27-10-2015  (20082 lectures) Categoria: Science

1826: L'enllumenat de gas a Barcelona i els lampistes

L'enllumenat de gas a Barcelona - 1826

 

Passejar per les ciutats de nit fins a mitjans del segle XIX va ser tota una aventura. No hi havia llum artificial, i els carrers eren foscos com la boca del llop. Aquesta situació va començar a canviar a Barcelona des dels primers anys de la dècada de 1840 gràcies a la instal·lació d'il·luminació de gas, que primer es va estendre als carrers i després als edificis. Els ciutadans de Barcelona van començar a realitzar activitats nocturnes, lúdiques o laborals. El gas, que es va estendre abans de l'aigua corrent, va ser el primer servei en xarxa de la ciutat.

Barcelona va ser el primer lloc d'Espanya on hi haver fàbriques de gas,i l'Ajuntament de Barcelona va ser el conductor indirecte, ja que el 1841 va convocar un concurs per a la il·luminació dels carrers amb llum de gas. El concurs va ser guanyat per l'industrial francès Charles Lebon, que ja havia dirigit la instal·lació de llums de gas al municipi de Dieppe i que aquí va rebre el suport financer dels germans Gil i Serra i altres inversors catalans, amb qui va establir, el 1843, l'empresa Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas. L'empresa, coneguda popularment com a Gas Lebon,va instal·lar la seva fàbrica al recinte on durant anys hi havia un gran gasòmetre i avui és el Parc de la Barceloneta.

L'enllumenat de gas a Barcelona va començar el 1826, a Madrid 14 anys més tard.. i per part d'empreses estrangeres i la catalana propietat de la la família Gil, per aixó a Madrid no existeix la professió de lampista. Durant la nit de Sant Joan, el catedràtic de química Josep Roura i Estrada va il·luminar diverses sales de l'edifici Llotja de Mar, que després va albergar l'escola de la Junta de Comerç, de la qual va ser professor. A la primera planta de l'edifici, l'actual seu de la Cambra de Comerç, encara es conserva una d'aquestes primeres llanternes de gas, amb una placa que recorda l'efemèrides.

Els primers passos en l'enllumenat de gas van ser en l'enllumenat públic, però la nova tecnologia també aviat es va estendre a la zona particular i algunes botigues a la recerca de maneres d'atraure nous clients. Sembla que entre els primers comerços que van instal·lar la llum del gas hi havia alguns comerços als carrers d'Escudellers i La Crida.

Com sol passar al llarg de la història, quan han aparegut noves tecnologies, també en aquell moment van aparèixer diverses empreses que volien aprofitar els beneficis econòmics que el gas podia generar. Així, el 1853 es va inaugurar una nova fàbrica de gas a Vila de Gràcia, i el 1856 es va posar en marxa una altra a Sant Andreu de Palomar, llavors municipis independents. El 1858 va acabar la primera concessió, i l'Ajuntament de Barcelona va optar per crear una fàbrica municipal. Després d'obtenir l'autorització del govern, va decidir adjudicar la seva gestió a Charles Lebon, que havia trencat la col·laboració amb Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas, que va quedar a la família Gil. El lloc escollit per instal·lar la nova fàbrica era un terreny allargat anomenat Arenal,situat al costat del municipi de Sant Martí de Provençals. I el 1863 l'Ajuntament va decidir concedir de nou a Lebon la contractació d'enllumenat públic de gas.

El 1866 hi havia quatre fàbriques de gas a la plana de Barcelona: la de la Barceloneta, de la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas; Arenal, propietat del municipi però gestionada per Lebon; la de La Propagadora de Gas, més o menys a l'actual cruïlla dels carrers de Torrent de l'Olla i Córsega, a la Vila de Gràcia, i la d'Agustí Rosa i Companyia, a l'actual cruïlla dels carrers de Sant Adrià i Ferran Junoy, a Sant Andreu de Palomar. Al costat dels dos primers, es van aixecar globus aerostàtics que van aprofitar el gas de les fàbriques per inflar-los.

A partir de 1883 va començar un cert procés d'unificació. Els primers passos d'aquest procés van ser la compra de La Propagadora de Gas de Gràcia per part de Lebon i l'adquisició, el 1886, de la fàbrica Agustí Rosa i Companyia de Sant Andreu de Palomar per part de la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas. Més tard, el 1892, les dues grans empreses van acordar una distribució dels tampons.

Va ser en aquest moment quan les dues empreses van construir la seva respectiva seu, que han acabat formant part del catàleg del patrimoni de la ciutat. Lebon va escollir la cantonada del carrer Balmes amb la Gran Via, al costat de la Universitat de Barcelona. L'edifici és obra de l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona i destaca pels angles que formen les torres coronades amb un sostre de pissarra sònica; avui és la seu de Mutua Universal. La Societat Catalana de Gas ha construït la seva seu a l'antiga plaça de Santa Anna, i avui està situada al número 20-22 de l'avinguda del Portal de l'Àngel, amb façana al número 3 del carrer Montsió i una altra al número 3 del pas del Patriarca. L'arquitecte va ser Josep Donech i Estapá; L'edifici està ocupat per una botiga H&M.

L'any 1894 l'empresa alemanya AEG va crear la Companyia Barcelonesa d'Electricidad, amb l'objectiu d'ampliar el servei d'aquesta nova energia. La resposta de les companyies de gas va ser crear, el cinquanta per cent, la Planta Catalana d'Electricitat. El procés de concentració va acabar el 1912,quan la Societat Catalana per a l'Enllumenat per Gas es va convertir en gas i electricitat catalana i va absorbir la Central Catalana després de comprar la meitat de la propietat de Lebon.

Peus de foto: Últim llum de gas que va sortir, el 16 de desembre de 1966, al carrer Plantada, a Sarri. Autor: J. Vives – AFB. | Edifici de Gas Lebon, a la cantonada del carrer Balmes amb Gran Via, de Francesc de Paula del Villar i Carmona. Autor: JAF. | Primera làmpada de gas utilitzada per Josep Roura i Estrada, que es conserva a la primera planta de l'edifici de la Casa Llotja de Mar. Autor: JAF. | Edifici de Catalana de Gas i Electricitat, obra de l'arquitecte Josep Domanech i Estap, als números 20-22 de l'avinguda del Portal de l'Àngel. Autor: JAF. | Platja de la Barceloneta amb el gasòmetre. Any 1932. Autor: Josep Domínguez – AFB. | Grup de persones observant els efectes de l'incendi del gasòmetre del Gas Català i l'explosió a la farinera de la Farinera, a la Barceloneta. 8 d'agost de 1901. Autor: Alexandre Merletti – AFB. | Parc de la Barceloneta amb l'estructura del gasòmetre i la torre de les aigües de Catalana de Gas. Autor: JAF.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.