04-06-2021  (72 lectures) Categoria: Articles

Bona Sforza - Sfortia - Aragonia - Reina de Pol貌nia

Anar a la navegaci贸Anar a la cerca

Bona Sforza
Bona Sforza (1491-1558).JPG
Reina Bona Sforza
Consort de Pol貌nia
Gran Duquessa consort de Litu脿nia
Stemma
titular 1518-1548
predecessor B脿rbara Z谩polya
successor Elisabet d'脌ustria
Duquessa de Bari
titular 1524a1557
predecessor Isabel d'Arag贸 i d'Arag贸
successor el ducat passa a Espanya
naixement Vigevano, 2 de febrer de聽1494
mort 1557, 19 de novembre
interment Bari
Lloc d'enterrament Bas铆lica de Sant Nicolau
dinastia Sforza
Pare Gian Galeazzo Maria Sforza
Mare Isabel d'Arag贸 i d'Arag贸
Consort Sigissi I de Pol貌nia
Fills Isabel, Sigissi II,聽Sofia, Anna, Caterina

Bona Sforza (2 de febrer de聽1494 19 de novembre de聽1557)va ser la reina聽consort de聽Pol貌nia, gran聽consort de Litu脿nia des de 1518 i聽duquessa sobirana de Bari,des de聽1524.

Filla聽del duc de Mil脿 Gian聽Galeazzo i d'Isabel d'Arag贸,va ser la segona esposa del rei聽Sigissus I (1518), convertint-se aix铆 en reina聽consort de聽Pol貌nia i聽Gran Duquessa de聽Litu脿nia.

Bona era nebot聽de Bianca Maria Sforza,que el聽1493 s'havia casat amb l'emperador聽Maximili脿 I. A la mort de la seva mare Isabel el聽1524,Bona la va succeir聽com a duquessa de Bari i princesa de聽Rossano,i tamb茅 es va convertir en pretendent en nom de la fam铆lia Brienne al聽Regne de Jerusalem.

biografia

Inf脿ncia i formaci贸

Bona encara no havia complert un any quan va quedar 貌rfena pel seu jove pare, potser enverinat聽pel seu oncle Ludovico il Moro,que, ja el seu regent durant la seva edat m茅s jove, va prendre el poder assumint el聽t铆tol de duc de Mil脿. La seva esposa聽Beatriu d'Este va assumir el t铆tol de duquessa de Mil脿
traslladant a la seva聽v铆dua Isabel d'Arag贸 el seu t铆tol de duquessa de聽Bari. Isabella, amb les seves filles Hippolyta i Bona[1],es va allunyar de la cort milanesa el聽1500,quan es va adonar que els seus intents de recon猫ixer els drets del seu聽fill Francesco Maria Sforza eren en va.

Mil脿 i Bari

Bona era la tercera dels quatre fills que va tenir聽Joan Gale脿s Sforza i la seva esposa聽Isabel d'Arag贸. El pare era l'hereu legal del聽Ducat de Mil脿, per貌 el seu oncle聽Llu铆s el Moro li havia usurpat el poder. Bona i els seus pares van anar a viure al Castell Visconti de聽Pavia, on Joan Gale脿s va morir el 1494. Va c贸rrer el rumor que havia estat enverinat per Llu铆s el Moro. La fam铆lia es va traslladar llavors al castell dels Sforza a聽Mil脿, on van viure sota l'estricta vigil脿ncia de Llu铆s el Moro, el qual temia que els milanesos s'alcessin contra ell i instal路lessin al tron a Francesc Sforza, germ脿 de Bona. Per evitar aix貌 Llu铆s el Moro va separar Francesc de la seva fam铆lia amb intenci贸 de preparar-lo per a ser sacerdot, i va donar els ingressos de Bari i Rossano a la v铆dua, que va esdevenir duquessa de Bari i princesa de Rossano.[1] Els plans van ser interromputs per la guerra (1499鈥1504) entre聽Llu铆s XII de Fran莽a i聽Ferran el Cat貌lic. El rei franc猫s va deposar llu铆s el Moro i es va endur Francesc, el germ脿 de Bona, amb ell.[2]

