03-04-2013  (10026 lectures) Categoria: Catalunya

Batalla d'Almansa

Per als valencians, el 25 d‚Äôabril equival a l‚Äô11 de setembre per als catalans.¬† El Pa√≠s Valenci√† origen de tantes revolucions es va convertir en una gran g√†bia a l‚Äôaire lliure, amb unes gruixudes reixes. La data d‚Äôinici de la resist√®ncia pol√≠tica i cultural a llarg termini continua fins avui, per√≤ ning√ļ no sap quan s‚Äôha d‚Äôacabar, i el m√©s important √©s com fer q s'acabi. Podem passar revista als trescents anys fins a l‚Äôactualitat interpretant la hist√≤ria moderna i contempor√†nia del pa√≠s de Val√®ncia. Des de 1238, el Regne de Val√®ncia fou una entitat pol√≠tica independent, per√≥ integrada culturalment amb Catalunya, (per exemple amb l‚Äôarquitectura catalana).

Després d’Almansa el 1707, el primer borbò castigà la rebel·lió valenciana a sang i foc, cremant Xàtiva on no va deixar pedra sobre pedra, fins al punt que als xativíns els hi ha quedat lo de "socarrats". Cal recordar que després de la cremà de la ciutat li va canviar el nom pel de "Colonia San Felipe", per aixó avui dia encara tenen el seu retrat cap per vall: Quan Felip VI els va demanar q el posessin del dret l'ajuntament li va contestar "quan anul·leu el Decret de Nova Planta". Amb la seva campanya assoladora va reduir el país a una simple província de Castella. En tots els aspectes. Es va robar, humiliar i degradar l'economia renaixentista, cultural, social i fins i tot política del país catalano-valencià, una lliçó que hem d'aprendre de la història

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta.[1] Les tropes de Felip V foren comandades pel duc de Berwick i les austriacistes per Galway i el marquès de les mines.[2]

Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament" hi poden estar relacionades, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa.

Antecedents

Preveient la mort de Carles II de Castella sense descend√®ncia, les principals pot√®ncies europees van proposar un pr√≠ncep elector de Baviera, amb el conseg√ľent repartiment de possessions entre aquestes pot√®ncies. Per√≤ Carles II mor i en el seu darrer testament ha proposat Felip d'Anjou. Felip entra a Barcelona el 2 d'octubre i les Corts finalment es tanquen el 14 de gener de 1702 amb el jurament de les constitucions catalanes pel Rei. Els aliats proposen l'Arxiduc Carles i comencen les hostilitats.

Pres Gibraltar pels brit√†nics, l'agost del 1705 l'arxiduc embarca a Lisboa en direcci√≥ al Mediterrani. S'atura a Altea on √©s proclamat Rei, i la revolta valenciana dels maulets es propaga liderada per Joan Baptista Basset. Mentrestant, i esperonats constantment pel pr√≠ncep Jordi de Hessen-Darmstadt, escamots armats barren el pas als borb√≤nics a la plana de Vic i en la Batalla de Montju√Įc capturen la fortalesa, que seria fortificada i usada per bombardejar la ciutat de Barcelona. Aquesta, envoltada de les tropes aliades de Lord Peterborough, va capitular el 9 d'octubre de 1705, de manera que el 22 d'octubre entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, el qual el 7 de novembre de 1705 jura les constitucions catalanes i adopta el nom de Carles III. Lord Peterborough avan√ßa cap a Val√®ncia i a finals d'any l'arxiduc ja controla la major part de Catalunya i el Regne de Val√®ncia

Mentrestant els borbònics es reorganitzen i el seu exèrcit avança des de Lleida, Girona i pel mar en direcció a Barcelona. Felip V havia perdut els territoris de les Províncies Unides, Milà i el Regne de Nàpols. Tot i això, els filipistes rebien reforços castellans i les tropes comandades pel Duc de Berwick, i forcen l'exèrcit austriacista a abandonar Madrid i a refugiar-se al País Valencià. L'exèrcit aliat es va retirant fustigat per l'exèrcit borbònic, i finalment decideixen plantar cara i formen davant d'Almansa.

La batalla

Les unitats dels combatents són els batallons d'infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s'agrupen en regiments i en brigades. Els dos exèrcits es despleguen cara a cara al llarg de 6,5 km, on els aliats alineen 42 batallons d'infanteria i 60 esquadrons de cavalleria, enfront dels 50 batallons i 81 esquadrons de cavalleria dels franco-espanyols, ambdós en dues línies files de profunditat.

