L'historiador Jordi Indiano en la seva conferència: "El Pare Bartomeu Cases, una revisiĂł biogrĂ fica", explicĂ com els biògrafs del pare Cases reconeixen que: "No se sap res, de manera documentada concreta i certa, sobre el llinatge del Pare Las Casas...". El veritable cognom de la famĂlia no era Casas sinĂł Casaus, i en la portada dels llibres que va escriure: "Història de les ĂŤndies" i la "BrevĂssima RelaciĂł de la DestrucciĂł de les ĂŤndies", ja figura el nom de Casaus. TambĂ© sabem que es deia Casaus per la seva signatura de bisbe de Txiapas a Mèxic. Segons l'historiador Jordi Indiano el pare Bartomeu Cases no va nĂ©ixer a Sevilla. NomĂ©s en les seves censurades obres es diu d'en Cases que Ă©s de Sevilla, però no existeix cap document que ho demostri, i a mĂ©s, el principal cronista de la Sevilla d'aquella època no esmenta cap personatge amb el nom de Casas. En canvi trobem molts Cases vinculats a Catalunya com, el canonge de la Seu de Barcelona a l'any 1432, de nom Bartomeu Cases, el Cases assessor del portantveu del Governador durant la guerra civil, o el Bartomeu Cases universitari a l'any 1571.
L'any 1519 el pare Cases es troba a Catalunya i negocia amb el rei Carles I una concessiĂł de terres a Cumaná (Veneçuela). La seva ferma actitud en contra de la encomienda que comportava l'explotaciĂł i el maltractament dels indis, el portĂ a pronunciar el 12 desembre de 1519, a Molins de Rei, el discurs a favor dels indis. En el relat del que va succeir en el palau Imperial dels Requesens, el propi pare Cases escriu que rep el tractament de Micer: "y levantándose mosior de Xevres y el gran chanciller..., dijo el chanciller [Gattinara] al clĂ©rigo: "Micer BartolomĂ©, Su Majestad manda que hablĂ©is". Micer Ă©s un tractament equivalent a mon senyor, que es donava a persones de molta autoritat, principalment a gent lletrada. Aquest antic tĂtol honorĂfic era exclusiu de la Corona d'AragĂł.
Segons Jordi Indiano, hi ha una estreta relaciĂł del pare Cases amb la famĂlia Colom: "no nomĂ©s el va conèixer personalment, sinĂł que va viure en la intimitat de la seva famĂlia". Ja en el primer viatge de Colom en Cases hi formĂ part, juntament amb el seu pare. El darrer argument sobre la catalanitat del pare Cases fou l'anticastellanisme dels seus escrits. "La BrevĂssima..." Ă©s l'obra clau del seu furibund anticastellanisme. Segons el pare Cases l'Ăşnica manera de reparar el mal fet al Nou MĂłn era que "es calĂ©s foc a Castella".
Seguidament l'investigador Lluis Maria Mandado iniciava la seva conferència: "Ara us parlarĂ© d'una cosa molt important i desconeguda que va passar a Molins, una poblaciĂł inscrita amb lletres d'or a la història." Segons Mandado, en Bartomeu Casaus predicĂ contra els abusos dels conquistadors i proposava lleis que canviarien la legislaciĂł: "L'Ăşnic imperi de la història que s'ha auto examinat, corregit, sentit amor pels vençuts i respecte pels seus drets, Ă©s l'Imperi CatalĂ ". El pare Cases arribĂ a dir que calia tornar les terres conquerides als seus pobladors originaris, que no hi havia dret de conquesta sinĂł el d'anar-hi missioners, que Espanya seria condemnada per la còlera de DĂ©u pels seus atroços crims mai vistos ni imaginats, i que els nostres reis i colons serien condemnats al foc del infern. L'investigador LluĂs Maria Mandado va afirmar que: "El 2019 farĂ 500 anys que en aquest Palau Imperial on som ara, hi haguĂ© una conferència davant de les mĂ©s altes personalitats, que ha estat quasi esborrada del record oficial en favor de la de Valladolid del 155O. AquĂ hom fundĂ els drets humans".
