Kozma Prutkov

Estic fascinat pels mobles francesos del segle XVII. Explica aquestes històries! Per exemple, mireu aquesta cadira; s'assembla a una cadira normal amb una esquena incòmoda, massa baixa per a un capçal, i massa incòmoda per als omòplats. Vols esbrinar la seva destinació? Deixa'm explicar. El nom d'aquesta cadira en francès passa a ser unvoyeur . És per a aquells que preferim mirar. Alguns volen reclinar-se, d'altres, de manera força involuntària, inclinar-se cap endavant: tot depèn de la intensitat de l'acció i del compromís emocional de l'espectador. Pel que sembla, aquest és per a un cavaller molt implicat. Jo dic cavaller perquè la cadira de dona amb el mateix propòsit és lleugerament diferent; sí, a les dones també els agrada veure, però cal tenir en compte l'abillament del segle XVIII, un vestit llarg s'hauria d'aixecar bastant alt per que una senyora s'asseu a cavall a una cadira i què passa si és modesta? A continuació es mostra un exemple de cadira de dona.

Com veieu, la cadira és significativament inferior per permetre que una dona es arrodilló al seient. Si els genolls s'acosten a les cadires, els colzes descansen a sobre del seient, que poden suggerir una postura interessant; després de tot, la situació no exclou encara més l'elaboració quan, al seu torn, s'observa l'observador; de manera que, observant amb gràcia, s'obre una sèrie d'altres possibilitats. L'altra cosa que necessites saber per apreciar aquesta cadira és que, a diferència del primer, l'estil Luis XVI, data de l'època de Lluís XV i així, com si per casualitat, la seva forma invocava un altre moble, també es va introduir específicament per a les dames, el bidet. El primer bidet probablement es va fer per a la senyora Pompadour, ja no tenim aquest bidet, però les descripcions sobreviuen. Només podia mostrar aquest exemplar bastant modest; mentre que la senyora Pompadour va tenir una debilitat per a les obres mestres.

Ja es pot adivinar com un voyeur dissenyat per a les dones podria contenir un bidet a l'interior de forma discreta. L'ús d'aquest fascinant artefacte s'il·lustra a continuació. Veieu que sense recórrer a un bany, no una solució fàcilment disponible en absència d'aigua corrent, les senyores podrien rentar aquesta part de si mateixos que en aquest moment necessitaven la seva atenció.

En aquest punt veig el meu deure d'abocar algunes d'aquestes aigües de bidet en la ment inflamada del meu lector per calmar-lo. Les càtedres que l'oferim per a la seva consideració eren molt habituals, i malgrat el seu nom provocatiu servia el propòsit d'observar un joc de cartes sobre el qual el segle XVIII era tan apassionat com el XXI es tracta del sexe. Així que esclau bé abans i després de sortir aquesta nit i un bon cap de setmana a tots els meus lectors!