A Isabel ja no li quedava res a Mil脿 i va marxar amb les seves filles cap a la seva terra nadiua, N脿pols, el febrer del 1500. La guerra tamb茅 va arribar al Regne de N脿pols i l'oncle d'Isabel, Frederic III, va ser deposat. Bona i altres familiars es van refugiar al castell d'Ischia. A l'abril del 1502, Isabel i la seva 煤nica filla supervivent, Bona, es van establir al castell normand de Bari. All脿 Bona va comen莽ar a tenir temps per rebre una educaci贸. Entre els seus mestres estaven els humanistes Crisostomo Colonna i Antonio de Ferraris que li van ensenyar: llat铆, literatura cl脿ssica, matem脿tica, hist貌ria, legislaci贸, ci猫ncies naturals, teologia i tamb茅 geografia. Bona va poder aprendre tamb茅 a tocar alguns instruments musicals.[3]

A聽N脿pols i Bari Bona va rebre una educaci贸 precisa i vers脿til, com es va utilitzar a les corts del Renaixement. El seu tutor principal va ser un humanista i poeta,聽Chrysostom Colonna,membre del'Acad猫mia Pontaniana,que en l'脿mbit literari es va inspirar en les obres聽de Petrarca,i en abs猫ncia de la Colonna, va tenir com a tutor (1503)聽Antonio De Ferrariis,metge de la seva聽mare Isabel d'Arag贸. Per貌 la formaci贸 de la seva personalitat va ser cuidada sobretot per la seva mare, que tamb茅 es va encarregar d'adquirir un matrimoni avantatj贸s per a la seva filla i 煤til per als interessos de la dinastia:聽el 1518,als vint-i-quatre anys, va presenciar la seva cosina聽Vittoria Colonna,Bona casada a聽N脿pols a Castel Capuano, el rei de Pol貌nia聽Sigislating I,durant tres anys i聽mig. [3]

Reina de Pol貌nia

El seu marit Sigissis I

El 3 de febrer de 1518 Bona Sforza va marxar amb els seus seguidors des del port de Manfredonia. Al capdavant d'aquest viatge hi havia聽Prospero Colonna,noble l铆der que tamb茅 va encarregar la redacci贸 de la hist貌ria sobre el viatge, escrita pel napolit脿 Colantonio Carmignano, conegut en aquell moment com a Parthenopeo Suavio.

En arribar a Pol貌nia, Bona va ser coronada a聽Crac貌via,on residia la cort on la reina va difondre la聽cultura renaixentista italiana. En pol铆tica exterior va exercir una pol铆tica de prestigi: el聽1525 Pol貌nia va aconseguir que聽Pr煤ssia sigui la seva tribut脿ria, el聽1533 va signar un tractat de pau amb聽Turquia,va tenir relacions amistoses amb聽Litu脿nia,que el聽1569 es va unir a Pol貌nia, i amb聽Fran莽a,en funci贸 antiimper imperial, per protegir-se de qualsevol pol铆tica expansionista dels habsburg i, al mateix temps, el聽1543 es va casar amb el seu聽fill Segimon August amb聽la princesa Elisabet d'Habsburg. Tamb茅 va tenir relacions amistoses amb聽Espanya,a causa dels seus interessos al Ducat de Bari.

Dins Bona tenia com a objectiu enfortir el poder reial, organitzar el seu propi partit a la cort, aix铆 com acumular una quantitat considerable de聽terratinents. Va lluitar contra el poder dels nobles per fer de Pol貌nia un estat absolutista modern, seguint l'exemple de Fran莽a, Espanya iAnglaterra:com que als nobles se'ls va encomanar la tasca d'elegir el nou rei, el聽1530,quan el seu pare Sigismund encara era viu, va tenir el seu 煤nic fill Segimon August, de nom茅s 10 anys, coronat sense requerir l'aprovaci贸 de la noblesa, per tal de fer-li entendre que la successi贸 al tron havia de seguir la l铆nia d'acord. Els nobles nom茅s van obtenir la promesa que en el futur no tindria lloc cap coronaci贸 durant la vida del rei i sense l'aprovaci贸 de la Dieta dels Nobles,聽el Sejm Walny.

Propostes matrimonials

Retrat de Bona fet el 1517.