A Molins de Rei, el 12 de desembre de l'any 1519, el pare Bartomeu Cases pronunciĂ davant de l'emperador Carles I, el discurs reconegut mundialment com a precursor dels drets humans. En la seva intervenciĂł l'investigador LluĂs Maria Mandado explicava que el propi pare Cases descriu l'escena en la Història de les Indies: "L'oraciĂł del clergue Casaus en la qual s'hi estiguĂ© uns bons tres quart d'hora, e lo rei molt atent e tots mirant-lo e notant cada paraula del que deia: ...de la vostra Reial Majestat serĂ propi desterrar d'aquelles terres, en lo principi del vostre regnat, tant enorme e horrenda tirania davant de DĂ©u e los homens, que tants mals e danys irreparables causa en perdiciĂł de la major part del llinatge humĂ ." Per acabar l'investigador Lluis Maria Mandado va matisar que es va crear la Llegenda Negra des de Flandes servint a interessos polĂtics: "mĂ©s que un gran genocidi, la gran mortaldat d'indis fou el resultat de la manca de defenses que els indis tenien contra les malalties que portaren i encomanaren els viatgers. Es calcula que la verola acabĂ amb el 80% dels indis". En la prĂ ctica es comprova que, on en realitat no queden indis aborĂgens Ă©s en els Estats del Nord d'Amèrica conquerits pels anglesos.
Al finalitzar el debat els conferenciants reberen el llibre "Molins de Rei 1190-1512" grà cies a la col·laboració de l'Arxiu Municipal. Posteriorment es va fer entrega del primer escut d'armes de l'Imperi Universal Català de Carles I a la directora de la revista dDONA, Eugenia Carrasco, que obsequià als presents amb la seva revista. A la tardor continuaran les conferències amb la participació del Museu de Torrelles i l'Arxiu Municipal de Sant Boi que finalitzaran el dimarts 30 de novembre, durant la celebració especial de la Diada de Sant Andreu, amb la cloenda del curs sobre la nostra història local amb la participació del President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, Pere Molas i Ribalta, que tancarà el 1er Cicle de Conferències a l'Agrupa: "2019 Imperial Molendino Regio".
Â
A Molins de Rei, el 12 de desembre de l’any 1519, el pare Bartomeu Cases pronunciĂ davant de l’emperador Carles I, el discurs reconegut mundialment com a precursor dels drets humans. En la seva intervenciĂł l'investigador LluĂs Maria Mandado explicava que el propi pare Cases descriu l’escena en la Història de les Indies: “L’oraciĂł del clergue Casaus en la qual s’hi estiguĂ© uns bons tres quart d’hora, e lo rei molt atent e tots mirant-lo e notant cada paraula del que deia: ...de la vostra Reial Majestat serĂ propi desterrar d’aquelles terres, en lo principi del vostre regnat, tant enorme e horrenda tirania davant de DĂ©u e los homens, que tants mals e danys irreparables causa en perdiciĂł de la major part del llinatge humĂ .” Per acabar l’investigador Lluis Maria Mandado va matisar que es va crear la Llegenda Negra des de Flandes servint a interessos polĂtics: “mĂ©s que un gran genocidi, la gran mortaldat d’indis fou el resultat de la manca de defenses que els indis tenien contra les malalties que portaren i encomanaren els viatgers. Es calcula que la verola acabĂ amb el 80% dels indis”. En la prĂ ctica es comprova que, on en realitat no queden indis aborĂgens Ă©s en els Estats del Nord d’Amèrica conquerits pels anglesos.
Al finalitzar el debat els conferenciants reberen el llibre “Molins de Rei 1190-1512” grà cies a la col·laboració de l’Arxiu Municipal. Posteriorment es va fer entrega del primer escut d’armes de l’Imperi Universal Català de Carles I a la directora de la revista dDONA, Eugenia Carrasco, que obsequià als presents amb la seva revista. A la tardor continuaran les conferències amb la participació del Museu de Torrelles i l’Arxiu Municipal de Sant Boi que finalitzaran el dimarts 30 de novembre, durant la celebració especial de la Diada de Sant Andreu, amb la cloenda del curs sobre la nostra història local amb la participació del President de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, Pere Molas i Ribalta, que tancarà el 1er Cicle de Conferències a l’Agrupa: “2019 Imperial Molendino Regio”.
Crònica de Josep Barba Raventós publicada en la revista El Llaç.
NotĂcia sobre la conferència a Molins TV
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: