MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
Les famÃlies de varietats de raïm(proles i tipus tipus tipus) s'han diversificat, des de l'era Tercià ria, perÃode en què va aparèixer la vinya(Vitis sp.). Aquestes mutacions successives són el resultat de perÃodes de glaciació i escalfament global que han obligat aquesta espècie a adaptar-se a climes cada vegada més diversos.
L'arqueologia ha fet possible identificar llavors de raïm de 10.000 anys d'antiguitat en els llocs dels primers assentaments humans que són Çatal Höyük,a Turquia, Damasc, SÃria i Biblos, "LÃban". Eren llavors de lambrusc (vitis vinifera silvestris). La categoria vitis vinifera pontica correspon a les primeres vinyes cultivades a Àsia Menor des de Transcaucà sia (Armènia i Geòrgia) fins a Mesopotà mia (fonts de l'Eufrates i del Tigris). La seva extensió al Mar Negre es deu als sumeris i assiris. Van ser els fenicis els que van implantar aquestes varietats a Europa a través de SicÃlia i la penÃnsula Ibèrica
Aquest consum de raïm va precedir a una possible vinificació. Un descobriment recent ha fet possible datar l'aparició del vi. Durant l'any 2007,un equip de vint-i-sis arqueòlegs irlandesos, nord-americans i armenis van excavar un lloc, prop del riu Arpa,prop de la comunitat d'Areni. En una cova composta per tres cambres, van trobar un crani que encara contenia el seu cervell, rastres de canibalisme aixà com gerros plens de llavors de raïm per suposar que en aquest lloc, fa 6.000 anys, hauria tingut lloc la vinificació més antiga del món
El treball i la investigació d'Henri Enjalbert li van permetre determinar que Albà nia, les illes Jòniques de Grècia i el sud de Dalmà cia a l'actual Bòsnia i Hercegovina podrien haver estat l'últim refugi europeu de la vinya, després de l'Edat de Gel.1.
Louis Levadoux va concloure: "Aquestes alternances de concrescència i fragmentació del seu rang d'extensió han tingut la conseqüència, mantenint una notable homogeneïtat de l'espècie, de permetre que les formes locals s'afirmin. Aquest és l'origen dels grups climà tics de varietats de raïm. 2. »
Cal tenir en compte una segona raó per a la diversificació de les varietats de raïm d'Europa Occidental, destaca a A. Bouquet: "Les grans invasions dels huns, borgonyons, visigots i altres faran desaparèixer tot el comerç de vi, mentre que els sarraïns destruiran la vinya. Les vinyes cultivades que escapaven de la destrucció van tornar a la natura i van passar a formar part de les poblacions de lambrusc que habitaven els boscos, arbusts i tanques.3. »
Laurent Bouby explica: La genètica advoca avui per una forta contribució del patrimoni genètic de les vinyes silvestres a Europa Occidental en la constitució de les varietats de raïm caracterÃstiques d'aquestes regions que, per tant, han de ser considerades com a à rees de domesticació, primà ria o secundà ria, de la vinya.4 ».
L'ampelografia és l'estudi de les varietats de raïm i la seva descripció, és també aquesta disciplina la que està interessada en la seva classificació.
Pierre Charnay, inspector de la I. N.A.O., ha dit5:
"Fins a mitjans del segle xx, els ampelografistes solien identificar una varietat de raïm descrivint les caracterÃstiques morfològiques, biològiques i sensorials que la separaven dels seus veïns. Per tant, a tothom se li va donar una definició fenotÃpica que va donar lloc a una mena d'aïllament. »
A principis de la dècada de 1960, dos ampelografistes un rus i un frances, els professors Negrul i Levadoux, es van proposar, per contra, destacar les caracterÃstiques que podrien ser comunes a diverses varietats de raïm. Totes aquestes varietats, abans de la fil·loxera,eren el resultat d'un creuament natural. La desaparició de les vinyes silvestres (lambrusques) ha aturat aquest mescolança i des de llavors, només l'home pot fer-ho.
L'ampelografista rus A.M. Negrul va identificar tres grans grups eco-geogrà fics de varietats de raïm que ell anomenava proles.
Aquesta categoria vitis vinifera pontica correspon a les primeres vinyes cultivades a Àsia Menor des de Transcaucà sia (Armènia i Geòrgia) fins a Mesopotà mia (fonts de l'Eufrates i del Tigris). La seva extensió al Mar Negre es deu als sumeris i assiris. Van ser els fenicis els que van implantar aquestes varietats a Europa a través de SicÃlia i la penÃnsula Ibèrica. Aquesta categoria inclou ceps de raïm mitjà i compacte que inclouen tant varietats de raïm de taula com corint (vitis vinifera apyrena) i raïms de doble aleta com el cinsault o el clairette. Actualment aquestes vinyes s'estenen de Geòrgia a la penÃnsula ibèrica6.
.7.
Aquest grup(vitis vinifera orientalis),situat més a l'est que l'anterior, inclou exclusivament ceps de raïm de taula amb grans raïms, ramificacions i soltes (varietats Katta-Kurgan, Khalilé, Tcharas)o pirè (sultanina). Avui en dia, aquestes vinyes que van fer famós Schiraz, es troben principalment a l'Azerbaidjan.
Aquesta famÃlia(vitis vinifera occidentalis),a priori heterogènia, és originà ria de les valls dels grans rius mediterranis(Vall de l'Alt Nil, Vall del Roine). Fruit de l'encreuament entre varietats de vitis vinifera pontica i lambrusques locals, reuneix totes les varietats de raïm d'Europa Occidental. Hi ha varietats de raïm amb baies petites com pinot, cabernet, riesling, viognier, syrah o mourvèdre, aixà com varietats de raïm amb baies més grans com la Garnatxa o la Carinyena6. Actualment considerat essencialment reservat per a la taula, les chasselas (chasselas de Moissac, chasselas de Thomery)van ser vinificades durant molt de temps i la resta a Suïssa,principalment al voltant de la conca del llac Léman i a Valais,on pren el nom de fendant.6. Considerat durant molt de temps un prole orientalis,estudis genètics comparatius recents, basats en l'anà lisi de les seqüències de microsatèl·lids de més de 500 varietats de raïm diferents, han conclòs un origen inicial de la regió entre França, Ità lia i Suïssa, probablement corresponent al'arc del llac de Ginebra i excloent definitivament un origen oriental per a les chasselas.7.
Louis Levadoux, en aquesta categoria, classifica aquestes diferents varietats entre les anomenades varietats arcaiques de raïm: "Es caracteritzen per un alt valor vitivinÃcola i sovint per un sabor de les baies que recorda el de les lambrusques i que és encara més acusat que ens trobem en presència de formes més arcaiques". Pel que fa a Pierre Charnay, assenyala que hi ha una mena d'incompatibilitat entre la mida i la intensitat aromà tica de les baies de raïm: "Les grans varietats de baies no són molt fragants mentre que les petites varietats de baies que poblen les vinyes occidentals són tota la base de vins de gran reputació.8. »
El treball ampelogrà fic de Louis Levadoux, després d'haver destacat les constants similituds morfològiques de les varietats de raïm dins d'una à rea de producció ben definida, va ser conduït a classificar aquestes varietats per tipus de sorto.
Les seves idees han estat confirmades des de la dècada de 1990, per dos equips ampelogrà fics, el del'INRA de Montpeller dirigit per Jean-Marie Boursiquot i el de laUniversitat de Califòrnia a Davis dirigit per Carole Meredith. Els seus resultats basats en l'anà lisi de seccionsd'ADN confirmen l'origen genètic comú de moltes de les famÃlies descrites per Levadoux.
Després de Guy Lavignac9 els carmenets provindrien del PaÃs Basc espanyol. El 1994, Combret, un ampelografista,va trobar un lambrusc salvatge que té fortes similituds amb una vinya descrita en l'antiguitat, l'acheria. Aquesta vinya silvestre va creuar els Pirineus per donar una població al sud-oest de França. Estrabó, Plini i Columelle descobriran Burdigala i parlaran sobre el cultiu de la vinya. Columelle fins i tot cita biturica,una varietat de bituriges importada de les costes gallegues segons el geògraf Roger Dion. Les poblacions d'aquesta varietat de raïm que es troba a les Landes de Gascogne, béarn o a les vinyes de Bordeus mostren una gran diversitat genètica.
A l'edat mitjana,els pelegrins que tornaven de Santiago de Compostel·la van portar de tornada a França un cosà del Cabernet Franc, servadou de ferro. Crida l'atenció la superposició del mapa dels camins de Sant Jaume amb el de la difusió del ferro10.
A partir d'aquestes dues importacions, les mutacions genètiques i les plà ntocions de llavors engrandiran la famÃlia. Carménère i Merlot portaran aromes més afruitats abans que els amors del Cabernet Franc i sauvignon donin una llavor a la descendència florent, cabernet sauvignon11.
Durant la conquesta de la Gà l·lia pels romans,el cultiu de la vinya es va estendre per tota la costa mediterrà nia, però la cultura més al nord es va torir amb una zona climà tica desfavorable. És el descobriment del'al·lobrogica,varietat de raïm de les Alobroges,que permetrà la conquesta del nord per la vinya. Des de llavors, els historiadors han estat buscant aquesta famosa varietat de raïm. Van veure Syrah N, Mondeuse N
o Pinot Noir N. Els ampelografistes, especialment de Pierre Viala, agruparan les varietats de raïm per famÃlies de personatges. AixÃ, pinot noir, gris i blancs, chardonnay B, meló B, gamay N o aligoté s'anomenen noiriens.
Carole Meredith de laUniversitat de Califòrnia, Davis practicarà proves d'ADN en varietats de raïm de Borgonya el 1998. Es desprèn que Pinot Noir N i Gouais B van donar a llum a tots els altres noirians. Aquesta és una gran sorpresa, ja que el guaix ha estat denunciat durant molt de temps, fins al punt que roman a França només en col·leccions ampelogrà fiques.
A les vinyes del sud-oest,Guy Lavignac12 També cita les famÃlies de Cotoïdes, Folloïdes, Chenins i Gouais.
Després de Guy Lavignac9, ampelografista especialista en les vinyes del sud-oest, serien originaris d'algunes d'elles de Quercy. De fet, aquà és on es troba el bressol de Côt N i el 1850, valdiguié hi va trobar el valdiguié N que porta el seu nom a Puylaroque.
També hi ha una soca pirinenca amb tannat N o lauzet B. Té les caracterÃstiques ampelogrà fiques dels cotoides, però també el lòbul mitjà que recorda les varietats pirinenques. Descendeix d'una cotôïde de Quercy o d'una miscegenació amb una varietat de raïm pirinenca? Haurem d'esperar que els resultats de les proves genètiques en siguin més.
Després de Guy Lavignac9 els fol·loides provindrien de les vinyes del sud-oest,més concretament de Gascunya. La boja varietat blanca de raïm d'alt rendiment va colonitzar les vinyes amb brandi, armagnac i conyac,però també una vegada la vinya d'Entre-Deux-Mers. Es va unir a la regió de Nantes on produeix la gran planta del paÃs de Nantes. El jurançon experimentarà una bogeria durant la replantació després de la fil·loxera grà cies als seus alts rendiments.
Muscats,una forta famÃlia de més de 150 varietats de raïm.
Els chenins,famÃlia representada principalment a les vinyes de la vall del Loira. Recentment s'han introduït les varietats de raïm d'aquesta famÃlia que es cultiven fora d'aquesta regió.
Els guauais,els membres d'aquesta famÃlia (Muscadelle, Blanc dame...) estan presents en molts països. Els estudis mostren l'antic origen balcà nic dels guaixos i la seva nombrosa filiació.
Va ser des de la fundació de Massalia pels foceus que el mes de mes entre els lambruscs locals(Vitis vinifera subsp. silvestris,la vinya silvestre)i les varietats de Proles Orientalis i Proles Pòndrica portades pels grecs(Vitis vinifera subsp. vinifera).
J. André i L. Levadoux, el 1964,van publicar un estudi sobre La vigne et le vin des Allobroges. Van demostrar que la famosa varietat de raïm de l'antiguitat, Vitis alobrogica, era un proto-món i que hi havia similituds morfològiques entre el Roine Syrah i la mondeusa de Savoia.13. El mateix passa amb les varietats de raïm blanc que són Roussanne, Marsanne i Viognier.14. En fer-ho, van destacar l'existència d'una famÃlia tipus al·lòbrogic o famÃlia serina. 15.
Pierre Charnay va fer el mateix en el seu llibre dedicat a les vinyes i vins de les Côtes-du-Rhône. Va agrupar en una modalitat mediterrà nia autòctona les varietats de raïm locals a partir d'un encreuament amb varietats de les Proles Pontica. Classifica a més de la clairette i el cinsault,l'aspirant, el calitor,el tibouren i el picpoul.
Alemanya,Àustria, Suïssa, França (Alsà cia, Jura)i el nord d'Ità lia tenen varietats de raïm relacionades. La famÃlia Traminers,probablement nascuda a Ità lia, anirà cap al nord. Arribat a França, donarà una variant aromà tica per selecció draconiana d'una mutació.
Â
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: