Â
Caravela o.. calavera
D'ón vé el nom Caravela o..
De com els catalans varem anomenar la saetia-coca-xxxxxx => CALAUERA
Carta de Colon al secretari de ració (amb postdata del catorze de març a Lisboa):
Asy que pues nuestro Redentor dio esta vitoria a nuestros ylustrisimos Rey e Reyna e a sus Reynos famosos de tan alta cosa, adonde toda la cristiandad deve tomar alegrÃa y fazer grandes fiestas, dar gracias solenes a la Santa Trinidad con muchas oraçiones solenes por el tanto ensalçamiento que avrán en tornándose tantos pueblos a nuestra santa fe, y después por los bienes temporales que no solamente a la España, mas todos los cristyanos ternán aquà rrefrigerio e ganançia. Esto segund el fecho asà muy breve. Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya, XV de febrero de XCIII.
ANIMA que venÃa dentro en la carta.
Después desta escrito, estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste, que me ha fecho descargar los navÃos. Pero corrà en este puerto de Lisbona oy, que fue la mayor maravilla del mundo, adonde acordé de escrivir a sus altezas. En todas las Yndias he siempre hallado los tiempos como en mayo, adonde yo fui en XXXIII dÃas y volvà en XXVII, a salvo, questas tormentas me han detenido XIII corriendo por esta mar. Dizen acá todos los onbres de la mar que jamás ovo tan mal ynvierno ni tantas pérdidas de naves. Fecha a XIIII de março.
Esta carta enbió Colón al escribano de rraçión de las yslas halladas en las Yndias e otra de sus altezas.
Â
La història oficial diu que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica amb les seves tres embarcacions: la Pinta, la Niña i la Santa Maria. Però un estudi de les notes del diari de bord de Colom i altres documents de l’època posa de manifest una possible confusió històrica que canvia radicalment la nostra percepció de la navegació medieval. I si la llegendà ria caravel·la fos en realitat una calavera?
Aquesta tesi, proposada per l'investigador Manuel Capdevila, argumenta que la paraula original que feien servir els mariners catalans per referir-se a un tipus de vaixell era calavera, un terme avui en dia oblidat. Aquesta hipòtesi es basa en l'estudi de documents medievals i la tradició oral catalana, que apunten a una nomenclatura diferent de la que va ser estandarditzada més tard per la historiografia castellana.
Un detall lingüÃstic i històric revelador, destacat pels estudiosos de Cristòfor Colom, remarca que el nom medieval en català per a aquest vaixell no era el castellanisme caravel·la, sinó Calavera. Aquesta distinció no és només semà ntica; és un reclam d’autenticitat sobre l'origen de l'embarcació i l’herència pròpia. ja que aquà s’obre la porta a una fascinant especulació: podria aquest nom, Calavera, estar intrÃnsecament lligat a la nau i a la tradició naval catalana?
La hipotesi de que la calavera (el nom català del vaixell) va sorgir del fet que la coca de Mataró sembla una calavera surant de cap per avall una teoria intrigant i visualment impactant. Aquesta imatge d’un vaixell que sembla una calavera flotant podria haver donat nom a aquesta embarcació que, després de passar a Portugal, a poc a poc, va ser castellanitzada.
La forma caracterÃstica de la Coca de Mataró, una nau mercant medieval catalana emblemà tica, ens ofereix una pista visual suggestiva. La seva silueta, amb el buc ample i les extremitats elevades, s’assembla inconfusiblement a una calavera humana vista de perfil, surant amb el crani cap avall. Aquesta semblança, potser casual o potser intencionada, insinua un origen etimològic i cultural profundament arrelat en la nostra imagineria nà utica.
Â
Â
El canvi de nom de la calavera a caravel·la no és l’únic punt de l’estudi que qüestiona la història oficial. El text subratlla la importà ncia de l'ampolleta catalana o rellotge d’arena. El DIEC i el TERMCAT han reconegut la seva antiguitat en català , confirmant que el terme "ampolleta" és correcte en català com a nom de l’instrument de mesurar el temps a bord, eiximenis en el 12è del crestià li deia "hores de navegar"..
