A l’Edat Mitjana un mestre d’esgrima era un professional que ensenyava l’ús de l’espasa i d’altres armes semblants: daga, punyal, dall, bastó, ... En èpoques més recents els mestres d’esgrima es classifiquen entre els mestres d’arts marcials o els entrenadors esportius.
Antecedents
Els entrenadors dels gladiadors romans, els lanistes, foren els antecessors dels mestres d'esgrima medievals.
Documents
- 1283. Mestre d’esgrima a València.[1]
- 1292. El Livre de Taille de la ville de Paris indica el nom, el domicili i les taxes de set mestres d’esgrima (“escrémisseurs”) de la capital.
- Livre de la taille de Paris pour l'an 1292. Consultable a Gallica.
- 1331. Mestre d’esgrima Pere d’Antist.[2]
- 1345. Pere de Puigdorfila i Joan de Cremona, conjurats a favor de Jaume III, tenien en els seus domicilis cadascun «una espasa d'esgrima»[3]
- 1363. Pere d'Antist.[4]
- En el setge de Xèrica, la crònica de Pere el Cerimoniós parla de Pere d'Antist com a mestre d'escriure del rei. Sens dubte es tracta d'una mala transcripció.[5]
| « |
...e Pere Dantist porter nostre, qui era mestre nostre descriura (mestre nostre d’esgrima). |
» |
| — Crònica de Pere el Cerimoniós. |
- 1398. Presència d'un mestre d'esgrima de Joan I, el jueu anomenat Bells Hom.[3]
- 1418. Francesc Portell de Barcelona, entra d'aprenent a Mallorca,, de Benedetto da Firenze, anomenat "mestre d'esgrima d'espasa de dues mans" .[3]
- 1509. Joan Nacre, blanquer, Pere Roig, courer, Antoni Salvador, Texidor de llana, Joan Batlle, pellicer, Joan Serra, ferrer, tots ells mestres d'esgrima..
- 1466. Jacobi Pons. "...discipulus olim venerabilium magistorum Jacobi Pons ville Perpiniani..."[6]
- 1478. "Ordenanzas" dels Reis Catòlics sobre els mestres d'armes.[7]
- 1510. Ordinacions del gremi de mestres d'esgrima de Barcelona, aprovades pel rei Ferran el catòlic.[8][9]
- 1528. Inventari de Miquel Frau: «dues spases de una ma de mostrar de sgrime y dos broquers», «una spasa de tall« & «una ballesta ab ses gaffes»[3]
- 1599. Aprovades algunes modificacions de les ordinacions dels mestres d’esgrima de Barcelona.[10]
- 1611. "Maestro de esgrima" en castellĂ .[11]
- 1850. “29 Marzo. Real orden, aprobando el establecimiento en Barcelona de una academia de esgrima, escuela de gimnasia y tiro de pistola para instrucción de individuos del ejército”.[12]
Vegeu també
Referències
- Anar↑ Juan Vicente GarcĂa Marsilla. Llibre de la Cort del JustĂcia de València: (1283-1287). Universitat de València, 28 novembre 2011, p. 412–. ISBN 978-84-370-8721-4.
- Anar↑ Trenchs Òdena, Josep; Institut d'Estudis Catalans; Secció Històrico-Arqueològica Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval: a cura d'Ignasi J. Baiges, Daniel Duran, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Teresa Huguet, Miquel Raufast i Esther Redondo ; coordinació de Maria Teresa Ferrer i Mallol. Institut d'Estudis Catalans, 11 juliol 2011, p. 173–. ISBN 978-84-9965-057-9.
- ↑ Anar a :3,0 3,1 3,2 3,3 Pare Gabriel Llompart IDEAL CABALLERESCO Y ESCUELA DE ESGRIMA EN MALLORCA EN EL SIGLO XV. Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita", núm. 29-30, p. 149-161, 1978., 1978.
- Anar↑ Antonio Rubió y Lluch; Albert Balcells Documents per a la història de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p. 146–. ISBN 978-84-7283-546-7.
- Anar↑ Pedro IV (Rey de Aragón). Crónica del rey de Aragón D. Pedro IV el Ceremonioso o del Punyalet. Imprenta de Alberto Frexas, 1850, p. 88–.
- Anar↑ Jerónimo Zurita cuadernos de historia. Institución "Fernando el Católico.", 1977.
- Anar↑ Diario de Madrid. Tomas Jordan, juny 1815, p. 138–.
- Anar↑ cayetano manrique. historia de la legislacion y recitaciones del derecho civil de espana, 1863, p. 504–.
- Anar↑ Sociedad Española de Excursiones. En 1510 funcionaba en Barcelona la CofradĂa de Maestros de Armas y de Esgrima, bajo la protecciĂłn de San Jorge BoletĂn de la Sociedad española de excursiones: Arte, arqueologia, historia. Sociedad Española de Excursiones., 1943.
- Anar↑ Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón. CEDAM, 1851, p. 527–.
- Anar↑ Sebastian : de Covarrubias Horozco. Tesoro de la lengua Castellana, o Española. Compuesto por el licenciado Don Sebastian de Cobarruuias Orozco, capellan de su Magestad, ... por Luis Sanchez, impressor del Rey NS., 1611, p. 1–.
- Anar↑ de espana, 1850, p. 67–.
Enllaços externs
