Denúncia dels investigadors de l'INH sobre la suplantació CARDONENSIS per CORDUBENSIS
Sempre ens hem pensat que l'adulteració dels noms de personatges catalans s'ha via fet fa uns quants cents d'anys, en plena Inquisició, dons no, en el cas del Bartolomeus Rubeus, la falsificació s'ha fet entre el s.XIX i el s.XX
Josep Maria Orteu dixit:
Va ser qui va denunciar la suplantació, en dir: " és impossible que sigui cordovès", tot enviant l'article de vilaweb, anunciant l'exposició
Segons l'article Bartolomé Bermejo ¿Cordubensis? de Fernando Marías (Universitat Autònoma de Madrid) en referència a l'inscripció de la Pietat Desplà:
OPVS · BARTHOLOMEI · VERMEIO · CORDVBENSIS · IMPENSA · Lodovici · D'· SPLA · Barcinonensis · ARCHIDIACONI · ABSOLVTVM · XXIII · Aprilis. ANNO · SALVTIS · christianae · MCCCCLXXXX (foto 1927)
La lectura de la inscripció de la Pietat Desplà s'inicia en 1839 i es deu a Pau Piferrer i Fàbregas, qui va veure una Mater Dolorosa encara a la Casa de l'Ardiaca, la inscripció llatina la va traduir de forma fragmentària; però allà no es va procedir a la identificació com cordovès del pintor de nom de pila Bartholomei o Bartolomei i cognom Bermeio, Bermejo, Vermeio o Vermejo, ja que les lectures semblen haver variat en aquests i els anys següents, abans i després que s'exposés per primera vegada al públic el 1867; a ser en aquesta data quan, com veurem tot seguit, es va precisar el lloc de naixement del pintor; poc més s'hi va afegir en les dècades posteriors del segle XIX.
La primera imatge de la taula de la Pietat de Bermejo i del seu marc, en un gravat litogràfic de J. Serra (Jaume Serra i Gibert (1834-1877) més provable que no pas el litògraf Josep Serra i Porson, 1828-1910), fou publicada amb ocasió de l'exposició de Barcelona de 1867 titulada "exposició retrospectiva celebrada per l'Acadèmia de Belles Arts de Barcelona el 1867" (exemplar de la Col·lecció Berg-Sobré, Sant Antoni, Texas, un altre a la Universitat de Barcelona)
...
Tornem a la inscripció i les seves lletres retocades. És evident que no podem controlar l'estat de la taula i del seu marc ni abans de 1839, ni entre 1839 i 1868, ni entre aquesta última data i les de les primeres fotografies de la inscripció, primer la de Joan Vidal i Ventosa (1927) i més tard, després de la seva restauració, la publicada pel seu restaurador Arturo Cividini (1929-1930); les fotografies de Bertaux i Tormo, de 1906 i 1926, donen unes imatges "sorprenentment" de molta millor qualitat que la que hi ha al "Fons Gómez Moreno" (avui al CSIC) en relació a l'estat de conservació de la taula. No obstant això, totes elles semblen testimoniar un estat de conservació de la inscripció relativament constant, pel que fa als dos elements que ens interessen:
1. De la paraula CORDVBENSIS, estaven mig esborrades -en la seva part inferior- les lletres C, O, R; les dues"V".. VV de la litografia de 1868 (CORDVVENSIS), fet que podria provar que també estava danyada aquesta zona; i aixó hauria estat la causa que es silenciés el 1839.
2. Del número del dia del mes d'abril XXIII sembla clar, tot i que en el gravat litogràfic de 1868 s'hi llegeixi clarament XVIII, aquest fet indicaria una restauració entre ambdues dates durant la tercera dècada del segle XX.
D'altra banda, la macrofotografia actual testimonia que la paraula CORBVBENSIS, des de la C a la E ha estat alterada, des de la dauradura del fons, a les incisions de punxó del costat dret dels traços (compareu els dubtes i reiteracions en l'O de CORDVBENSIS enfront de les de l'O de VERMEIO).
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: