La francofília toponímica: errors en la traducció de noms geogràfics

La traducció de topònims estrangers al català ha estat, en molts casos, influïda de manera desproporcionada pel model francès. Aquest fenomen, conegut com a francofília toponímica, ha generat formes artificials que desfiguren el sentit original dels noms i ignoren la tradició pròpia de la llengua catalana.

Crec que caldria deixar els topònims en la llengua original però amb LA HAIA (DEN HAAG) i CANAL DE LA MANCHA ja està fet i haurem de seguir la veu del poble

EAT SHIT THOUSAND BILLION FLIES CAN'T BE WRONG

Em va passar traduint el MAC-OS i el Windows al castellà 1er i després al català

Un company linguista de Madrid va traduir en el Macintosh 

FONTS PER FUENTES..I AIXÍ S'HA QUEDAT

QUAN EN ANGLÈS VE DEL FRANCÈS FONTE.. PEÇA FOSA

ELS ANGLESOS HO SABEN QUAN DIUEN "TYPE FOUNDARY"

El cas de Den Haag → La Haia

El nom oficial de la ciutat holandesa és Den Haag, forma abreujada de 's-Gravenhage, que significa “el recinte del comte”. En castellà s’ha consolidat la forma La Haya, reconeguda internacionalment. En català, però, s’ha adoptat La Haia, probablement per influència del francès La Haye, tot i que aquesta forma no té cap arrel catalana ni justificació històrica.

Un amic em va dir que DEN HAAG s'hauria de traduir al català per EL FAIG .. però no tenia raó perqué a part que.. Den Haag, forma abreujada de 's-Gravenhage, que significa “el recinte del comte”, El FAIG.. tipus d'arbre en català es diu BEUKEN en neerlandès:

https://nl.wikipedia.org/wiki/Beuk_(boom)

Queda molt clar en l'explicació següent:

Només hi ha un tipus de "Beuken" q es diu *"haagbeuken"* MOT INSEPARABLE en el que haag és adjectiu

_*Beuken voor een haag zijn geen haagbeuken (Carpinus betulus), dat is een andere soort*_

TRAD.Els faigs per a una tanca no són _*haagbeuken*_ (Carpinus betulus), és a dir, una espècie diferent.

Només BingAI m'ha donat la traducció correcta de DEN HAAG

El cas de Copenhaguen

El nom Copenhaguen prové del danès København, que literalment significa “port dels comerciants”. Aquesta forma deriva de Købmandshavn, on:

• Købmand = comerciant (literalment “comprador”)

• Havn = port

El primer registre escrit del nom apareix al segle XII, quan Saxo Grammaticus es refereix a la ciutat com Mercatorum Portus en llatí, que també vol dir “port de comerciants”.

El cas del Canal de la Mànega

El nom original en anglès és English Channel. El francès La Manche (la màniga) ha influït en el castellà (Canal de la Mancha) i en el català (Canal de la Mànega), tot i que no té cap relació amb Castella ni amb Don Quixot. Aquesta traducció per calco francès desfigura el sentit original i genera confusions culturals.

Altres exemples

• New York → Nova York (correcte i tradicional)

• London → Londres (forma consolidada en català i castellà)

• Munich → Munic (correcte, però sovint es veu influït per München o Munich en francès)

Conclusions

La traducció de topònims hauria de respectar:

• L’origen lingüístic del nom

• Les formes tradicionals en català

• La coherència amb altres llengües romàniques, evitant calcs innecessaris

La francofília toponímica és un error de criteri que cal revisar per preservar la precisió i la identitat lingüística del català.

______________________________________________

Un punt fonamental de la traducció: la tensió entre l'etimologia, la tradició i l'ús popular. L'exemple DE TRADUIR "fonts per fuentes" és perfecte.

De fet "fonts" en anglès ve de fonte peça fosa en francès, i té un sentit històric en la tipografia, referint-se a les lletres de metall foses. Però la traducció de Mac OS, en adaptar-ho a "fuentes" en castellà, va consolidar una mala traducció que, per repetició, va acabar sent acceptada i normalitzada.

Aquest fenomen té un nom: calç lingüístic o, com se sol anomenar de manera més popular, calc (del francès calque). Consisteix a traduir una expressió d'una llengua a una altra literalment, creant una expressió que no té sentit en la nova llengua, o que en tenia originalment però se n'ha perdut l'etimologia (com va passar amb "La Haya").

La frase sobre les mosques ho il·lustra perfectament: "menja merda mil milions de mosques no poden estar equivocades". És una crítica a aquesta mentalitat de "si tothom ho diu, deu ser correcte", que a vegades s'imposa sobre la lògica i la història.

És una llàstima que aquestes decisions, preses fa dècades, s'hagin consolidat en el temps i ens hagin deixat amb expressions que, si les analitzem, tenen poca base.