La batalla s'inicia a les 15 hores, amb el foc de l'artilleria. Les tropes aliades, cansades, en inferioritat numèrica i mal dirigides, es trenquen entre el centre i el flanc dret amb els embats de la cavalleria francesa, mentre en el flanc esquerre la superioritat numèrica de la cavalleria francesa també determina la fugida de les tropes aliades. El flanc central durant els primers moments de la batalla infligeix moltes baixes, però acaba fugint una vegada perduts els flancs esquerre i separat del flanc dret, que es va rendir a les 17 hores.

Conseq√ľ√®ncies

El Regiment d'Infanteria Ciutat de València, que es trobava de guarnició a Requena va caure presoner el 2 de maig de 1707.[3]

La vict√≤ria filipista a Almansa signific√† un gran pas en la consolidaci√≥ de la dominaci√≥ d'Espanya pels Borbons. Amb el principal ex√®rcit proHabsburg a la pen√≠nsula, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i James Fitz-James Stuart es va dirigir cap a l'Ebre[4] mentre Fran√ßois Bidal d'Asfeld va rebre l'enc√†rrec de capturar les viles del sud del Regne de Val√®ncia.[5] A partir de llavors, nom√©s Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, car els anglesos i el mateix Arxiduc, el qual havia heretat l'Imperi a la mort del seu germ√† Josep I, es van desinteressar del conflicte i van firmar el Tractat d'Utrecht el 1713. La guerra s'allargaria fins al 1715 amb la rendici√≥ de les Piti√ľses.

Finalitzada la guerra, el monarca va emprendre una profunda reforma administrativa de l'Estat de car√†cter centralista, les l√≠nies m√©s significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i el 1716 el Decret de Nova Planta a la Corona d'Arag√≥, pel qual dissolia les seues principals institucions i redu√Įa al m√≠nim (o m√©s aviat eliminava) la seva autonomia.

La Batalla d'Almansa va suposar un punt important a la història. Successos posteriors com la cremada de la ciutat de Xàtiva i posterior canvi de nom pel de San Felip, van distanciar encara més al poble dels territoris de la Corona d'Aragó dels Borbons i dels seus partidaris amb lluites a ciutats com Alcoi, Dénia o Alacant.

Vegeu també

Referències

  • Mata, Jordi ¬ę6 batalles decisives¬Ľ. Especial 1714. Monogr√†fic de la Revista S√†piens [Barcelona], n√ļm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  • ¬ęAlmansa, batalla de¬Ľ. A: La Enciclopedia: a aouita. Madrid: Salvat, 2003, p.¬†450. ISBN 84-345-7465-9.
  • (castell√†) Pere Mart√≠ i Mart√≠nez, El ej√©rcito del Reino de Valencia
  • (castell√†) Enrique Gim√©nez L√≥pez, Los corregidores de Alicante. Perfil sociol√≥gico y pol√≠tico de una √©lite militar
  • Enlla√ßos externs

    Infotaula de conflicte militarBatalla d'Almansa
    Guerra de Successió Espanyola
    Batalla d'Almansa (Regne Valencia 1493 1707)
    Batalla d'Almansa
    Batalla d'Almansa
    Batalla d'Almansa (Regne Valencia 1493 1707)
    Coord.: 38¬į¬†51‚Ä≤¬†0‚Ä≥¬†N, 1¬į¬†5‚Ä≤¬†0‚Ä≥¬†O (mapa)
    Batalladealmansa.jpg
    Batalla d'Almansa, recreada per Ricardo Balaca en 1862, i que es pot contemplar al Congrés dels Diputats de Madrid
    Tipus batalla modifica
    Data 25 d'abril de 1707
    Coordenades 38¬į¬†52‚Ä≤¬†28‚Ä≥¬†N, 1¬į¬†05‚Ä≤¬†37‚Ä≥¬†O
    Lloc Almansa
    Estat Espanya modifica
    Resultat Decisiva victòria francoespanyola
    Bàndols
    Regne d'Espanya Regne d'Espanya
    Regne de França Regne de França
    Imperi austríac Arxiducat d'Àustria
    Imperi britànic Gran Bretanya
    Regne de Portugal Regne de Portugal
    Rep√ļblica Neerlandesa Prov√≠ncies Unides
    Comandants en cap
    Regne de França Duc de Berwick Imperi britànic Vescomte de Galway
    Regne de Portugal Marquês das Minas
    Forces
    20.000 Infanteria
    8.100 Cavalleria
    20 peces d'artilleria
    16.800 Infanteria
    6.000 Cavalleria
    24 peces d'artilleria
    Baixes
    3.000 baixes 6.000 baixes
    5.000 presoners

    Cronologia

    Front peninsular de la Guerra
    de Successió Espanyola (1702-1713)
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla d'Almansa




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.