Es poden cremar papers
per reescriure la Història!
Sempre hi resten els clixés
que no esborra la memòria.
De l’Imperi CatalĂ
s’ha fet bocins a escampada,
però hi resta sempre un pla
on hi brilla l’estelada.
Sempre hi queden documents
que llegeix qui ama la terra.
Rescatats entre els orcs vents,
mai no se’n va fer desferra.
També parlen els escuts,
i les cartes marineres,
i les pedres, atributs
que no esborren les fogueres.
I aquest nostre i dolç parlar
que es conserva al RossellĂł,
i en el paĂs valenciĂ
i a les illes d’horitzó.
Tothom podrĂ recordar
que un dia, a Molins de Rei,
va rebre el ToisĂł, a acimar,
Carles el Primer, un gran Rei!
Â
Diana Curto DaufĂ
Â
Afegeix-hi un comentari: