MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. en edició de M. Capdevila a la classe de F.E.N. )
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Una barca de mitjana és una embarcació de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botaló i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions més detallades.[1]
La denominaciĂł “barca de mitjana” Ă©s tĂpicament catalana. A les Illes Balears s’anomenava “llagut de mitjana” o “llagut de tres veles”.
Les formes del buc (nĂ utica) segueixen les lĂnies d’un llagut de pesca a proa, amb roda vertical, mentre que la popa Ă©s rodona i sobresurt del timĂł. Les barques de mitjana podien ser relativament petites (amb un desplaçament d’unes 12 tones), de dimensions un xic mĂ©s grans o fins i tot de desplaçaments considerables (de l’ordre de 120 tones o mĂ©s). En el llibre “Atlas del curso metĂłdico” (lĂ mina 3), complementari del “Curso metĂłdico de arquitectura naval”[2] de Joan Monjo i Pons, hi ha els plĂ nols d’un falutx de 42 tones de desplaçament, amb roda de popa vertical.
La història de les barques de mitjana pot considerar-se paral·lela a la de les tartanes. Les tartanes serien la versiĂł mĂ©s petita de les galiotes, llenys i fustes (vaixells que navegaven a rem i amb vela llatina). Les primeres tartanes tenien proa llançada i còncava i un esperĂł. I conservaven les lĂnies alteroses cap a popa de les galiotes. NomĂ©s cal comparar unes quantes imatges de les embarcacions indicades.
Les barques de mitjana eren barques que s’anaren construint mĂ©s grans mantenint les formes, amb la roda de proa recta. I tota la coberta al mateix nivell. Comparant imatges les barques de mitjana podrien considerar-se hereves dels "ippoi" o "hippoi" fenicis.[3][4][5] Amb els segles, el cap de cavall de les barques fenĂcies s’hauria estilitzat en el cap de mort de les barques catalanes (i derivades). Un cas semblant seria el del violĂ actual, en el que la voluta del claviller s’interpreta com el cap de cavall estilitzat de l’instrument mongol originari ( Morin kuhur ).[6][7][8]
Les primeres tartanes i barques de mitjana eren vaixells petits destinades a la pesca. Amb desplaçaments més grans es dedicaren al transport de cabotatge. Quan anaven armades i amb una tripulació nombrosa eren ideals per a la defensa i l’atac, i foren dedicades a usos militars,[9] al cors[10] i a la pirateria. Per la seva velocitat podien acompanyar un estol i fer tasques d’exploració o de correus.[11][12] Les barques i tartanes més grosses anaven i tornaven d’ Amèrica amb regularitat.”.[13][14][15] La part més negativa fou la de les barques dedicades al trà fec d'esclaus, les barques negreres.[16]
Un terme interessant a considerar és el de mitjana, incorporat a l’expressió “arbre de mitjana”. El terme “messana” és equivalent. Amdós termes estan documentats des de molt antic, però les referències més antigues amb el significat equivalent corresponen a “mitjana” en català .[17] Alguns autors indiquen el mot italià “mezzana” com a origen del “mesana” castellà . Però el nom clà ssic italià per a la vela i el pal era “terzarola”. No hi ha documents antics de “mezzana”.
Una altra explicació es basaria en l’à rab “mesana” amb el significat de “balança” o “equilibri”. És ben cert que la vela de mitjana serveix per a equilibrar els velers amb major i floc ( iols i quetxs, entre altres). Caldria documentar cronològicament l’ús à rab del terme per a la vela considerada.
“Barca” i “llagut” també són molt antics. Les documentacions més antigues de “llagut” són en català , amb molta diferència. Passa el mateix amb “tartana”. Els llaguts de mitjana que anaren a pescar a las costes andaluses començaren a ser anomenats “falutxos” (“falutx” en singular). Un falutx és el mateix que una barca de mitjana.
L’anglès ”felucca” és una mica més general però s’accepta que prové del “falucho” castellà i aquest del català “falutx” (o, antigament “faluga”, paraula derivada de l’à rab “falwa”, egua jove). Els cartaginesos usaven unes barques amb la proa decorada amb un cap de cavall que potser va influir en la denominació à rab de barques equivalents. Una barqueta amb un cap de cavall a la proa podria haver-se anomenat “falwa” en à rab. La traducció moderna de “falutx” en francès és “felouque”. Els diccionaris antics deien “bateau catalan”.
