09-09-2013  (3486 lectures) Categoria: Catalunya

Pinzons catalans-Tomeu Ferrer-vela llatina-levantiscos - Pinçons

En Miquel Llaurador ha trobat uns llibres escrits  per religiosos franciscans cap el 1730 a Espanya, on tot i la forta censura borbònica diuen amb tota la naturalitat del món que els germans Pinzón eren catalans, i un altre que certifica que Bartomeu Ferrer era "de llevant", corroborant les teories d'en Jordi Bilbeny

Vegeu la conferència d'en Llauradó

https://www.inh.cat/arxiu/vid/13e-Simposi-d'Arenys-de-Munt-2013/Miquel-Llaurado-Els-germans-Pinzon,-catalans,-segons-un-llibre-del-segle-XVIII

Els Pinzon eren catalans.. (segons Thomas Rodriguez)

El m√©s important era un llibre que parla de les grandeses del monestir de Montserrat, on diu com aquell qui res, que els germans Pinz√≥n eren catalans, fet que encaixaria amb el c√®lebre treball de La N√ļria Coll i Juli√† dels anys 50, on trobava uns Y√°√Īez o Anes Pin√ßon que el 1477 ataquen unes naus a Barcelona. La historiografia va aconseguir de fer creure que es tractava del Palos andal√ļs, at√®s que en la not√≠cia de l'atac tamb√© hi figurava un patr√≥ o capit√† d'una altra nau empadronat a Sevilla, i aix√≠ la l√≤gica territorial els feia a tots andalusos. m√©s tard es va trobar que uns Anes Pin√ßon empadronats a Pals.

Si en una obra de 1733, en els temps tan pro-castellans de Felip V, ens diuen sense cap mena de ret√≤rica ni un sol inconvenient que els "Pinzones" que fan el Descobriment amb en Colom eren "catalanes", tenim raons fonamentades per creure que es tractava dels germans d'aquesta nissaga portuguesa -perqu√® sabem que eren de la fam√≠lia nobili√†ria de Co√Įmbra que acompany√† el Conestable Pere a Catalunya el 1464-, de manera que si a uns portuguesos els anomenen "catalans", √©s perqu√® o b√© estaven empadronats a Catalunya, o b√© perqu√® aquell 1492 van formar part d'una expedici√≥ on la pr√†ctica totalitat dels tripulants eren catalans.

Per més que he cercat a Google books no l'he trobat.. (Google ès a Madrid) us encoratjo a seguir cercant.. però la pesca ha estat fructífera i n'he trobat un altre que diu el mateix:

Diario historico, politico-canonico y moral
Per Jos√© √Ālvarez de la Fuente, ‚ÄéManuel de Viergol (Madrid) - 1733

...con dos pilotos, ambos hermanos , Catalanes , llamados Martin Pinz√≥n , y Alonso Pinz√≥n ; y con ciento y veinte hombres de Compa√Ī√≠a , descubrieron las Islas Lucaias en las Indias...

Es molt curiós atès que el llibre està escrit desprès del Decret de Nova Planta i diu fal·làcies com que Ferran va cedir el regne d'Aragó a Castella, però tot i així a Felip V i als censors, al 1733, no els importava reconèixer que els germans Pinzón eren catalans, una gran troballa Miquel!

En Casaus sobre els germans Pinzón a la Historia de las Indias: Madrid,  I957 // Capítol XXXIV, pp. 123-124., diu que eren "vecinos de Palos, marineros ricos y personas principales..." A Palos de Moguer no hi podia haver personas tan principales, com per exemple un embaixador al Vaticà.

En Bartomeu Ferrer era de llevant

Pot semblar un conte de fades per√≤, ahir diumenge, en Miquel Llaurador em va trucar amb la not√≠cia de que havia trobat¬† un¬† llibre que certifica que, contra el que diu la Viquip√®dia (de Bilbao), Bartomeu Ferrer era "levantisco", jo quan vaig fer l'article a la Viquip√®dia al lloc de naixement hi vaig posar un "?", perqu√® era obvi que no podia ser d'aqu√≠, per√≤ alg√ļ hi va posar Bilbao, la t√≠pica ma negre de la viki que va deixar escrit durant 6 anys (abans que jo ho correg√≠s) que Virrei en catal√† venia del t√≠tol castell√† i aix√≠ que ja poden anar dient que la meva den√ļncia feta a l'esgl√©sia de Crespi√† eren paranoies.. ah i aix√≥ de convertir els navegants catalans en bascos, com sabeu ho han fet m√©s cops..

Los espa√Īoles no saben marear con vela latina

File:Tartanas-Veitia-y-Linaje.JPG
Va trobar tamb√© en el¬† llibre "Norte de la contratacion de las Indias" (Ioseph Veitia .Madrid -1671) una asseveraci√≥ cabdal quan parla sobre les tartanes mediter√†nees que es van emprar com correus cap a les √ćndies degut a la seva velocitat: "los espa√Īoles no saben marear con vela latina, por eso precisan llevar levantiscos a bordo que si dominan este arte.." La pregunta que s'en deueix √®s molt senzilla Com podien ser els germans Ni√Īo de Moguer propietaris de "la Ni√Īa" de vela llatina sin√≥ dominaven la seva t√®cnica? at√®s que una autoritat de la magnitud d'en Ioseph de Veitia (del Consell d'indies) ens diu que,

.. fins el 1672.. si un vaixell estava aparellat amb vela llatina.. el propietari havia de ser "levantisco" (o com a mínim la tripulació) ja que els espanyols no sabien "marearlo"..

Si repasseu el llibre.. hi ha llocs que canvia levantiscos per estrangeros, però sobre tot, a la pàgina 237, en Veitia ens diu, reforçant el fet que un Colom català era considerat estranger, que segons Don Juan de Solorzano

"..deben ser tenidos absolutamente por estrangeros , los que no fueren de los reynos de Castilla y León.."

Aquest fet ens obre un ventall de fronts ja que hi ha un munt de gravats de les √ćndies amb vaixells o embarcacions amb vela llatina, que jo havia pensat sempre que eren del Meditarrani, per√≤ √©s que ara ho diu una autoritat d'aquells temps.

De tots els grabats de les √ćndies amb vaixells o embarcacions amb vela llatina, en puc aportar per comen√ßar dues fam√≠lies, els que va dibuixar un hugonot de l'expedici√≥ de Drake el 1570 (amb barretines i senyeres a Nombre de Dios) i els que emprava Nicol√†s de Cardona el 1521 que a part que dedica el memorial a Felip IV de Castella amb el t√≠tol de Felip III (fet que el fa s√ļbdit d'Arag√≥), amb els mariners que tamb√© porten barretines.


Referències

  1. ‚ÜĎ Diario historico, politico-canonico y moral. por Thom√°s Rodriguez Frias. 1733. pp.¬†2‚Äď. Consultat el 9 Setembre 2013.
  2. ‚ÜĎ Relacion del viage hecho por las goletas Sutil y Mexicana en el an√Ķ de 1792: para reconocer el estrecho de Fuca... De √≥rden del rey. Imprenta real. 1802. pp.¬†32‚Äď. Consultat el 7 Setembre 2013.
  3. ‚ÜĎ Norte de la contratacion de las Indias occidentales. - Sevilla, Blas 1672. Blas. 1672. pp.¬†169‚Äď. Consultat el 10 Setembre 2013.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.