Quan la dinastia聽Sforza fou restaurada en el Ducat de Mil脿 el聽1512, Isabel esperava casar Bona amb el duc聽Maximili脿 Sforza, matrimoni que hagu茅s aportat major legitimitat a Maximili脿. Hi va haver tamb茅 altres propostes:聽Ferran el Cat貌lic va proposar聽Juli脿 de M猫dici, germ脿 del聽papa Lle贸 X; Isabel va proposar el n茅t del Cat貌lic,聽Ferran, que llavors tenia deu anys, per貌 era de m茅s rang; el papa va proposar Felip de Savoia que heretaria el Ducat de Savoia si el seu germ脿聽Carles III abdicava. La primera proposta va fallar quan Maximili脿 Sforza va ser deposat despr茅s de la vict貌ria francesa a la聽batalla de Marignano el聽1515. El papa va fer una altra proposta, el seu nebot聽Lloren莽 II de M猫dici el qual faria servir l'ascend猫ncia de Bona per reclamar el govern de Mil脿. Aix貌 tampoc va ser possible, ja que el domini dels francesos sobre Mil脿 era massa fort per ser pres.

El rei de聽Pol貌nia Segimon I Jagell贸 el Vell havia enviudat l'octubre del 1515 i l'emperador聽Maximili脿 I no desitjava que es torn茅s a casar amb una oponent als Habsburg, com va ser la seva darrera esposa,聽Barbara Z谩polya. Maximili脿 va proposar al rei polon猫s tres possibles candidates del seu gust: la seva n茅ta聽Elionor d'Habsburg, la reina v铆dua聽Joana I de Castella i Bona Sforza. La reina Joana fou eliminada per la seva edat, trenta-sis anys; Elianor va ser rebutjada pel germ脿 d'ella, que la va casar amb el rei de Portugal. La noblesa de Pol貌nia van suggerir Anna Radziwi艂艂, v铆dua de Konrad III de Masovia. Isabel va enviar Crisostomo Colonna i Sigismund von Herberstein a聽V铆lnius per conv猫ncer el rei polon猫s d'escollir Bona. Finalment el tractat matrimonial es va signar el setembre del聽1517 a Viena. Jan Konarski, arquebisbe de聽Crac貌via va viatjar fins a Bari per acompanyar despr茅s la n煤via en el seu viatge cap a Pol貌nia.[4]

El matrimoni per poders es va realitzar el 6 de desembre del聽1517 a N脿pols. Bona duia un vestit de seda veneciana de color blau valorat en 7.000 ducats. El viatge a Pol貌nia va durar m茅s de tres mesos. Bona i Segimon es van trobar el 15 d'abril del 1518 a l'entrada de Crac貌via. Es va fer una cerim貌nia de boda i coronaci贸 el 18 d'abril i les celebracions es van perllongar durant una setmana. El dot de Bona era de 100.000 ducats m茅s una col路lecci贸 de b茅ns personals valorada en 50.000 ducats. Quan la seva mare mor铆s, Bona heretaria les ciutats de Bari i Rossano. A canvi del seu dot, Segimon li va assignar les ciutats de Nowy Korczyn, Wi艣lica, 呕arn贸w, Radomsko, Jedlnia, Kozienice, Ch臋ciny, Inowroc艂aw i altres.[2]

Vida matrimonial

Camafeu amb l'ef铆gie de Bona Sforza, realitzat per l'artista Giovanni Jacopo Caraglio.

Bona era molt activa i, de vegades irascible, mentre que el seu marit era m茅s tranquil i passiu. Des del comen莽ament, Bona es va implicar en assumptes d'estat, fet que no encaixava amb la idea tradicional dels polonesos del que havia de ser una reina: obedient, devota cap al seu marit i els seus fills. Bona i Segimon tenien diferents punts de vista sobre q眉estions dom猫stiques i en pol铆tica internacional, discutien sovint per貌 no van deixar d'estar units.[5] Bona no acompanyava Segimon en els seus viatges, dels primers quatre anys, gaireb茅 tres els va passar sola en el castell Wawel. Aix貌 no va impedir que ell la visit茅s i que qued茅s embarassada set vegades en nou anys. Els embarassos la van apartar de la vida pol铆tica.

El setembre del聽1527, com a resultes de la caiguda d'un cavall, va donar a llum prematurament al seu segon fill, que va morir.[6] Despr茅s d'aix貌 ja no va poder tenir m茅s fills. Bona, per tal d'assegurar la continu茂tat dels Jagiellonian en el tron de Pol貌nia, va demanar als nobles i magnats que reconeguessin al seu fill Segimon August, com a successor del seu pare. Primer els nobles de聽Litu脿nia li van donar el tron ducal (v. 1527-1528) i l'any seg眉ent fou coronat com聽Segimon II August. El fet li va portar l'oposici贸 dels senyors polonesos, que van fer un edicte que establia que la seg眉ent coronaci贸 es faria despr茅s de la mort de Segimon August i que, per fer-la, caldria el consentiment de la noblesa.

El聽1544, a Segimon August se li va concedir autoritat independent a Litu脿nia i es va traslladar a viure all脿. Aix貌 va ser motiu d'un trencament de poder amb la reina, que no volia aquesta separaci贸. Anteriorment Bona s'havia disgustat amb el seu fill per la decisi贸 d'aquell de casar-se amb聽Barbara Radziwi艂艂.

En la pol铆tica interna de Pol貌nia

Abdicaci贸 de Bona, pintura de Szymon Buchbinder. La pintura recull el moment de la decisi贸 de marxar de Pol貌nia quan va enviudar.

Gaireb茅 des de la seva arribada a Pol貌nia, Bona va provar d'assegurar una posici贸 forta en pol铆tica i va crear el seu cercle de partidaris. El 23 de gener del聽1519, el papa Lle贸 X, amb qui tenia relaci贸 d'amistat des dels seus dies de soltera, li va concedir el privilegi en relaci贸 a vuit catedrals poloneses: Crac貌via, Gniezno, Pozna艅, W艂oc艂awek i Frombork. El maig del mateix any, el privilegi es va estendre a quinze. Aix貌 va aportar diners a Bona que va emprar en assegurar la fidelitat d'alguns importants funcionaris. Tres dels seus partidaris: Piotr Kmita Sobie艅ski, Andrzej Krzycki i Piotr Gamrat, van ser coneguts com聽el triumvirat.

Bona tenia la creen莽a que una de les coses m茅s importants que calia per portar a terme les pol铆tiques i plans per enfortir l'autoritat reial era tenir acc茅s les finances. Per tant, va procurar ser l'objectiu de la magnific猫ncia i de ser el cap de la dinastia tant de temps com va poder, mentre aconseguia independ猫ncia econ貌mica per als Jagiellon. Pel 1524 ja tenia, com a concessi贸 reial, el Ducat de Pinsk i Kobrynski, i el cintur贸 de bosc al voltant de la Narew; el seu proper objectiu era reivindicar Podlasie. M茅s tard va comprar nombroses possessions a Litu脿nia, en el per铆ode de 1536-154,6 per fer-se c脿rrec de la supervisi贸 de les duanes al llarg del Gran Ducat de Litu脿nia, que va portar enormes beneficis als Jagiellon. Bona va implementar reformes en les taxes a Litu脿nia sobre els productes agr铆coles, que inclo茂en els deures dels pagesos i les unitats de mesura per les 脿rees de conreu. Potser pel seu afany d'obtenir diners, van fer c贸rrer el rumor d'haver enverinat als ducs de Mazovia: Stanislaus i Janusz III. [5] [6] [7].

El聽1539 Bona Sforza va haver de presidir, a contracor, la crema de d'una dona de vuitanta anys condemnada per heretge, Katarzyna Weiglowa, per貌 aquest esdeveniment va marcar el comen莽ament d'una era de toler脿ncia, i el seu confessor Francesco Lismanino va ajudar en la creaci贸 d'una聽escola calvinista en聽Pi艅cz贸w.

Relaci贸 amb altres pa茂sos

En pol铆tica externa es va oposar als Habsburg, mantenint amistat amb聽Fran莽a. En el conflicte de successi贸 del tron hongar猫s que va sorgir despr茅s de la聽batalla de Moh谩cs (1526), va donar suport a聽Joan Szapolya, en contra del candidat Habsburg,聽Ferran. Aix貌 no obstant, dues de les seves nores,聽Elisabet i聽Caterina, van ser filles de Ferran d'Habsburg. Bona tamb茅 va cercar tenir bones relacions amb la聽Sublim Porta i va mantenir contactes amb聽Roxelana, l'esposa preferida de聽Solim脿 I el Magn铆fic. Bona va fer de portaveu per unir聽Sil猫sia a la corona, que va intercanviar per la seva her猫ncia de Bari i Rosano, per貌 es va trobar amb la desaprovaci贸 de Segimon i el projecte va acabar en no res.

Reina v铆dua

Enverinament de la rena Bona, pintura de Jan Matejko.

L'1 d'abril del聽1548, el seu marit va morir i va ser succe茂t pel seu fill,聽Segimon II August. Bona va traslladar la seva resid猫ncia a聽Masovia on va viure vuit anys, despr茅s dels quals va marxar a聽Bari.

Un any despr茅s d'arribar a Bari, va ser enverinada pel seu secretari de confian莽a, Gian Lorenzo Pappacoda. Pappacoda actuava en nom del rei聽Felip II d'Espanya que volia estalviar-se de pagar els deutes que tenia amb ella. Va ser sepultada a la bas铆lica de sant Nicolau.[7]

Pol铆tica religiosa

Despr茅s d'haver obtingut les dispensacions papals necess脿ries i amb el consentiment de Sigissindo, va ser ella qui va triar els bisbes, trets de la noblesa, sempre que servien fidelment als sobirans. Era una manera d'assegurar els serveis dels bisbes menys fidels a les directrius de Roma i m茅s dedicada a la causa de l'estat polon猫s, aix铆 com un sistema per treure el poder de la noblesa, que intentava dividir contra la petita noblesa que controlava la Dieta la gran aristocr脿cia del Senat.

A Pol貌nia, la poblaci贸 no seguia una sola denominaci贸 religiosa: a m茅s d'una majoria cat貌lica, hi havia cristians聽ortodoxos,armenis i聽musulmans a l'Est,聽luter脿 al nord,jueus i聽petits grups de calvinistes i antitrina,aquests 煤ltims que venien principalment d'It脿lia per escapar de la persecuci贸. Formalment, Bona era cat貌lica, per貌 no 茅s segur si realment es va dedicar a aquesta confessi贸 com a qualsevol altra: al seu confessor, el francisc脿聽Francesco Lismanini,va donar els聽sermons de聽Bernardino Ochino,el general caputx铆 que va fugir d'It脿lia primer a聽Su茂ssa i despr茅s a聽Alemanya,i a Lismanini, tutor del seu fill Sigismund Augustus, va ensenyar institucions聽calvinos i va acabar obertament adherit聽al calvinisme. El metge de Bona Sforza era llavors que聽Giorgio Biandrata, que en aquell moment era, almenys aparentment, cat貌lic, per貌 es va convertir en un antitrina obert.

Relacions amb el seu fill Sigissi II

Despr茅s de la mort d'Elisabet el聽1545,el聽1547 el seu fill Sigissus es va casar, sense els seus coneixements i amb la Dieta Polonesa,聽Barbara Radziwi艂艂,membre d'una fam铆lia de noblesa lituana, que evidentment no tenia cap pes pol铆tic en l'escena europea, un matrimoni que, vist des del punt de vista dels interessos nacionals i tradicionals, semblava demostrar la immaduresa pol铆tica del jove rei. Bona estava planejant el seu matrimoni amb Anna聽d'Este,filla聽del duc H猫rcules i聽especialment de聽Renata,estretament relacionada amb la fam铆lia reial francesa per ser la filla de Llu铆s聽XII,un matrimoni que podria haver facilitat els seus esfor莽os per instal路lar la seva filla聽Isabelal trond'Hongria[4] i que enfortiria els seus interessos a It脿lia.

脡s possible, per貌, que Sigissius evit茅s intencionadament un matrimoni d'inter猫s, d'acord amb els seus principis morals: se sap que a la seva biblioteca hi havia llibres de聽Calvin i Erasme de Rotterdam. Posse茂a en particular聽l'Institutio principis christiani en el qual, entre altres coses, l'humanista holand猫s condemnava els matrimonis subscrits pels governants per perseguir els seus propis interessos pol铆tics: "Els principis haurien d'escapar de les aliances estrangeres i sobretot de la contractaci贸 de matrimonis fora de les seves fronteres. Quin sentit t茅 un acord on un matrimoni canvia de sobte un irland猫s en un governant indi o converteix un siri脿 en rei d'It脿lia? A m茅s, els casaments reials no garanteixen la pau. Anglaterra havia entrat en una alian莽a matrimonial amb Esc貌cia聽i, no obstant aix貌, James V va envair Anglaterra.聽[5]

Jan Matejko : Enverinament de la reina Bona

Ni tan sols la Dieta dels Nobles va aprovar el matrimoni, i va intentar que Sigisl es retir茅s del pas fet, per repudi o, alternativament, abicant, o fins i tot privant a la seva dona dels seus drets com a reina. Tot va ser in煤til, i Barbara Radziwi艂艂 va ser coronada, sense que Bona Sforza assist铆s a la cerim貌nia.

No obstant aix貌, B脿rbara va emmalaltir molt aviat, sense esperan莽a de recuperaci贸 i en aquell moment Bona va voler reconciliar-se amb la seva nora: en una carta seva, va declarar "recon猫ixer i honrar la vostra Altesa Serena com la seva filla i estimada nora ... pregueu i espereu que el Senyor D茅u us curi aviat." La curaci贸 no va tenir lloc i Barbara Radziwi艂艂艂 va morir a聽Crac貌via a l'edat de trenta anys el 8 de maig de聽1551,no abans que s'hagu茅s disposat a ser enterrada a casa, a聽V铆lnius. Sigislad es va tornar a casar dos anys m茅s tard amb Caterina聽d'脌ustria,germana de la seva primera esposa Elisabeth, per貌 de nou no va tenir fills, portant la casa Jagiellon a l'extinci贸.

La mort prematura de B脿rbara va aixecar sospites sobre Bona: en molts casos, no establir la causa real de la mort va provocar la intervenci贸 de pocions administrades en aliments i begudes, i la reputaci贸 de "enverinadors" que al segle XVI envoltaven els pr铆nceps italians engrandint les conjectures. A m茅s, l'activitat governamental que vas exercir va ser el descontentament de l'estat noble, que ho veia com una amena莽a per al seu poder, encara m茅s inacceptable i humiliant, ja que era una dona que, a m茅s, semblava autorit脿ria i enfadada. Despr茅s de trenta anys de regnat, Bona va decidir abandonar Pol貌nia el聽1556. En aquest moment, el seu fill Sigiss sigisndo, sentint la seva insufici猫ncia, va intentar frenar-la, per貌 es va prendre la decisi贸: despr茅s del matrimoni de la seva filla Sophia, Bona va tornar a It脿lia i es va establir a Bari.

Bona Sforza, 1546
Segell de Bona Sforza
Mausoleu de
la Duquessa Bona(Bas铆lica de Sant Nicolau de Bari)
)

Els 煤ltims anys a Bari

L'煤ltim per铆ode polon猫s de Bona Sforza va estar marcat per la seva aspiraci贸 -llavors decebuda- de ser nomenada Viceregina de N脿pols pels Habsburg: aquesta ambici贸 ara est脿 documentada per l'intercanvi epistolar entre ella i el seu agent diplom脿tic聽Pompeo Lanza,que fins聽al1554 la va representar, juntament amb l'ambaixador Pappacoda, a Brussel路les a聽Carles V i despr茅s fins al 1556 a聽Londres. [7]

El seu vell ducat havia estat empobrit per les guerres dirigides pels espanyols contra聽Fran莽a: a aquest Felip II no havia dubtat a apoderar-se de la seva propietat. Va ser per aquest motiu -i per la tradicional llegenda dels verins que circularien en tribunals italians- que a la seva mort, el聽1557,va n茅ixer el rumor d'enverinament perpetrat pel seu secretari聽Gian Lorenzo Pappacoda,que actuaria en inter猫s del rei espanyol聽Felip.

El seu ta眉t, portat a聽la bas铆lica de Sant Nicolau,va romandre desat猫s durant moltes hores, va ser incendiat per espelmes i les seves restes carbonitzades van ser enterrades en una capella sense decoracions particulars. M茅s tard, els seus fills聽Sigiss i Anna van preveure la construcci贸 d'una sumptuosa tomba, situada darrere聽de l'altar major de la Bas铆lica,que segueix sent un dels principals atractius per als visitants de Bari.

descens

Del seu matrimoni amb Sigissus El Jagiellon va tenir sis fills:

ascend猫ncia

pares avis Besavis Trisnonni - Viquip猫dia, l'enciclop猫dia lliure
Francesco Sforza Muzio Attendolo Sforza
Lucia Terzani
Galeazzo Sforza - Viquip猫dia, l'enciclop猫dia lliure
Bianca Visconti - Filippo Maria Visconti
Agn猫s de Mag煤ncia
Gian Galeazzo Maria Sforza
Llu铆s de Savoia Ant铆pode F猫lix V
Maria de Borgonya
Bona de Savoia
Anna de Xipre Jan de Lusignan
Carlota de Borb贸
Bona Sforza
Ferran I d'Arag贸 Alfons V d'Arag贸
Gueraldona Carlino
Alfons II d'Arag贸
Isabel de Chiaromonte Tristany de Chiaromonte
Caterina Orsini del Balzo
Isabel d'Arag贸 i d'Arag贸
Francesco Sforza Muzio Attendolo Sforza
Lucia Terzani
Hip貌lita Maria Sforza
Bianca Visconti - Filippo Maria Visconti
Agn猫s de Mag煤ncia

Notes

  1. ^ Gerardo Cioffari,聽Bona Sforza: donna del Rinascimento tra Italia e Polonia, Bari, Llevant, 2000, p. 73,聽ISBN 88-7949-218-7.
  2. ^ Renato Russo,聽Isabel d'Arag贸, duquessa de Bari, Barletta,Rotes, 2005, p. 66-67,聽ISBN 9788887927535.
  3. ^ L'estada i el matrimoni de Bona Sforza es descriu en dos articles de Salvatore Di Giacomo,聽Bona Sforza 脿 Naples (1507-1517),a "Gazette des Beaux-Arts", III, 18 de novembre de 1897 i III, 19 de maig de 1898.
  4. ^ Pociecha, W.,聽Poseltswo Andrzeja Jakubowskiego,a "Odrodzenie i Reformacja w Polsce", V, 1960, p脿g.
  5. ^ 脪pera Erasmi, Leiden, IV, 602 E.
  6. ^ M. Balinski,聽Pisma Historycne, I, p脿g.
  7. ^ Les cartes aut貌grafes de Bona es conserven ara a l'arxiu privat dels barons Lanza, a聽Capua.

bibliografia

  • Micha艂 Bali艅ski,聽Pisma Historycne, Vars貌via 1843
  • Salvatore Di Giacomo,聽Bona Sforza 脿 Naples (1507鈥1517),a la Gazette des Beaux-Arts, III, 18 de novembre de 1897 i III, 19 de maig de 1898
  • Adam Darowski,聽Bona Sforza, Tipografia Forzani e C., Roma 1904
  • W艂adys艂aw Pociecha,聽Kr贸lowa Bona (1494鈥1557), czasy i ludzie odrodzenia,3 vols., Pozna艅, 1949-1958
  • W艂adys艂aw Pociecha,聽Poselstwo Andrzeja Jakubowskiego, a "Odrodzenie i Reformacja w Polsce", V, 1960
  • Marceli Kosman,聽Kr贸lowa Bona, Vars貌via 1971
  • Aa. VV.,聽La Regina Bona Sforza entre Puglia i Pol貌nia,actes de la confer猫ncia promoguda per l'Associaci贸 Cultural 'Regina Bona Sforza', Bari, Castell de Su脿bia, 27 d'abril de 1980, Zak艂ad Narodowy im. Ossoli艅skich, Wydawn. 1987 Polskiej Akademii Nauk, Wroc艂aw
  • 1998: Maria Bogucka,聽Bona Sforza
  • Krzysztof Zaboklicki,聽Cartes in猫dites (1554-1556) de Bona Sforza, reina de Pol貌nia, al seu agent itali脿 Pompeia Lanza,Vars貌via-Roma 1998
  • Francesca de Caprio,聽Bona Sforza, princesa italiana i reina de Pol貌nia,entre poder i fam铆lia, a聽La cultura latina, italiana, french nell'Europa centro orientale, editat per Gaetano Platania, Atti del V Colloquio Internazionale, 9-11 d'octubre de 2003, Collana CESPoM n. 9, Viterbo, Sette Citt脿 editora, 2004, pp.
  • Bell 脌ngela,聽Bona Sforza. Reina de Pol貌nia Duquessa de Bari, Bari,聽Laterza Editore, 2008
  • Gerardo Cioffari,聽Bona Sforza: donna del Rinascimento tra Italia e Polonia, Bari, Llevant,聽2000, p脿g.
  • Henryc Barycz,聽BONA Sforza, reina de Pol貌nia,al聽Diccionari biogr脿fic d'italians, vol. 11, Roma, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 1969.聽URL accedida el 13 d'agost de 2017. Modifica su Wikidata
  • Colantonio Carmignano,聽Viaggio della Serenissima S. Bona a P貌liia, comissariada per Andrea Colelli, Roma, Lithos, 2018.

Refer猫ncies

Altres projectes

Enlla莽os externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu茂u el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.