La Calavera Catalana

10-01-2016 (4229 )

Caravela o.. calavera

D'ón vé el nom Caravela o..

De com els catalans varem anomenar la saetia-coca-xxxxxx => CALAUERA

Carta de Colon al secretari de ració (amb postdata del catorze de març a Lisboa):

Asy que pues nuestro Redentor dio esta vitoria a nuestros ylustrisimos Rey e Reyna e a sus Reynos famosos de tan alta cosa, adonde toda la cristiandad deve tomar alegría y fazer grandes fiestas, dar gracias solenes a la Santa Trinidad con muchas oraçiones solenes por el tanto ensalçamiento que avrán en tornándose tantos pueblos a nuestra santa fe, y después por los bienes temporales que no solamente a la España, mas todos los cristyanos ternán aquí rrefrigerio e ganançia. Esto segund el fecho así muy breve. Fecha en la calavera sobre las Yslas de Canarya, XV de febrero de XCIII.

ANIMA que venía dentro en la carta.

Después desta escrito, estando en mar de Castilla, salió tanto viento conmigo sul y sueste, que me ha fecho descargar los navíos. Pero corrí en este puerto de Lisbona oy, que fue la mayor maravilla del mundo, adonde acordé de escrivir a sus altezas. En todas las Yndias he siempre hallado los tiempos como en mayo, adonde yo fui en XXXIII días y volví en XXVII, a salvo, questas tormentas me han detenido XIII corriendo por esta mar. Dizen acá todos los onbres de la mar que jamás ovo tan mal ynvierno ni tantas pérdidas de naves. Fecha a XIIII de março.

Esta carta enbió Colón al escribano de rraçión de las yslas halladas en las Yndias e otra de sus altezas.

La Calavera Catalana no Caravel·la: Una Qüestió d’Identitat: Un nom oblidat que va canviar la història de la navegació

La història oficial diu que Cristòfor Colom va descobrir Amèrica amb les seves tres embarcacions: la Pinta, la Niña i la Santa Maria. Però un estudi de les notes del diari de bord de Colom i altres documents de l’època posa de manifest una possible confusió històrica que canvia radicalment la nostra percepció de la navegació medieval. I si la llegendària caravel·la fos en realitat una calavera?

Aquesta tesi, proposada per l'investigador Manuel Capdevila, argumenta que la paraula original que feien servir els mariners catalans per referir-se a un tipus de vaixell era calavera, un terme avui en dia oblidat. Aquesta hipòtesi es basa en l'estudi de documents medievals i la tradició oral catalana, que apunten a una nomenclatura diferent de la que va ser estandarditzada més tard per la historiografia castellana.

Un detall lingüístic i històric revelador, destacat pels estudiosos de Cristòfor Colom, remarca que el nom medieval en català per a aquest vaixell no era el castellanisme caravel·la, sinó Calavera. Aquesta distinció no és només semàntica; és un reclam d’autenticitat sobre l'origen de l'embarcació i l’herència pròpia. ja que aquí s’obre la porta a una fascinant especulació: podria aquest nom, Calavera, estar intrínsecament lligat a la nau i a la tradició naval catalana?

La hipotesi de que la calavera (el nom català del vaixell) va sorgir del fet que la coca de Mataró sembla una calavera surant de cap per avall una teoria intrigant i visualment impactant. Aquesta imatge d’un vaixell que sembla una calavera flotant podria haver donat nom a aquesta embarcació que, després de passar a Portugal, a poc a poc, va ser castellanitzada.

La forma característica de la Coca de Mataró, una nau mercant medieval catalana emblemàtica, ens ofereix una pista visual suggestiva. La seva silueta, amb el buc ample i les extremitats elevades, s’assembla inconfusiblement a una calavera humana vista de perfil, surant amb el crani cap avall. Aquesta semblança, potser casual o potser intencionada, insinua un origen etimològic i cultural profundament arrelat en la nostra imagineria nàutica.

L'ampolleta catalana: la peça clau del puzle

El canvi de nom de la calavera a caravel·la no és l’únic punt de l’estudi que qüestiona la història oficial. El text subratlla la importància de l'ampolleta catalana o rellotge d’arena. El DIEC i el TERMCAT han reconegut la seva antiguitat en català, confirmant que el terme "ampolleta" és correcte en català com a nom de l’instrument de mesurar el temps a bord, eiximenis en el 12è del crestià li deia "hores de navegar"..

La presentació de Capdevila i Llauradó posa en relleu que durant més de 500 anys, del 1300 al 1800, la navegació per estima va ser fonamental, i no es podria concebre sense aquest rellotge de vidre transparent, la fabricació del qual era un secret de l'alquímia i els forns catalans, especialment els de Mataró i la seva comarca. L'origen d'aquest vidre de qualitat es remunta a figures com Guillem Sedacer de Perpinyà al segle XIV, que va transmetre els seus coneixements als mestres vidriers de la zona.

És fascinant pensar que Cristòfor Colom, en el seu diari, fa referència constant a les ampolletes per mesurar el temps i la distància. Aquestes referències, documentades en l'article, mostren que el rellotge de sorra era una eina essencial per a la navegació.

Aquesta aportació posa de manifest la rellevància dels catalans en el camp de l'astronomia, la cartografia i la navegació, recordant-nos figures com Lupitus Barchinonensis o els Cresques de Mallorca. Tots ells van contribuir a un coneixement que, segons l'article, va ser decisiu en el context dels descobriments. En última instància, la història és una construcció. Potser el gran secret que va permetre a Colom arribar a Amèrica no van ser les seves "caravel·les", sinó les seves calaveres, acompanyades de les inestimables ampolletes catalanes.

________________________

L’Ampolleta Catalana: El Secret Nàutic que va Canviar el Món

La història dels grans descobriments geogràfics està plena d’instruments essencials, però sovint oblidats. Entre ells, cap va ser tan crucial com l’ampolleta, el rellotge de sorra que va permetre als navegants mesurar el temps i calcular la seva posició enmig de l’oceà infinit. I en el cor d’aquesta innovació, hi havia Catalunya.

Com recull l’investigador Manuel Capdevila en la seva obra L’ampolleta catalana en el descobriment del nou món, el vidre transparent català, fruit d’un saber alquímic únic, va ser durant segles la matèria primera d’aquests preuats instruments. Els nostres reis les regalaven com a obsequis de valor incalculable a altres monarques.

L’Enginy que va Fer Possible el Viatge

Sense l’ampolleta, la navegació per estima –el càlcul de la posició basat en la velocitat, el rumb i el temps– hagués estat impossible. Com assenyala Capdevila, durant més de 500 anys, del 1300 al 1800, aquest instrument va ser imprescindible. El seu cor era la sorra que caia a través d’un estret conducte de vidre català, un secret que es remunta a figures com Guillem Sedacer, un Homo Universalis de Perpinyà el coneixement del qual en alquímia i lapidària va permetre el desenvolupament d’un vidre de qualitat excepcional.

Aquest saber no va passar desapercebut. Felip el Bell va viatjar expressament des de Barcelona fins a Mataró el 1502 per admirar els seus forns de vidre, i Felip V va fundar la Real Fábrica de Cristales de La Granja amb el català Bonaventura Sit al capdavant, testimonis de la supremacia artesana catalana en aquest art.

La Traçòria d’un Saber Universal

L’article destaca la contribució cabdal d’una llarga nissaga de científics i pensadors catalans:

Lupitus Barchinonensis, amb el seu tractat d’astrolabi l’any 980.
Ramon Llull i Arnau de Vilanova, amb els seus estudis d’astronomia i alquímia.
Abraham Zacuth, astrònom d’origen català que va assessorar el mateix Colom.
Jacme Ferrer de Blanes, l’encarregat de traçar el meridià del Tractat de Tordesillas que va repartir el món.

Conclusió: Reescrivint el Passat per Entendre el Futur

Com diu l’aforisme de George Orwell que cita la presentació: “Qui escriu el present, escriu el passat i... qui escriu el passat, escriurà el futur.” Reivindicar la ampolleta catalana i el veritable nom de la Calavera és més que un exercici d’erudició; és recuperar un tros fonamental de la nostra història científica i tecnològica. És recordar que el geni català, de la mà d’Homo Universalis com Sedacer, Llull o Ferrer, va ser una peça clau en l’època que va canviar per sempre la visió del món.

I és que, en definitiva, sense el vidre transparent de Catalunya i el seu pacient regir d’ampolletes, és molt probable que Colom no hagués arribat mai a Amèrica. La història del descobriment, doncs, té un cor que va batejar al ritme de la sorra catalana.

____________________________________

Acte, gravació de so i vídeo:

________________________

L'ampolleta catalana en el descobriment del nou mon from Manuel Capdevila

1. L’ampolleta catalana en el descobriment del Nou Món… Capdevila-Llauradó - 2014
2. "Whoever writes the present, writes the past, and… whoever writes the past, writes the future.” (George Orwell, pseud. d’Eric Blair) (“Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el pasat, escriurà el futur.") "La història l’escriu el que guanya, d’aquí l’aforisme de George Santayana: “El poble que no coneix la seva historia.., es veurà obligat a repetirla…”
3. DIEC I TERMCAT • Agraeixo a en Miquel Llauradó els seus 4 anys d'investigació i troballes sobre l'ampolleta a arrel d’aixó que vaig començar jo fa 41 anys: • Benvolgut senyor Capdevila, • Moltes gràcies per la vostra proposta de terme i per haver-vos pres la molèstia d’enviar-nos un dossier de normalització. • Atès que es tracta d’un terme documentat en català des d’antic i en obres considerades de referència, no caldrà que passi per un procés de normalització (és una forma, de fet, ja recollida al diccionari normatiu i en altres diccionaris generals com a sinònima de rellotge d’arena en l’àmbit de la llengua comuna). De tota manera, aprofitarem el vostre suggeriment per recollir el terme al Cercaterm en l’àmbit de la nàutica, tal com ens proposeu. Hem previst, en principi, de fer tres fitxes: • ampolleta, amb els sinònims ampolleta d’hores i rellotge d’arena, referida a l’antic instrument per a mesurar el temps (totes tres formes es recullen al Diccionari català-valencià-balear). • ampolleta referida a l’interval de temps que trigava l'arena a passar d'una meitat a l'altra del rellotge d’arena (accepció recollida, per exemple, al diccionari normatiu i a la Gran enciclopèdia catalana). • ampolleta de corredora referida al rellotge usat amb les corredores de barqueta (forma recollida, per exemple, a la Gran enciclopèdia catalana). • Properament, totes tres fitxes apareixeran al Cercaterm. • Cordialment, • Dolors Montes (Àrea de Neologia i Normalització)
4. El vidre català i la navegació • Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments -a part de la brúixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterrànies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegació per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. • Durant més de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent català. Durant els dos primers segles, al tenir el secret del vidre transparent d'en Guillem Sedacer -un Homo Universalis com: Llull, Arnau de Vilanova, Miquel Servet, Leonardo i fins i tot Newton-, • Eren tant preuades les ampolletes fetes pels artesans catalans, que els nostres reis les regalaven, com un gran present, a altres reis i aquests les deixaven com herència als seus fills. La seva tècnica s'ha mantingut fins i tot al nostre costumari.. que és una ampolleta sinó dos brocs de "porró català" oposats i units per un tub de coure amb sorra a dins?
5. Astrologia i Alquímia • La Interacció Astrologia-Alquímia és un fet palès, i encara que de vegades s'estudien separadament, i aquest fet desvirtua la seva essència atès que han estat íntimament lligades des del seu origen, no es van separar fins que l'alquímia es va convertir en la química i l'astrologia en l'astronomia (cap el 1750). De fet Newton, encara que ho va intentar amagar, va escriure obres d'alquímia (hi ha un munt de manuscrits seus sobre una derivada de l'Alquímia: la Prisca Sapientia).[ • L'alquímia (de l'àrab al-khimia "l'art de la transformació") està estretament vinculada amb la tradició sumèria i grega sobre l'astrologia i l'estudi dels astres, ambdues es complementen mútuament en la recerca del coneixement de l'ocultisme que relaciona una filosofia i una praxi destinades a assolir la saviesa última, la immortalitat o el domini del món material, segons cada autor. Tradicionalment, cada un dels set planetes del Sistema solar (conjuntament amb el seu signe) s'associa amb un metall determinat. • L'alquímia xinesa, al seu torn està íntimament associada amb l'astrologia xinesa, en la tradició xinesa cada un dels cinc elements es relaciona amb un planeta concret. • El Sol governava l'or - La Lluna, la plata • Mercuri, el mercuri - Venus, el coure • Mart, el ferro - Júpiter, l'estany - Saturn, el plom
6. Homo universalis • Homo Universalis (expressió llatina que es podria traduir com a «home d'esperit universal») o també Polímata (del grec que vol dir «que coneix, comprèn o sap molt»), és un individu que destaca en diverses branques del saber. El terme es refereix a persones amb uns coneixements que no estan restringits a una àrea concreta sinó que dominen diferents disciplines, generalment les arts i les ciències. • A l’edat mitjana n’hi ha una gran quantitat a Catalunya (Nord i sud).. • Aristòtil (Stagiros a Grècia) • Avicenna (Ibn Sina) (980, Afshena ara Uzbekistan - 1037, Hamadan a l'Iran) • Al-Farabí • Shen Kuo (1031, Hangzhou - 1095, Zhenjiang) • ABRAHAM BAR HIYYA HA-BARGELONÍ • Lupitus Barchinonensis • Gerbert d’Orlhac • Ramon Llull- Arnau de Vilanova • Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia) • Levi ben Gerson de Banyuls • Guillem Sedacer • Leonardo da Vinci (1452, Vinci, a la Toscana - 1519, Amboise (Indre i Loira)) • Miquel Servet • Nicolau Copèrnic (1473, Thorn (Torun) Regne de Polònia - 1543, Frauenburg (Frombork) Regne de Polònia) • René Descartes (1596, La Haye en Touraine - 1650 Estocolm) • Blaise Pascal (1623, a Clermont-Ferrand - 1662, Paris) • Isaac Newton (1643, Woolsthorpe Manor a Lincolnshire - 1727, Kensington)
7. RAMON LLULL - TRACTAT D’ASTRONOMIA • British Museum Ms. Add.16.434 • Acabat a Paris l’octubre de 1297 (antiaverroiste) • En català (de’n Àrias en lloc de n’Àrias) • 15 manuscrits en llatí (Tractatus novus de Astronomia) - DE PRINCIPIS MEDICINAE • Referència a temes d’Astrologia - DE REGIONIBUS SANITATIS ET INFIRMITATIS • Referència a temes d’Astrologia
8. ABRAHAM BAR HIYYA HA-BARGELONÍ - “Forma de la Terra” (s.xii..) • “Surat ha-ares” Hebreu, basat en Tolomeu, Al- Fargani i Al-Batani. • “Càlcul del moviment dels astres” (s.xii: 1136) • Hebreu, basat en Tolomeu, Hiparc, Al-Fargani i Al- Batani. • B.Medicea(P.88,C.28,C.30), B.Vaticana(nº.379) • BNP(1044,1092),Bodleian(Oct.5) • Leyden(Warner.37) • B.Museum(Add.27.106),Torino(nº.66) • B.Casanatensis(nº.203).
9. LUPITUS BARCHINONENSIS - Astrolabi carolingi de Barcelona - Any 980 - Latitud 41º30’ - Caràcter carolingis típics de Ripoll - Ms.225 de Ripoll • Tractat d’Astrolabi. • Rellotge d’aigua • Descripció d’un Gnomon
10. ASTROLABI DE LUPITUS BARCHINONENSIS
11. Vara de Jacob • 1280- Gerson ben Solomon Catalan (Bagnols- Perpinya) • 1340- Levi ben Gerson de Bagnols (mestre de Zacut)
12. PERE EL CEREMONIÓS - INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ (Mallorca) • Cartes de navegar e les cestes o compasses • Abraham i Jafuda Cresques (bussolers) • Isaac Nafucí (1366.mestre d’astrolabis • Isaac del Barri(Perpinya) • CARTES DE NAVEGACIÓ (Mallorca) • Abraham i Jafuda Cresques (cartògrafs) • Magistrum mapamundorum e buxolarum • Vallseca, Viladestes,Petrus Rosselli,etc... - TAULES ASTRONÓMIQUES • Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia) • Sen Bonet • Levi ben Gerson de Bagnols
13. TAULES DE PERE EL CEREMONIÓS I - BNP nº.10.263 (llatí) • Rico Sinobas => epígraf “T.Alfonsíes” • B.Vaticana nº.379,nº.356 (hebreu) • M.Steinschneider => Rei Pere, original català • Ms.Berna nº.227 (hebreu) • N.B. Viena nº 132 (hebreu) • B.Catalunya nº.1.664 (hebreu) • B. Mata Ripoll ms. nº.21 (català) • Trobat per Millàs Vallicrosa
14. TAULES DE PERE EL CEREMONIÓS (II) - MESTRE PERE GIL-BERT • Natural de Barcelona • En llatí: Petrus Engisbert - DALMAU SES PLANES • Escrivà de la taula de les armades reals de Barcelona - JACOB CORSINO • Sevilla: “Tratado del astrolabio” (1376) - PROFACIO JUDEO • Diu que les van calcular els més savis d’Aragó, Catalunya, Montepelusano i Marsella
15. ABRAHAM ZACUTH - ORIGEN CATALÀ • Familia emigrada del sud de França • ZACUT=>ZACUTO - Va conèixer Colom • ..a Salamanca:”dióle muchos livros de astronomía” - Diu basarse en jueus de Perpinyà • Jacob ben David Yomtob (Bonjorn o Bondia) • Levi ben Gerson de Banyuls
16. TRACTAT D’ALCAÇOVAS - 1479 • “... o en qualsevol altres illes, costes, o terres, descobertes o per descobrir, trobades o per ser trobades, o en les illes de Madeira, Porto Santo, i Deserta, o en totes les illes de les Açores, o [en] les illes de les Flors, així com[en] les illes de Cap Verd, o en totes les illes fins avui descobertes, o en aquelles altres illes que es trobin o adquireixin per conquesta [en la regió] de les Illes Canàries AVALL cap a la Guinea. Per a qualsevol cosa que sigui trobada, s'adquireixi per conquesta, o es descobreixi dintre d'aquests límits, a més del que ja s'ha trobat, ocupat, o descobert, pertany a aquest Rei i Príncep de Portugal i als seus regnes.. “
17. MERIDIÀ D’ALEXANDRE VI BULA INTERCAETERA (1493) • Defineix com a límit entre Espanya i Portugal un meridià 250 llegües a l’oest de les illes de Cap Vert TRACTAT DE TORDESILLAS (1494) • Defineix com a limit un meridià 370 llegües a l’oest de les illes de Cap Vert • Criden a Jacme ferrer de Blanes per traçar-la • Anul·la explícitament el tractat d’Alcaçovas, que posava el límit al paral·lel de La Gomera 28ºN
18. Els astrònoms Catalans i la longitud - Jacme Ferrer de Blanes • (Català) => Va traçar la línia de Tordesillas - Martí Cortès • (Aragonès. Possible familiar de Ferràn Cortès - Cristina).=> El seu “Breve Compendio de la Sphera y de la Arte de Navegar” es va traduïr al (anglès, holandès, francès) - Pere Medina • (Valencià) => El seu “regimiento de navegación” (1563) es va fer famós a tota Europa
19. Els astrònoms Catalans i la longitud - FERRÁN COLOM • el càlcul de la longitud mitjançant el rellotge va ser proposat per primera vegada per Ferrán Colom - JAUME JOAN FERRER • (jueu valencià) => Felip II el va enviar a Mèxic i Manila (ón va morir), per a mesurar les seves longituds amb un sistema basat en els angles de la lluna i el sol (va calcular la de Mèxic amb un error de 400km - 3.6º) • La seva medició de Manila va deixar les Filipines al costat espanyol, quan de fet són al costat portugués • Espanya abarcava de 50º W-Atlàntic a 130º E-Pacífic • Filipines i Moluques van de 116º E a 130º E
20. LA MILLA CATALANA • 1 llegua 6,7176 metres (4milles) • 1 milla = 1544 metres A l’oest de Cap vert • 22,4º d’equador o 370 llegües A l’est del Maluco • 17º d’equador o 297,5 llegües
21. Navegació per estima • Sabent la velocitat, el rumb de la nau i el temps d’ampolleta es pot estimar la posició de la mateixa al cap del temps marcat que rep el nom de “punt de fantasia” • Milles = Velocitat x Temps d’ampolleta • Sense ampolleta l’estima és molt difícil que sigui precisa.. Per no dir impossible...
22. L’Alquímia catalana i el vidre • Diuen que l'alquímia medieval és catalana dos grans figures no catalanes!! en Menéndez i Pelayo -Historia de los heterodoxos españoles: estudios i en José Ramón de Luanco -La alquimia en España... o indirectament els castellans que la volen per Alfonso X sense tenir-ne cap figura descollant: .." la presencia de la Alquimia en España, país que, como señala el propio autor, fue durante la Edad Media la "puerta mayor" por donde el Arte Regia penetró en Europa..." • El manuscrit d'en Sedacer és sobre lapidaris artificials - com fer gemes-recordeu el falsos rubís de Perpinyà.. a en Jacme Ferrer de Blanes li deien "el lapidario de Burgos"..per tant amb coneixaments d'Alquimia i repeteixo.. sense l'ampolleta en Colom no hauria arribat a Amèrica.. • En Sedacer va crear la llavor del vidre català des del Palau del Vidre, passant per Vidreres, a totes les Vall-vidrera que trobareu a Catalunya, malauradament s'han perdut la majoria dels Forns del vidre, fins i tot el Forn del vidre d'Arenys, i el de Mataró del que hi ha registres de carregaments de vidre enviats per mar i un viatge exprés de Felip el Bell al Forn de Vidre de Mataró per a poder admirar la seva tècnica. • Felip el Bell, en arribar a Barcelona el 1502, va fer un viatge per mar a Mataró per veure els sus forns de vidre que feien un vidre de gran qualitat que s'exportava arreu del Mediterrani fins i tot als països Baixos • Felip V va agafar al 1727 com fundador de la "Real Fábrica de Cristales de La Granja" al català Bonaventura Sit, prova de que els artesans catalans eren els que en sabien més.. juntament amb la tradició catalana del porró i l'almorratxa..què és una ampolleta sinó dos brocs de porró units per un tub de coure?.
23. La Sedacina • És una traducció a l'italià del manuscrit original en llatí de Guillem Sedacer emprada per la gent de Murano per fer el famós vidre venecià. Peró el traductor va documentar molt bé al seu autor: • “..La sedacina.. tradotta dal manuscritto dal carme da Perpinya Guglielmo Sedacer..” • El manuscrit d'en Sedacer és sobre lapidaris artificials - com fer gemes- recordeu el falsos rubís de Perpinyà, però una de les fórmules és per fer vidre transparent de plom.. L’Arte vetraria • "Arte vetraria" , és un llibre imprés a tàlia a finals del segle XV basat en gran part en la traducció la Sedacina (manuscrit italià traduit del manuscrit de Perpinyà) feta pels vidrers de Murano el més important és que diu que per fer un bon vidre cal comprar la sosa d'Hispania (la barrella-sosa que creix al llevant català de Múrcia a Montpeller)
24. Guillem Sedacer de Perpinyà • 1350- S’educa a l’Studium carmelita de Barcelona fundat el 1323 • 1385- Acta notarial del canonge d’Elna (Perpinyà) demanant els seus llibres • Es va passar temps escrivint manuscrits a casa del canonge d'Elna, Nicholaus Egidii). Hi va haver un judici de Deu, s'hi van presentar dos nobles catalans defensant als bisbes i als templers i ningú va voler lluitar contra ells.. (cal dir que l'arribada dels carmelites a Europa va tenir lloc a través de Catalunya) • La investigadora francesa, Pascale Barthelémy, ha demostrat que hi ha una còpia falsificada del manuscrit d'alquímia del carmelita "Guillem Sedacer" (desdoblament de Johan de Rupercissa segons Lynn Thorndike, però que apareix documentat com alquimista de Pere Terç), que el copista atribueix falsament a Guillem d'Ockham. D'aquest manuscrit se n'han trobat 6 còpies més arreu del món (més una traducció a l'italià emprada per la gent de Murano) que acrediten com autor al carmelita de Perpinyà "Guillem Sedacer" només una l'atribueix a Guillem d'Ockham, per tant Sedacer guanya per 7 a 1.
25. Casament Peleus&Thetis-350dC Sarcòfag trobat a Roma el 1750 – Villa Albani- Estudi Winckelmann
26. Ambros. Lorenzetti – Siena 1340 Sala del capitano del poppolo – Allegoria del buon governo
27. Les ampolletes i Johan I d’Aragó • Als manuscrits de Johan I, hi trobem diverses despeses per l'adquisició d'ampolletes per les hores • Al 1458, Envia a buscar «daquexes hores dampolletes en que sabets que está arena, la qual sia una hora complida e no mes ni menys», y, en cas de no trobarne de fetes, que la faci fer «si possible será o en altra manera lans hajats de mija hora. • Violant d’Aragó demana a sa mare que
28. Eiximenis 12è del crestià-1380 •1er document conegut on s’explica el com i el perqué del seu ús a una galera catalana
29. 1345- 1er esment d’ampolleta • Any 1345.Rebut de Thomas Stetesham, Secretari de la nau del rei Eduard III de nom "La George", que traduït del llatí diu : • "The same Thomas accounts has paid at Lescluse (Sluys) in Flanders for xii horologes of glass( pro xii orlogiis vitreis) a price of 41⁄2 'gross' each, in sterling 9s. Item, for iv horologes of the same type (de eadem secta), a price of five 'gross' each, making in sterling 3s. 4d."
30. Colom- Diari 1492-1er esment de l’ampolleta en castellà • Jueves 13 de diciembre..Tomó aquí el Almirante experiencia de qué horas era el día y la noche, y de sol a sol halló que pasaron veinte ampolletas, que son de a media hora, aunque dice que allí puede haber defecto, o porque no la vuelven presto o deja de pasar algo. Dice también que halló por el cuadrante que estaba de la línea equinoccial treinta y cuatro grados. • Jueves, 17 de enero..Ayer, al poner del sol calmóse algo el viento; andaría catorce ampolletas, que tenía cada una media hora o poco menos, hasta el rendir del primer cuarto, y andaría cuatro millas por hora, que son veintiocho milla • Martes, 22 de enero..Ayer, después del sol puesto, navegó al Nornordeste con viento Este y tomaba del Sudeste; andaba ocho millas por hora hasta pasadas cinco ampolletas, y tres antes que se comenzase la guardia, que eran ocho ampolletas. Y así habría andado setenta y dos millas, que son dieciocho leguas. • Viernes, 25 de enero..Navegó esta noche al Esnordeste un pedazo de la noche, que fueron trece ampolletas, nueve leguas y media; después anduvo al Nornordeste otras seis millas.
31. Jacme Ferrer de Blanes • Sentències catòliques del diví poeta Dant (carta als reis) • Explica tres maneres per trobar el meridià d’Alexandre VI.. • Una d’elles diu: La nave que partirá de las islas del Cabo Verde, por buscar el dicho término, es menester que dexe el paralello o línea occidental a mano esquierda, y que tome su camino por la quarta de poniente, la buelta del maestral, y que navegue tanto por la dicha quarta fasta que el polus mundi se le eleve XVIII grados y un tercio, y, entonces, la dicha nave será justo en la línea susodicha, que passa, de polo a polo, por el fin de las CCCLXX leguas.
32. Encomienda de Carles V a Magalhaes signada a Barcelona
33. Derroter d'Albó amb l’ampolleta • Magalhaes, juntament amb les capitulacions, va embarcar 18 ampolletes a Barcelona • Dos capitans de vaixell, en Mauricio Obregón Andreu, de Colòmbia, catedràtic i col·lega d'en Samuel Eliot Morrison i l'André Rossfelder de la "Marine de Guerre" francesa a Alger -membre de l'OAS- , un cop van concloure als anys 80-90, els seus viatges de circumnavegació seguint el derroter de l'Albó, meravellant-se de la precisió de la seva "estima" i mesura d'altures, van arribar a la conclusió, cadascun pel seu compte, de que.. per les seves catalanades i l'acurada tècnica de navegació emprada, en Francesc Albó era català de Rosas- Rodas
34. Mill Seiscientos y Catorce < 1621 (= Felip III)
35. Mill Seiscientos y Veinte y… > 1621 (= Felip IV)
36. Mill Seiscientos y Veinte y… > 1621 (= Felip IV)
37. FELIP III o FELIP IV ? (fins 1621) FELIP III de Castella => FELIP II d’Aragò …Mill seiscientos y veinte y… ( a partir de 1621) FELIP IV de Castella => FELIP III d’Aragò S’adreça a FELIP III el 1621 => aixó vol dir que En NICOLAU era un súbdit CATALÀ Un nou cas de falsificació històrica

Conferència d'en Manel Capdevila

versió per imprimir

La Calavera Catalana

La Calavera Catalana no Caravel·la: Una Qüestió d’Identitat: Un nom oblidat que va canviar la història de la navegació

L'ampolleta catalana: la peça clau del puzle

L’Enginy que va Fer Possible el Viatge

La Traçòria d’un Saber Universal

Conclusió: Reescrivint el Passat per Entendre el Futur

Afegeix-hi un comentari:

Enllaços

Articles

Sabies que...?


Introduïu el codi de seguretat