UNA VEGADA ERA UN REI…
Narrador
Una vegada era un rei
que tenia el nas vermell,
que bevent de bóta en bóta
no en deixava ni una gota.
Rei
No m’agrada aquest vi gens
ni aquest altre encara menys.
Narrador
No trobant cap vi prou bo,
en feu fer un gran pregó.
Pregoner
Jo, vostre noble rei Ruc I,
a tot el poble faig saber,
que ma filla i princesa reial
esdevindrà la muller molt lleial
d’aquell dels meus vassalls i fadrÃ
que a palau em porti el millor vi,
Ho mano aixà i en dono fe,
jo, Ruc I.
Narrador
Rosor, la filla d’aquell rei
que tenia el nas vermell,
es moria de tristor
perquè estimava un trobador.
Un dia, el seu pare li va dir:
Rei
Et casaràs amb qui em dugui el millor vi.
Rosor
Ai pare!, benvolgut pare!
Jo no vull casar-me encara.
Narrador
Valgue’m Déu quin esvalot
va moure aquell rei tabalot
quan de la terra el confins
li arribaren els bons vins.
De Móra i Picamoixons
en sortiren molts minyons.
Del camp de Tarragona,
de prop de Barcelona,
de Lleida i de Girona,
el mateix que del Vallès,
com també del Penedès.
De tot arreu els fadrins
arribaren amb llurs vins.
Noi 1
Senyor, jo us duc de bon grat
el bon vi del Priorat.
Rei
Aquest vi… molt m’ha agradat!
Noi 2
Com el vi del Penedès
no en podreu trobar cap més!
Rei
Això ja ho veurem després!
Noi 3
El bon vi es fa a Martorell,
i jo, m’hi jugo la pell!
Rei
El trobo massa novell!
Noi 4
El vi de Reus és molt bo,
si us el beveu amb porró!
Rei
Si, Déu n’hi do, Déu n’hi do…
Noi 5
Beveu vi de Perelada,
que té molta anomenada!
Rei
Es veritat, també m’agrada!
Noi 6
Millor és el del Vendrell,
que fa caure de clatell !
Rei
D’aquest ja en tinc al castell!
Noi 7
És a Valls que hi ha bon vi,
i els xiquets ho poden dir .
Rei
Ai!, que em començo a adormir…
Noi 8
Jo m’ho jugo a cara i creu
que el d’Igualada voldreu !
Rei
Ai! Que encara en queden deu?
Noi 9
Un bon got de vi d’Alella
i és segur que em caso amb ella !
Rei
Ai, que el cap se m’estavella !
Noi 10
Bon vi voleu ? Malviatge!
Beveu, llavors, garnatxa !
Rei
Aquest sà que m’emborratxa !
Noi 11
El que raja del cubell …
Rei
Això sà que és moscatell !
Ai ! que ja tinc el nas vermell !
Noi 12
Si us agrada la mistela,
és per mi la damisela.
Rei
Ja estic tou com una candela…
Noi 13
Vostra filla m’enduria
amb un got de Malvasia.
Rei
Ja ho tastaré un altre dia.
No m’oferiu cap més copa…
perquè estic… com una sopa.
Noi 14
Gran senyor, deixeu-los dir,
feu-me cas sols a mi.
Vi blanc de Sant SadurnÃ
és de tots el millor vi.
Narrador
I aquell rei tan sabatot,
del nas roig com un pebrot,
no va poder decidir
perquè, el pobre, es va adormir.
Tant i tant begué vi,
que, al capdavall, va fer un senglot …
Rei
Hip !!
Narrador
… un badall …
Rei
aaaaah !!
Narrador
… i es va morir …
Tothom
Oooooh !!
Narrador
I des d‘ençà amb tristesa
es planyia dia i nit
aquella pobra princesa
sense pare ni marit.
Princesa
Ai pare ! Inoblidat pare !
I amb qui em casaré jo ara?
Narrador
Però, ve-t’ho aquÃ,
que, un bon matÃ,
va passar un trobador
i, sota el balcó,
li va cantar aquesta cançó:
Trovador
Ma bella i dolça princesa
que et consum el desconsol.
Plores sempre de tristesa,
perquè creus que ningú et vol.
Escolta aquesta cançó,
que et dedica un trobador,
que t’estima de debò.
Jo et daria llet d’ovella
i formatge del més fi,
i la mel de mes abelles,
si et volguessis casar amb mi.
Et faria un llit de roses
i tindries un coixÃ,
de poncelles oloroses
si et volguessis casar amb mi.
No tinc castells ni masies,
sóc un pobre trovador,
que et faria poesies
impregnades d’emoció.
Tot això et puc oferir
si et volguessis casar amb mi.
Princesa
Trobador de les cantades
que em dediques ta cançó,
et diré moltes vegades
que també t’estimo jo.
Narrador
I la pricesa enamorada
es casà amb el trobador.
Repicaren les campanes
i es va fer una processó
i tothom ballà sardanes
com per la Festa Major.
I es cantarem caramelles,
i sortiren els gegants,
i s’encengueren fogueres
com a la Nit de Sant Joan.
Quina festa, valgue’m Déu !
No us diré cap disbarat.
Si em creieu o no em creieu,
hi portaren d’un plegat
tres mil xais del Pirineu,
els millors capons del Prat,
borregos de Cardedeu
i els bons fruits del Llobregat.
I la princesa reial volgué,
en aquella ocasió,
que en sa gran festa nupcial
s’hi begués vi del millor.
El que m’heu sentit contar
és el que li va passar
a la filla d’aquell rei
que tenia el nas vermell,
que bevent de bóta en bóta,
no en deixava ni una gota.
I ja sap el que m’escolta
que aquest conte s’ha acabat.
Veja’m si us haurà agradat !
versió per imprimir
Afegeix-hi un comentari: