05-10-2021  (602 lectures) Categoria: Hebreu

Catalanims a Nova Amsterdam - Nova York

L'arribada jueva a Nova Amsterdam el setembre de 1654 va ser la primera migraci√≥ jueva organitzada a Am√®rica del Nord. Estava formada per 23¬†jueus sefardites, dits¬†Katalanim d'origen catal√†¬†¬†refugiats "grans i petits" de fam√≠lies¬†que fugien de la persecuci√≥ de la¬†Inquisici√≥ portuguesa despr√©s de la conquesta del¬†Brasil neerland√®s. √Čs √†mpliament commemorat com el punt de partida de la hist√≤ria jueva i¬†jueva-americana de¬†Nova York. [1]

Ver las im√°genes de origen

Brasil

Els jueus havien salpat de¬†Recife en el vaixell¬†Valck,un dels almenys setze que van sortir majorit√†riament amb destinaci√≥ als Pa√Įsos Baixos al final de la¬†Guerra holandesa-portuguesa. Valck va ser¬†expulsat del rumb cap a Jamaica i/o Cuba.¬†[1]

Carib

Segons el relat de Saul Levi Morteira i David Franco Mendes,van ser capturats per pirates espanyols durant un temps. [2] A Cuba, els jueus finalment van pujar a la Santa Catrina,anomenada pels historiadors posteriors el "Mayflowerjueu", que els va portar a Nova Amsterdam. [3][1]

Nova Amsterdam

La nova comunitat jueva es va enfrontar a l'oposici√≥ antisemita al seu acord del director general¬†Peter Stuyvesant,aix√≠ com a una disputa monet√†ria amb el capit√† de la¬†Santa Catrina,que va requerir l'adjudicaci√≥ de la¬†Companyia Holandesa de les √ćndies Occidentals. Van ser ajudats per alguns comerciants jueus¬†asquenazids que havien arribat nom√©s un mes abans,en el vaixell¬†Peereboom,des d'Amsterdam a trav√©s de Londres. Aquest grup inclo√Įa¬†Jacob Barsimson,i potser¬†Solomon Pietersen i¬†Asser Levy,que tamb√© en fonts anteriors ha estat reclamat com un dels vint-i-tres. La nova comunitat fundada¬†per la Congregaci√≥ Shearith Israel encara perdura com la congregaci√≥¬†jueva m√©s antiga dels Estats Units. [3][1]

El document principal de la seva arribada √©s elseg√ľent:[4]

Jacques de la Motthe, mestre de Bark¬†St. Carles,per una petici√≥, escrita en franc√®s, sol¬∑licita el pagament del transport de mercaderies i la junta dels jueus que va comprar aqu√≠ al¬†Cap de Sant Antoni d'acord amb l'acord i contracte en el qual cadascun est√† obligat en¬†solidum,i que, per tant, qualsevol mobiliari i altres propietats que puguin tenir a bord de la seva escor√ßa pot ser venut p√ļblicament per ordre de la Cort, en el pagament del seu deute. Declara verbalment que els holandesos, que van venir amb ells, no estan inclosos en el contracte i l'han satisfet.¬†Solomon Pietersen,un jueu, apareix a la cort i diu que es paguen nou-cents¬†estranys florins dels 2.500, i que hi ha 23 √†nimes, grans i petites, que han de pagar per igual. Despr√©s d'haver vist la petici√≥ i el contracte, ordena que els jueus, en el termini de dues 24 hores despr√©s de la data, paguin d'acord amb el contracte el que legalment deuen; i mentrestant, els mobles i tot el que el Peticionari tingui en el seu poder romandran com a Seguretat, sense alienar-lo.

Court Minutes of New Amsterdam (1654), traducció a l'anglès de 1897

Commemoració

El 250è aniversari de l'arribada es va marcar un any més tard, el 1905, i el 300 aniversari es va marcar el 1954. [5][6]El 300 aniversari va ser marcat per un període de vuit mesos, de setembre de 1954 a maig de 1955. Per a aquesta fita, es va col·locar un Monument Tercentenari Jueu i una bandera dissenyada per Abram Belskie a la plaça Peter Minuit a la bateriadeManhattan,[7] i un altre monument tercentenari jueu i flagstaff dissenyat per Carl C. Mose amb un relleu en forma d'ona amb il·lustracions de les Quatre Llibertats inspirades en versos bíblics hebreus, així com una imatge conjectural de la Santa Catrina, Es va situar al Parc Forestalde Saint Louis. [8][9][10]

Relleus del monument al Parc Forestal-

Anvers:

  • Imatge conjectural¬†de Santa Catrina
  • ¬ęQui pujar√† a la muntanya del Senyor¬Ľ (Llibertat de culte /¬†Salm 24).)
  • "Proclameu la llibertat per tota la terra" (Llibertat d'expressi√≥ /¬†Jubileu (b√≠blic))

Invers:

  • Colom i vegetaci√≥ decorativa
  • "I ning√ļ no els far√† por" (Llibertat de por /¬†Figues a la B√≠blia)
  • "Per a la v√≠dua... Per a l'estrany... Pels sense pare" (Llibertat de voler /¬†Deuteronomista)

El 350è aniversari es va celebrar per a una altra celebració d'un any de setembre de 2004 a setembre de 2005, amb exposicions a la Biblioteca del Congrés i la Societat Històrica Jueva Americana que es va inaugurar al setembre i maig, i va inspirar la institució del primer Mes anual del Patrimoni Jueu Americà un any més tard al maig de 2006.

Referències

  1. ^ Jump up to:un b c d Hershkowitz, Leo (2005). "Per casualitat o elecció: jueus a Nova Amsterdam 1654" (PDF) Arxius Jueus Americans. 57:1-13.
  2. ^ "El nombre de jueus al Brasil neerlandès - Estudis Socials Jueus 16:107-114 (1954)" penelope.uchicago.edu. Recuperat 2019-10-18.
  3. ^ Jump up to:un b Hershkowitz, Leo (2013-10-05). "Història, herstory, ourstory: Asser Levy a Nova Amsterdam" Corrents jueus. Recuperat 2019-06-06.
  4. ^ Fernow, Berthold (1897). Acta de la pista de burgomasters i schepens, 1653-1655. Pub. sota l'autoritat de la ciutat per la Knickerbocker Press. p. 240.
  5. ^ ROSEN, JUDITH FRIEDMAN (2004). "Celebracions anteriors de l'aniversari jueu americ√†: 1905 i 1954".¬†Historia jueva americana. 92 (4): 481‚Äď497.¬†ISSN 0164-0178.¬†JSTOR 23887182.
  6. ^ "Paginadors i patriotes: espectacles jueus com a representacions de pertinença". jadtjournal.org. Recuperat 23 2019-06.
  7. ^ "The Battery Highlights - Jewish Tercentenary Monument : NYC Parks". www.nycgovparks.org. Recuperat 2019-06-06.
  8. ^ "Monument jueu del Tricentenari". Estàtues i monuments del ParcForestal. Recuperat 2019-06-06.
  9. ^ EM√ąRIT, ROBERT A. COHN, EDITOR EN CAP.¬†"Cohnipedia: La hist√≤ria del monument jueu del Forest Park" Llum jueva de Sant Llu√≠s. Recuperat¬†2019-07-10.
  10. ^ Memorial Jueu Americ√†, Parc Forestal ‚Äď St Louis Patina. Recuperat¬†2019-07-10.
_________________________________________________________
NOVA AMSTERDAM I ELS KATALANIMS
https://www.histo.cat/sabies/katalanims-a-nova-amsterdam                                                                             
DADES HISTÒRIQUES
  • Els holandesos No van fundar Nova York van fundar Nova √Ämsterdam el 1646 I LA VAN CEDIR 30 ANYS M√ČS TARD
  • Am√®rica va ser la¬† Utopia de Tomas Moro -1535- per a tots els perseguits per religi√≥, independentistes irlandesos, presos deportats, etc..
  • Tractat de Londres 1604
  • Mayflower amb els puritans arriben a New England el 1620
  • Peter Stuyvesant funda New Amsterdam el 1646
  • Els jueus katalanim van arribar New Amsterdam des de Brasil el sep de 1654
  • D'acord am Teixeira 1573 => ELS CATALANS ja hi erem ..per√≤ com?
______________________________________________________
ARTICLE D'EN MARC PONS -

Els 'katalanim' de Nova Amsterdam passen a administració anglesa

Tal dia com avui de l’any 1665, fa 356 anys, les autoritats colonials angleses de Nova Amsterdam (actualment Nova York) ordenaven la creació d’un consell municipal, que seria el primer òrgan de govern de l’administració local anglesa d’aquella ciutat. Al mateix temps, aquelles noves autoritats ordenaven el canvi de nom de la ciutat, que a partir d’aquell moment passaria a anomenar-se Nova York, en honor al duc de York, que l’any anterior (1664) havia comandat la invasió anglesa del territori situat a la desembocadura de l’actual riu Hudson.

Nova Amsterdam havia estat fundada quaranta anys abans (1625) per la¬†Companyia Neerlandesa de les √ćndies Orientals, un poder√≥s empori comercial privat que disposava d‚Äôuna flota naval superior a la de molts pa√Įsos europeus, i que tenia m√©s de 50.000 treballadors en n√≤mina. La VOC¬†(acr√≤nim de la Companyia) estava participada per milers d‚Äôaccionistes,¬†i entre aquests hi havia la comunitat jueva neerlandesa d‚Äôorigen catal√†, els¬†katalanim, que, en el cas de Nova Amsterdam, havien format part dels primers contingents de colons establerts a la ciutat

Els¬†katalanim eren jueus d‚Äôorigen catal√†, valenci√† i mallorqu√≠ (tamb√©, en alguns casos, es referia a jueus d‚Äôorigen aragon√®s, sard o sicili√†) que havien iniciat el cam√≠ de la di√†spora a partir dels pogroms de 1391¬†i, especialment, a partir del decret d‚Äôexpulsi√≥ de 1492 ‚ÄĒpromogut pels Reis Cat√≤lics‚ÄĒ. Aquesta comunitat s‚Äôhavia exiliat, majorit√†riament, en diversos ports de la Mediterr√†nia central i oriental¬†i, en menor mesura, en les grans places comercials dels Pa√Įsos Baixos. Els¬†katalanim de Nova Amsterdam eren originaris del¬†corrent migratori que s‚Äôhavia dirigit als Pa√Įsos Baixos.

Les fonts documentals revelen que a finals del segle XVII i principis del segle XVIII, a la zona de Nova Amsterdam, hi havia un mínim de dues dotzenes de famílies extenses de katalanims, que podrien representar un 1% de la població d’origen europeu al territori. Aquesta comunitat estava representada per cognoms com Abendana (o Abonadana), Aguillaró, Arbec, Barnet (o Barret), Bennal, Bindona, Bromat, Campanall (o Campannal), Capella, Coriell (o Cordell), Farieres (o Farreres), Ferro, García, Goteres (o Guteres), Grades o Pardo (transformat en Brown), entre d’altres.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.