27-10-2013  (34147 lectures) Categoria: Articles

Wiki-Joan Keops

Webs colombines catalanes

Documents catalans de la descoberta

Llibre de Memòries del consell Municipal de València,1492

  • "En lo present any, per lo Consell y a despeses del Sr Rey Dn Fernando, foren descobertes les √ćndies"

Carta de l'Arnau Desc√≥s a En Bernat Bo√Įl, 1493 "M'han referit que, per manament del Seren√≠sim Rei, t'en vas amb l'armada reial a aquelles illes que s'han trobat al mar √ćndic per tal que, amb el teu esfor√ß, conduexis cap a la fe cat√≤lica i posis sota el poder del nostre C√®sar aquella b√†rbara gent, no nom√©s apartada de la religi√≥ cristiana, sin√≥ de tota mena de civilitzaci√≥"

Videos de la descoberta

Jordi Bilbeny

Pep Mayolas

http://vimeo.com/48504556

Nova Història

El faro de alejandría

Restes de Colom

Documents de la descoberta

Testament del Mayorazgo considerat fals.

Historia del Almirante Don Cristobal Colón - Hernando Colón

Colecci√≥n de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los espa√Īoles, Volum 1, Martin Fernandez de Navarrete

Colecci√≥n de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los espa√Īoles, Volum 3, Martin Fernandez de Navarrete

Real Provisió dels reis Catòlics als veins de Palos

Text del anvers: En mi√©rcoles veynte y tres de mayo a√Īo del nascimiento de nuestro salvador Ihesuchristo de mill e quatrozientos e nobenta e dos a√Īos. Estando en la iglesia de Sant Gorge desta villa de Palos, estando ende presente frey Juan Peres y Christ√≥val Col√≥n, e asimismo estando ende presentes Alvaro Alonso Rasc√≥n e Diego Rodriguez Prieto, alcaldes mayores, e Francisco Mart√≠n Nieto e Alonso Rodriguez Pietro e Alonso Gutierres, regidores, luego el dicho Christ√≥val Col√≥n dio e present√≥ a los sobredichos esta carta de sus altezas, la qual fue leyda por m√≠, Francisco Fern√°ndez escrivano p√ļblico desta dicha villa, a los dichos alcaldes e regidores, e les pidi√≥ la cunplan segund sus Altezas lo mandan yr (sic) pidi√≥ por testimonyo.

Luego los dichos alcaldes y regidores dixeron que obedec√≠an la dicha carta con la reberencia debida como carta de sus Altezas e que estaban presto de la cunplir en todo y por todo segund sus Altezas lo mandan e de que fueron testigos Loren√ßo de Escacena, alcayde, e Garc√≠a Fern√°ndez Barrionuevo y Fernando de Salcedo, escribano del concejo, vecinos desta villa de Palos, Francisco Fern√°ndez, escrivano p√ļblico de Palos.

Punts que em criden l'atenció:

  • A Castella no existien regidors si no concejales.
  • Juan Perez ho escriuen Peres, molt aprop de Joan Pere.

La Perla de Catalu√Īa

Colom Corsari

Carta dels Consellers de Barcelona a les poblacions del litoral, avisant d'un corsari anomenat Colom amb set naus armades.Oct-1473

Varies refer√®ncies biogr√°fiques de fets importants els dona el propi Colom a trav√©s dels seus escrits: L'any 1501 escriu: De muy peque√Īa edad entr√© en la mar navegando, e lo he continuado fasta hoy... Ya pasan de cuarenta a√Īos que yo voy en este uso. Todo lo que fasta hoy se navega, todo lo he andado[1]. I, per altra part, el seu fill Ferran, al seu llibre Historie, afirma que el seu pare va comen√ßar a navegar als 14 anys[2]. Aix√≤ ens dona que hauria nascut el 1436.

En una carta al rei datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner: "A mi acaeci√≥ que el rey Reiner , que Dios tiene, me envi√≥ a Tunez para prender la galea√ßa Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerde√Īa, me dixo una salt√≠a que estavan con la dicha galea√ßa dos naos y una carraca..."[3]. En aquell moment Catalunya estaba en guerra civil entre Joan II i la Generalitat, que va destituir al rei i va nomenar rei a Reiner de Proven√ßa. La nau Ferrandina lluitava a les ordres de Joan II.

La majoria dels autors sostenen que Colom va fer de corsari de 1472 al 1476. Segons alguns autors a les ordres de Casanova Colom, el jove, Vicealmirall de França, recolzant els portuguesos en la seva guerra contra Castella al atlàntic[4], i segons altres a les ordres primer del Gran Mestre de Rodes, Pere Ramon Sacosta, i desprès a les ordres de Casanova-Colom el Vell, al servei de Reiner de Provença, en ambdos casos contra Joan II.[5]

Nacionalitat de Cristòfol Colom

Probes i arguments per considerar a Colom català.

  • Crist√≤for Colom no podia ser un llaner genov√®s, tal com sostenen alguns estudiosos, perqu√® cap plebeu podia ostentar els c√†rrecs de virrei, governador, capit√† general i almirall.
  • No podia ser castell√†, perqu√® el seu cognom √©s d'arrel catalana i, a m√©s, en un document del segle XVIII apareix en una llista de Reis d'Arag√≥ i pr√≠nceps de Catalunya, al costat d'Hern√°n Cort√©s, un altre conqueridor del regna d'Arag√≥.
  • A l'Arxiu del Palau de Liria dels Duques d'Alba a Madrid es conserven varias cartas aut√≥grafas de Colom en las que firma El Almirant en catal√† i no El Almirante en castell√†.
  • Varis documents del segle XV porten el nom de Colom amb m final en catal√†. http://www.yoescribo.com/publica/especiales/buscaverdad.aspx?cod=4
  • Jordi Bilbeny presenta proves documentals que Colom no va morir a Valladolid ni va ser enterrat despr√©s a la catedral de Sevilla, sin√≥ que les seves despulles van anar a parar a la Catedral de Barcelona.

Diari de Bord

El "Diari de Bord" d'en Crist√≤for Colom √©s ple de catalanismes i catalanades. √Čs inconcebible que un itali√† pogu√©s escriure amb un estil tan catal√† sense no haver estat mai a Catalunya. Veiem-ne alguns exemples:

  • Torn√≥se a saltar el governalle [=governalle] y adob√°ronlo ...>> (7 Agost)
  • Vieron un ave que se llama rabiforcado que hace gumitar a los alcatraces ...>> (29 set)
  • Vinieron al nav√≠o m√°s de quarenta pardales juntos ...>> (4 Oct)
  • Remavan con una pala de fornero ...>> (13 Oct)
  • Y todos fugeron como gallinas ...>> (15 Oct)
  • Fasta que aclaresca ...>> (17 Oct)
  • Porque soy bien cierto ...>> (21 Oct)
  • Todas las sierras llenas de pinos y por todo aquello divers√≠ssimas y hermos√≠ssimas florestas de arboles...>>

Escuts heràldic de Colom

1493- Els reis concedeixen a Colom un Castell i un lleó emblemes per afegir a les seves armes.

  • Tan per Luis Ulloa com per Pestana, Enric Bayerri i Bartomeu, Gaya, Poch i Noguer i en Perellada les armes d'en Colom foren alterades.
  • El Castell s'el relaciona amb el regna de Castella, per√≤ nombroses fam√≠lies catalanes tenen castells torres o fortificacions en els seus escuts.
  • El lle√≥ ranpant tamb√© podr√≠a ser de la fam√≠lia Marimon o dels Coimbra.
  • La Banda d'azur inferior √©s calcada a la fam√≠lia Bertran.
  • La franja vermella podr√≠a ser dels Caramany.
  • En altres escuts dels Col√≥n hi ha una bola del m√≥n amb una creu que pertany a la fam√≠lia Monr√≥s. A la fam√≠lia Colom-Bertr√°n hi trubem una branca Monr√≥s.

Escuts dels Coimbra

Colom era Joan Colom i Bertran

Raons per identificar Cristòfor Colom amb Joan Colom Bertran

  • A Portugal se li diu Joao,
  • Quan va en un viatge amb una expedici√≥ danesa a l'√Ärtic tamb√© se li diu Joannes
  • Quan signa algunes cartes ho fa amb una J entrella√ßada amb S que els experts en paleografia medieval diuen que vol dir Joannes".
  • Coincideixen la genealogia, els noms dels fills i dels germans.
  • La topon√≠mia americana que en Colom posa s√≥n netament catalans com l'Illa Montserrat".
  • La ideologia pol√≠tica i els c√†rrecs que t√©. Joan Colom Bertran √©s diputat, ambaixador, capit√†, vicealmirall i Crist√≥bal Col√≥n √©s almirall, capit√†, militar, ambaixador, navegant. Gaireb√© el mateix que √©s en Joan Colom Bertran.

Nisaga Colom Bertran segons Pep Mayolas














4. Guillem Colom i Saplana













2. Jacme Colom i Marimon





























1. Joan Colom i Bertran





























3. Caterina Bertran i Miquel





























Esposes de Colom

Segons la història oficial les mullers de Colom fòren Felipa Moniz Perestrello i Beatriz Enríquez de Arana, però varis historiadors catalans defensen com a esposes de Colo a Margarida d'Alós i l'Infanta Felipa de Coimbra.

Parantesc Història oficial Família Colom-Bertran
Pare Doménico Colombo Jaume Joan Colom
Primera Esposa Felipa Moniz Perestrello Margarida d'Alós
Segona Esposa Beatriz Enríquez de Arana Infanta Felipa de Coimbra
Germà ------ Lluis
Germà Diego Colón Jaume Colom Bertran
Primer Fill Diego Colón Moniz Jaume Colom
Segon Fill Fernando Colón Ferran Colom

Felipa de Coimbra

Els historiadors Caius Parellada i Jordi Indiano han demostrat que Colom es cas√° en segones n√ļpcies amb Felipa de Coimbra germana del rei Pere IV de Catalunya.

  • Pep Mayolas "La Felipa Moniz Perestrello diuen que √©s la mare portuguesa del Diego Col√≥n de la Hist√≤ria, el fill gran del Descobridor, i la mare de l'Hernando Col√≥n (el petit) diuen que seria la cordovesa Beatriz Enr√≠quez de Arana. Felipa Moniz √©s esmentada 2 cops com a "Felipa Mart√≠nez" en el testament del seu fill Diego Col√≥n, cosa que revela la descuran√ßa de la censura: un fill que no sap com es diu la seva mare! I l'√ļnic contemporani d'en Colom que ens parla d'aquesta Felipa Moniz √©s precisament el qui NO √©s fill d'ella, l'Hernando, que es recrea en explicar-nos les quatre coses que en sabem a la biografia que va escriure del Descobridor, i en canvi √©s incapa√ß d'esmentar una sola vegada la qui diuen que fou sa mare, la Beatriz Enr√≠quez, que no surt per enlloc al llibre. Tot plegat nom√©s s'explica per la censura: En Jaume Colom, el fill gran d'en Joan Colom, fou fill de Margarida d'Al√≤s, i el petit, en Ferran Colom d'Avis-Urgell, √©s el qui seria fill de Felipa d'Avis o de Co√Įmbra".

La creu de l'Ordre d'Avis

Font:La Guingueta, Els germans Pinzón

En Bartolomé de las Casas en el seu llibre Historia de les Indies ens diu de Colom:

"12 de octubre,sali√≥ en su batel armado y con sus armas, y la m√°s de la gente que en √©l cupo;mand√≥ tambi√©n que lo mismo hiciesen y saliesen los capitanes Mart√≠n Alonso y Vicente Y√°√Īez. Sac√≥ el Almirante la bandera real, y los dos capitanes sendas banderas de la cruz verde, que el Almirante llevaba en todos los navios por se√Īa y divisa, con una F, que significa el Rey D. Fernando, y una Y, por la Reina Do√Īa Ysabel, y encima de cada letra su corona, una de un cabo de la cruz, y otra del otro." Ens diu que la creu verda era una de les seves senyes que portava en els seus vaixells. La creu verda √©s l'emblema dels Coimbra. La F pot tamb√© ser de la Infanta Felipa de Coimbra i la Y de Isabel, la seva mare, que curiosament signava amb una Y grega. Tamb√© √©s significatiu que fosin precisament els Pin√ßon els que portaven les banderes amb la creu verda, molt extrany amb uns andalusos per√≤ totalment coherent amb uns portoguessos.

  • Colom anomena una illa amb el nom de la seva esposa Margarita,totalment coherent amb la primera esposa de Joan Colom i Bertran que es deia Margarida d'Al√≥s.
  • Beatriu Enriquez de Arana estaba casada amb Galceran de Requesens i Joan de Soler, per tant no podia ser la dona d'en Colom.
  • Colom portar un emblema en el descobriment del nou m√≥n. Aquest ere la creu verda. Els Coimbra ten√≠en com emblema familiar la creu d'Avis de color verd.

Germans Pinçon

Segons la història oficial els germans Pinçón eran andalusos de Palos. Jordi Bilbeny i una gran cantitat d'investigadors catalans pensen que eren de Pals de l'Empordà.

  • Segons el llibre d'en Bartomeu Casaus, els germans Pinz√≥n (Alfonso, Fernando i Vicente Ya√Īez Pinz√≥n) viuen a Palos.
  • Al llibre Hist√≤ria de l'Almirant En Crist√≤for Colom escrit pel seu fill Ferran ens diu que el capit√° de la Pinta, un dels germans Pi√ß√≥n, diu que li semblava haver vist terra a Tramontana, aquesta expresi√≥ √©s t√≠pica de Catalunya i gens utilitzat a Andalucia.
  • Per en Casaus tamb√© sabem que en Alfonso Pinz√≥n havia estat a Roma a la llibreria del Papa Inocenci VIII, ho corroboren, a m√©s a m√©s, diversos testimonis dels plets.

Els Pinçon catalans

A catalunya hi trobem uns Ianyes o Anes Pin√ßon que s√≥n nobles portuguesos, parents del rei Pere el Conestable de Portugal, afincats a Catalunya al 1464, especialment a l'Empord√†. Participen a la guerra civil catalana al mateix b√†ndol dels Colom barcelonins. A m√©s de tresorers i armers reials, s√≥n capitans de Palau √áa Verdera, Hostalric, La Bisbal i de tot el Comtat d'Emp√ļries.

  • El Procurador Reial i Ambaixador fidel de la Generalitat a la Cort de Roma d'aquella √®poca era un tal Alfons Anes Pin√ßon.
  • D√≥na la casualitat que el Lloctinent de la Tresoreria Reial de la Generalitat d'aquella √©poca era un tal Ferran Anes Pin√ßon.
  • En l'al√ßament de la Generalitat contra Joan II d'Arag√≥ hom hi pot trobar documentat el nom d'un tal cavaller Vicens Anes Pin√ßon de la vila de Pals de l'Empord√†.

Carta dels Consellers

Carta dels Consellers de Barcelona al rei Ferran, informant que un mariner anomenat Vicens Anes Pinçon de la Vila de Pals ha arrivat a Barcelona, any 1479.

En el document del 1477-79 els consellers de Barcelona escriuen al Príncep Ferran per denunciar uns corsaris que han atacat el port de Barcelona, entre ells hi ha un tal "Vincens Anes Pinson de la vila de Pals".

Text de la carta:

"Al potent√≠ssimo y vituos√≠ssimo lo senyor Rey de Castella, de Le√≥n, de Sicilia, de Portogal e Primog√®nit d'Arag√≥. Potent√≠ssimo e virtuos√≠ssimo Senyor: en la plage de aquesta vostra ciutat s√≥n arribades tres calaveras armades; de la una diu √©sser senyor Ferrand Anes Sayavedra, de la altre Pero Vascas de Sayavedra e de la ter√ßa Gonsalbo de Struyaga, e los patrons se dien Diego de Mora, de Civilla, Joan Rodrigues Storiano, de Civilla, e Vicens Anes Pinson, de la vila de Pals. E per quant dits senyors e patrons s√≥n vassalls e s√ļbdits de la Serenitat Vostra, en aquesta vostra ciutat e encara en tots los lochs de la costa de aquest vostre Principat s√≥n stats avituallats e tractats com a jermans..... ......han robades quantas fustes han trobades,.........potant-se'n violentment lurs robes e mercaderies, e signantment, trobant als Alfachs un balener d'en Galceran Andreu, per for√ßa li han levades e robades vint sachas de lanes e una bala de flassades qui sus dit balener eren carregades del honorable En Mateu Capell, mecader d'aquesta vostra ciutat, home molt virtu√≥s........ De la seren√≠ssima Senyoria Vostra humils servidors, los conselles de Barchinona". Lloc i data: Barcelona, 1 de Mar√ß del 1477 - Hispania X (1950) P√†g. 596 (Revista espa√Īola de historia) AHCB, Letres Closes, 1477-1479,17 v.

