La Montserrat Cornet em rep en el seu pis del barri de Sant Gervasi, al moment congeniem. Tenim  exactament la mateixa edat i això ens dona tema de moltes coses viscudes. És una dona encantadora, vital, de parla ràpida i entusiasta. M’ensenya els seus llibres  de novel·les i de teatre  que té exposades i amb possibilitat de compra en el rebedor de casa seva. Tal com m’havia promès em regala el llibre en text castellà de “Carta a mi abuelo” que és la revisió actualitzada i amb moltes més referències que l’escrit  en català fa anys, “Carta a l’avi”

En el treball que us envio puc afegir més dades a l’anterior meu,  número 227,  com el plànol del pont, magnífic, majestuós. No hi entenc amb la estructura emprada, però si va guanyar el primer premi seria el millor, en ell puc admirar els guarniments: els fanals de ferro molt detallistes i les baranes decoratives per fer la baixada més còmode. Malauradament  amb els posteriors canvis polítics i la manca de rubles del govern socialista de l’època, que finalment el va fer construir, el deixaren orfe dels magnífics guarniments.  El nostre grup que fa menys de dos mesos tinguérem el goig de passar-lo diverses vegades de dia i veure el seu aixecament de nit, el veiérem  nu de tota ornamentació , però com que no ho sabíem ens semblà esplèndid. En el gravat que us poso, la foto de dalt és l’actual, la de sota , es una secció transversal per la part d’estribord. Si a algun entès se li desperta el cuquet de saber més, el llibre porta més planells del projecte i dades  financeres per portar-lo a terme.

Desprès de la Montserrat la seva filla, i de tota la família Cornet, jo amb aquests dos reculls  literaris al blog,  vull  retre homenatge  a aquest català que en solitari  va crear aquest projecte del pont de Palau sobre el Neva  a Rússia. Afegeixo la foto de la seva dona Oliva Jaumandreu, que sempre en silenci va estar al seu costat les nits, que des del maig a setembre de 1902, treballava d’amagat, ja que  a la Maquinista no volien que s’hi presentes, ja estaven en actiu altres ponts a Espanya dels quals en tenia la total responsabilitat i el titllaven de quixotada. El cansament arrossegat i una posterior caiguda des del pont de Esponellà, a 20 metres, de la que no es va refer mai, li va costar la vida. Va morir al 39 anys i Oliva  als 33 quedà sola  amb tres fills petits. El seu saber estar, acompanyant sempre, confirma la dita que “  darrera un gran home, sempre hi ha una gran dona”.

Ofereixo aquest recull a la Montserrat que tan bé m’ha acollit i al grup del recent viatge a Rússia, entre ells a la Marta que tant s’ha interessat per la vida del català Magí Corner i Masriera, mort  el 1 de maig de 1906.


(preu únic dels llibres i obres de teatre, 10 €, us atendrà personalment la Montse al tef. 93 -200 15 51 )