La presentació de Capdevila i Llauradó posa en relleu que durant més de 500 anys, del 1300 al 1800, la navegació per estima va ser fonamental, i no es podria concebre sense aquest rellotge de vidre transparent, la fabricació del qual era un secret de l'alquÃmia i els forns catalans, especialment els de Mataró i la seva comarca. L'origen d'aquest vidre de qualitat es remunta a figures com Guillem Sedacer de Perpinyà al segle XIV, que va transmetre els seus coneixements als mestres vidriers de la zona.
És fascinant pensar que Cristòfor Colom, en el seu diari, fa referència constant a les ampolletes per mesurar el temps i la distà ncia. Aquestes referències, documentades en l'article, mostren que el rellotge de sorra era una eina essencial per a la navegació.
Aquesta aportació posa de manifest la rellevà ncia dels catalans en el camp de l'astronomia, la cartografia i la navegació, recordant-nos figures com Lupitus Barchinonensis o els Cresques de Mallorca. Tots ells van contribuir a un coneixement que, segons l'article, va ser decisiu en el context dels descobriments. En última instà ncia, la història és una construcció. Potser el gran secret que va permetre a Colom arribar a Amèrica no van ser les seves "caravel·les", sinó les seves calaveres, acompanyades de les inestimables ampolletes catalanes.
Â
________________________
L’Ampolleta Catalana: El Secret Nà utic que va Canviar el Món
La història dels grans descobriments geogrà fics està plena d’instruments essencials, però sovint oblidats. Entre ells, cap va ser tan crucial com l’ampolleta, el rellotge de sorra que va permetre als navegants mesurar el temps i calcular la seva posició enmig de l’oceà infinit. I en el cor d’aquesta innovació, hi havia Catalunya.
Com recull l’investigador Manuel Capdevila en la seva obra L’ampolleta catalana en el descobriment del nou món, el vidre transparent català , fruit d’un saber alquÃmic únic, va ser durant segles la matèria primera d’aquests preuats instruments. Els nostres reis les regalaven com a obsequis de valor incalculable a altres monarques.
Sense l’ampolleta, la navegació per estima –el cà lcul de la posició basat en la velocitat, el rumb i el temps– hagués estat impossible. Com assenyala Capdevila, durant més de 500 anys, del 1300 al 1800, aquest instrument va ser imprescindible. El seu cor era la sorra que caia a través d’un estret conducte de vidre català , un secret que es remunta a figures com Guillem Sedacer, un Homo Universalis de Perpinyà el coneixement del qual en alquÃmia i lapidà ria va permetre el desenvolupament d’un vidre de qualitat excepcional.
Aquest saber no va passar desapercebut. Felip el Bell va viatjar expressament des de Barcelona fins a Mataró el 1502 per admirar els seus forns de vidre, i Felip V va fundar la Real Fábrica de Cristales de La Granja amb el català Bonaventura Sit al capdavant, testimonis de la supremacia artesana catalana en aquest art.
L’article destaca la contribució cabdal d’una llarga nissaga de cientÃfics i pensadors catalans:
Lupitus Barchinonensis, amb el seu tractat d’astrolabi l’any 980.
Ramon Llull i Arnau de Vilanova, amb els seus estudis d’astronomia i alquÃmia.
Abraham Zacuth, astrònom d’origen català que va assessorar el mateix Colom.
Jacme Ferrer de Blanes, l’encarregat de traçar el meridià del Tractat de Tordesillas que va repartir el món.
Com diu l’aforisme de George Orwell que cita la presentació: “Qui escriu el present, escriu el passat i... qui escriu el passat, escriurà el futur.†Reivindicar la ampolleta catalana i el veritable nom de la Calavera és més que un exercici d’erudició; és recuperar un tros fonamental de la nostra història cientÃfica i tecnològica. És recordar que el geni català , de la mà d’Homo Universalis com Sedacer, Llull o Ferrer, va ser una peça clau en l’època que va canviar per sempre la visió del món.
I és que, en definitiva, sense el vidre transparent de Catalunya i el seu pacient regir d’ampolletes, és molt probable que Colom no hagués arribat mai a Amèrica. La història del descobriment, doncs, té un cor que va batejar al ritme de la sorra catalana.
Â
____________________________________
Â
Â
Acte, gravació de so i vÃdeo:
________________________
Afegeix-hi un comentari: