor de Doña Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura. BOE nĂșm. 214 de 02/08/1951. PĂ gina 3637.‎
    7. ↑ ‎ORDRES de 4 de maig de 1957 ordenant l'emissió, sense perjudici d'un tercer de millor dret, de Successió en els títols especificats.‎
    8. ↑ ‎'Sol·licitud de rehabilitaciĂł del tĂ­tol de duc de Fernandina'.‎
    9. ‎ ‎‎↑‎‎ ‎‎ ‎‎ ‎‎Sol·licitud de rehabilitaciĂł del tĂ­tol de Duc de Montalto.‎‎ En l'aplicaciĂł hi ha un error en el nom del primer titular.‎
    10. ‎ ‎‎↑‎‎ ‎‎ ‎‎La rehabilitaciĂł va ser provocada sense Ăšxit per persones de menor dret. ‎‎ResoluciĂł de 2 de juliol de 1984, del Subsecretariat, per la qual es convoca a doña Teresa de la Cierva y Moreno i a don Guillermo ColĂłn de Carvajal en l'expedient de rehabilitaciĂł del tĂ­tol de PrĂ­ncep de Paterno, amb denominaciĂł de MarquĂšs.‎‎ ‎
    11. ↑ ‎↑ «Diario Vasco, 18 de gener de 1967».‎
    12. ↑ ‎"Convicció per la manifestació a Palomares".‎
    13. ‎ ‎‎↑‎‎ ‎‎ ‎‎ ‎‎ ‎‎La Vanguardia Española,‎‎12 de febrer de 1972‎‎ ‎
    14. ‎ ‎‎↑‎‎ ‎‎ ‎‎ ‎‎ ‎‎La Vanguardia Española,‎‎30 de març de 1975‎‎ ‎
    15. ↑ ‎"El país. 16/10/1976. ‎‎La "Duquessa Roja" va tornar de l'exili.‎
    16. ↑ ‎"El gener de 1977 va ser detinguda al seu domicili de La Mortera, com a sospitosa d'haver introduĂŻt a Espanya des de França algun objecte de manera criminal. Divuit hores mĂ©s tard va ser alliberada. La duquessa, que havia protagonitzat un any i mig abans un confĂșs incident quan la policia francesa la va acusar de disparar a un motorista al sud de França, va dir que temia que haguessin intentat introduir algun objecte criminal al seu cotxe abans de creuar la frontera francesa.‎
    17. ↑ ‎"El gener de 1979 va ser absolta d'un delicte de menyspreu, d'haver escrit una carta contundent al ministre de l'Interior desprĂ©s de la mort en estranyes circumstĂ ncies i amb la violĂšncia d'una jove de 27 anys de SanlĂșcar de Barrameda, on tĂ© el seu palau. Va ser el seu judici nĂșmero 7 o 8. Pel que sembla, nomĂ©s havia prestat la seva ploma al pare i a la vĂ­dua del mort, que no sabia llegir ni escriure.‎‎ Arxivat de ‎‎l'original el‎‎ 26 de juny de 2015.‎‎ Recuperat el 4 d'abril de 2011.‎
    18. ↑ ‎"El PaĂ­s, Madrid. 14/11/1986. ROIG, Emma. ‎‎Els perdedors de la revoluciĂł. MĂ©s de 3.000 espanyols estan a l'espera d'una indemnitzaciĂł per les expropiacions dictades per Fidel‎‎Castro.‎
    19. ↑ ‎↑«ABC Madrid, 24/12/1982».‎
    20. ↑ ‎«GONZÁLEZ DE GREGORIO ÁLVAREZ DE TOLEDO, Leoncio-Alonso». El patrimoni Medina Sidonia". ‎‎El PaĂ­s,‎‎12 de maig de 2010.‎
    21. ↑ ‎Carlos Saura dirigirĂ  la seva primera pel·lĂ­cula per a televisiĂł, "Isabel, La Duquesa Roja", produĂŻda per ToroTV.‎

    ‎Enllaços externs‎




    versió per imprimir

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      IntroduĂŻu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE