20-01-2022  (171 lectures) Categoria: Articles

Vittore Carpaccio - Trobada dels nuvis i marxa en peregrinació

Anar a la navegacióAnar a la recerca

Jove cavaller en un paisatge, quadre de Vittore Carpaccio. Madrid, Museu Thyssen-Bornemisza.

Vittore (o Vittorio) Carpaccio (Venècia, circa 1465 - 1525/1526) va ser un pintor quatrecentista italià. Ocupa un lloc destacat en la pintura veneciana de la transició del segle XV al XVI, tot i que es va mantenir al marge dels corrents pictòrics principals i va desenvolupar un estil molt personal.

Biografia

Es coneixen pocs dades sobre la seva vida. Es creu que va n√©ixer a Ven√®cia cap al¬†1460, fill de Piero Scarpazza, mercader de pells. La majoria de les seves obres daten d'entre 1490 i 1519. Se li esmenta per primera vegada en el¬†testament del seu oncle Fra Ilario i el Dr Ludwig remunta el seu naixement a 1455, basant-se en el fet que ning√ļ podia heretar abans dels 15 anys, per√≤ aquesta conjectura passa per alt la possibilitat que el llegat li fos fet per quan assolisca l'edat legal.

Va canviar el cognom patern pel de Carpaccio en consonància amb l'ambient humanístic veneçolà, dominat per Ermolao Barbaro i Bernardo Bembo.

Va rebre importants influències, directes o indirectes, de Gentile Bellini i d'Antonello da Messina. Alguns crítics han especulat sobre un possible viatge a Turquia, motivat com altres artistes de la seva època, pel sultà Mahomet II. Amb això es vol explicar els draps a la turca i els paisatges exòtics de les seves composicions, però no hi ha res segur al respecte. Simplement aquesta influència oriental es pot deure al seu mestre Gentile Bellini. De Gentile Bellini també adquireix el reflex urbanístic de Venècia. La majoria de les seves obres reflecteixen episodis santorals, representats municiosament.

Va ensenyar el seu ofici als seus dos germans Lazzaro i Sebastiano i als seus dos fills Benedetto i Piero.

Obra

Primeres obres

Primera obra de Vittore Carpaccio. Museu Córrer, Venècia.

S'atribueix Retrat d'un home amb gorra vermella a la seva primera creació, data al voltant de 1485. En ella s' observa influències de zones externes i el gust de Carpaccio pel retrat.

Les dues dones, h. 1495, oli i tremp sobre taula, 94 x 63,5 cm, Museu Córrer, Venècia

S'inclouen també en el seu primer període el Salvator Mundi (Florència, col·lecció Contini Bonacossi) i la Pietà del Palau Pitti, obres en les quals no només és palesa la influència d'Antonello da Messina i Giovanni Bellini, dels qui pren el sentit de la llum i el color, sinó que s'evidencien també relacions amb zones externes a Venècia, com Ferrara i Urbino.

Entre 1490 i 1495 realitza la taula Dos damas venecianas, també coneguda com Las dos cortesanas, conservada al Museu Córrer de Venècia. Cal tenir en compte que l' obra va ser despullada de la seva part superior. S'ha demostrat l'errònia teoria que aquesta part és l'obra amb el títol de Caça a l'estany, conservada al Getty Museum de Los Angeles

Ruskin el va catalogar com el millor quadre del m√≥n, va admirar la seva ¬ęperfecta execuci√≥, art√≠stica fora del dibuix¬Ľ.
1‚Äč

Es conserven també dos retrats individuals de cortesanes, un es troba a la Galeria Borghese, a Roma i l'altre al Palazzo Mocenigo, de Venècia.

Però la majoria dels seus retrats no es conserven. La tècnica que va utilitzar en ells es vinculen també amb Giorgione.

Escenes de la vida de Santa √örsula

√Čs un dels seus cicles m√©s coneguts a causa del seu pinzell. Es reflecteix la seva r√†pida maduraci√≥ art√≠stica, en les primeres representacions la llum est√† tractada de forma primitiva i successivament es reflecteix un ple domini de la perspectiva geom√®trica. Alhora va ser il¬∑lustrada a Flandes per¬†Hans Memling.2‚Äč

Entre 1490 i 1496 pinta nou llenços amb les Escenes de la vida de Santa Úrsula, per encàrrec de la Confraria de Santa Úrsula (it.: Scuola di Sant'Orsola). Aquestes escenes estan basades en la Llegenda Daurada de Santiago de la Vorágine. Els llenços evoquen la història de la santa, però en un ordre de realització que no correspon al desenvolupament històric dels diferents episodis: Arribada dels ambaixadors anglesos davant el rei de Bretanya; Comiat dels ambaixadors; Repatriament dels ambaixadors; Trobada dels nuvis i marxa en peregrinació; Trobada dels peregrins amb el Papa; Somni de la santa; Arribada a Colònia; Martiri dels peregrins i funerals de la santa.

La composici√≥ d' aquestes pintures est√† relacionada amb el teatre sacre de l' √®poca. A la¬†Comiat dels ambaixadors, l'escena t√© lloc en un pavell√≥ obert, dividit en tres parts. La lectura iconogr√†fica del quadre va de dreta a esquerra cap al fons, com en una esp√®cie de palco esc√®nic dividit en diversos moments successius. A la dreta, en un interior, es desenvolupa el col¬∑loqui entre la santa i el seu pare. Santa √örsula est√† asseguda sobre el primer esgla√≥ d'una escala que condueix a l'interior, on es troba la alletament. Al centre es troba l'escena amb el lliurament de la carta i el comiat dels ambaixadors i, al fons a la dreta, la partida dels mateixos. A l'espai central, al fons, hi ha un temple de planta central i altres edificis imaginaris que recorden l'arquitectura veneciana. A la dreta, a trav√©s de les porxades del pati, es veu un paisatge mar√≠ amb galeons . A la cantonada inferior esquerra, l'home vestit amb una toga vermella pot ser una al¬∑lusi√≥ a la figura del¬†Festaiolo, √©s a dir, el narrador que al teatre de l'√®poca presentava i comentava les representacions, habitualment disfressat d'√†ngel. El¬†Festaiolo romania en escena durant tot el desenvolupament de l'espectacle com a intermediari entre el p√ļblic i els successos representats.. Entre els espectadors es reconeix alguns personatges amb les ins√≠gnies de la¬†Compagnia della Calza, encarregada d'organitzar festes i espectacles en ocasi√≥ del¬†Carnaval o de festes solemnes.

Comiat dels ambaixadors.

En Trobada dels nuvis i marxa en peregrinació, l'escena està dividida en dues parts desiguals pel, desplaçat cap a la dreta, al costat del qual està assegut Antonio Doredan, de la Compagnia della Calza, principal finançador de l'obra. La divisió en dues parts permet al pintor contraposar dos tipus de paisatges: a l'esquerra l'Anglaterra pagana, amb els seus castells i rocs, on Ereo s'acomiada del seu pare; a la dreta, en canvi, on es desenvolupen les escenes de la trobada dels dos nuvis i la partida de tots dos en peregrinació, una imaginària ciutat de la Bretanya cristiana, amb edificis que per la seva arquitectura recorden a la Venècia del Renaixement.

Trobada dels nuvis i marxa en peregrinació.

La Trobada √©s una excepci√≥ respecte a la resta de pintures del cicle, at√®s que l'escena de l'esquerra est√† molt m√©s lluny de la realitat. Per a les estructures arquitect√≤niques Carpaccio es va basar en xilografies d'Erhard Reuwich,3per donar cert car√†cter ex√≤tic. Pret√©n aix√≠ incloure la idea d'una ciutat pagana allunyada de la civilitzaci√≥, la contraposici√≥ entre el que paguen, atribu√Įt Orient i all√≤ cristi√†, atribu√Įt a l'occidental.

El Somni de la Santa representa el moment en què Santa Úrsula dorm al llit matrimonial. Durant el son, un àngel entra a l'habitació i un feix de llum rosada il·lumina l'ambient, revelant la sòbria decoració de l'interior. Un dibuix preparatori que es troba als Uffizi mostra el significat poètic que intentava reflectir l'artista. Això indica la seva possible vinculació amb l' abstracte allunyada de la simple idea de retratar allò físic. El dormitori reflecteix l'interior domèstic d'un palau veneciano de finals del segle XV, demostrant el gust del pintor pel detall com a influència flamenca.

De 1491 data la pala amb la Glòria de Santa Úrsula.

El 1810 un decret de Napoleó va suprimir la Confraria de Santa Úrsula, traslladant les pintures a la Galeria de l' Acadèmia de Venècia.

Confraria de Sant Joan Evangelista

Per a la Confraria de Sant Joan Evangelista realitza un Cicle d'històries de la Creu. Destaca el quadre Milagro de la relíquia de la Cruz, (1494), l'escena del qual es desenvolupa al costat del pont Rialto, i constitueix un retrat sobre l'urbanisme de la Venècia de finals del segle XV.

Entre¬†1501 i¬†1507 , Carpaccio treballa al Palau del Dux, juntament amb Giovanni Bellin, decorant la Sala del Maggior Consiglio. Per desgr√†cia, aquest cicle de pintures es va perdre per complet en l'incendi de¬†1577. Per√≤ sabem que inclo√Įa una escena anomenada Hist√≤ria d'Ancona, en la qual es retratava el regal d'un present del¬†papa Alejandro III al dux Sebastiano Ziano, el¬†1177 a Ancorna. Pot que la Hist√≤ria d'Ancora compt√©s amb un paisatge i una process√≥ similar a la de Santa √örsula.

En el seu moment, aquest encàrrec el va dotar d'importància, però Carpaccio seguia preferint les Confraries petites doncs el seu gust es trobava en el retrat del bullici de la gent de Venècia.

Escenes de la vida de Sant Jordi i Sant Jerònim

A difer√®ncia de les pintures per a la Confraria de Santa √örsula, on es representaven diverses escenes a cada llen√ß, en els quadres pintat per¬†a la confraria de San Giorgio degli Schiavoni, realitzades entre¬†1502 i¬†1507, i que encara mantenen el seu empla√ßament original, el pintor es concentra en un √ļnic episodi, Els quadres representen les hist√≤ries dels tres¬†sants d√†lmates San Jer√≥nimo,¬†San Trifone i¬†Sant Jordi. La simplificaci√≥ estructural va acompanyada d' una accentuaci√≥ del fant√†stic, que, unida a un realisme minuci√≥s, crea escenes versem√®rmils per√≤ embolcallades en una aureola fant√†stica. Va comen√ßar pintant escenes evang√®liques i de les vides de Sant Jordi, per√≤ el¬†1502 la confraria va rebre una rel√≠quia de Sant Jordi, enviada pel patriarca de Jerusalem afegint per aix√≤ escenes de la llegenda del sant cavaller.

La història de San Jerónimo es compon de tres teles: San Jerónimo i el lleó al convent, Funerals de San Jerónimo i San Agustín en el seu estudi. Un quadre fa referència a la història de Sant Trifone: Sant Trifone amansa al basilisc, tres a la de Sant Jordi: Sant Jordi i el drac, Triomf de Sant Jordi, i el Bautisme dels selenites.

En el quadre¬†San Jer√≥nimo i el lle√≥ al convent al centre de la composici√≥ se situa el sant, que porta al convent al lle√≥ al qual ha tret l'espina de la garra, envoltat per la precipitada fuga dels frares, que fugen a la vista del lle√≥. Apareix un sentit de l'humor poc freq√ľent en la pintura renaixentista italiana, reflectint aix√≠ l'estil lliure del pintor. S' observa influ√®ncia de¬†Giorgione en la intensitat crom√†tica i la llum.¬†Anton Mar√≠a Zanetti va exposar que es basava en una altra escena an√†loga¬†d'Alvise Vivarini per a l'escola de San Jer√≥nimo a Canareggio.

Als Funerals de San Jerónimo el centre està ocupat pel cos estesa del sant, envoltat pels frares, en oració.

A¬†Sant Agust√≠ enel seu estudi , el tema √©s la premonici√≥ de la mort de San Jer√≥nimo per part de Sant¬†Agust√≠. Es representa l'estudi d'un humanista, replet d'objectes per al treball intel¬∑lectual. El sant √©s representat en el moment prec√≠s de la seva premonici√≥, amb la ploma aixecada i el rostre tornat cap a la finestra, per on es filtra el raig de llum que il¬∑lumina l'estada, com a influ√®ncia flamenca. Va poder inspirar-se en¬†Jan Van Eyck o en¬†Antonello de Messina.4‚Äč

Reflecteix notat simbolisme a la recuperada harmonia entre all√≤ prof√† i lo Cristiano. S'adeq√ľen a la configuraci√≥ de Sant Agust√≠ pel seu gust pel sensible amb la seva est√®rita dedicaci√≥ a all√≤ espiritual i expressa l'humanisme tard√† de Ven√®cia del segle¬†XV.

San Trifone amansa al basilisc, de 1507, mostra el jove sant exorcizant la filla de l'emperador Gordiano i amansint al dimoni que va aparèixer, segons la llegenda, amb la forma de "un gos negre amb ulls de foc". Carpaccio ho pinta semblant a una aixeta.

San Trifone amansa al basilisc.

Sant Jordi i el drac , l'escena se situa en un terreny cobert dels macabres restes del menjar del drac, on s'enfronten el sant i l'esmentat monstruo, retratatgairebé en posició heràldica . A la dreta hi ha la princesa, darrere de la qual un arc de pedra deixa veure el mar amb un veler. A l'esquerra sembla una fabulosa ciutat oriental. Pot que Carpaccio es basi en representacions de Pisanello i Jacobo Bellini, amb un sentiment nostàlgic de l'època cavalleresca.

Sant Jordi i el drac.

Escenes de la vida de la Mare de Déu

Entre 1504 i 1508 realitza, amb àmplia participació de pintors del seu taller, un cicle de 6 Escenes de la vida de la Mare de Déu per a la Confraria de Santa Maria dels Albanesos ("Scuola di Santa Maria degli Albanesi)". Avui aquesta sèrie de quadres es troba repartida: la Nativitat de Maria es conserva a l'Acadèmia Carrara de Bèrgam; la Presentació de María al temple i el Milagro de la vara florida, a la Pinacoteca de Brera de Milà: la 'Anunciació, la Visitació i la Mort de la Mare de Déu, a la Ca' d'Or de Venècia.

Altres quadres

Entre 1500 i 1510 pinta la Fugida a Egipte, ubicada a la Galeria Nacional d'Art (Washington). En ella s'observa la xilagrofía que Durero va realitzar per a la seva sèrie Vida de la Virgen, el 1505. Va pintar alguns retaules com el de 1507 per a San Pedro Mártir, de Muraco i, un altre per a Santa María del Vado el 1508. De cap al 1510 són les taules Lamentacions sobre Crist mort a l' Staatliche Museen, de Berlín, i la Meditació sobre la passió de Crist ( NovaYork, Metropolitan Museum) , que comparteixen una certa atracció pel macabro. El paisatge i la figura de Crist recorda a Mantegna com s'observen a Sant Jordi i el drac i Crist Mort.
Del mateix any és el Caballero, conservat al Museu Thyssen de Madrid considerat el primer retrat de cos sencer pintat a tot Europa. L'escrit que apareix a la dreta
5i els colors del patge a cavall, s√≥n els de l'Ordre cavalleresca napolitana de l'Armi√Īo pel que¬†Roberto Weiss identifica el personatge amb¬†Francesco Mar√≠a della Rovere, duc d'Urbino (1490-1538).¬†Des dels seus principis es va mantenir allunyat pels corrents del Renaixement, a causa del seu enfocament mitj√†. Per√≤ en els seus √ļltims anys va intentar conciliar tots dos corrents. Per aix√≤, en aquell moment se'l considera antiquat provocant el seu declivi, degut tamb√© a l'aparici√≥ de Tiziano i el Veron√©s. Aix√≤ provoca que s'enc√©n en un m√≥n d'ensucrament, la qual cosa es reflecteix en el quadre del¬†Caballero, sense poder recuperar la lloan√ßa dels seus dos grans cicles.
També el 1510 realitza, per a l'església de S. Giobbe, una monumental Presentació al temple (Venècia. Acadèmia),i el 1511, per contracte del marquès de Gonzaga, pinta una Vista de Jerusalem.

Scuola di Santo Stefano

Entre¬†1511 i¬†1520 realitza cinc teles amb¬†Escenes de la vida de Sant Esteve per a la Confraria de Sant Esteve ("Scuola di Santo Stefano"): Sant Esteve¬†portat a judici (Gabinetto dei Disegni e Stampe de los¬†Uffizi, a¬†Flor√®ncia),¬†la Predicaci√≥ de Sant Esteve,( Museu del¬†Louvre,¬†Par√≠s) , la¬†Lapidaci√≥ de Sant Esteve, (Stuttgart, Staatsgalerie),¬†Disputa de Sant Esteve amb els membres del Sanedr√≠n (Mil√†, Pinacoteca de Brera), i una altra m√©s. En alguns episodis (sobretot en la¬†Predicaci√≥ i la¬†Disputa). En aquest √ļltim pot que entre els congregants es trobin retrats dels m√©s il¬∑lustres pintors venecians del moment i el mateix¬†Carpaccio, sent la figura que assoma despr√©s de la columna m√©s propera del centre de la composici√≥.6Es creu que molts dels personatges principals de les seves creacions de confraries, es deuen a retrats de familiars o amics del pintor. S'aprecia encara el cromatisme del millor Carpaccio. Aquest cicle suposa un esfor√ß per incloure novetats renaixentistes enfront de l' aspecte mitj√† de les anteriors composicions. Tamb√© li pertany obres com¬†Sant Tom√†s d'Aquino al tron amb San Marcos i San Ludovico de Toulouse i¬†Los diez mil m√°rtires, pintada el 1515.7‚Äč

La major part de la seua producció tardana es reserva a la província, amb important participació dels seus fills Benedetto i Piero. El 1523 se li encarrega dues portugueses d'orgue també a la Catedral de Capodistria.

Vittore Carpaccio suposa una influència des del segle XIX en pintors posteriors, com Giorgio De Chirico i Paul Klee.

Vegeu també

Bibliografia

  • PIJO√ĀN, Jos√©,¬†Summa artis: Renacimiento romano y veneciano, Madrid, Espasa-Calpe, 1979.
  • PIGNATTI, Terisio,¬†Pinacoteca dels genis: Carpaccio, trad. Julio G√≥mez de la Serna, RIVERA, Mar√≠a In√©s,¬†El judici del segle XX, Buenos Aires, Codex, 1964.
  • HUMFREY, Peter,¬†Carpaccio: Cat√°logo completo, Madrid, Akal, 1992.
  • BURKE, Peter,¬†El Renacimiento itali√†: Cultura i societat a It√†lia, Madrid, Alian√ßa, 1995.

Referències

  1. ‚ÜĎ Pijo√°n, Jos√© (1979).¬†Summa artis: Renaixement rom√† i ven√®ciano. Madrid: Espasa-Calpe. pp. 460-461.
  2. ‚ÜĎ Memling, Hans.¬†https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Saint-ursula-shrine-2037.jpg.
  3. ‚ÜĎ Bernhard von Breydenbach.¬†Viatge a Terra Santa.
  4. ‚ÜĎ Da Messina, Antonello. ¬ęSan Jer√≥nimo en el seu estudi¬Ľ.¬†https://es.wikipedia.org/wiki/San_Jer%C3%B3nimo_en_su_estudio_(Antonello_da_Messina).
  5. ‚ÜĎ ¬ęMillor la mort que el deshonor¬Ľ
  6. ‚ÜĎ Humfrey, Peter (1992).¬†Carpaccio: Cat√†leg Complet. Madrid: Akal. p. 114.
  7. ‚ÜĎ ¬ęEls deu mil m√†rtirs¬Ľ.¬†https://es.wikipedia.org/wiki/Los_diez_mil_m%C3%A1rtires.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.