Senyors:

  • Ferran Anes Sayavedra, el Lloctinent de la Tresoreria Reial de la Generalitat d'aquella √®poca era un tal Ferran Anes Pin√ßon.
  • Pero Vascas de Sayavedra, Pero Vasques Saavedra conegut a Castella com Pedro Vazquez de la Frontera, fou un navegant portugu√®s, cavaller de la Casa de Enric el Navegant, al servei dels que van navegar en l'Atl√†ntic Nord. Estava vinculat a l'explotaci√≥ de les illes A√ßores i a la recerca d'illes a l'oest d'aquest arxip√®lag. Fou cridat pel seu cos√≠ el rei Pere IV, perqu√® l'ajud√©s amb homes i naus en la seva causa antitrast√†mara. El trobem a Catalunya, a l'any 1473, assetjant Perpiny√†. Acabada la Guerra civil catalana, el veiem fent d'ambaixador d'En Joan II a Borgonya, al 1477.
  • Gonsalbo de Struyaga

Patrons:

  • Diego de Mora de Sevilla, no tinc de moment dades.
  • Joan Rodriguez Storiano possiblement es tracta de Juan Rodriguez de Fontseca nascut a Toro, prov√≠ncia de Zamora, el 1451, de origen portugu√®s. Era germ√† del pol√®mic arquebisbe de Sevilla, Alfons de Fonseca, senyor de Coca i Alaejos a Valladolid, tutor de la reina Joana de Portugal i de la seva filla Joana de Castella, la Beltraneja, durant la revolta castellana, fins que aquestes van poder escapar-se de dita tutela i van fugir a Buitrago, territori dels Mendoza. Joan Rodriguez de Fonseca i Colom s√≥n els responsables d'organitzar la flota del segon viatge, des de la ciutat de Barcelona. Posteriorment Fonseca ser√† l'encarregat de proveir tot el necessari per les noves terres, segons consta en els Memorials que Colom envia als reis a trav√©s del capit√† Antoni de Torres, alcalde, alhora, de la recent fundada ciutat de l'Isabela a l'illa de Santo Domingo.
  • Vicens Anes Pinson, anomenat en els documents oficials Vicente Y√°√Īez Pinz√≥n malgrat se li escapa a Las Casas el nom de Anes en la seva Hist√≤ria de las Indias.

Estem parlant de personatges importants, no són quatre xoriços desarrapats. Tenien càrrecs reals.

Opinió del Centre d'Estudis Colombins

Segons el Centre: Aquesta teoria es base en una erronia interpretaci√≥ d'un document publicat per l'eminent√≠ssima historiadora catalana Sra. N√ļria Coll i Juli√† amb el t√≠tol "Vicente Ya√Īez Pinz√≥n, descubridor del Brasil, corsario en Catalu√Īa" a la revista ¬ęHispania¬Ľ de l'any 1950 del CSIC. La Sra. Coll va transcriure perfectament un document en qu√® surt l'expressi√≥ "Vicent Anes Pinson de la vila de Pals", i Baqu√© va crear la nova te√≤ria sense tenir en compte que aquest pirata anava plegat amb dues altres naus i pirates de "Civilla" (Sevilla). Tampoc va tenir en compte el contingut de la protesta, ja que va dirigida al Rei de Castella, perqu√® els malfactors eren d'aquest regne. A partir d'aqu√≠, es va comen√ßar a embolicar la troca. El Sr. Bilbeny va copiar, tamb√©, aquesta teoria i la va publicar en els seus primer llibres i articles. http://xpoferens.blogspot.com/2010/04/el-dit-den-cristofor-colom.html

Eren s√ļbdits castellans els patrons

El fet que digui que els dits Senyors i patrons siguin vassalls i s√ļbdits de Ferran, no implica que fossin nascuts a Castella. Vassall o feudatari √©s el terme amb el qual en el feudalisme es designa a un noble de categoria inferior que demana protecci√≥ a un noble de categoria superior, el seu senyor feudal. Li jura fidelitat, d√≥na assist√®ncia i presta servei militar a favor seu, rebent a canvi el control i jurisdicci√≥ sobre la terra i la poblaci√≥ del seu feu o senyoriu. Tampoc diu el document que Vicens Anes fos nascut a Pals donat que recull el testimoni de pescadors que el reconeixen com de Pals o resident a Pals. Malgrat que Ferran nom√©s era Primog√®nit d'Arag√≥ en el document especifica "en la plage de aquesta vostra ciutat" reconeixent Barcelona com a ciutat del Rei i com a ciutat lliure els consellers tractaven directament amb el rei o substitut.

Segons Santiago Sobrequés i Vidal la liquidació difinitiva de la guerra civil no es produir fins el 1479 un cop Ferran II va jurar les lleis de Catalunya i solucionar la restitució dels bens acordada a les Capitulacions de Pedralbes.

  • El Descobridor ens diu que va anar a cercar els germans Pinz√≥n a fi de preparar el viatge al Nou M√≥n perqu√® ja els coneixia i hi tenia amistat. Ax√≥ seria totalment coherent d'uns Pin√ßon portuguesos que van participar a la Guerra civil catalana al mateix b√†ndol dels Colom.

Cal tenir present que després del Compromís de Casp gairebé l'endemà de l'entronització del rei, més de tres-cents castellans van ocupar els principals càrrecs del país, tan eclesiàstics com seculars, civils i militars, càrrecs que les lleis dels diferents estats de la confederació exigien que només podien ser ocupats per gent natural de la corona i no per estrangers. Estrangers que no sabien ni volien saber res ni de les nostres lleis ni del nostre idioma. L'arribada d'aquests va provocar greus tensions en tota la corona, un tema encara pendent d'un profund estudi. Per tant no ens em d'estranyar de trobar tants noms castellans a Catalunya.

Palos de Moguer

Quadre a la llibreria del congrés dels Estats Units, Colom surtin del Port amb la bandera de la marina mercant catalana.

Per entendre el tema de Palos de Moguer em de considerar les seg√ľents realitats:

  • Palos de Moguer no ha existit mai. Ni ara ni al segle XV. Ha existit Palos i ha existit Moguer per separat.
  • La majoria de documents oficials del segle XV a Catalunya, estaban escrits en llat√≠ i Pals en llat√≠ √©s Palus.
  • Quan aquest Palus llat√≠ fore pasat al castell√° la traducci√≥ al castell√† fou Palos.
  • Al Planisferi d'En Sebasti√† Cabot, del 1544, l'√ļnic Palus existent a les costes hisp√†niques √©s situat a Catalunya.
  • El port de Palos andal√ļs no surt a cap mapa de ports del segle XV.

Exemples de que Colom sortir de Pals:

  • En Joan Amades i Gelats recull la tradici√≥ que tots els mariners que van participar en aquella gesta duien barretina, tal com es pot comprovar en els gravats i pintures coetanis, per tan eren catalans.
  • Fra Jeroni Agull√≥, a la Exaltaci√≥n de Espa√Īa, del 1704, interpreta una profecia situant-la "a la vessant dels Pirineus, d'on han sortit per conquerir les √ćndies". Si van sortir dels pirineus tenia que ser Pals.
  • En una transcripci√≥ dels Plets de la fam√≠lia Colom contra la Corona, es pot llegir que els mariners que van anar a l'expedici√≥ de descoberta eren majorment de "Palos y Beguer", per l√≥gica Beguer seria Begur que est√† aprop de Pals.

De camí cap a França

El Descobridor ens diu que va anar a cercar els germans Ianyes Pinçon a fi de preparar el viatge al Nou Món perquè ja els coneixia i hi tenia amistat. Els textos també ens expliquen que, En Colom, en sortint de Portugal, va anar a cercar-los "de camí cap a França", on pensava oferir el seu projecte al rei. De camí cap a França hi ha Pals.

Diego Colom

Segons el catedràtic del departament d'història moderna de la Universitat de Barcelona Ernest Belengue a l'arxiu de protocols notarials de Barcelona té dipositat un poder notarial atorgat des de Sevilla per Diego Colom, fill del descobridor, perquè un mercader pogués comprar una casa del seu pare a Barcelona. http://xpoferens.blogspot.com/2010_04_01_archive.html

Ferran Colom

Biblioteca de Ferran:

  • Image del Mon ( Imago mundi )
  • Il millione de Marco Polo
  • Llibre del Genesis
  • Alexandre, en latin
  • Els Profetes, escrito en vulgar
  • Psaltyery ( El Laor de D√©u e menyspreu del m√≥n)
  • Llibre de les Dones de Francesc Eiximenis
  • Questio judei contra Nicolau de Lira
  • Compendium Constitutionem Cataloniae,
  • Consolat de Mar, Fori Aragoni,
  • Practiques e costums de la rectoria de Badalona,
  • Costums de la batllia de Miravet,
  • Historias Troyanas, traducidas al catal√°n por Jaume Conesa,
  • Flos Sanctorum,
  • Els Profetes, escrito en vulgar
  • El Gamaliel de Sant Pere Pascual
  • historia de la Passi√≥ i mort de J.C. )
  • Janua Artis Mag,
  • Ra. Llulii, de Pere Degui-1482,
  • El llibre de Manescalia de Lluis Die√ß,
  • L'Art de ben morir,
  • La Flor Sanctorum,
  • El Llibre de Isach
  • La Biblia rimada en catal√°n.
  • Tots aquets llibres no tenen ni preu, ni data ni lloc de compra.

Història de l'Almirall

  • En Pero Vasques Saavedra, de la vila de "Palos de Portugal". Com que a Portugal no hi ha cap Palos, em sembla obvi que Portugal substitueix una altra naci√≥: Catalunya, on s√≠ que hi ha un Pals.

La tramuntana es una expresió catalana utilitzada a la Plana del Rosselló a Catalunya Nord, a la comarca de l'Empordà i a l'illa de Menorca (Illes Balears).

En Pero Vasques, militar i navegant famós, és un cosí del rei Pere IV, que aquest crida perquè el vingui ajudar amb homes i naus en la seva causa antitrastàmara. El trobem a Catalunya, al 1473, assetjant Perpinyà. Acabada la guerra, el veiem fent d'ambaixador d'En Joan II a Borgonya, al 1477. Com que, a la documentació, s'esmenta sovint En Pero Vasques com a batlle de Palos, si aquest era a Catalunya, és clar que tornem a parlar de Pals.

Teoria genovesa

Com sorgeix la teoria genovesa?. A principis del segle XX ens trobem que OFICIALMENT la identitat d'en Colom era un misteri. La teoria genovesa apareix i esdevé oficial entre el 1906 any de l'aparició de la Raccolta Colombiana i el 1932. El 1932 apareix el llibre en francès i en espanyol intitulat Cristóbal Colón. Documentos que prueban su origen genovés. Aquest llibre aplega totes les referències escrites que tracten Colom de genovés. El llibre va ser impulsat per Mussolini i conté textos jurídics i cròniques tots ells IMPRESOS en què apareix Colom com a genovès. En efecte, entre els cronistes d'Indies -no tots- apareix aquest fet: que Colom era genovés. Pàtria de Colón/-mbo/-m.

Com sorgeix la teoria genovesa: la censura. He dit que els textos jur√≠dics i les cr√≤niques d'√ćndies que fan genov√®s en Colom eren OBRES IMPRESES. Deturem-nos-hi. En 1556, per la Reial C√®dula del 21 de setembre ‚Äďrefor√ßada per la del 14 d'agost de 1560 -, ES PROHIBEIX EXPL√ćCTIMANT LA IMPRESSi√ď DE LLIBRES QUE TRACTIN D'AM√ąRICA QUE NO TINGUIN LA LLIC√ąNCIA ESPECIAL DEL CONSELL DEL REGNE [J.Bilbeny, Brev√≠ssima relaci√≥ de la destrucci√≥ de la historia] S'ordena l'arreplec dels que ja circulaven i es puneix amb penes for√ßa greus els llibreters que els continuessin venent. Opus cit. Per qu√® hi ha aquesta prohibici√≥? Per qu√® s'ordena recollir els que ja circulaven? √Čs evident que l'Estat no volia que perduressin els coneixements que aleshores es tenien sobre Am√®rica. Volia que en perduressin uns altres. El 9 d'octubre del mateix 1556 s'expedeix una nova Reial C√®dula per la qual s'ordena als oficials reials dels ports americans que reconeguin els llibres que arribin en els vaixells i que no en deixin passar cap, sempre que es trobin als √≠ndexs expurgatoris de la Santa Inquisici√≥. J. Bilbeny: opus cit. 7 de desembre del 1558: nova Pragm√†tica de Felip I de Catalunya/Arag√≥ i II de Castella , per la qual prohibeix SOTA PENA DE MORT I P√ąRDUA DE TOTS ELS B√ČNS a qualsevol llibreter i mercader de llibres, que "porti, ni posi, ni tingui, ni vengui llibres prohibits per la Inquisici√≥. J. B. Opus cit. Doncs b√©, totes les cr√≤niques d'√ćndies impreses que ens han arribat S√ďN POSTERIORS A LES C√ąDULES DE 1556-1560. Per tant, s√≥n obres que han passat pel Consell .del Regne i que n'han obtingut la llic√®ncia d'impressi√≥ Aix√≤ vol dir que HAN ESTAT SUPERVISADES I, PER TANT, CENSURADES EN ALL√í QUE L'ESTAT NO VOL QUE S'ESCAMPI ENTRE LA MEM√íRIA COL.LECTIVA PEL QUE FA A AM√ąRICA.

Vila fortificada

Fragment de la coberta del llibre Historia general de los hechos de los castellanos (1601).

La vila de Palos que apareix als textos sempre és definida com a vila i fortalesa, o fortalesa i castell, i de tant en tant es comenta que tenia muralles i torres de defensa i palaus comtals, fet que no s'adiu gens amb Palos, però del tot amb Pals.

Antonio de Herrera

A la portada de l'obra de l'Antonio de Herrera, Historia de los hechos de los Castellanos (però que en una edició es titulava Historia General de las Indias), del 1601, apareix dibuixada la vila de Palos, que és un calc exacte de la vila de Pals, amb la muralla, les torres de defensa, la torre de guaita, el riu, el mar, el turonet i els arbres a l'entorn. La llegenda diu: "El Almirante sala de Palos villa del Conde de Miranda a descubrir". El rei Ferran és l'impulsor de l'empresa i les tres caravel·les porten gallardets catalans i no pas castellans. En comparar aquest gravat amb una foto de Pals de la primera meitat del segle XX, l'arquitecte Massimo Cova, ha observat que "el perfil, la situació espaial i, en general, l'estructura topogràfica del conjunt coincideixen clarament en les dues representacions".

Senyor de Miranda

El Senyor de Miranda era un dels m√ļltiples t√≠tols del Comte d'Emp√ļries, que √©s l'√ļnic comte que √©s esmentat amb nom propi a Barcelona, a la rebuda oficial d'En Colom, al 1493, i que passeja amb ell i el rei Ferran per la ciutat. Era el virrei del Principat just en aquells moments. La qual cosa vol dir que, en abs√®ncia del rei, va ser la m√†xima autoritat i el principal responsable en la preparaci√≥ del viatge. En Jeroni M√ľnzer, en visitar-lo a casa seva al 1494, ens diu que hi tenia papagais de molts colors, que s√≥n els que En Colom va portar de les √ćndies. Palos no era jurisdicci√≥ del Conde de Miranda, sin√≥ del de Niebla.

Reina Isabel

La reina Isabel I de Castella, interv√© per agilitzar els preparatius de l'armada, donant ordres als habitants de Palos perqu√® executin el que Colom proposa. Les reines de Catalunya eren senyores de Pals. Els reis obliguen els ve√Įns de Palos a pagar un deute que tenien amb la Corona amb el servei d'homes en lloc de diners. Pals, havia de pagar una multa a la Corona, com tantes altres viles catalanes, per haver-se sublevat contra el seu rei Joan II durant la Guerra civil catalana.

Angelo Trevigiano

En una lletra d'Angelo Trevigiano al Dux Foscarini, datada a Granada al 21 d'agost del 1501, li diu que ha manat dibuixar una carta n√†utica a Palos, amb les noves terres que En Colom ha descobert, i que, aix√≠ que estigui llesta, li vol enviar. Amb tot, escriu que "bisogner√° tardar qualche zorno ad havere questa, perche Palos, dove la se fa, √© lontano 700 milia". √Čs evident que a 700 milles de Granada (uns 1.300 km), no hi ha Palos, sin√≥ Pals.

Parents i amics d'en Colom

Joan de Cosa amb barretina

Joan de la Cosa

En Joan de Cossa, militar i propietari de la nau Santa Maria i autor del mapamundi m√©s antic que cont√© les terres americanes, havia participat tamb√© a la guerra civil a l'√®poca d'En Rentat d'Anjou. El Descobridor tamb√© diu en una carta que va servir a les ordres del "bon Rei Renat", quan aquest era rei dels catalans. √Čs pintat amb barretina al quadre que es conserva al Museo Naval de Madrid. I el seu mapamundi, ultra tenir totes les traces de l'escola catalana de cartografia, est√† farcit de top√≤nims catalans. El seu germ√† Gaspar de Cossa est√† documentat a Castell√≥ d'Emp√ļries.

Joan de Silva

Als documents, un Juan de Silva t√© la meitat de la jurisdicci√≥ de la vila de Palos, la qual √©s comprada pels Reis Cat√≤lics, al juny del 1492, a fi d'assegurarse que el port pertany√©s a la Corona en vig√≠lies del descobriment. Doncs b√©: En Joan de Silva era capit√† del rei Pere IV, i va lluitar al mateix b√†ndol que els Colom. Va ser capit√† de Castell√≥ d'Emp√ļries i, despr√©s, de tot el Comtat d'Emp√ļries.

Beatriu Pimentel

Segons els textos oficials, al 6 d'agost del 1472, una Pimentel fa donaci√≥ d'una part de Palos a un oncle seu. La mare del comte d'Emp√ļries era la Beatriu Pimentel, la qual, durant la minoritat del fill, en va governar el comtat.

Pere Bertran i Margarit

Mapa Vindland, segons Thor Eyerdall va ser fet per en Colom l'any 1477

Durant la guerra civil, En Joan Colom i Bertran va ser l'"Ambaixador del Pr√≠ncipat" a la campanya de l'Empord√†. Al 8 d'octubre del 1463 √©s a Castell√≥ d'Emp√ļries. Els seus parents eren els Bertran de Girona. Per aix√≤ mateix el Descobridor nomenar√† directament, sense intercessi√≥ reial, En Pere Bertran i Margarit, de Castell d'Empord√†, cos√≠ segon seu, el cap militar de la segona expedici√≥ al Nou M√≥n.

Joan Pere

Els cronistes ens diuen que En Colom va anar als afores de Palos a trobar-se amb un tal fra Johan Peres, cosm√≤graf, navegant, humanista, home de la cort, jurista i especialista en dret mercantil, que redacta amb En Joan de Coloma les Capitulacions. Per√≤ els estudiosos ens asseguren que el Descobridor no va poder passar per Palos al 1484-85, on, a m√©s a m√©s, ning√ļ no sabia qui era aquest monjo, que sovint, per si no fos poc, encara √©s substitu√Įt als textos per un altre religi√≥s castell√†: fra Antonio de Marchena, sempre que no es fan confondre els dos personatges en un inventat i inexistent fra Juan P√©rez de Marchena, o se li canvia el congom per Ruiz, com s'esdev√© al De Rebus Indicis d'En Calvet d'Estrella.

  • L'Alfons Remon, a la Historia General de la Orden de Nuestra Se√Īora de la Merced, del 1618, ens assegura que fra Juan P√©rez era "portugu√®s de naci√≥" i que va anar a oferir el viatge al "rei Joan de Portugal".

Els Pere, Pera o Peres són un llinatge noble de Girona i Pals. Durant els segles XV i XVI són els propietaris del Castell de Sant Miquel, dit també Molí de Pals o Mas Tafurer, que també es troba als afores de Pals. Un dels seus membres és el cosmògraf i jurista Mossèn Johan Pere, autor d'unes Taules Astronòmiques, impreses al 1489. També el trobem a la Cort dels Reis Catòlics i és expert en dret mercantil. Participa a la guerra civil al mateix bàndol dels Colom, amb qui, a més, té relacions comercials. Coneixem que també havia redactat d'altres capítols mercantils.

Colom i els seus parents andalussos

Quan En Colom surt de Portugal i arriba al lloc on prepara l'expedició, ja hi troba dos cunyats, una cunyada, d'altres parents llunyans i un fill. El fet és impensable a Andalusia, on el Colombo italià hi posava els peus per primer cop. En canvi, si En Colom ve a Catalunya, aquí la família Colom-Bertran hi tenia una amplíssima nissaga de mercaders, militars, polítics, banquers, científics, navegants i homes d'Estat.

Mas Pinell

Un Pinello és un actiu mercader que ajuda En Colom en tot el referent a l'armada de les primeres expedicions. Al costat del Molí de Pals hi ha el MasPinell.

Port de Palos de la Frontera

El rei Ferran II amb la bandera de Catalunya a la mà, i els escuts de Castella i Granada com a trofeus a la coberta de l'edició de Basilea de la Carta anunciant el descobriment, de 1494.

Segons la història oficial Colom partir del port de Palos de la Frontera, però nombroses raons contradiuan aquest fet.

Real Provisió dels reis Catòlics als veins de Palos

Granada, 30 de Abril de 1492. Don Fernando e Do√Īa Ysabel por la gracia de dios Rey e Reyna de Castilla, de Le√≥n, de Arag√≥n, de Secilia, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galizia, de Mallorcas, de Sebilla, de Cerde√Īa, de C√≥rdoba, de Corcega, de Murcia, de Ja√©n, de los Algarbes, de Algezira, de Gibraltar e de las yslas de Canaria, condes de Barcelona, se√Īores de Vizcaya e de Molina, duques de Atenas e de Neopatria, condes de Rosell√≥n e de Cerda√Ī√≠a, marqueses de Orist√°n e de Gociano. A vos, Diego Rodr√≠guez Prieto, e a todas las otras personas vuestros compa√Īeros e otros vezinos de la villa de Palos e a cada uno de vos, salud e gracia. Vien sabedes como por algunas cosas fechas e cometidas por vosotros en desserbicio nuestro, por los del nuestro Consejo fuistes condenados a que fu√©sedes obligados a nos serbir dos meses con dos carabelas armadas a vuestras propias costas e espensas cada e quando e doquier que por nos vos fuese mandado so ciertas penas, segund que todo m√°s largamente en la dicha sentencia que contra vosotros fue dada se contiene. E agora, por quanto nos avemos mandado a Christoval Col√≥n que vaya con tres carabelas de armada, como nuestro capit√°n de las dichas tres carabelas, para ciertas partes de la mar oc√©ana sobre algunas cosas que cunplen a nuestro servicio e nos queremos que llebe consigo las dichas dos carabelas con que asy nos aveis de servir.

signado, porque nos sepamos como se cunple nuestro mandado. Dada en la nuestra ciudad de Granada a treynta d√≠as de abrill a√Īo del nascimiento de nuestro se√Īor Ihesu Christo de mill e quatrozientos e nobenta e dos a√Īos. / YO EL REY. YO LA REINA / Yo, Ihoan de Coloma, secretarjo del rey e de la reyna, nuestros se√Īores, la fize escribir por su mandado. Acordada, Rodericus doctor. Registrada Sebasti√°n Dolano, Francisco de Madrid chanciller. (sic).

En las espaldas de dicha probisión está escripto lo seguiente:

En mi√©rcoles veynte y tres de mayo a√Īo del nascimiento de nuestro salvador Ihesuchristo de mill e quatrozientos e nobenta e dos a√Īos. Estando en la iglesia de Sant Gorge desta villa de Palos, estando ende presente frey Juan Peres y Christ√≥val Col√≥n, e asimismo estando ende presentes Alvaro Alonso Rasc√≥n e Diego Rodriguez Prieto, alcaldes mayores, e Francisco Mart√≠n Nieto e Alonso Rodriguez Pietro e Alonso Gutierres, regidores, luego el dicho Christ√≥val Col√≥n dio e present√≥ a los sobredichos esta carta de sus altezas, la qual fue leyda por m√≠, Francisco Fern√°ndez escrivano p√ļblico desta dicha villa, a los dichos alcaldes e regidores, e les pidi√≥ la cunplan segund sus Altezas lo mandan yr (sic) pidi√≥ por testimonyo.

Luego los dichos alcaldes y regidores dixeron que obedec√≠an la dicha carta con la reberencia debida como carta de sus Altezas e que estaban presto de la cunplir en todo y por todo segund sus Altezas lo mandan e de que fueron testigos Loren√ßo de Escacena, alcayde, e Garc√≠a Fern√°ndez Barrionuevo y Fernando de Salcedo, escribano del concejo, vecinos desta villa de Palos, Francisco Fern√°ndez, escrivano p√ļblico de Palos.

Impresions personals:

  • No hi cap mes indici de que estigui parlant del Palos de la Frontera. Sempre parla de la villa de Palos que √©s la traducci√≥ del catal√† de vila de Pals.
  • Malgrat els noms dels alcaldes majors i dels regidors son castellans em crida l'atenci√≥ que parli de regidors quan a castella eren consejales. Els noms no es poden comprovar perque a Pals hi manque tote la documentaci√≥ del segle XV.

l'Estret de Gibraltar

Els documents històrics donen diferents llocs de sortida de Colom; Cadis, Sevilla, Palos o Saltes. Segons Jordi Bilbeny aquestes contradiccions són la prova que els documents han estat retocats pels sensors de la corona. En contra d'aquests documents manipulats, dos documents parlen que Colom pasar pel Estret de Gibraltar:

  • El llibre De Academia et Doctis Viris Hispaniae escrit l'any 1553 per Alfonso Garc√≠a de Matamoros que narrar el primer viatge d'en Colom, i referent al seu trajecte diu: ¬ęUn cop guanyades les Columnes d'H√®rcules, pel mar anomenant Oce√† Atl√†ntic i Gran, naveguen feli√ßment per les Ant√≠podes¬Ľ. Pels antics navegants, les columnes d'Hercules era l'actual Estret de Gibraltar.
  • Mapa de Piri Reis (1513), el mateix Piri Reis recull el testimoni d'un mariner que havia anat en tres dels quatre primers viatges colombins: ¬ęVam arribar, primer, a l'Estret de Ceuta i, despr√©s, havent recorregut quatre mil milles...¬Ľ. √Čs a dir, segons aquestes dues fonts, creuaren l'estret de Gibraltar, la qual cosa seria factible sols si venien de Pals.

Sant Domènec

Al Nou Món, En Colom bateja una ciutat important amb el nom de Santo Domingo. L'Antonio Vázquez de Espinosa, al seu Compendio y Descricpción de las Indias Occidentales, del 1629, relata que el nom que se li va donar té a veure "amb el gloriós patriarca Sant Domènec". I En Juan López de Velasco assegura, a la Geografía y Descripción Universal de las Indias, que es va dir així perquè En Colom hi va arribar "el dia de Sant Domènec". El Patró de Pals és sant Domènec, que s'escau el dia 4 d'agost. Les naus van salpar de Pals el dia 3 d'agost. Clarament Colom batejar l'illa en honor a Pals i els seus mariners.

Les lleg√ľes i el Paral¬∑lel 42

Durant el primer viatge, el Descobridor fa refer√®ncia al paral¬∑lel 42. El paral¬∑lel 42 passa just pel port de Pals. A m√©s segons Bilbeny Colom emprava lleg√ľes catalanes per mesurar el viatge.

De Pals a Barcelona

En tornant de les √ćndies, una nau va directa a Barcelona i l'altra "al mateix port d'on havien sortit". Si van salpar de Pals, havien de tornar-hi. Aix√≤ explica que quan els Reis escriuen a En Colom, des de Barcelona, el 30 de mar√ß de 1493, comminant-lo a anar-hi sense perdre temps, i aquest hi fa la seva entrada triomfal al 3 d'abril, nom√©s podia provenir d'un lloc molt proper al nord de Barcelona, perqu√® els cronistes badalonins i la tradici√≥ ens asseguren que va fer estada al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra i va dormir al Mas Sunyol. Aquest mas era propietat del barcelon√≠ Joan Colom i Bertran. √Čs a dir, que el Descobridor no va fer res m√©s que no fos dormir a casa seva.

Els documents desaperaguts de Pals

Es preserva la totalitat dels fons dels arxius de les poblacions del Baix Empordà, des dels segles XIII-XIV, llevat dels arxius de Pals i Begur, que comencen a la segona meitat del segle XVI. A Pals, per exemple, el document més antic que s'hi conserva és del 1596. Varis historiadors catalans sospitan que aquets documents foren traduits, modificats i portats a Sevilla.

  • A les Ordenanzas municipales de Palos, del segle XVI, s'hi parla que cal netejar l'estuari que va fins al mol√≠, perqu√®, sin√≥, les naus no hi podran navegar. A Palos no hi ha cap mol√≠ on arribi cap riu navegable. En canvi, √©s de tothom sabut que el Ter era navegable fins al Mol√≠ de Pals.

Mapa de Huelva de 1755

Mapa topogràfic de Huelva, no si pot veure ni la vila de Palos ni el Port

Xaltix o Saltés és una illa i no una barra com diu el pare Casaus, i estaba molt més aprop de Huelva que de Palos (Vegeu mapa).

  • Bartolom√© de Las Casas diu que sortir del port i barra que es diu de Salt√©s, perque aix√≠ es diu aquell riu de Palos.
  • Segons Fern√°ndez de Oviedo (1557) Colom serpar del port de Palos pel riu de Saltes.
  • Salt√©s no era ni un port ni un riu ni una barra, era una illa despoblada en aquella √©poca.

Qué hi falta al mapa de Huelva del 1755?

Els defensors de Palos expliquen que en el 1755 hi va haver un terratrèmol que destruir el poble. Que aquest terratrèmol destruís algunes cases del poble encara es pot aceptar peró que destruexi totes les cases i el port és més difícil de entendre. A més si va destruir l'Església i la Fontanilla, d'on han sortit les actuals?

Port de Sortida

En els documents de l'época hi ha moltes contradiccions sobre el port de sortida de Colom.

  • En la versi√≥ llatina de la Carta desde les Indies es diu que part√≠ de Cadiz, mentre que la versi√≥ castellana ni s'anomena el port de sortida.
  • Altres cr√≥niques parlen del rio de C√°diz, el puerto de Sevilla, el rio Guadalete, las Canarias o las costas de Espa√Īa.
  • Va ser m√©s tard que comensar a extendres la versi√≥ de que el port havia estat Palos de Moguer.

Port de Pals

Mapa de Catalunya any 1696 a on es pot veura l'entrada de Pals

El nom de Pals prov√© del llat√≠ Palus que significa terreny pantan√≥s, nom molt apropiat per definir una zona que antigament era plena d'aigamolls i pantans. La platja de Pals ara √©s rectil√≠nea perqu√® els arrossegaments que el riu Ter porta dipositant des del S. XIII superen m√©s d'un mili√≥ de metres c√ļbics i a causa dels diversos desviaments del Ter i el Dar√≥ hi ha hagut un canvi geom√≤rfic.

Eva Sans

La investigadora Eva Sans del Cercle Català d'Història va trobar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó un albarà amb un segell, sigil.logràfic de la cort de la Batllia del Castell de Pals datat a 29 de Juliol de 1406 a on fa referencia a un patró de llagut, de Palamós, el qual hauria carregat al Port de Pals una mercaderia. Per Eva Sans aquesta troballa demostra que Pals tenia port a principis del segle XV.

Jordi Bilbeny

Hi ha m√ļltiples documents que parlen expl√≠citament del "port de Pals" al segle XV, com ha recollit l'arxiver H. P., a la seva tesi doctoral sobre els ports catalans de la Catalunya septentrional a la segona meitat del segle XV. I, fins i tot, conservem gravats de principis del segle XVIII on es pot observar el port de Pals, amb naus de gran arboradura ancorades. Avui dia encara √©s viu a la Platja de Pals el top√≤nim d'"el Grau", que vol dir port.

Altres investigadors

  • El ge√≤leg Joan Carandell i Pericay ens diu al seu llibre El Bajo Ampurdan que Torroella era un port en temps de la dominaci√≥ romana, avui est√† a m√©s de 5 km del mar; des de l'any 1300, el mar que envoltava el promontori de la Fonollera ha retrocedit quasi dos kil√≤metres aix√≠ com els vents del N; NNE i en han anat configurant al llarg de la platja de Pals les dunes que avui en dia coneixem i admirem.
  • Pella i Forgas a la seva obra Hist√≤ria de l'Empord√† transcriu documents demostratius de com al voltant de l'any 1302, Pon√ß II d'Emp√ļries canvia el curs del Ter a Verges.

El paisatge que contemplem ara no és el mateix que en segles anteriors. On ara hi ha plantacions d'arrós i pins, abans hi havia vinyes i aigua. Carandell també ens parla d'un paisatge no tan allunyat en el temps però si residual del que va ser amb anterioritat i així en el seu treball especifica que "per la configuració de la costa hi ha abundància de sardines i tota classe de peix de la mateixa fami·lia que agraeixen dues coses: la poca espessor de les aigues i l'abundància de residus orgànics que crien una abundant vegetació submarina. Això és el que passa al Grau del Ter, viver de riquíssima pesca, amb abundància de llisses, llobarros, i tota classe de peixos amants de la barreja d'aigua dolça i salada.

Cas Ntra. Sra. de Monte Negro

El 24 de setembre de 1790 Bartholom√© Copelo capit√† d'un vaixell polacra que es diu " Ntra Sra. de Monte Negro" matriculat a Jerusalem amb c√†rrega de botada que fa la ruta: PALS-PUERTO FINO-ANGAY-BARCELONA i diu el seg√ľent: En la ciudad de Barcelona a los veinte y nueve dias del mes de setiembre del a√Īo mil setecientos noventa: Compareci√≥ personalmente en este Tribunal Real del Consulado de Comercio de esta ciudad y provincia el capitan Bartholom√© Copelo que lo es de su polacra Gerosolimitana nombrada Ntra Sra. de Monte Negro. Y digo que estando el buque bien esta√Īo, y equipado de todo lo necesario para la navegaci√≥n sali√≥ de Pals el dia veinte y dos de julio con cargo de botada y desde dicho Puerto hasta Puerto Fino por la Ma√Īana que hall√°ndose sobre Angay en Francia tuvo un fuerte temporal de viento...

Per tant, tenim que l'any 1790 surt un vaixell del port de Pals amb càrrega de vi, pateix una avaria i el patró interposa una queixa la qual - tal i com ens explica el mateix tribunal de comerç- té una validesa notarial, a fi que li sigui dampnificada la càrrega a través probablement de l'assegurança que devia tenir contractada.

Procés de 1607

Sortida de Palos amb banderes catalanes, Diputació de Huelva

A l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi consta el procés del segle XVII entre el mercader Josep Cerda contra el procurador del castell de la Vila de Pals, a on consta el testimoni del pescador Montserratus Simon Piscator de la vila de Palamós que diu: "...i aquest any a la mar de Pals... que venim aquí de molt bona gana perquè tenim aquesta pesca de la mar de Pals per la millor pesca de serdinals de tota la costa...".

En el procés s'esplica la forma del port o grau que tenia a l'epoca: "... Y es manament del Procurador Real a instància dels Senyors jurats del dit terme del castell de Pals que ningun foraster gosa llenyar en los comuns del terma del dit Castell de Pals en lo grau de dita vila de Pals que es junta la mar y aygua dolça amb terra fins que es junta amb la mar y lo peix de la mar entra i ja en dit grau per la barra y dit grau entra en terra i fan gran circuit a modo d'estany y en ell se junten les aygues del Rech del molí del senyor Taffurer i del Rech del Coll."

Resumin el text:

  • Tenim un gran llac devant de Pals, anomenat grau o port.
  • Alguns pescadors l'anomenen mar de Pals segurament per les seves dimensions.
  • Dins del llac si practica la pesca de la sardina i altres peixos, la millor pesca de serdinals de tota la costa.
  • El Procurador Real mana que ningun foraster gosa llenyar en los comuns del terma del dit Castell de Pals.
  • Que es prohibeixi als forasters llenyar en el terma, es que la tala de fusta era tan important que s'ha de reglamentar, fet que demostra una activitat pesquera i portuaria elevada.

Enllaços externs Pals

ADN Colom

De les restes d'Hernando Colom, el Dr. José Antonio Lorente, director científic dels estudis d'identificació de Cristóbal Colom, va obtenir el cromosoma "Y", que es transmet de pares a fills com el cognom. Vol dir això que tenim l' ADN de Cristòfor Colom.

De tal ADN, que s'ha comparat amb 255 mostres d'homes vius de cognom Colom residents a Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears, no s'ha trobat cap coincidència.

El mateix ha succe√Įt amb altres 113 mostres de Colombos residents a Lig√ļria, Llombardia i Piemont.

Tampoc s'han trobat coincid√®ncies amb altres 109 mostres corresponents a una poblaci√≥ de refer√®ncia de Catalunya. En conseq√ľ√®ncia, l' ADN de Crist√≤for Colom no guarda relaci√≥ amb totes les persones esmentades, que sumen un total de 447.

Així ho va manifestar el Dr. Lorente en un comunicat emès el 13 d'octubre del 2006 a Granada, afirmant que les comparacions realitzades no permeten determinar l'origen de l'Almirall, i que per tant no es pot enquadrar en un àmbit geogràfic, però que continuaran treballant per a arribar a una conclusió com més aviat millor.

La q√ľesti√≥ √©s que el passat dia 2 d'aquest mes de desembre Lorente va venir a Barcelona i al Palau del Lloctinent va presentar el resultat actual de les an√†lisis de les persones de cognom Colom i Colombo. Doncs mirin, va dir que les coses estan igual que el 2006, que no s'ha pogut avan√ßar i que no hi ha conclusions.

Hernán Cortés era aragonés

Articles que defensen un Cortès aragonès o català:

Antonio Rumeu de Armas

Antonio Rumeu de Armas (Santa Cruz de Tenerife,1912-Madrid, 9 de Juny 2006). fou un historiador espanyol.

Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid, on es doctor en ambdues carreres. Va ser professor universitari en les de Granada i Barcelona, fins que va obtenir la càtedra d'Història d'Espanya a la Complutense.

Especialitzat en hist√≤ria d'Am√®rica i de les Illes Can√†ries, va ser professor extraordinari a la Universitat de Georgetown a Estats Units i em√®rit de l'Escola Diplom√†tica a Espanya i en diversos pa√Įsos sud-americans - M√®xic, Argentina, Per√ļ, Col√≤mbia i Xile -, en qu√® van nomenar acad√®mic de nombre en els seus corresponents de la hist√≤ria.

Obra

  • Historia de la censura gubernativa en Espa√Īa (1940)
  • Historia de la previsi√≥n social en Espa√Īa (1942)
  • Los seguros sociales en nuestro pasado hist√≥rico (1942)
  • Col√≥n en Barcelona (1944)
  • Pirater√≠as y ataques navales contra las islas Canarias (1947)
  • C√≥digo del trabajo del ind√≠gena americano (1953)
  • El testamento pol√≠tico del conde de Floridablanca (1962)
  • Un escrito desconocido de Crist√≥bal Col√≥n: el memorial de la Mejorada (1972)
  • El Obispado de Telde
  • La conquista de Tenerife
  • La invasi√≥n de Las Palmas por el almirante holand√©s Van der Does en 1599, √ļltima obra publicada en 1999.

Pep Mayolas

Pep Mayolas, (Arenys de Mar 1962) Investigador de l'Institut Nova Història. Ha escrit en premsa local del Maresme: Pedra de toc, El correu del Maresme i El Nap. Ha fet de guionista i locutor a Ràdio Arenys. Publica habitualment a la revista Terra Rubra sobre temes colombins.

Diari d'abord de Colom

El Diari d'abrod de Colom fou un manuscrit fet per Cristòfor Colom durant el seu primer viatge en el descobriment del Nou Món. L'original es va perdre i només ens han arribat les còpies que en feren Ferran Colón i Bartolomé de las Casas en els seus respectius llibres. Segons Luis Ulloa l'original va desapareixa a l'any 1550 en mans de Luis Colón de Toledo.

Algunes catalanades del diari d'abord

  • Martes,7 de Agosto."Torn√≥se a saltar el gobernalle a la pinta ,y adob√°ronlo"
  • Miercoles, 8 de Agosto."iba mal acondicionada del gobernario"
  • Sabado,22 de septiembre."acostandose a una y otra parte"
  • Jueves ,11 de Octubre."y quedaron tanto nuestros","son de la color de los canarios"
  • Domingo 14 de Octubre."yo no curaba de ir a tierra","eramos venidos"
  • Lunes,15 de Octubre."Vuestras altezas aqu√≠ tornen a enviar"," y al nariz"
  • Martes,16 de Octubre."Ni cura de ellos"," se tornarian cristianos","bestias en tierra no vide ninguna".
  • Miercoles,17 de Octubre."viendo tanta verdura","camas i paramentos".
  • Viernes,19 de octubre.""y llegamos a ella todos tres los navios"."la islabela"(no isabela),"al nordeste hace una grande angla","yo no curo as√≠ de ver tanto por menudo".
  • Domingo,21 de Octubre,"porque soy bien cierto","adonde estoy surto media legua"
  • Martes,23 de Octubre."y las noches temparadas" Domingo,28 de Octubre."hall√≥ verdolagas muchas y bledos","no la pueden cercar en 20 dias"
  • Lunes,29 de Octubre."Vi√≥ otro rio muy mas grande que los otros","en manera de carantona muy bien labradas".
  • Martes,30 de Octubre."que despues los tornasen a su tierra"
  • Jueves, 1 de Noviembre."en saliendo el sol","torn√≥ a enviar"
  • Martes,6 de Noviembre."aquellos mames y fexoes...panizo","se tornarian cristianos","al cual plega de les dar larga vida". *Lunes,12 de noviembre."cincuenta mil ducados"(moneda catalana),"el mejor puerto que hasta hoy vi,limpio y ancho y fondo","y me plugo mucho" Jueves,15 de noviembre."y todo basa"
  • Miercoles,21 de noviembre."por alguna causa de per accidens".
  • Jueves,22 de Noviembre."era cuasi calma"
  • Martes,27 de Noviembre."y cuando fue frontero de la boca al sur..."
  • Lunes,3 de diciembre."ayunt√°ronse muchos indios" Viernes,7 de diciembre."hasta un cabo que hace el cheranero,y qued√°bale al sueste un angla..."," y antes que llegase a tierra ,salto una lisa como las de espa√Īa..."
  • Lunes,10 de diciembre."hallaron,empero,unas caba√Īas..."
  • Martes,11 de diciembre."y cuasi traen razon que ellos sean trabajados de gente astuta","y as√≠ torno a decir","la cogerian en aquestas tierras"
  • Miercoles,12 de diciembre."no parti√≥ aqueste dia"
  • Jueves,13 de diciembre."la cual traian caballera sobre sus hombros...","hierbas todas floridas y muy altas(no florecidas). *Sabado,15 de diciembre."en saliendo del puerto..."
  • Domingo,16 de diciembre." y los √°rboles de all√≠ diz que eran tan viciosos que las hojas dejaban de ser verdes y eran prietas de verduras"????? Martes,18 de diciembre."nuestras viandas","como con cedazo"
  • Sabado, 22 de diciembre."y por otras cosas de no nada..."
  • Martes,25 de diciembre."como fuese calma..."
  • Miercoles, 26 de diciembre."son fieles y sin cudicia de lo ajeno" Jueves,27 de diciembre."el rey no sab√≠a que era venido..." *Domingo,30 de diciembre."En llegando a tierra..."
  • Lunes,31 de diciembre."Aqueste dia..." I d'altres m√©s..."pimiente i manegueta","lo que no osaba hacer por ser solo,"otro muy mas hermoso","ser gente arriscada","Rabiforcado,pardelas"," asensar las animas","razon de ser contento", "y Ner√≥ cesar","la mitad son muertos","yo no curase de nada","e hizo nublado","en aquel derecho de la sierra","tenia por cierto que los otros eran perdidos","hasta la g√≠sola","hace que no naveguen salvo con colla...".

Cronologia de Colom

  • Neixament
  • Viatge a Ultra-Tule
  • Persecusi√≥ de la Fernandina
  • 1477, Vicent Anes Pin√ßon a Barcelona
  • 1487, Sevilla, document de pagament a Colom
  • 1492, sortida del primer viatge
  • 1492, Capitulacions de Santa Fe
  • 3 d'agost 1492, Primer viatge de Colom.
  • Octubre de 1492, arrivada a al Nou m√≥n
  • 1493, tornada a Palos o Pals.
  • 1493, carta dels reis
  • 1493, Colom a Sant Jeroni de la Murtra
  • 1493, sortida del Segon viatge de Colom
  • Tercer viatge de Colom
  • Quart viatge
  • Mort

Catalans de la descoberta

Toponímia de Colom

  • El descubrimiento de Am√©rica, una historia censurada pol√≠ticamente de Susana Rodr√≠guez-Vida. En el cap√≠tol 20 ens mostra varis exemples de documents censurats a on Catalunya √©s canviada per Castella en el text.
  • Proclamaci√≥n Cat√≥lica (1640), de Gaspar Sala. a on considera les Indies possesions de Felip III provinents de les conquestes catalanes. Si foren conquestes catalanes ¬ŅPer qu√® tenen noms castellans?.
  • En Serra i Postius a la Hist√≤ria de nuestra Senyora de Montserrat escriu que la segona expedici√≥ sort√≠ de Barcelona en un gran nombre de catalans i que a l'illa de Sant Domingo en Bo√Įl i fabric√† el primer temple cat√≤lic i el dedic√† a Mar√≠a Sant√≠simma amb el t√≠tul de nostra senyora de Montserrat. ¬ŅCom √©s posible que tots els noms de top√≤nims siguin castellans?.
  • Carta de Colom

Porter de l'arxiu

A l'Arxiu de la Corona el porter √©s el responsable, a m√©s de la vigil√†ncia i del manteniment dels locals, de l'abastiment de material d'oficina ("Correr√° con la compra de papel, plumas y dem√°s necesario para el consumo del archivo"), es converteix en l'oficial d'administraci√≥ econ√≤mica ("Formar√° todos los meses las cuentas de gastos del archivo[...]. La cuenta se presentar√° por el portero a la Yntervenci√≥n"), per√≤ se li neguen les funcions t√®cniques ("Est√° prohibido al portero leer ning√ļn documento o papel del archivo ni manifestar a persona alguna lo que en √©l viese u oyese"). Ara b√©, aix√≤ s√≠, tindr√† dret a uniforme.

Referencies

  1. Jump up Biblioteca Nacional, MS. Res.21, f.7r.
  2. Jump up Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
  3. Jump up Ferran Colom--Historie del Almirante, 1571.
  4. Jump up Luis Ulloa, Cristòfor Colom fou català, pag 146
  5. Jump up Alfonso Ense√Īat de Villalonga, Crist√≥bal Col√≥n, origenes, formaci√≥n y primeros viajes (1446-1484),2009, Madrid,ISBN: 9788496813212




versió per imprimir