En un contracte per a construir dues naus entre la RepĂąblica de Gènova i representants del rei LluĂs IX de França pot llegir-se el segĂĽent[18]: “ Item arborem unum de prorra (sic), longitudinis cubitorum quinquaginta unius, grossitudinis palmorum tresdecim minus quarta, et debet esse dicta arbor affaitata palmorum duodecim et dimidii. Item arborem unum de medio longitudinis cubitorum quadragĂ®nta septem, grossitudinis palmarum duodecim minus quarte, et debet esse affaitata dicte arbor palmorum undecim et dimidii. Item antennas de prora pecias tres quarum due debent esse pro qualibet cubitorum quadraginta unius, et sunt penne.
Es tracta de naus amb dos arbres. El de proa o “artemonus” de 57 colzes de llarg. El d’enmig de 47 colzes de llarg. En aquest cas, l’arbre d’enmig o de mitjana estaria situat més a popa. Coincident amb la terminologia actual.
Francesco da Barberino en els “Documenti d’amore” (obra molt notable per la nombrosa terminologia nà utica emprada) esmenta una vela “mezane” - potser en plural- sense especificar la funció de la qual.[19] Cal tenir en compte que els diccionaris italians antics indiquen que el signiticat primitiu de “mezzana” corresponia a la vela del mig del vaixell i que va passar a designar la vela de més a proa (l’actual arbre de trinquet).[20]
A l’obra “Antigua marina catalana”[21] de Francesc de Bofarull i Sans hi ha la transcripciĂł d’un document molt interessant. Es tracta de l’inventari de l’uixer (o uixera) Sant Pere de Roma. Els uixers eren vaixells destinades al transport de cavalls i aquest inventari permet deduir algunes caracterĂstiques fonamentals d’aquella mena de vaixells. Pel que fa al nombre de mĂ stils sembla que n’hi ha tres: (artimĂł?), arbre major, arbre d’enmig. Les veles sĂ que sĂłn tres: artimĂł (de 40 vessos), tercerol (de 30 vessos) i mitjana (de 14 vessos). El nombre de rems Ă©s de 120 (inclosos els de recanvi ?).
Document que especifica els noms dels pals (artimĂł, llop i mitjana) i l'antena i vela de mitjana.[22]
Per a comparar les barques de mitjana i les tartanes és millor prescindir de les definicions oficials i analitzar imatges compatibles. Totes les barques de mitjana tenen arbre i vela de mitjana. També és cert que, en general, la denominació “falutx” és equivalent a “barca de mitjana”. Però hi ha documentació de falutxos sense arbre ni vela de mitjana. Passa el mateix amb les tartanes de vela. Hi ha molts casos amb vela de mitjana i altres casos sense vela de mitjana. Una comparació coherent s’hauria de fer sobre barques i tartanes d’època semblant. Les tres imatges posteriors no són ideals per a la comparació que, en forma de taula simplificada i comentaris ampliats, es presenta a continuació.
Barca de mitjana
Tartana amb vela mestra, floc i mitjana
Tartana amb vela mestra i floc
| ComparaciĂł | Barca de mitjana o falutx | Tartana |
|---|---|---|
| Eslora | Entre 11 i 20 m | Entre 16 i 25 m |
| Desplaçament | 10-50 tones[29] | 30-60 tones |
| Arbre mestre | Cap a proa | Vertical |
| Arbre de mitjana | Vertical | Vertical[30] |
| “Bauprès” | Botaló | Bauprès veritable |
| Botafora[31] | Botafora o caçaescota de mitjana[32] | Sistema similar |
| Singularitat | Cap de mort | EsperĂł alt |
| Proa | Roda vertical | Roda llançada i còncava |
| Coberta | Tota al mateix nivell | Alçada en la zona de popa |
| Vela mestra | Llatina, de gran superfĂcie | Llatina, de gran superfĂcie |
| Veles de proa | Un floc (la pollacra) | Un floc ( a vegades 2 o 3) |
| Vela de mitjana | Llatina, petita | Llatina, petita |
| Forma del buc | Fina i arrodonida | De lĂnies mĂ©s quadrades |
*****
Des del s.XVII al s.XIX una barca de mitjana o falutx (“falucho” en castellà ) s’assemblava molt a una tartana. Observades de lluny per part d’un neòfit eren molt fà cils de confondre. Pel que fa al desplaçament les tartanes acostumaven a ser més grans que els falutxos.
Les xifres només són aproximades. Les barques de mitjana més petites ho eren més que les tartanes més petites. En altres casos hi podia haver embarcacions de les dues menes amb desplaçaments similars.
La major part de les referències escrites sobre el tema són indirectes i puntuals i no permeten analitzar el comportament real d’un falutx en tota classe de vents i de mar. Amb una petita excepció. En l’edició castellana de l’obra “Elementos de construcción de velas”, de Robert Kipping, el traductor (el tinent de navili Pere Riudavets i Tudury) indica alguns detalls del comportament real d’un falutx. En les pà gines 352-360 parla de falutxos i tartanes.[33] També parla dels fabricants catalans de veles de cotonia.
Un dels conceptes que introdueix és el dels falutxos catalans anomenats “elà stics” en els que hom cerca una gran velocitat amb una vela mestra més alta i afinada que les ordinà ries. El tinent Riudavets recull totes les dades i dimensions del falutx “Plutón”, probablement el millor de l’època. Resumint molt, segons Riudavets, els falutxos cenyien molt bé amb poc vent i mar plana. No anaven tan bé d’empopada i temporal. L’aparell era més aviat ardent (amb tendència a orçar) i calia descarregar de pesos el davant de l’embarcació. En molts casos calia arriar la vela de mitjana. Riudavets considerava que l’aparell de tartana era més segur encara que un xic més lent.
Una de les aplicacions tĂpiques dels falutxos armats fou la de guardar les costes del mar Mediterrani. I les d'altres mars.[34][35] [36] A l'estat espanyol hi havia tres classes de guardacostes:
En certes ocasions el govern espanyol va privatitzar el servei de guardacostes. Els falutxos armats es cedien a una companya privada que realitzava el servei sota condicions estipulades.[43]
En l'època de la construcció naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d’Arenys de Mar tingueren una fama especial. L’expert en pesca Antonio Sáñez Reguart ("Diccionario histórico de los artes dе la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sañez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d’Arenys insinuant que serien l’origen de la denominació castellana de “faluchos” quan foren rebatejats a les costes andaluses. Aquells llaguts d’Arenys es construïen per a anar a pescar a Andalusia. D’antuvi només anaven amb una vela llatina única i, quan varen aparellar arbre de mitjana, mantingueren el nom foraster (“falutxo”, falutx) i adoptaren el de barca de mitjana a Catalunya.
Els llaguts-falutxos d´Arenys de Mar tenien uns 11 metres d’eslora i anaven equipats amb 3 parells de rems de 25 pams cadascun (1 pam= 21 cm aproximadament). Les dimensions dels rems van associades al desplaçament de l’embarcació. En la barca de mitjana de la narració de Joaquim Ruyra (“El rem de trenta-quatre”) el protagonista del relat és un rem de 34 pams.
Garibaldi estĂ relacionat amb dos fets relacionats amb les barques de mitjana.
El primer cas es troba al començament de les seves memòries i descriu la navegació en conserva del bergantà en el que viatjava juntament amb un falutx català . Navegació d’antuvi plà cida i finalment dramà tica quan - per culpa d’un cop de vent - el falutx va naufragar perdent la vida nou persones.[45][46]
En el segon cas Garibaldi descriu en primera persona l’aparell d’un vaixell armat i aparellat sota la seva autoritat indicant que era semblant al d’un falutx però aclarint, sense indicar-ho, que de fet era el d’una tartana (amb l’arbre mestre vertical). El testimoni de Garibaldi és molt valuós en tant que era capità de vaixell i navegant expert, a més de persona famosa.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: