MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Â
Data | 15 febrer 1412Â |
---|---|
La Concòrdia d'AlcanyÃs fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català , reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a AlcanyÃs, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martà l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de València.
El 23 de gener de 1412 el Papa Luna Benet XIII va enviar, des de PenÃscola, una carta al parlament català i al parlament aragonès proposant una solució definitiva: en comptes de reunir un Parlament General, que ja s'havia demostrat impossible per la quantitat de gent, les baralles internes i les bandositats del territori, proposava reunir només uns quants homes de lleis que decidissin per tothom.[2] La carta anava acompanyada d'una butlla en què designava procurador seu amb facultat executiva el missatger que duia la carta: Francesc d'Aranda.
A AlcanyÃs la carta fou llegida per la Junta d'aragonesos i catalans que tenia l'objectiu d'establir el procediment per elegir el nou rei, la qual estava formada per: Aragonesos (14):
Catalans (6):
Per aquestes dates el Parlament de Vinaròs també va enviar una carta a AlcanyÃs anunciant que enviaven una comissió per unir-se a les reunions entre catalans i aragonesos, però foren ignorats amb el pretext que només representaven una facció. Es desconeix per què el Parlament de Traiguera no va voler enviar-hi ningú.
Finalment el 15 de febrer d'aquell any 1412 la Junta desigual reunida a AlcanyÃs va acabar acceptant el consell del Papa per tal que un grup de juristes prengués la decisió de qui havia de ser l'hereu del rei difunt Martà l'Humà .[3] La mateixa Junta va redactar vint-i-vuit normes, les més importants de les quals eren:
A més a més es va prohibir als candidats estrangers que entressin a la Corona, i als d'aquà se'ls va prohibir acostar-se a Casp. Malgrat tot, les tropes castellanes no es van moure de les zones ocupades.
El 26 de febrer el parlament d'AlcanyÃs va delegar la tria dels seus tres compromissaris als mateixos caps trastamaristes Gil Ruiz de Lihori (el governador del regne) i Juan Ximénez Cerdán (JustÃcia d'Aragó).[3] La llista es va presentar l'endemà mateix simultà niament a AlcanyÃs i a Tortosa, cosa que ha fet pensar que probablement ja estava feta d'abans. Sorprenentment, no només hi figuraven els tres representants aragonesos sinó que també van triar els tres representants de València, i els tres de Catalunya. Al parlament de Tortosa la llista fou presentada pel sagristà de la Seu de Saragossa Joan de Subirats, amb ordres explÃcites de no admetre cap modificació dels noms que hi havia; el qual va donar als diputats catalans com a termini per acceptar-la el 14 de març, tot alertant que si no ho feien, Aragó actuaria unilateralment per proclamar un nou rei. Per això el parlament de Tortosa va escollir una comissió de vint-i-quatre diputats per analitzar-la i decidir. La llista en qüestió componia els següents noms:
Paral·lelament Jaume d'Urgell havia enrolat 400 mercenaris gascons, i amb els seus seguidors catalans havia format un exèrcit comandat per Ramon de Perellós, el qual es dirigia al Regne de València per tal d'unir-se amb els seus seguidors valencians, els quals fins llavors havien lluitat sols contra les invasions castellanes. A l'altura de Tortosa, però, el Parlament va manar-los que s'aturessin. Tot i que Perellós va respondre que només obeiria al seu senyor Jaume i va continuar avançant, no va poder seguir perquè els castellans ja barraven les principals zones de pas. Pel que fa a l'exèrcit urgellista valencià , aquest estava format per 400 cavallers i 15.000 peons, i era comandat pel governador Arnau Guillem de Bellera i pels Vilaragut. Sense les tropes de reforç va haver d'enfrontar-se sol als castellans i les hosts dels antiurgellistes, exèrcit que dirigia Diego Gómez de Sandoval. La batalla tingué lloc a la població de Morvedre el mateix 27 de febrer que arribava a Tortosa la llista aragonesa imposada. El governador fou mort i els urgellistes clarament derrotats. Per evitar mals majors la ciutat de València va rendir-se immediatament, malgrat l'urgellisme militant dels seus habitants; i el Parlament de Vinaròs va dissoldre's precipitadament per fugir (posteriorment es va reobrir a Alzira). A partir de llavors la major part del Regne de València ja era en mans de Ferran d'Antequera i la causa urgellista perduda.
Durant els debats de la comissió dels vint-i-quatre diputats catalans va quedar patent un cop més la divisió existent entre urgellistes i trastamaristes. Els urgellistes catalans encara van intentar modificar la llista aragonesa (substituint Bernat de Gualbes per Bonanat de Pere o per Guillem Domenge, i Bonifaci Ferrer per Arnau de Conques), però els trastamaristes i els servidors del Papa van evitar-ho (els partidaris de Ferran eren: el bisbe de Barcelona Francesc Climent el Sapera; l'abat de Montserrat Marc de Vilalba; l'abat de sant Cugat Dalmau de Cartellà ; l'ardiaca de Tarragona; l'ardiaca del Penedès Felip de Malla; els tres sÃndics de Barcelona: Ramon Fiveller, Bernat de Gualbes i Joan Desplà ; i el sÃndic de Tortosa Garidell). El 13 de març l'assemblea de vint-i-quatre va acabar acceptant la mateixa llista que havien fet el governador i el JustÃcia d'Aragó sense tocar-ne cap nom. Fins i tot a les actes oficials va quedar escrit que calia evitar l'escissió de la Corona.
Immediatament s'alçaren nombroses i crispades protestes: molts nobles presidits pels Cardona, els Montcada i el pretendent Joan de Prades no podien creure que s'hagués d'acceptar Ãntegrament les imposicions d'AlcanyÃs d'uns personatges la filiació trastamarista dels quals era públicament coneguda (parlaven sobretot de BardaixÃ, Ram i Aranda) i els van retreure que feia només dos anys estaven per la legitimació de l'infant Frederic de Luna. Els sÃndics de Girona arribaren a negar-se a reconèixer el rei que elegÃs aquest CompromÃs. L'à via del pretendent LluÃs de Calà bria, i autèntica promotora de la candidatura angevina, Violant de Bar també va denunciar-ho afegint que per la seva condició de cartoixans, Bonifaci Ferrer i Francesc d'Aranda no podien intervenir en la polÃtica de la Corona. També va sonar el rumor (després confirmat) que Bardaixà cobrava un suborn de 500 florins al mes per part de Ferran.
El regne de Mallorca sencer va protestar insistentment per haver estat marginat de la Concòrdia. També ho feien Mequinensa i Alzira. Fins i tot els trastamaristes valencians reunits al Parlament de Morella (que s'havia traslladat des de Traiguera) també es queixaven perquè els seus propis ambaixadors a Tortosa també havien acceptat la llista sense ni tan sols consultar-ho abans amb el plenari.
Sense esperar la resta, els tres compromissaris aragonesos, Pere de Sagarriga i Bernat de Gualbes van començar les sessions del CompromÃs de Casp malgrat que encara no hi havien arribat la resta de les personalitats que l'integraven.
Â
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: